Red Elèctrica d’Espanya ha obtingut l’autorització de la Generalitat per a repotenciar la línea eléctrica entre la subestació de Castelló de la Ribera i la de Gandia. La línea d’alta tensió que es va inaugurar fa uns anys amb el consentiment i aplaudiment del PP de Tavernes passa de 132 kV a 220 KV i afecta, entre altres termes municipals, a Tavernes, Benifairó i Simat.
La resolución que tenim al nostre poder (podeu vore el primer full ampliat si feu doble clik en la imatge), té data d’eixida del passat 14 de juliol quan es va comunicar als ajuntaments afectats, però desconeixem que ací s’haja informat a la resta de partits, entitats i associacions locals. Si estem equivocats, senyors de l'oposició, corregiu-nos!!
Entre altres coses, el document diu que per tal de subministrar energía eléctrica a la Costa Blanca es veu com a millor solució repotenciar la línea a 220 kV i així mateix poder subministrar energia … ATENCIÓ! a les previstes subestacions de La Valldigna, la Gandia Sud, la SUBESTACIO DE LA PLATJA DE TAVERNES i la de Dénia, que es construirán ja preparades per a suportar 220 KV.
La resolución que tenim al nostre poder (podeu vore el primer full ampliat si feu doble clik en la imatge), té data d’eixida del passat 14 de juliol quan es va comunicar als ajuntaments afectats, però desconeixem que ací s’haja informat a la resta de partits, entitats i associacions locals. Si estem equivocats, senyors de l'oposició, corregiu-nos!!
Entre altres coses, el document diu que per tal de subministrar energía eléctrica a la Costa Blanca es veu com a millor solució repotenciar la línea a 220 kV i així mateix poder subministrar energia … ATENCIÓ! a les previstes subestacions de La Valldigna, la Gandia Sud, la SUBESTACIO DE LA PLATJA DE TAVERNES i la de Dénia, que es construirán ja preparades per a suportar 220 KV.
I continua: LA SITUACIÓ PERMET APROFITAR EL TRAÇAT I QUADRUPLICAR LA CAPACICITAT DE TRANSPORT DE CADA CIRCUIT.
El document diu també que hi ha un tram subterrani entre Simat i Benifairó, que no s’ha de modificar perquè ja va ser preparat per a 220 KV amb el cable instal·lat i per tant no s’ha de fer cap actuació. O siga, el que sempre s'havia dit i ningú havia volgut confirmar: que en uns anys la Valldigna seria un gran corredor elèctric.
El document diu també que hi ha un tram subterrani entre Simat i Benifairó, que no s’ha de modificar perquè ja va ser preparat per a 220 KV amb el cable instal·lat i per tant no s’ha de fer cap actuació. O siga, el que sempre s'havia dit i ningú havia volgut confirmar: que en uns anys la Valldigna seria un gran corredor elèctric.
Respecte a l’impacte mediambiental del nou servei, després d’explicar la situació de la línea actual de 132 KV i justificar que la repotenciació no suposa fer cap infraestructura més, ni cap servidumbre, ni més agresssió ambiental, etc. etc si que reconeix que la línea té un fort rebuig social, però diu que la repotenciació minimitza la complexitat d’una nova infraestructura i que els canvis en la línea no serán significatius.
Realment només li fa falta al text que ens diga que els valldignencs podem estar contents i hem de donar gràcies perquè no ens fan un altre traçat.
Podeu accedir al document sencer ( 8 pàgines jpg) descarragant aquest fitxer
http://rapidshare.com/files/287271636/lat.rar.html
10 comentaris:
d'on heu tret això? podrieu ficar totes les pàgines per favor?
salutacions
Us hem posat un enllaç perquè l'abaixeu complet de rapidshare
Respecte a això, als contraris com jo a la línia d'alta tensió, -sembla ser que a Tavernes som una minoria-, no ens resta res més que empipar-nos, mostrar el nostre rebuig i res més. Ni vàrem aconseguir evitar el pas de la línia d'alta tensió, ni tampoc, ja que havia de passar, fóra soterrada per evitar els impactes ambientals i visuals i minimitzar els efectes nocius, per a la flora i fauna així com per als éssers humans pròxims, que una instal·lació d'aquest tipus comporta.
Quan al principi d'aquest comentari he esmentat el fet de que som una minoria de vallers/es contraris a la línia d'alta tensió no he dit cap desficaci ni me'n vaig com un punt de calça, com se sol dir, no. Ho he fet amb tot el coneixement i convenciment i si no, remuntem-nos als resultats electorals municipals de 2003, quan la cosa estava tant recent que la ciutadania de Tavernes hauria d'haver castigat, amb el vot, per tot el mal fet, al partit governant amb majoria des de 1999, el PP, i al seu líder i aleshores alcalde i candidat E.P..
