Quan Melendi no va voler actuar a Tavernes..... Ara, després de 19 anys, torna com a cap del cartell "Del Poble Fest" a celebrar el 12 i 13 de setembre

 

El cantant Melendi actuarà a Tavernes en el festival "Del Poble Fest" anunciat per als primers dies de Festes del Poble, el 12 i 13 de setembre, on l'asturià serà cap de cartell. Si no passa res, serà la primera vegada que el cantant actua a Tavernes, després d'un concert anunciat el 2006 en Festes del Poble que no se celebrà.

No es guarden molt bons records d'aquell fallit concert de Melendi en la "Festa Jove", acte que obria les festes patronals la nit del divendres, 8 de setembre, del 2006. Eixa actuació es va suspendre, amb les entrades venudes, a pesar que els organitzadors habian subscrit el contracte l'anterior mes de març i pensaven que no existien problemes perquè fins al 31 d'agost mantenien contacte telefònic amb el manager, qui havia enviat les entrades 20 dies abans per a un concert anunciat en la mateixa web de Melendi.

Eixe dia 31 d'agost, a les 13.30 hores, els organitzadors reben un burofax amb l'anul·lació del concert. Després de diverses gestions amb l'oficina de contractació i anomenades al manager de Melendi, van saber que se suspenia el concert perquè no s'havia abonat els acomptes fixats en el contracte. Els organitzadors van assenyalar que l'acord verbal era abonar el caixet de l'artista, 48.000 euros més IVA, el mateix matí del divendres dia del concert, com era costum.

 

Melendi (Web del cantant)

També confirmaren que estaven disposats a acudir a les oficines de l'artista de Madrid el dimarts dia 5 per a abonar el caixet, però finalment no es va concretar el pagament perquè les telefonades posteriors no van tindre resposta del representant. Això va obligar a l'organització a enviar un burofax a l'oficina del cantant per a recordar que ningú es negava a pagar-li.

Davant aquests fets, la vesprada del dimarts es va reunir la Comissió de Festes de Tavernes amb els organitzadors i van acordar deixar per impossible el concert de Melendi i contractar els serveis de Mojinos Escocios, que van actuar el divendres, dia 8, en el camp del Vergeret, en una espectacular vetlada musical amb camp ple. La comissió acordava també la gratuïtat dels concerts de festes de Mojinos Escocios, Amistats Perilloses i Barricada, i es devolvia l'import de les entrades del concert  de Melendi. Després es va saber que el cantant també va suspendre el concert anunciat el dia següent, sabado 9, en Alaquás amb motius idèntics als de Tavernes.

El consistori valler i els organitzadors van emprendre mesures legals contra l'oficina de Melendi per danys i perjudicis, però la resolució del jutge va ser salomonica: no va culpar a cap dels dos, i cada part es va fer càrrec dels seus pagaments.

 

 

Enguany també  la web de Melendi anuncia la presència a Tavernes, al mateix temps que enllaça amb la web de tickelio  que ofereix la possibilitat de comprar les entrades de manera anticipada, amb diferents modalitats d'accés al recinte. 

Després de 2 anys i mig de paralització, allò que executarà el projecte d'acabament de l'estació del tren

 La licitació dels treballs necessaris per a finalitzar les obres de l'estació, paralitzades des del gener del 2023, va ser publicada el passat dia 24 en la Plataforma de Contractes del Sector Públic, tal com vam avançar ahir en primícia.

La nova licitació de les obres contempla un import de poc més de 5 milions amb impostos inclosos i no hi ha canvis significatius del projecte que va començar l'estiu del 2021, i que de manera resumida recordem tal com vam publicar en el seu moment: 

- millora de l'accessibilitat de l'estació, amb la inclusió d'un pas inferior, que permetrà el pas d'una a l'altra andana amb escales i ascensor amb la qual cosa s'eliminarà el perill actual d’haver de travessar les vies  segons l’usuari haja de prendre el tren en sentit Gandia o València. Aquest pas estarà protegit contra les inclemències del temps per marquesina

- reforma integral de l'edifici de viatgers (ja iniciada el 2021), que compren l'ampliació del mateix i noves marquesines i un mur AVI d'atenció, venda i informació a l'usuari, a més de la resta de serveis que ha de tindre una estació moderna i del segle XXI. 

- adequació i prolongació de les andanes fins als 200 metres i eixamplament de l'andana 2, mentre es millorà l'accessibilitat i és renovarà totalment la il·luminació.

