Els propers divendres 25 i dissabte 26 de juliol a la Xara i Simat de la Valldigna tindrà lloc la XXVII "Dansà a Santa Anna" amb la solemnitat i esplendor habitual de la festa de la qual aquesta setmana ha tingut lloc l'assaig general amb tabal i dolçaina a la plaça del poble.
Per conéixer millor la festa i tota la història al voltant de la Dansà, tenim un exhaustiu i document article de Pau Llorca, que podeu llegir complet, i us aconsellem ho feu, en aquest enllaç
Seguim les explicacions de Pau Llorca, com una mena de tast de l'article i demanant-li perdó per només recollir ací una part de l'excel·lent article:
Els darrers vint anys s'han recuperat les danses de Santa Anna, danses populars que romanen en la memòria de les dones més velles del poble – era ballada per dones exclusivament- i que segons el mestre de ball Xavier
Raussell daten del segle XVIII i varen estar en plena vigència fins a la dècada
dels anys 30 del Segle XX (http://xavierrausell.blogspot.com.es/2009/01/les-danses-i-els-balls-rituals-de-simat.html).
En els anys foscos de
la postguerra les danses patiren una degradació i a punt estaren de desaparéixer, de manera que s'oblidaren els llocs i
moments on s’interpretaven a més de moltes melodies i passades de ball.
A principis dels anys 80 les danses eren un fet anecdòtic quan Maria la Cacauera
va afanyar-se a transmetre-li a Ernest Llorca (pare de Pau) la melodia principal:
A
ballar les danses al carrer Major
Un
plat de tomaques “p’al” senyor retor.
Parram
pam, xocolate
Parram
pam, més de quatre.
La mestra Tere Mansanet va informar d’altres lletres que es feien
servir escoltades a la seua avia:
A ballar les danses al carrer Santa Anna
Un
plat de tomaques “pa” la tia “Joliana”
Parram
pam, xocolate
Parram
pam, més de quatre.
També una lletra alternativa que feien servir per a imitar el ritme de
tabal en les estones en que no tocava la dolçaina:
Balleu bé so guilopes,
Balleu
bé so guilopes...
En aquell moment es ballaven de forma esporàdica: el dolçainer tocava i
algunes dones es posaven a ballar. No hi havia cap ritual preestablert i les
balladores es movien de forma anàrquica fent passos de dansa, passos de jota,
passos inventats, ballant en parella però també soles... I així va ser fins l’any
1997.
Aquell
any, Maria Josep Escrihuela, una jove amb vincles familiars a Simat formava
part de l’escola del Grup de Danses Alimara de València i va iniciar una tasca d’investigació
per tal de recuperar les danses i per a això va comptar amb l’ajut de Xavier
Raussell i alguns companys de l’escola d’Alimara.
Es va contactar amb el pare de Pau, Ernesto Llorca, per la part
musical i amb algunes dones del poble com Maria la Cacauera, Luisa Toledo i la tia Aurora Mansanet per a la part
del ball. La informació transmesa per la tia Aurora, segons el ritual dels anys 1920-1930 i que resumim: una entradeta de la qual no recordava la música, per la qual
cosa és va optar per fer servir la melodia de l’entrada de la dansà de Gandia; una segona part amb melodia de la Jàquera
Vella i el gruix de les danses ho formava la melodia de "A ballar les danses" que la Cacauera havia transmès a Ernesto Llorca i es combinaven a voluntat del dolçainer passades lentes on els balladors es
creuen fent ziga-zaga canviant de parella amb altres ràpides ballades a ritme
de jota.
També
es fixen els moments de la Dansà: el dia de sant Jaume al finalitzar
la missa a la capelleta; el dia de santa Anna al finalitzar la missa a l’ermita
pel matí, i a casa del fester i a la porta de l’església de sant Miquel abans
de la processó. A més se n’assabentaren d’algunes curiositats: el
paper de cap de dansa era vitalici i es produïa un relleu en cas de
mort o si aquesta delegava en alguna altra
veïna del poble.
No
es pot dir que la dansada siga multitudinària i cal animar-s'hi a participar, sobretot la gent més jove, per a garantir la continuïtat d’aquesta part del patrimoni cultural de Simat, de la Valldigna i del País Valencià. Però tot i això, els simaters i simateres poden
presumir d’unes danses ballades per la gent del poble, sense l’existència d’una
organització preestablerta en forma de grup de danses. I qualsevol pot apropar-se sense l’obligació de lluir una
indumentària específica ni cap vestimenta opulenta inspirada en els models de
segles passats com ocorre en altres llocs. Semblen aspectes insubstancials,
però com diu Pau, és aquí on resideix la vertadera essència de les danses de
poble.
El nostre agraïment per la informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada