El PP presenta en el ple una moció d'impuls per protegir la llosa de Raboseta i posar també en valor la seua història

La inscripció: va caldre resseguir el gravat per fer-la visible

 

El PP presenta per al ple de dilluns (ordinari d'agost) una moció d’impuls per a protegir, restaurar i posar en valor la inscripció – i la història que comporta – de Domingo Giménez “Raboseta” en la zona de Fontetes de Cantus o també "de Bonavista", com ell l'anomena.

El Grup Popular demana una actuació urgent per a restaurar, recuperar i protegir la llosa i la inscripció de l’any 1887 feta per Domingo Giménez Quintana, ubicada al sender, a pocs metres de les Fontetes de Cantus cap l’Alt de Les Creus. La inscripció en pedra calcària està molt deteriorada en estar colpejada pels elements. 

La moció del PP narra de forma molt simple la seua història, això sí, sense citar-ne les fonts, sobre la qual, fa ara un any, publicarem en aquest blog un article fruit del treball de l'equip format per Vicent Pons i Grau, Antoni Fons i Roldán, Perfecto Benavent i M.Joan.

Perquè és conega amb detall tota la història del personatge, que s'enllaça amb episodis fonamentals de la historia espanyola del segle XIX, tornem a publicar units els dos articles que foren fruit d'un treball de temps de tot l'equip (fins i tot amb recerca dels seus orígens a Toledo) per posar-la en valor.

La llosa de "Raboseta" de 1887. Vida de Domingo Giménez Quintana a Tavernes

La inscripció: va caldre resseguir el gravat per fer-la visible

 

La Muntanya de les Creus presenten vestigis dels primers habitants de Tavernes (pintures rupestres, abric de Mossèn Ricard Carles, Castellets...) però també s’hi troben altres restes, productes de l’activitat humana més recent. Fa uns dies parlàvem de la inscripció en la roca en idioma esperanto realitzada en 1933,  per Vicente Peris (qepd), funcionari i bibliotecari que va ser de Tavernes, quan només tenia 14 anys. 

 

Una segona inscripció sobre roca en la zona dels voltants de les Fontetes de Cantus ens parla d'un personatge, Domingo Giménez Quintana "Raboseta", del qual de vegades en podríem dubtar de l'existència, de no ser que hi ha  documents escrits, entre els quals hi ha la inscripció que esmentem.

 

La inscripció anomena la font com a Buenavista i les aigües de la qual, diu, són per a ús de la ciutadania. A més grava en la pedra el seu nom, i davall escriu a manera d'agraïment el nom de l'alcalde valler d'aleshores Gabriel Hernández (1887). La inscripció, feta amb martell i cisell i amb molt bona cal·ligrafia en el text que es pot llegir, està desgastada pel temps, és invisible a simple vista i cal resseguir el gravat sobre la pedra amb guix blanc o altre material semblant per descobrir les lletres que encara s'hi conserven. Una segona inscripció, segons ens indica el CETV, es troba sobre la font, desconeguda per ser pràcticament invisible, amb el nom "Bonavista". 

 
La pedra és un testimoni de la vida a Tavernes d’aquest personatge, conegut com a “Raboseta”, la història del qual entremescla la realitat i la llegenda, sense de vegades poder separar les dues coses, per la manca de documents escrits. Algunes de les referències que avui tenim són orals, de ciutadans vallers que ja han mort, i que ho contaren als familiars, i de vegades la memòria falla. La tradició oral sol tindre un gran fons de realitat, però tenim falta de documents escrits que concreten més els fets, que faciliten la comprovació i aquesta tradició oral ens remet a una vida amb llums i també amb moltes ombres.

 

 

 

Del personatge, Domingo Giménez Quintana, conegut en aquella època a Tavernes com a Raboseta, sabem el nom perquè el va deixar esculpit en una pedra en la zona de les fontetes de Cantus,  però també ens apareix en un cens de Tavernes del 1885, on s'assenyala que és nascut el dia 17 de març de 1830, diu de procedència de Toledo (no n'hem pogut localitzar encara la partida de naixement a Toledo), ofici oficial manyà, i es censava al carrer Convent, 19 (actualment carrer Gabriel Hernàndez). 

 

Coneixem altres detalls per l'acta de defunció del Jutjat de Tavernes: que era natural de Toledo, fill legítim de Mariano Giménez i de Antolina Quesada i va morir a Tavernes a les tres de la matinada del dia 19 de febrer de 1916 en l'Hospital com a conseqüència d'una enteritis disentèrica. L'acta de defunció ens assabenta que era vidu de Trinidad Oliva, sense esmentar cap descendent i que en el moment de la defunció tenia 90 anys, però el cens del 1885 indica que era nascut en 1830, per tant estaria a punt de complir els 86 anys. Hi ha un ball de vora 5 anys, res estrany en una època sense el rigor actual amb de les dades i les estadístiques.

 

Per l'acta de defunció podem deduir que els últims anys de la seua vida, no gaudiria de bona situació econòmica com demostraria la circumstància que va morir en l'Hospital, dedicat a persones malaltes i necessitades en aquell temps. Més segur és que els darrers anys els va passar en la caseta de la sénia existent fins als anys 1980 al Passeig Colom, en concret en el solar que ara ocupa un edifici de pisos, tot a continuació de les últimes cases del grup de cases protegides - el conegut com a Grupo Diego Salas Pombo-  bastides a finals de la dècada dels anys 1950. Aquesta sénia era coneguda popularment - fins fa unes dècades encara existien les restes i la caseta- com a la la "sénia de Raboseta". Després ja ve l'oblit de les noves generacions...  

 

Paratge de les fontetes de Cantus, en les Creus

A banda d'haver gravat aquesta pedra, la seua vida en conjunt és bastant novel·lesca pels fets que visqué, tot i que trobem llacunes per la falta de documentació escrita. Només José Juliá Ibañez, de la casa de València a Madrid, cap a la meitat del passat segle XX, ens dóna informació en alguns escrits de la seua vida i estada a Tavernes, reafirmant algunes històries transmeses oralment.

 

En conjunt i amb tota eixa informació, podem aventurar que, amb bastant probabilitat, a Madrid va ser empleat o estar relacionat amb el Duc de Montpensier, Antonio d'Orleans, casat amb la germana d'Isabel II,  que segons les últimes investigacions va ser un dels implicats en l'atemptat del 27 de desembre del 1870 contra el general Prim en el carrer del turc de Madrid (actual Marqués de Cubas) encreuament amb Alcalà, atemptat encara no aclarit totalment. 

 

Un grup de persones assaltaren el carruatge de Prim, el qual va rebre tres trets des del costat esquerre i dos trets del dret, que feriren greument al general. Prim no va morir i,  ferit greument, arribava a la seua residència, el palau de Bonavista, avui dia Caserna General de l'Exercit. Als tres dies, en circumstàncies no massa clares, però potser per les ferides, va traspassar. 

 

Qui va matar Prim? Qui o quins foren els instigadors de l'atemptat? Qui va empunyar les armes? Estava Domingo Giménez Quintana implicat? Les investigacions de l'època sobre l'assassinat de Prim no donaren resultat, i el sumari amb 18.000 folis - dels quals en van desaparéixer 1.500 - es va tancar en 1877 sense haver trobat cap culpable i  amb sospites contra el general Serrano i el duc de Monpensier. No obstant, el acusat principal va ser el republicà José Paúl Angulo, que va ser jutjat però malgrat els presumptes indicis, no es van reunir proves sòlides contra ell. L'assassinat del general Prim va quedar sense resoldre.

 

Antoni Pedrol Rius assenyala Paúl Angulo com a executor material de l'assassinat amb un grup de nou republicans, i la complicitat de Solís y Campuzano, ajudant del duc de Montpensier.  Cal dir que  capturaren i empresonaren homes de confiança de Serrano y Montpensier,  més de 20 homes, set moriren en presó i una dotzena va morir després de manera misteriosa.

 

L'historiador  Carlos Arenas, que escriu una completa biografia de Paúl Angulo, assenyala que va ser "el chivo expiatorio". Paúl Angulo es va exiliar a França, i sempre en negarà de ser l'autor. Anys més tard escriurà un llibre editat a Paris "Les assassins du Maréchal Prim et la politique en Espagne" (1886) on hi ha indicis d'un "valencià", un fugit de Madrid, que podia donar explicacions ¿Era Domingo Jiménez Quintana?. El llibre està editat el 1886, 16 anys després de l'atemptat, i Raboseta apareix fugit per Tavernes el 1874, quatre anys després,  i el cens del 1885 ja l'empadrona a una casa del carrer Convent, el mateix carrer on vivia l'alcalde Gabriel Hernàndez. 

 

 

Pàgines del cens del 1885

 

José Juliá Ibáñez, qui escriu sobre Raboseta en un llibre de festes de 1955 (no esmenta el nom complet, ni edat, com tampoc cita les fonts), afirma que arriba a Tavernes a mitjan 1874 i el descriu com a més bé baix, flac i ben vestit, que aparegué per les Fontetes de Cantus, i alguns llenyaters pensaven si era un roder o un carlista. Un dels llenyaters, que va parlar amb ell,  en contar-ho als amics, confirmava que era castellà, de molt bona cultura, que vivia com una rabosa, del que caçava i collia dels arbres, i a partir d'ací per al poble era "Raboseta". 

 

No va voler mai baixar al poble, i aquesta colla d'amics volia ajudar-lo però només els va demanar un martell, un cisell i un tros de ferro, per fixar una anella per pujar millor a la cova on vivia, que passaria a nomenar-se "cova de l'Anella" damunt de les Fontetes de Cantus. Ací cal reprendre la transmissió oral, que conta que també va viure a la Cova del Colom, al Massalari, més lluny per tant de Tavernes i de curiosos, i fins i tot a la Sangonera i pla de les Creus.

 

 

Cova del Colom (Massalari)

 

La narració de Julià Ibañez coincideix amb la tradició oral: quatre o cinc anys després, va arribar a Tavernes un carruatge noble, on viatjava una dona, que es presentà davant l'alcalde, Gabriel Hernàndez, i preguntava per Domingo Giménez. Era la germana, de família acomodada de Madrid, que portava un indult per al seu germà, amb la qual cosa es va conéixer que havia fugit i refugiat a Tavernes per haver estat acusat de participar en l'atemptat de Prim. 

 

Raboseta va refusar tornar a Madrid, i aleshores Gabriel Hernàndez el va convidar a baixar al poble, on podia tindre una vida millor i viure del seu treball. Tot i que va acceptar, sempre  viurà una vida solitària, majorment pels afores de la que era aleshores vil·la, en els sequers i després en la sénia que duia el seu nom, avui desapareguda. Aquests llocs fa 150 anys estaven  als afores del poble. Tanmateix apareix censat en 1885 en el carrer Convent, amb altres 6 persones,  ens va pensar si eixe domicili no seria un  "préstec" per atendre l'acte administratiu. En el document no apareix censada en eixe domicili la persona que, segons l'acte de defunció, va ser la seua muller.

 

Abans de baixar de la muntanya, el nostre personatge va demanar vuit dies, i en aquests dies, els llenyaters que passaven per la zona observaren que gravava una pedra, i als vuit dies justos pogueren vore la inscripció en la pedra com a un homenatge a l'alcalde Gabriel Hernàndez que l'acollia en la nostra ciutat.  Ací ens aventurem a dir que eixa inscripció en la pedra, amb bona cal·ligrafia i bon tipus de lletra, confirmaria que tenia un bon nivell cultural, res estrany si era de família acomodada i treballava per al duc de Montpensier.

  

 

Acta de defunció del jutjat de Tavernes

 

Hi ha una altra història sobre Domingo Jiménez Quintana (Julià Ibáñez no en diu res) que ens arriba per tradició oral: formaria part del grup d'homes, i fins i tot dirigir-los, que amb una nit de treball passaren la canonada que des del Clot de la Font proveiria durant anys d'aigua potable a Tavernes per davall de les vies del tren. La companyia del Nord, propietària ja del ferrocarril Carcaixent-Dénia, va donar permís condicionat a un treball ben ràpid i els vallers creuaren la via en una nit! La cronista de Tavernes, Encarna Sansaloni, ha estudiat l'episodi, que és ben cert, però en la documentació no consta cap relació de les persones que hi intervingueren en el treball.

La vida de “Raboseta” degué trascòrrer a Tavernes solitària, vivint del treball d'arreglar perols i paelles, com un ermità que era la vida que va escollir. Els últims anys viuria amb bastant seguretat sense massa recursos en la sénia coneguda com a "de Raboseta", existent fins a la dècada dels 80 en el solar de l'actual Passeig Colom que ara ocupa un edifici (conegut un temps com a "la Zebra", per les franges en la façana), fins a la seua mort a l'hospital. 

 

 

Façana de l'Ajuntament de línia neoclàssica conservada amb la reforma integral

En resum, una vida on la realitat i la llegenda s'entrecreuen, a l'espera de conéixer en algun moment més documents, com per exemple localitzar la partida de naixement a Toledo cosa que, tot i les recerques fetes, fins ara no han donat fruit. O també que es faça realitat la història que diu que va deixar amagats  uns documents en els murs de l'Ajuntament que es construïa, i que quan passarà el temps i es descobriren, canviaria la història d'Espanya. La façana de l'Ajuntament en la remodelació es va conservar integra. En la resta de l'edifici, demolit, no hi aparegueren.

 

Fins ara tot el que coneixem.

Aquest article sobre Raboseta ha estat possible i es basa en el treball d'investigació i recerca de Vicent Pons i Grau, Antoni Fons i Roldán, Perfecto Benavent i Navarro i M. Joan i Escrihuela.