- millores en l'aparcament exterior que, tal com publicàrem elevaria el nombre de places d'aparcament a prop de 300, majorment per a particulars, però específiques per a persones de mobilitat reduïda i vehicles de servei públic. La nova zona d'aparcament contarà amb moderna instal·lació de llums LED.

 

 

 

Totes aquestes obres iniciades, i alguna més, s'hauran d'acabar

 

Més val tard que no mai, però... 

La licitació de les obres de finalització, anunciada el passat dia 24,  arriba dos anys i mig després de la seua paralització, un llarg període de temps en què els usuaris de Tavernes, la platja i la Valldigna han estat patint estoicament els inconvenients d'una estació tercermundista, sense serveis ni condicions adequades, i amb el perill de tindre que travessar les vies del tren per a desplaçar-se de una andana a l'altra, a l'espera de la solució que donara RENFE. 

El diari Levante-EMV arreplega avui manifestacions de l'alcaldessa Lara Romero i atribueix eixa licitació a la demanda que la pròpia alcaldessa hauria efectuat al ministre de Transports, Óscar Puente, la ministra de Ciència, Diana Morant, i la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, que "se implicaron en la busqueda de la solución más rápida" (sic). Una implicació que arriba, no direm tard perquè pitjor seria no mai, però  sí després dels dos anys i mig que han transcorregut des de la paralització. 

La licitació actual contempla un termini d'execució de 12 mesos, que s'iniciarà normalment després de l'adjudicació, firma de documents i replanteig de l'obra, cosa que serà a partir de setembre (fins el 15 les empreses poden presentar ofertes), sempre i quan no hi haja reclamació i recursos legals d'alguna empresa. Eixe mes de setembre hem conegut que s'espera vinga a Tavernes el president de RENFE,  

Per tant,  si no hi ha retards i demores, l'obra pot estar acabada  per a finals del 2026 o principis del 2027. L'anterior projecte va ser adjudicat el 15 de febrer del 2021, amb un termini per a les obres de 14 mesos i una  previsió d'acabar-les el darrer trimestre de l'any 2022. D'això ja en fa quasi tres anys...

RENFE licita les obres d'acabament de l'estació per un valor superior als 5 milions d'euros.

Estat actual de l'edifici central

 RENFE ha publicat en la Plataforma de Contractació del Sector Público la licitació del contracte per a l'execució de l'obra "Millora de l'accessibilitat de l'estació de Tavernes de la Valldigna. Nucli de rodalies de València" amb un valor base de 5.017.937,57 euros amb impostos inclosos. 

La licitació publicada indica que les empreses interessades a concórrer al concurs públic poden presentar les seues ofertes fins el pròxim 15 de setembre i les obres tindran un termini per executar-les de 12 mesos a partir de la firma i replanteig de l'obra.

 

 

Si se'ns permet fer un càlcul, i a partir del fet de que es poden presentar ofertes fins a la meitat setembre, el procés de revisió d'ofertes i propostes de millora que puguen incloure, pot durar (en ser una obra complexa) per a l'adjudicació fins a finals d'enguany, amb la qual cosa amb un càlcul optimista els 12 mesos podrien acabar les obres a final del 2026 o principi del 2027.

L'anunci de la licitació per contractar una nova empresa ha estat motiu de varies promeses els darrers anys, i més en concret a partir del gener del 2023 quan es van paralitzar les obres. Ara, després dos anys i mig de la paralització, ens arriba aquesta notícia que esperem i desitgem siga el tancament final de tota la problemàtica i l'acabament dels maldecaps que han patit ( i continuen patint) els usuaris de Tavernes.

Així havia de ser l'estació de Tavernes segons el projecte adjudicat en l'any 2021, paralitzat en gener del 2023 i del qual suposem que no canviarà massa en la nova execució 

 

 

 

 

 

El ple va acceptar protegir i posar en valor la llosa esculpida en 1887 per Domingo Giménez Quintana

 

El ple de l'Ajuntament celebrat la vesprada de dilluns va acceptar per unanimitat la proposta del PP en forma de "moció d’impuls" per tal que es protegesca, restaure i es pose en valor la inscripció feta per Domingo Giménez Quintana “Raboseta” en la zona de Fontetes de Cantus o també "Font de la Bonavista", com ell l'anomena.

