L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.070
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 36.326

dijous, 2 de juliol del 2015

UN NOU ESCANDOL EN EL PP: Luís Bárcenas descriu en l'escrit de defensa davant l'Audiència Nacional el mecanisme de finançament irregular del PP des de 1982.


Luis Bárcenas en el seu escrit de defensa davant l'obertura de judici oral pel finançament irregular del Partit Popular ha fet un relat detallat del funcionament de la caixa B des dels temps en què el PP es denominava Aliança Popular (AP) fins al cas Gürtel. Barcenas assegura que sent president Mariano Rajoy i secretari general el senyor Acebes tota la gestió dels donatius, excepte alguns que rebia el president, era cosa del tresorer Álvaro Lapuerta.

Sobre l'expresident del Govern i del PP José María Aznar diu en l'escrit que “durant els anys 1989 a 1990, sent president José María Aznar, secretari general el senyor Álvarez Cascos i tresorer don Rosendo Naseiro, les donacions les rebien el president i el secretari general, que li les lliuraven al tresorer, que a més gestionava amb empresaris aportacions per al partit”.

Bárcenas confirma per tant les anotacions dels ‘papers de Naseiro’, un document que el extresorer va registrar davant notari el matí del 17 d'abril de 1990, quatre dies després d'eixir de la presó, on havia dormit quatre nits pel primer cas de finançament irregular del Pàg.  Rosendo Naseiro en un "sobre tancat" aportava documents que demostraven l'existència de la caixa B del PP i una declaració on acusava a la direcció del PP d'haver-li triat com a "boc expiatori" i afirmava que qualsevol decisió seua era sempre sota la supervisió, directrius i criteris de José María Aznar. Naseiro volia garantir-se que Aznar li ajudaria en el seu propòsit de no tornar a la presó.

L'escrit de defensa de Bárcenas assegura ara que en temps d'Aznar es van constituir tres societats (
Ibérica de Firmes, Videosoluciones y Ediciones Conosur) per a facturar a les empreses que aportaren donatius. Al temps, Naseiro va començar a ingressar en “una caixa B aliena a la comptabilitat oficial” els donatius que rebia en efectiu.

El romanent que deixa la caixa Naseiro inaugura els “papers de Bárcenas”. “Quan el senyor Naseiro deixa la tresoreria (1990) i s'informa a Aznar, dóna la instrucció a Álvarez Cascos que es liquiden aquestes societats, encarregant-se el despatx de Miguel Blesa”, l'expresident de Caja Madrid imputat en l'Audiència Nacional pel cas Bankia.

Bárcenas afirma que el sistema de finançament del PP venia institucionalitzat “des d'almenys l'any 1982”. En un primer període, comprès entre 1982 i 1986, les “màximes instàncies” haurien creat quatre societats (Sipisa, Opisa, Hermógenes i Hernández Carretero) per a “rebre ingressos per donatius”. En les societats, sense dissimul, figuraven com a accionistes el secretari general, Jorge Verstrynge, el secretari electoral i el secretari de política municipal, entre uns altres. Va ser Ángel Sanchís, diu Bárcenas, qui més tard va ordenar la dissolució i liquidació d'aqueixes societats.

En aqueixa etapa, la figura clau era Manuel Fraga, qui rebia els donatius i portava  la relació amb la CEOE. Els papers de Naseiro assenyalen a tres persones com a claus en el maneig de la caixa B: Antonio Hernández Mancha,  l'exsecretari general Arturo García Tizón i el propi Naseiro. Ara, Bárcenas confirma que va ser García Tizón qui va obrir un compte en el Banc de Foment per a l'ingrés dels donatius i que aqueixos fons no integraven la comptabilitat del PP. Era l'època d'Hernández Mancha al capdavant del partit. 

La dinàmica continua igual fins a 1996. Entre eixe any i el 2004, amb Aznar de president i Arenes de secretari general, "diferents empresaris andalusos comencen a donar fons a la seu central del partit”, diu Bárcenas. L'acusat es defensa assegurant que els anys que va ser gerent, del 1982 al 2008, “es limitava a complir les instruccions que rebia del secretari general o del tresorer, si escau, anotant les quantitats que se li lliuraven i lliurant les quantitats que se li sol·licitaven, seguint instruccions i sense capacitat de disposar de forma autònoma”.

Després de la derrota electoral del 2008, i amb María Dolores de Cospedal com a secretària general, “disminueixen notablement els donatius d'empresaris que venien ajudant al PP”, diu l'escrit de defensa. Bárcenas era el tresorer en aqueixos sis mesos i rebia, reconeix, “directament els donatius”. En aquest punt, Bárcenas adjunta el comunicat del PP de juliol de 2008 en el qual la formació trasllada la seua confiança en “la innocència de Luis Bárcenas i en què es demostrarà en els tribunals de Justícia”.