Estrena d'El Florido Pensil o Wert per un moment

Ahir vam tenir l'ocasió d'assistir a l'estrena de la versió valenciana de “El Florit pensil”, basada en un text d’Andrés Sopeña i direcció de Juanfran Sáez, amb la producció i distribució de JM Gestión Teatral.  Una obra que era l'exacte reflex de l'educació en l'època franquista, sobretot al voltant dels 1950, i que molts dels nostres pares i avis van tenir l'oportunitat i “plaer” de patir en les seues pròpies carns. 

 I un incís abans de seguir: No sabem si els xiquets i joves d'ara tindran el mateix “plaer” d’ací poc, perquè si fem cas al que està denunciant el sector educatiu, el projecte de reforma educativa que lidera el PP i el seu ministre José Ignacio Wert, sembla ser que el nou projecte ens retrau a molts “tics” de l’época dictatorial.

L’obra ens va oferir moltes pinzellades de com era la societat en els anys 1950 vista per uns simpàtics “xiquets” (en l'obra els actors adults) que són companys de classe, a l'estil Zipi i Zape amb Don Minervo de mestre i com no, classes dividides per sexe - ¿ us recorda un poc algun projecte actual?- i on prevalia com objectius d’educació el vell i ranci feixisme a l'espanyola, obsessionat per modelar consciències i forjar patriotes.

Així, es reflecteix  una infància sense televisió, sense videoconsoles, amb l'Enciclopèdia Álvarez, el cinema amb el NODO i l’omnipresent Franco (fins a la paret principal de la classe, amb la creu i Jose Antonio) inaugurant pantans, les pel·lícules de “vaquers”, els còmics políticament correctes, com els de Roberto Alcázar i Pedrín, amb un Roberto inspirat en la figura de José Antonio Primer de Rivera, el fundador de la Falange Española. Una escola on, a més de l'aritmètica i castellà, solament castellà i carxot si canviaves a un idioma regional, tot girava al voltant de l'estudi de les glòries pàtries: el Cid, el descobriment d'Amèrica, els Reis Catòlics, la FET i de les JONS i el jou i les fletxes, la Croada nacional i Franco. 

En resum, una obra interessant perquè tal com comprovarem al final i en comentaris a l’eixida, havia permès als majors recordar moltes vivències de la seua infantesa i aquells que no vam poder créixer amb la llet en pols i el formatge groc americà (també es fa referència en l'obra) vam saber d'una època i històries que, quan ens les conten a casa, quasi mai les creiem. ¿Serà açò cap on vol el PP que tornem amb la seua nova llei d'educació? 

I si ens lligen els actors un petit consell: la dicció. En molts moments, encara que es comprenia pel context de l'escena, les frases eren quasi inintel·ligibles. La nostra felicitació al grup teatral – es comentava que era amateurs- i és d'esperar que amb el rodatge aqueixos xicotets problemes desapareixen. Bona posada en escena, il·luminació i tota la resta d'aspectes tècnics: impecables.

Una llàstima que la societat vallera no acompanye amb una presència més massiva a espectacles com aquests. Si volem que el govern actual done un gir a la política cultural local, haurem de ajudar amb el nostre granet de sorra, o dit d'una altra manera, amb la nostra presència i més quan són estrenes i de qualitat com anit.

-

.