Aquesta llosa de pedra calcària, i per eixe tipus de material molt sotmesa a l'erosió del temps i dels agents atmosfèrics, es troba situada quasi a toca del sender que du a la "Font de la Bonavista" o "Fontetes de Cantus" i gaudeix d'una inscripció de l’any 1887 feta per Domingo Giménez Quintana, en agraïment al que era aleshores alcalde valler Gabriel Hernàndez.

El govern municipal va acceptar-ne el contingut i va assenyalar l'interés i voluntat de recuperar i protegir tots els elements patrimonials existents en el terme, per a la qual cosa ha de tindre un gran valor l'inventari que s'està enllestint i que podrà determinar, pensem, prioritats possibles d'actuació segons l'estat de conservació. 

Cal saber, que les mocions d'impuls no es voten, i com que no hi ha acord administratiu no hi ha obligatorietat a complir el que diu la moció d'impuls, per tant dependrà de la voluntat del regidor/a responsable i/o del govern municipal.

El PP, a través del seu regidor Carlos Gimeno, va recordar alguns moments de la vida de Domingo Giménez, per a la qual cosa va fer un resumit del text (sense nomenar-lo) que ací publicàrem per primera vegada fa un any, i que es basa en el treball de recerca d'un grup de vallers entre els quals hi ha Vicent Pons i Grau, Antoni Fons i Roldán, Perfecto Benavent i M.Joan.

  

Paratge de les fontetes de Cantus, en les Creus

Un personatge singular, entre la realitat i la llegenda 

El grup esmentat va arribar a la coneixença del personatge a través de històries de la tradició oral transmeses per familiars que al llarg del segle XX visqueren en l'actual carrer Gabriel Hernàndez, en una casa del qual estava censat en 1885 "Raboseta", segons document de l'arxiu municipal. 

A partir d'ací, es va localitzar també la partida de defunció en el Jutjat de Tavernes, document que ofereix detalls del personatge, i que obria la possibilitat de cercar la partida de naixement a Toledo, una tasca on - per ara- no s'ha reeixit.

“Raboseta”, la història del qual entremescla la realitat i la llegenda oral transmesa per vallers que ja han faltat, i on de vegades es fa difícil separar les dues coses, davant la manca de documents escrits, que  concreten més els fets, que faciliten la comprovació d'aquesta tradició oral.

Si coneixem el nom és perquè el va deixar esculpit en la pedra, mentre el cens de Tavernes del 1885 informa que havia nascut el dia 17 de març de 1830, on diu de procedència de Toledo, d'ofici manyà i que es censava al carrer Convent, 19.  La tradició oral vallera, almenys la dels més majors, continua nomenant moltes vegades "el carrer Convent, a l'actual carrer Gabriel Hernàndez.   

 

Acta de defunció del jutjat de Tavernes

 

L'acta de defunció del Jutjat de Tavernes diu que era natural de Toledo, fill legítim de Mariano Giménez i de Antolina Quesada i va morir a l'Hospital de Tavernes a les tres de la matinada del dia 19 de febrer de 1916 en l'Hospital com a conseqüència d'una enteritis disentèrica. L'acta també ens assabenta que era vidu de Trinidad Oliva, sense esmentar cap descendent i que en el moment de la defunció tenia 90 anys.

 

Més segur és que, en la seua vida de solitari,  els darrers anys els va passar en la caseta existent al costat de la sénia existent fins als anys 1980 quasi al final del Passeig Colom, en concret en un terreny que hi havia al costat de les cases que formaven part del que era conegut com a Grupo Diego Salas Pombo i on ara s'aixeca un edific de pisos amb la façana a ratlles.

 

D'aquesta sénia existia fa unes dècades les restes i la caseta i era nomenada originalment com a la "sénia de Raboseta". Posteriorment i fins a l'abandó, i ja parlem dels anys 1950 i següent, la caseta va estar habitada per una dona i el seu fill, personatges als quals la xicalla els coneixia com a "la Mora" i "el Moro", respectivament, potser pel seu aspecte físic. 