PP: 5.038 vots. 9 regidors
PSOE: 2.914 vots. 5 regidors
Bloc: 1.627 vots. 2 regidors
U.V.: 545 vots. 1 regidor
PCPE: 129 vots. 0 regidors
El PP, encapçalat pel mateix personatge, principal responsable per intersos personals, va tornar a guanyar per majoria absoluta.
Amb això crec que està tot dit. Sols voldria afegir un detall, entre d'altres, amb el que es posa de relleu la injustícia de la llei electoral. Em referisc a la Llei d'Hont, mijançant la qual s'extrau la representació dels partits al consistori.
Cada regidor del PP (9) va costar 559,77 vots, mentre que al POSE cada regidor (5) va costar-li 582,8 vots. Al Bloc, cadascun dels dos regidors obtinguts li va costar 813,5 vots i Unió Valenciana va obtenir el seu únic representant amb 545 vots.
Un altre dia faré referència a la barrera electoral que al País valencià està establerta en el 5% dels vots i a la resta d'autonomies de l'estat és del 3%. Per què? Ja em parlaré. Per als que no ho saben, (que hi han perquè al nostre país els mitjans de comunicació més que informar adoctrinen) l'esmentada barrera electoral impideix entrar en el repartiment d'escons a aquelles formacions polítiques que no hagen superat eixe percentatge del nombre total de vots emesos, amb això, els vots rebuts per eixa formació van a parar al fem.
El fet de plantejar-se en el document la futura subestació de la platja de Tavernes, implica de rebot una altra línea d'alta tensió, de la qual Iberdrola ja ha parlat diverses vegades, entre Cullera i Dénia.
No cal ni dir que ens atravessarà el terme prop de la costa, amb la qual cosa la Valldigna quedarà encorsetada per línies d'alta tensió, AP, la nova Autovia a Valencia, el tren i l'autovia pel centre de la Valldigna, per a la qual ja hi ha la reserva de sòl en el PGOU.
A més l'"eliminada" línia que passava pel Cambro ha quedat convertida en una més grossa que travessa la vall des del Cambro a vora l'Hort d'Herrera via nova subestació i que passa a ser de 220KV.
I el que es pitjor, el secretisme o si voleu falta d'informació a la ciutadania.
Ah, hem obliday la canonada de gas natural, a construir subterraniament pel costat del Cami Reial i de la qual el nostre govern municipal tampoc ha donat informació i hi ha gent afectada en les seues terres.
Ens has donat pel... sac tot el que han volgut i més amb la línia d'alta tensió, i total per a qué, si cada vegada que cauen quatre gotes, inclús sense que caiguen, se'n va la llum o hi hà continues anades i vingudes que duren uns segons, els suficients per a donar més encara pel...
Al company Pasqual.
Sembla que el poble de Tavernes no està suficientment informat sobre el tema de les línies d'alta tensió: ni de la que ja ens travessa el poble d'Oest a Est, ni de les dues que hi han projectades que travessaran el terme, en paral·lel entre la via del tren i l'autovia A-7, de Nord a Sud.
Aquestes línies d'alta tensió són un hipercircuit elèctric que servirà per connectar França amb el Marroc i l'Alger. L'alt voltatge que transporten passa de llarg per Tavernes, es a dir, que no estan pensades per dotar Tavernes de més potècia elèctrica i millors instal·lacions, -que ja ens vindria bé per evitar eixes apagades de llum que sovint patim-, sinó que Tavernes serveig de corredor per a eixes línies de les quals són concessionàries FECSA-ENDESA, per al corredor que travessa Catalunya; IBERDROLA per al que correspon al País Valencià I HIDROELÉCTRICA ESPAÑOLA per al territori andalús fins connectar amb Marroc on ja se'n fa càrrec França. De moment la cosa està molt aturada perquè a Catalunya, si no la soterren per complet no passarà.
No cal dir que això França li ho paga a Espanya amb seients al G-20 i altres prevendes que no sabem ni sabrem mai tampoc.
Per als que no esteu al corrent i seguint amb les dades electorals que us vaig donar l'altre dia, per a que veieu la incoherència del poble de Tavernes amb el que diu i amb el que vota, ahí teniu les dades electorals municipals de 2007.
Cens electoral= 14.017
Vots emesos= 10.325
Participació= 73,66%
RESULTAT:
PP 4.705 45,57% 9 regidors
PSOE 2.778 26,90% 5 regidors
Bloc 1.461 14,15% 2 regidors
EU 1.027 9,95% 1 regidor
Altres 354
Respecte a les eleccions de 2003 el PP, que ha fet tot el que ha fet de malament al poble i que damunt propugna un PAI irreal i impossible i que res de bo aportava al poble, sols baixa 333 vots (el 7,07%)i continua aconseguint la majoria absoluta.
