La nit de diumenge-dilluns, sobre les 23:49, prop de la mitjanit, un espectacular fenomen lluminós travessà el cel nocturn sobre la Valldigna. Que va ser? Un meteor dels Perseids o simplement fem espacial, la caiguda d’un dels milers de satèl·lits situats en orbita baixa, o alguna etapa buida d’algun coet?
Observat per moltíssima gent, com a mínim, des de Pla de Corrals i des del Far de Cullera, va ser enregistrat per nombroses estacions automàtiques d’observació del cel nocturn des de tot el sud-est de la península Ibèrica.
Aquest vídeo mostra la bola de foc gravada durant la nit del 10 d’agost, a las 23:49.
Actualment estem dins del període de caiguda de meteors de la pluja dels Perseids i, per aquesta raó, es pensà primerament que era un bòlid ben brillant provinent d’aquesta pluja. Tanmateix les característiques de la trajectòria de l’objecte d’anit que es movia des del sud-oest cap al nord-est, la baixa velocitat de caiguda així com la destrucció en molts fragments feia poc probable que fora un meteor. Més bé semblava fem espacial, un satèl·lit o etapa de coet que retornara a la Terra i es cremara en l’alta atmosfera.
De l’estudi de les imatges obtingudes primer es va pensar que el fenomen era conseqüència de la reentrada en l’atmosfera terrestre de la quarta etapa d’un coet xinès Jielong-3 que va ser llançat a l’espai el 8 d’agost passat, per canviar després a dir que els fragments que cremaren sobre la península Ibèrica el diumenge a la nit eren realment la reentrada del satèl·lit Starlink 30199, llençat a l’espai el passat 10 de juliol de 2023 des de Califòrnia.
L’objecte va entrar en l’atmosfera a una velocitat d’uns 29 mil quilòmetres per hora. El brusc fregament amb l’aire a aquesta enorme velocitat va fer que l’objecte es trencara en multitud de fragments, que es van tornar incandescents. D’aquesta manera es va generar una bola de foc que es va iniciar a una altitud d’uns 118 km sobre l’Oceà Atlàntic. Des d’aquest punt va avançar en direcció nord-est, sobrevolant Andalusia, Múrcia i el sud del País Valencià, continuant en direcció nord-est cap a les illes Balears. En aquest punt els dispositius del projecte SMART van deixar de veure l’objecte degut a la seua gran distància. La hipòtesi més probable és que els fragments que hagen pogut sobreviure al seu brusc pas per l’atmosfera hagen caigut a la mar, al Mediterrani.
Informació facilitada per Enric Marco del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. El nostre agraïment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada