La mar Mediterrània porta d'ençà que va començar el 2025 suportant onades de calor marí, és a dir, temperatures “significativament més altes del normal durant almenys cinc dies consecutius”, segons els registres del Sistema d'Observació Costanera de les illes Balears (SOCIB).
Les altes temperatures de l'aigua durant tantes jornades indiquen que la mar està absorbint molta calor de manera prolongada. I la calor és energia, i l'acumulació, com indica el cap de climatologia de l'AEMET al País Valencià José Ángel Núñez, "és una condició necessària, encara que no suficient perquè es produesquen precipitacions torrencials".
En les costes espanyoles, en el que va d'any, la mar Balear ha registrat 161 dies d'onada de calor, el 83% del temps; en la mar d'Algèria occidental –litoral d'Alacant i Múrcia– han estat 175 dies (el 90%) i en la mar d'Alborán, més refrescada per l'entrada d'aigua de l'Atlàntic, han estat 113 dies (el 58%).
 |
| La DANA de l'11 setembre 1996 sobre Tavernes (Passeig Colom) |
Aquestes xifres testifiquen que l'aigua de la mar supera el llindar traçat pel 90% de les temperatures més altes registrades en la mitjana històrica 1982-2015 i ho fan, almenys, durant cinc jornades seguides.
I 2025 no és un any excepcional. "Les temperatures han anat augmentant de manera progressiva al llarg dels últims 40 anys encara que els últims han estat especialment extrems per a la conca mediterrània", conclou una anàlisi de Meteoclima del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf). De fet, en l'última dècada eixe reescalfament s'ha accelerat.
 |
| La DANA de l'11 setembre 1996 sobre Tavernes (Passeig Colom) |
Tenim una Mediterrània espanyola supercàlida perquè la calor que arriba durant l'estiu s'acumula sobre la que s'ha absorbit en els mesos previs i, la mar té molta inèrcia tèrmica: a l'aigua marina li costa més pujar de temperatura que a l'aire, però també tarda més temps a refredar-se.
Una Mediterrània molt càlida suposa "un factor de risc en la formació de tempestes severes, especialment entre finals d'estiu i començaments de la tardor" adverteix la mateixa anàlisi del Creaf . "La calor acumulada en la superfície marina aporta energia i humitat, ingredients clau per al desenvolupament de fenòmens tempestuosos".
 |
| La placeta del futbol en la DANA de l'11 de setembre del 1996 |
Durant les precipitacions extremes les masses d'aire damunt d'una mar més càlida reben una aportació notable d'humitat que pot jugar un paper important en el desenvolupament d'esdeveniments de precipitació torrencial. L'aigua càlida és un ingredient precís, però s'han de donar les condicions meteorològiques necessàries per a disparar la tempesta. I eixes condicions arriben al nostre territori cada vegada més habitualment la probabilitat d'episodis de pluges extremes a les regions del Mediterrani espanyol està creixent.
 |
| Esquema de com l'alta temperatura de la mar, amb forta evaporació, i els vents del front fred d'una gota freda o DANA pot activar més encara les precipitacions en la costa Mediterrània |
Les dades de pluges d'AEMET indiquen que en l'últim mig segle, la intensitat de les precipitacions torrencials a Espanya s'ha multiplicat per 4,5 vegades, segons anàlisi de la Universitat Politècnica de Catalunya. O siga, és més probable una tempesta molt intensa, però quan arriben, són més fortes.
Les regions mediterrànies de la península i Balears, les zones on solen descarregar les DANAs o gotes fredes, reben ara sobre un 19% més de precipitació en els episodis de pluges torrencials que en els anys 60, destaca l'AEMET.
Basat i extractat en l'article d' "eldiario.es": "El calor que 'traga' el mar hoy avisa de las danas de mañana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada