L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 904
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 21.189

divendres, 25 de setembre de 2009

Cap al canvi de dates de les Festes del Poble

L’alcalde de Tavernes, Manuel Vidal, segons ha pogut saber La Cotorra de fonts ben informades, ha indicat a la regidora de festes, Amparo Espí, que en la próxima Comissió de Cultura tracte, amb la resta de grups polítics, la possibilitat de variar la data de celebració de les Festes Majors.
El govern municipal, que mai no ha fet cas a l’oposició per obrir un debat seriós sobre festes i canviar la data, sembla ser que per fi escolta raons. Però com que no els ha de reconéixer mèrits als altres, argumenta que el seu canvi de postura es deu al debat que hi ha a la societat, que són molts els veïns que els transmeten eixa idea i que ells volen ara també posar-la damunt de la taula.
I tant que hi ha debat!!!! Només cal vore els comentaris sobre festes en aquestes pàgines. Però no d’enguany, sinó de fa anys, encara que hagen tancat ulls i orelles.
El nostre govern municipal, segons està ja dient als acostats i amics, ara vol escoltar i valorar col·laboracions veïnals – esperem que així siga, perquè la Participació Ciutadana a Tavernes està a zero de fa molts anys- i diu que cal mirar també els interessos de la platja, la qüestió d’oratge, les festes escolars i inici de curs, els interessos laborals, la tradició……
Molt bé, molt bé. Però tot això a nosaltres ens sona i molt…. ¿No és el mateix que ve repetint l’oposició de fa anys i anys? ¿No són els arguments que el PP els ha estat rebutjant sempre?
De totes maneres, la iniciativa siga benvinguda. Una iniciativa que demostra el que tot el món sap a Tavernes: que les festes són un desastre! Encara que el govern municipal no ho vulga reconéixer i no pare de dir que han estat meravelloses, que s’ha donat solucions ràpides a tots els problemes, que els joves han gaudit com mai, que hi hagut més participació que mai i que s’han complit totes les expectives de les valleres i vallers. I si en vols més… para el cabàs!!!
Amics i amigues: esperem els vostres comentaris i propostes. Cal ajudar a vore si per fi l'encertem amb les festes. El primer dissabte de setembre? El darrer dissabte de setembre, com mana la tradició i se celebraven fins fa poc? El que està clar és que si es fan a agost.... la mort per a sempre!!!

32 comentaris:

Anònim ha dit...

A agost.... la mort per a sempre?Perque?....perque no lultim disapte d'agost? Que normalment, caurien entre agost i setembre?

La Cotorra de la Vall ha dit...

Perquè l'últim dissabte d'agost pot caure el dia 26, p.e., i no pensem que hi haurà molta gent que se'n vindrà al poble a festes.
L'experiència aquella d'agost, encara que no era la darrer setmana, va ser un fracàs.
I si es vol potenciar la platja i que la gent es mantinga unes quantes setmanes de setembre, no pensem siga massa encertada la data de finals d'agost.
A més ens consta que el sector turístic - i es una part de l'economia vallera- no està molt d'acord perquè suposarà llevar-li temps de vida a la platja.

Ara, si les coses canvien tant que la programació puja tants i tans "quilates" de qualitat i resulta que empeny a tornar al poble.... qui ho sap!

pepegall ha dit...

i nomes s'acaven les escoles. L'ultima setmana de juny o la primera de juliol. serien les primeres festes de la comarca i aixó podría traure gent al poble, ademes que les orquestres,grups, etc, podrien ser mes economics.

Tradicionalista ha dit...

Crec que el debat sobre les dates de les Festes del Poble es fictici i un producte més de la falta d'identitat que, com a poble, té Tavernes.
Ho sent, però sóc el primer a lamentar que el meu poble siga tan meninfot en tot i tot el que siga cultura, patrimoni i tradició del poble ens ho passem pel forro. I damunt, potenciat pels nostres governants.
Durant més de 150 anys les festes han començat l'últim dissabte de setembre. ¿Per què les van canviar sobre els anys 80? ¿En base a què?
Ni Gandia, ni Oliva, ni Carcaixent, ni Benifairó, ni Simat, ni Valencia, ni... ni... cap, cap, cap poble canvia la data de les seus festes tradicionals. ¿Perquè van canviar a Tavernes? Perquè primer van ser el primer dissabte de setembre, i fa només, uns anys, amb l'actual govern majorment, es traslladen al segon sense cap justificació ni explicació a ningú.
Les Festes del Poble són un signe de la identitat de Tavernes i el que caldria és, retornar-les a la seua data original, i després diginificar-les com cal.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el Tradicionalista.
Espere que no passe el mateix que amb la celebració del dia de la Valldigna, que al final ha quedat de costat degut a les Falles i que a més ha creat confusió sobre quan es celebra.

falcó ha dit...

Encara que sóc vingut de fora, em sent valler i la meua opinió va en la línia de la de Tradicionalista. Per a mi, ha posat el dit en la llaga. Hi ha molta manca d'identitat a tot el nostre país cosa que també he pogut comprovar a Tavernes, un poble camí de convertir-se en ciutat, pel nombre d'habitants (a partir de 20.000 o 22.000 un nucli urbà es considera ciutat i Tavernes podrà tindre'n aproximadament 19.000). Un poble com Tavernes no hauria de plantejar-se un canvi de dates de les festes sinó organitzar una programació amb diversitat, qualitat i pensada per donar satisfacció a tots els sectors socials i gustos de la ciutadania. Com? Ara per ara no ho sé i tampoc en correspon a mi dir-ho, això deixem-ho per als polítics que, a la fi, són els nostres representants, però en aquest cas les decisions haurien de prendre's per unanimitat i no imposar les majories. Considere que hui en dia les festes de Tavernes estan desnaturalitzades: o vas als bous (migdia i nit); vas a les disco-mòbils, tingues l'edat que tingues; o assisteixes al Tir i ASrrossegament, t'agrade o no, o et quedes a casa o te'n vas de viatge, pugues o no permétre-ho.

Mario ha dit...

Si el que volem és respectar la tradició caldria recordar que els patrons del poble són el Crist de la Sang i la Divina Aurora, i que tant un com l'altre tenen les seues dates de celebració en ple estiu.
Si es tracta de festes patronals, perquè no recuperem la tradició real i les celebrem en les dates de les seues onomàstiques?
Això de fer-les al setembre diu la gent major que era degut a la sega de l'arròs, però ara ja no té cap sentit i es pot fer festa quan no hi ha escola i per tant no es destorba el començament de curs, al mateix temps es podrien deixar més dies de festa escolar per a les falles.
No crec que els empresaris de la platja perderen clients amb el canvi, més bé al contrari, si es feren unes festes de qualitat podria ser un bon reclam per a la gent de fora: combinació de platja i bons espectacles.

Tradicionalista ha dit...

Les festes de la barriada del Crist de la Sang i les Festes del Poble han estat sempre separades, com a cosa diferent i amb les dates diferents.
No hi ha -almenys jo no conec- cap referència històrica de fa més de 150 anys que diga que són la mateixa festa. Això SÍ coincideixen en la dedicació al mateix Crist.
I no oblidem que la festa del dia del Crist de juliol (el Dia de la Sang en el Clot) no és exclusiu de Tavernes, que també se celebra (o celebrava millor dit) a Benifairo i Simat. Les de setembre si.
Totes les referències que conec diuen que la celebració del Crist de la Sang a juliol a Tavernes és una festa de barriada (fins i tot era coneguda com a la Festa de la Granota) mentre que les "Festes del Poble", és a dir, de tot el Poble no d'una barriada eren al final de setembre, en acabar la sega de l'arròs.
Quant el que dius de la platja, jo no crec que ningú se'n vinguera a passar les vacances només per una oferta d'espectacles de Festes del Poble.
Crec que potenciar la platja, entre altres coses, passa perquè l'ajuntament s'ho crega -¿Per a quan un CIT?-, passa per una bona oferta d'activitats culturals, esportives i lúdiques. Les actuals són deplorables, inclós el "sete Lois Sete Luas" que fa badalls d'avorriment per la falta de promoció, propaganda i lloc digne per a la categoria dels grups o la fira de Sant Jaume, prostituïda en el seu sentit original de fira agricola vallera i convertida en una tenda de paratedes de tot arreu. Cal dir les coses pel seu nom i no anar amb mitges tintes.
Quan al tema d'escoles i instituts, tindríem el mateix problema que tenen, per exemple, Carcaixent, Gandia i tants altres pobles que tenen les festes dins del calendari escolar.
Però hi ha una cosa que es diu "festes escolars i una altra que es diu "festes locals", però si s'usen per a aqüeductes i nomes falles poc avançarem en dignificar les Festes del Poble.
Cal un compromís seriós de la societat vallera i sobre tot dels representants electes, per avançar en la solució del problema.