El PSOE, que defensa també el PAI però diu que d'una altra manera (ells sabran) i amb certa ambigüitat respecte a les línies d'alta tensió (no volen enemistar-se amb els seus amics que governen Gandia, primers beneficiats amb la línia d'altatensió) també baixa però menys que els populars i també menys que els nacionalistes del Bloc, tot i havent perdut el suport d'Esquerra Unida que en 2003 anava en coalició amb el PSOE. Abaixa 136 vots (el 4,90%), i manté els 5 regidors.
El Bloc, malgrat el seu posicionament contrari no sols al PAI sinó també a les línies d'alta tensió, és la formació que més vots perd. 166 (l'11,36%) però manté els dos regidors que tenia. L'últim regidor canvia de mans i passa d'Unió Valenciana, que l'havia aconseguit en 2003, a EU en 2007, regidor que a la formació política li suposa un total de 1.027 vots, quasi el doble del que li costa cada regidor al PP.
En definitiva, tot queda igual. Majoria absoluta per al PP i més del mateix: a fer més mal o no fer res de bo.
Si es fixeu, cada regidor del PP ha costat 522,77 vots. Al PSOE cada regidor ha costat 555,6 vots i al Bloc 730,5 vots. I a EU, ja ho heu vist. Quant injusta és la Llei d'Hont i quant injusta és la barrera electoral del 5% al País Valencià. Ja us donaré dades i veureu. A mi se me posa la pell de gallina.
En efecte Falcó, Tavernes és com els països tercermundistes que els passen uns oleoductes per a que els països rics estigam calentets, mentre ells es moren de fam.
Nosaltres vegem passar la llum mentre tenim un servei penós.
Companys/es comentaristes. Aprofite per fer-vos un avanç de la informació que estic preparant sobre la barrera electoral que al País Valencià és del 5% mentre que a la resta d'autonomies és del 3% què, quan estiga enllestida, li faré arribar per E-mail a la Cotorra de la Vall per si li ve a bé publicar-la al seu blog.
Amb això el que s'aconsegueix és tot el contrari del que els dos grans partits polítics espanyols (PSOE i PP) pregonen i s'omplin la boca: no facilita sinó limita l'accés als órgans de poder a les minories i afavoreix el bipartidisme i la idea de l'Espanya que defensen "una, grande y libre". Això, lluny d'afavorir la pluralitat i el cromatisme d'idees, converteix la representació dels ciutadans en un parlament bicolor, tal i com passarà en 2011 si res no hi posa remei. Poc viurà el qui no ho veurà.
Eixa barrera electoral que encara contempla en nostre Estatut d'Autonomia, després de la reforma recent i que encara continua sent el pitjor de tots els estatuts de l'estat espanyol, és fruit d'un acord entre les dues forces més representatives al País Valencià en el moment de la seua primera redacció: la UCD, que llavors liderava al País Valencià Abril Martorell, i el PSOE alcapdavant del qual era Joan Lerma, amb el suport dels que encara sobrevivien al PSPV al front del qual era Alfons Cucó (el PSPV era la força política socialista valenciana -igual que el PSC o el PSE, socialistes de Catalunya o Euskadi- que, lamentablement, ja no existeix per estar fagocitada pel PSOE).
Sense dubte, l'establiment d'eixa barrera electoral suposava evitar la proliferació de partits nacionalistes que pugueren posar en perill la unita d'Espanya tal i com des dels grans partits es cocebeix.
Mireu si això ha tingut èxit que, ara per ara, sols estan representades al Parlament Valencià tres formacions: PP, PSOE i Compromís (EU i Bloc), i que acabarà sent sols de dos. En canvi, a altres autonomies la representació és més variada o plural i seguirà sent-ho. Per exemple a Aragó estan PSOE, PP, PAR (Partido Aragonesista) CHA (Chunta Aragonesista) i IUA (Izquierda Unida de Aragón). A balears: PP, PSOE, Bloc per Mallorca, UM (Unió Mallorquina) PSOE-Eivissa, PSM-Verds (Partit dels socialistes de Menorca), AIPF (Agrupació Independent Popular de Formentera). A Catalunya estan representats: CIU, PSOE, ERC, Iniciativa-EU, PP i Ciutadans.
El que cal saber ara és quants vots han havut d'aconseguir les diferents formacions polítiques i en especial les minoritàries per tal d'aconseguir representació parlamentària.
CONTINUARÀ
Publica un comentari a l'entrada