 

Tota la història, almenys fins al que es coneix ara, sobre un personatge que els indicis provats el situen enmig d'un dels episodis més importants de l'Espanya en les darrers dècades del segle XX, l'atemptat i mort de Prim, una història que podeu recordar i tornar a llegi clicant en el següent enllaç:  

 

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2025/07/Rabosseta.html

 

No és la selva, però les canyes inunden el llit, no deixen vore el riu Vaca i són un perill en cas d'una forta avinguda

Les canyes al riu Vaca són un problema, i més problema si la Confederació oblida el seu deure de netejar i mantindre com cal els llits i marges del riu Vaca. I el problema és més greu quan es produeix una gran avinguda i les canyes acumulades taponen ponts o revolts en el curs de l'aigua i causen desbordaments, sempre perjudicials per a l'agricultura. I aleshores no cal que el llaurador vaja enlloc a reclamar o queixar-se. 

La responsabilitat de neteja i manteniment correspon a la Confederació del Xúquer (CHX), entitat que depén del  Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern de Madrid, i que habitualment  impedeix als Ajuntaments dur a terme actuacions de neteja en els seus llits i barrancs. I amb això com hem dit ve l’arrossegament i taponament de canyes, que es poden acumular en punts concret, sobre tot revoltes i ponts, i s'incrementa el perill de desbordament. 

  

 

Zona del casc urbà de Tavernes

 

Són els Ajuntament qui després pateixen les conseqüències, i habitualment les seues peticions de més autonomia per poder actuar - els Ajuntaments no són competents en temes dels rius, i no disposen dels mitjans, maquinària pesant principalment-  no són ateses. Més bé el contrari, qualsevol actuació ha de ser aprovada i autoritzada amb el corresponent "papeleo" i tràmits que normalment marquen com seran les actuacions.  No seguir eixe tràmit pot acabar amb multes.

Els Ajuntaments demanen, que la CHX autoritze intervencions preventives, i la seua negativa implica en certa mesura una desconnexió amb la realitat que viuen molts dels nostres pobles amb els rius, que només són tema de notícia en cas de desbordaments. 

  

 

 

Zona del Tol·lo

Cal també que, en el  cas de Tavernes, la CHX continue els programes per eliminar el gran problema que representen les canyes, una espècie invasora capaç de presentar imatges com les que publiquem. El riu, amb un programa com cal,  amb recuperació de construccions històriques com els assuts i la renaturalització amb espècies autòctones, pot esdevenir un gran passeig natural i ecològic per les ribes, des de Simat fins a Xeraco.

Agraïm les fotografies d'avui mateix que ens enviat.  I no és la selva -com vosté comenta- però li sembla. 

Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat la XXXIa Fira de Sant Jaume que va cloure anit les activitats.

 

Ahir es va clausurar la XXXIa edició de la Fira de Sant Jaume en la zona del llac de la Goleta, un menut espai urbà que amb la fira es va convertir en el protagonista del cap de setmana a la platja. Molts veïns i estiuejants visitaren la fira els tres dies de fira  en un espai que, potser i així ho comentava molts visitants, en resultava massa atapeït en allotjar casetes, jocs de menuts, escenari i amb el factor que tot el dia pega el sol i la xafogor/basca a últimes hores es deixa sentir. ¿Potser seria bo ampliar l'espai tot al voltant del llac per l'oest, amb molt espai? És un suggeriment. 

 

 

 

La fira, inicialment nascuda com a mostra de productes agrícoles majorment i productes del comerç local, ha anat canviant amb el temps i en les casetes es podien trobar productes artesanals, al costat de tast gastronòmics, venta de productes de bijuteria, llibres i, fins i tot, una mostra del taller d'activitats de Bolomor i de l'Associació de Boixeteres de Tavernes. Sense oblidar un conjunt d'atraccions i jocs per als més menuts.

 

 

 

 

 

 

Les jornades han estat animades per diverses activitats musicals, on cal destacar l'actuació de la  Ventolin’s Band abans de guardar els instruments pel descans de l'estiu i sobre tot eixa jornada de confraternitat que van protagonitzar  el Grupo Folklórico El Despertar de Cedillo (Cáceres) i el Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes, en el que és un intercanvi d'actuacions i on està previst que els vallers visiten la localitat extremenya l'any que ve.

 

 

 

 

L'actuació dels dos grups va permetre observar dos aspectes diferents del folklore tradicional dels pobles peninsulars. El grup El Despertar de Cedillo du ja 35 anys ballant en un repertori propi, especial, i amb melodies particulars expressades en llengua portuguesa, car és un poble on perdura una varietat de la parla extremenya amb gran mescla de la varietat portuguesa de l'Alentejo, cosa que també passa en altres pobles del voltant. Aquests "falares" s'han mantingut des de segles i, com passa amb nosaltres en el valencià, és un orgull per als seus parlants.

 

 

 

Cedillo, poble espanyol encara que fundat en el segle XVIII per emigrants portuguesos que s'hi establiren per conrear les terres, és un poble que uneix la tradició extremenya i la veïna portuguesa i és el grup El Despertar qui ha aconseguit en aquesta anys reviure un folklore que la dictadura va prohibir perquè estava cantat en un altra llengua diferent del castellà. Us sona el tema?

 

 

 

El Grup de Balls "La Vall de Tavernes", com és massa sabut, és un genuí representant del folklore de les nostres terres valencianes i de Tavernes, amb el mèrit també que ha aconseguit conservar i recuperar molts balls i cançons del nostre poble que, d'altra forma, s'haurien perdut. I cal reconéixer l'esforç que significa mantindre l'escola on s'ensenyen els xiquets i xiquetes que formen part del grup, i que són el futur de la formació.

 .

La Hipòtesi Àvalon (Annex I)

 

La Hipòtesi Àvalon

Annex I

(a)

A la recerca d’una Progressió

Aritmètica P_n = P₁ + (n-1) d                        Geomètrica P_n = P₁ r ^(n-1)

[d = P_n+1 - P_n] [r = P_n+1 / P_n]

 

A_n = Ln (P_n+1 / P_n) + Ln P_n+1 / Ln P_n.

A_n = A₁ + 0,003104446; A_n = A₁ 1,001047134 (Segons Excel*, amb les mitjanes de d i r, aquestes serien les Progressions), respectivament (que resulten els valors més aproiximats als REALS, al capdavall):

3,2506258001, 3,4233987339, 3,3149370697, 3,3209048120, 3,3184417993, 3,3165545948, 3,3150653153, 3,3138698835, 3,3128950703, 3,3120891192, 3,3114147112, 3,3108443813, 3,3103575144, 3,3099383865, 3,3095748327, 3,3092573205, 3,3108714023, 3,3217503238, 3,3092519722 …

3,250921946, 3,423875796, 3,315300558, 3,321274549, 3,318808957, 3,316919777, 3,315428938, 3,314232254, 3,31325642, 3,312449625, 3,311774511, 3,311203584, 3,310716207, 3,31029664, 3,309932706, 3,309614861, 3,311230633, 3,322120946, 3,309609507 …

I amb les equacions de les progressions, respectivament, A_n = A₁ + 0,003104446 (n-1) i A_n = A₁ 1,001047134^(n-1), serien (i s’obtenen uns valors també molt vàlids, sobretot en els trams ‘finals’, i encara deduïts):

3,247521354, 3,2506258, 3,253730246, 3,256834692, 3,259939137, 3,263043583, 3,266148029, 3,269252475, 3,27235692, 3,275461366, 3,278565812, 3,281670258, 3,284774703, 3,287879149, 3,290983595, 3,294088041, 3,297192486, 3,300296932, 3,303401378, 3,306505824 …

3,247521354, 3,250921946, 3,254326098, 3,257733815, 3,2611451, 3,264559958, 3,267978391, 3,271400404, 3,274826, 3,278255183, 3,281687957, 3,285124325, 3,288564292, 3,292007861, 3,295455036, 3,29890582, 3,302360218, 3,305818234, 3,30927987, 3,312745131 …

I, si enlloc d’usar un valor ‘extrem’ per a A₁, que no deixa de ser un valor poc pròxim a les mitjanes, s’usa un valor més pròxim, com ara A₂, o A₃, o fins i tot la mtjana ‘ajustada (D3 de l’excel*) d’A (3,3100972) els resultats són molt més òptims. Per exemple, amb la Mitjana, això és A₁ = 3,3100972, els valors d’A, serien per a les successions aritmètica i geomètrica, respectivament, A_n = 3,3100972 + 0,003104446 (n-1) i A_n = 3,3100972* 1,001047134^(n-1), però tot i així (‘excel*) surten uns valors allunyats dels reals d’A.

