El ple va acceptar protegir i posar en valor la llosa esculpida en 1887 per Domingo Giménez Quintana

 

El ple de l'Ajuntament celebrat la vesprada de dilluns va acceptar per unanimitat la proposta del PP en forma de "moció d’impuls" per tal que es protegesca, restaure i es pose en valor la inscripció feta per Domingo Giménez Quintana “Raboseta” en la zona de Fontetes de Cantus o també "Font de la Bonavista", com ell l'anomena.

Aquesta llosa de pedra calcària, i per eixe tipus de material molt sotmesa a l'erosió del temps i dels agents atmosfèrics, es troba situada quasi a toca del sender que du a la "Font de la Bonavista" o "Fontetes de Cantus" i gaudeix d'una inscripció de l’any 1887 feta per Domingo Giménez Quintana, en agraïment al que era aleshores alcalde valler Gabriel Hernàndez.

El govern municipal va acceptar-ne el contingut i va assenyalar l'interés i voluntat de recuperar i protegir tots els elements patrimonials existents en el terme, per a la qual cosa ha de tindre un gran valor l'inventari que s'està enllestint i que podrà determinar, pensem, prioritats possibles d'actuació segons l'estat de conservació. 

Cal saber, que les mocions d'impuls no es voten, i com que no hi ha acord administratiu no hi ha obligatorietat a complir el que diu la moció d'impuls, per tant dependrà de la voluntat del regidor/a responsable i/o del govern municipal.

El PP, a través del seu regidor Carlos Gimeno, va recordar alguns moments de la vida de Domingo Giménez, per a la qual cosa va fer un resumit del text (sense nomenar-lo) que ací publicàrem per primera vegada fa un any, i que es basa en el treball de recerca d'un grup de vallers entre els quals hi ha Vicent Pons i Grau, Antoni Fons i Roldán, Perfecto Benavent i M.Joan.

  

Paratge de les fontetes de Cantus, en les Creus

Un personatge singular, entre la realitat i la llegenda 

El grup esmentat va arribar a la coneixença del personatge a través de històries de la tradició oral transmeses per familiars que al llarg del segle XX visqueren en l'actual carrer Gabriel Hernàndez, en una casa del qual estava censat en 1885 "Raboseta", segons document de l'arxiu municipal. 

A partir d'ací, es va localitzar també la partida de defunció en el Jutjat de Tavernes, document que ofereix detalls del personatge, i que obria la possibilitat de cercar la partida de naixement a Toledo, una tasca on - per ara- no s'ha reeixit.

“Raboseta”, la història del qual entremescla la realitat i la llegenda oral transmesa per vallers que ja han faltat, i on de vegades es fa difícil separar les dues coses, davant la manca de documents escrits, que  concreten més els fets, que faciliten la comprovació d'aquesta tradició oral.

Si coneixem el nom és perquè el va deixar esculpit en la pedra, mentre el cens de Tavernes del 1885 informa que havia nascut el dia 17 de març de 1830, on diu de procedència de Toledo, d'ofici manyà i que es censava al carrer Convent, 19.  La tradició oral vallera, almenys la dels més majors, continua nomenant moltes vegades "el carrer Convent, a l'actual carrer Gabriel Hernàndez.   

 

Acta de defunció del jutjat de Tavernes

 

L'acta de defunció del Jutjat de Tavernes diu que era natural de Toledo, fill legítim de Mariano Giménez i de Antolina Quesada i va morir a l'Hospital de Tavernes a les tres de la matinada del dia 19 de febrer de 1916 en l'Hospital com a conseqüència d'una enteritis disentèrica. L'acta també ens assabenta que era vidu de Trinidad Oliva, sense esmentar cap descendent i que en el moment de la defunció tenia 90 anys.

 

Més segur és que, en la seua vida de solitari,  els darrers anys els va passar en la caseta existent al costat de la sénia existent fins als anys 1980 quasi al final del Passeig Colom, en concret en un terreny que hi havia al costat de les cases que formaven part del que era conegut com a Grupo Diego Salas Pombo i on ara s'aixeca un edific de pisos amb la façana a ratlles.

 

D'aquesta sénia existia fa unes dècades les restes i la caseta i era nomenada originalment com a la "sénia de Raboseta". Posteriorment i fins a l'abandó, i ja parlem dels anys 1950 i següent, la caseta va estar habitada per una dona i el seu fill, personatges als quals la xicalla els coneixia com a "la Mora" i "el Moro", respectivament, potser pel seu aspecte físic. 

 

Tota la història, almenys fins al que es coneix ara, sobre un personatge que els indicis provats el situen enmig d'un dels episodis més importants de l'Espanya en les darrers dècades del segle XX, l'atemptat i mort de Prim, una història que podeu recordar i tornar a llegi clicant en el següent enllaç:  

 

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2025/07/Rabosseta.html