Un antisistema al plenari: el responsable del nostre sacrifici.

Realment està la nostra societat per a entrar a debatre, modèlicament, uns pressupostos o  un Pla d’Ajust, en concret a l’ajuntament de Tavernes? Era per haver-lo filmat i presentar-lo en qualsevol lloc de discussió, posar-lo com exemple. Em referesc al plenari d’ahir dilluns, tot aprovat per unanimitat, o quasi, i al final ... 

Una persona sense cap autocrítica de com ha deixat la situació de l’Ajuntament, atacava a tot un economista i a un doctor en matemàtiques de que no sabien fer números, així. I posava com exemple que amb els números que ell portava en un no res teníem un superàvit que oscil·lava entre els 16 i els 24 milions d’euros.  Demanava que es tingueren en compte els seus números. 

Els especialistes en números del govern havien fet tot un pla per pagar els impagats que va deixar aquest senyor després de no saber com pagar-los. I alguns dels que teòricament van a cobrar, gràcies al Pla d’Ajust de l’Ajuntament, encara aplaudien al personatge que no els havia pogut pagar. 

El clímax arribava quan demanava la dimissió del regidor d’Hisenda, i aquest contestava que anava a pensar-s’ho, evidentment el regidor  no volia exercir d’antisistema  i contestava amb ironia. Em recorda la qüestió de fe, jo us ho diré, jo ho sé, i l’educació.  En política, i ara que entra molta gent en Compromís, ho note molt, no és arribar  i posar-se a parlar, escolten molt i al cap d’alguns mesos ja exposen i coneixen les normes. Només vull retraure-li al meu secretari local que els que arribem tard no podem seure. Cal tindre més de trenta set cadires.  A ells, i en general, els demane que sàpiguen la diferència entre formació i el partidisme sense més, la qüestió de fe. I en aquest ple ho vaig vore.   

En els filòsofs grecs l’educació era un procés previ i necessari per a la discussió pública o dels problemes públics. Constituïa la base de la gestió  i el control de l’Estat. Aquesta discussió es feia a l’Àgora, al seu particular parlament, allí els sofistes feien la seua activitat  i l’organització d’aquest debats oberts tenia el seu fi darrer: la democràcia. 

Però vet açò que a Sòcrates, la ciutat d’Atenes el  va condemnar l’any 399 abans de Crist  sota l’acusació de formar joves en la discussió de tots els problemes – es referia als problemes de la democràcia – allunyant-los així de les qüestions de fe, és a dir, de la religió de l’Estat. A pesar de la seua brillant defensa, basada en que la formació cívica dels futurs ciutadans no es contradiu amb el respecte als deus de la ciutat (posant-se ell mateix com exemple ) va beure la cicuta per respecte al tribunal que l’havia jutjat. 

Algú, ahir es va riure dels déus de la ciutat, de la formació en ciutadania dels joves escolars i del tribunal polític que, per les seus actuacions, l’haguera en aquell temps jutjat. I podem comprendre ciutadans de Tavernes, aquells que encara tenim un Compromís Social,  com no tenir educació el fa dir el que vulgues perquè esperes que el que no en té - i esperes que cada vegada en siguen menys els educats-  té la donen per qüestió de fe.  

Eixa era la impressió que em va donar ahir el Ple de l’Ajuntament, on molta gent va vore que la bancada de la dreta, quan li digueren que s’alçaren,  no va seguir el consell i acabaren el plenari.  I al final, el profe va poder repetir la lliçò, ja que no l’havien entesa en clau democràtica , i preparada per a la revisió. 

Al final tots i totes dormiren tranquils, tot i que les processons després del ple prenien part de la ciutat. Respecte i metodologia són les formes al final perquè ningú no haja de prendre cicuta donada pels tribunals. Sempre aprenc de tanta gent que admire: Victor, Jordi, ...

Jaume Talens.

-