                REALS: 3,2475213543, 3,4202942881, 3,3118326240, 3,3178003662, 3,3153373535, 3,3134501491, 3,3119608696, 3,3107654377, 3,3097906245, 3,3089846734, 3,3083102655, 3,3077399355, 3,3072530686, 3,3068339407, 3,3064703870, 3,3061528747, 3,3077669566, 3,3186458780, 3,3061475264, 3,3065058237 …

                        d = A_n+1 - A_n

0,1727729338, -0,1084616642, 0,0059677423, -0,0024630127, -0,0018872045, -0,0014892795, -0,0011954318, -0,0009748132, -0,0008059511, -0,0006744079, -0,0005703299, -0,0004868669, -0,0004191279, -0,0003635538, -0,0003175123, 0,0016140819, 0,0108789215, -0,0124983516, 0,0003582973 …

                        r = A_n+1 / A_n

(r₁) 1,053201477, (r₂) 0,968288792, (r₃) 1,001801946, (r₄) 0,999257637, (r₅) 0,999430765, (r₆) 0,999550535, (r₇) 0,999639056, (r₈) 0,999705563, (r₉) 0,999756495, (r₁₀) 0,999796189, (r₁₁) 0,999827607, (r₁₂) 0,99985281, (r₁₃) 0,99987327, (r₁₄) 0,99989006, (r₁₅) 0,999903972, (r₁₆) 1,000488205, (r₁₇) 1,003288902, (r₁₈) 0,9962339, (r₁₉) 1,000108373       

                       

α_n = Ln ᴫ / Ln A_n

α_n ≈ α₁ r^(n-1), r→1, n→∞, α_n → α₁, 0,955853 mitjana→0,95

0,9718461811, 0,9308816196, 0,9559317426, 0,9544967521, 0,9550881674, 0,9555421144, 0,9559008323, 0,9561890838, 0,9564243440, 0,9566189909, 0,9567819660, 0,9569198592, 0,9570376232, 0,9571390395, 0,9572270363, 0,9573039101, 0,9569133247, 0,9542939989, 0,9573052052, 0,9572184578 …

Amb els valors α_n = α₁ + -0,00076988 i α_n = α₁ * 0,999269179, mitjanes de d i r, respectivament, els resultats, com passava amb A, són realment bons, com segueix

0,9710763009, 0,9301117394, 0,9551618624, 0,9537268720, 0,9543182873, 0,9547722343, 0,9551309522, 0,9554192037, 0,9556544638, 0,9558491108, 0,9560120858, 0,9561499790, 0,9562677430, 0,9563691593, 0,9564571561, 0,9565340300, 0,9561434445, 0,9535241188, 0,9565353250 ...

0,9711359358, 0,9302013120, 0,9552331278, 0,9537991861, 0,9543901692, 0,9548437844, 0,9552022402, 0,9554902810, 0,9557253692, 0,9559198739, 0,9598010228, 0,9562205223, 0,9563382002, 0,9564395424, 0,9565274749, 0,9566042926, 0,9562139926, 0,9535965811, 0,9566055867 ...

            α_n+1 - α_n

-0,0409645615, 0,0250501230, -0,0014349904, 0,0005914153, 0,0004539470, 0,0003587179, 0,0002882515, 0,0002352601, 0,0001946470, 0,0001629751, 0,0001378932, 0,0001177640, 0,0001014163, 0,0000879968, 0,0000768738, -0,0003905854, -0,0026193257, 0,0030112062, -0,0000867473 ...

            α_n+1 / α_n

0,957848719, 1,026910106, 0,998498857, 1,00061961, 1,000475293, 1,000375408, 1,00030155, 1,000246039, 1,000203515, 1,000170366, 1,000144122, 1,000123066, 1,000105969, 1,000091937, 1,000080309, 0,999591994, 0,997262735, 1,003155428, 0,999909384 ...

(Important!) Amb el valor d’A [A_n = A₁ + 0,003104446] i α [α_n = α₁ + -0,00076988] els valors de ᴫ [ᴫ = e^αn*LnA] són increïblement pròxims al real

3,141658673, 3,141269385, 3,141507823, 3,141494198, 3,141499814, 3,141504124, 3,14150753, 3,141510266, 3,141512499, 3,141514347, 3,141515894, 3,141517203, 3,141518321, 3,141519283, 3,141520118, 3,141520848, 3,141517141, 3,141492273, 3,14152086 ...

Com seria e? (e = ᴫ^1/αn*LnA)

2,718231928, 2,718526219, 2,718345951, 2,71835625, 2,718352005, 2,718348747, 2,718346172, 2,718344104, 2,718342416, 2,718341019, 2,71833985, 2,71833886, 2,718338015, 2,718337288, 2,718336656, 2,718336105, 2,718338907, 2,718357706, 2,718336096 ... bastant bé.

 

Josep Franco i Giner