falcó ha dit...

otorra. Crec que el tradicionalista témés reó que un sant. Hi ha que dignificar les festes majors i això no es fa canviant-les de dates sinó millorant l'oferta programàtica, l'estructura de la mateixa i l'implicació de tots els col·lectius locals.
La platja és un cas a banda. Si no hi ha un CIT (Centre d'Iniciatives Turístiques) diguem-li com vulgam, cal crear-lo per a que s'organitzen coses a la platja per tal de dinamitzar-la i fer-la més atractiva per als estiuejants i, una vegada createixe producte atractiu, promocionar-lo i vendre'l fora.
Eixe CIT podria estar constituït per diferents sectors, sempre i quant estiguen implicats en rellançar la nostra plaja que li fa molta falta: ajuntament, empresaris de la platja, associacions culturals, espotives, socials i festeres inclòs una associació veïnal de la platja, etc...,cadascú representat en funció del que s'establesca en els estatuts.
Però això ho havia d'impulsar l'ajuntament però, amb els governants que tenim, malament ho veig això. No cregueu?

Joan ha dit...

Jo pense que les festes haurien de ser més curtes i una setmana abans. La meua proposta és;
1.- Calendari: primer dimecres de setembre.
2.- Duració: de dimecres a dissabte (tots dos inclosos)

També crec que el cap de setmana anterior es poden fer alguns actes (per exemple: Processò de la baixà, cursa bicicletes, etc.), sempre que aquets per motiu d'organització no es puguen convocar dintre dels dies festius.

Pense que fer les festes a l'estiu no es una bona idea, com tampoc crec que ho siga, fer-les a final de setembre (n'hi ha més risc de que la pluja s'apunte a la festa). La primera setmana de setembre hem sembla adequada, ja que el risc de plujes és més baix, els col·legis encara no han començat i la platja baixa el seu enrenou.

De tots els comentaris que heu fet, no veig cap proposta de noves actitivats que ajude a millorar les festes en el seu conjunt. Jo sempre he escoltat comentaris que les festes són llarges i avorrides. Doncs bé, fem-les més curtes, i més intenses. Amb les activitats que tenen més participació; paelles, ball de disfrassos, actuació musical, xaranges.. i poc més, no es poden omplir 8 dies, però si passem a fer-les més curtes (4 dies), i molt més intenses (qui surt de viatge s'ho penssarà millor), es millorarà la participació ciutadana (o almenys tindrem la sensació que molta gent ha estat al carrer els 4 dies, ara no tenim aquesta sensació). Els treballadors no volen "cremar" dies de vacances si les festes no suposen res (dilluns, dimarts i dimecres actuals), lo que no ajuda a augmentar la participació. Si les festes s'acurten i s'augmenta la intensitat de les mateixes, tots els treballadors demanaran les vacanes els dos dies (dimecres, dijous, divendres ja es festa local) i pense que se'ns dubte la participació seria major i la sensació d'haver millorat les festes.

Anònim ha dit...

Jo les posaria el "darrer diumenge d'octubre", a veure si escoltant un poc Al Tall la gent del poble reviscola i obri els ulls per a veure qui ens està governant.

Anònim ha dit...

La solució no és canviar-les de data, sino reduïr la seva durada.

Els primer cap de setmana que sería la baixada del Cristo, aprofitar-lo per fer 24 hores de futbet i bàsquet, com ha passat enguany.

Després deixar-ho tot per al dijous, divendres i dissabte següent, tot concentrat.

La fira, els bous, tir i arrossegament i coses així estarien tota la setmana, per ambientar un poc el poble.

Però totes les nits verbena? Per a que? Per a que els joves es bufen i un parell d'empresaris s'enriquixquen? Per favor!

Tradicionalista ha dit...

S'està parlant de la primera setmana de setembre per les pluges.
No crec siga prou justificació per a canviar anys i anys de tradició, precisamente perquè no es van a evitar les pluges.
A partir de finals d'agost, les pluges ens poden vindre en qualsevol moment, que per alguna cosa estem al Mediterrani.
I si no recordeu la riuada del 11 de setembre del 1996. Era dimecres, però portava plovent a mars des del dissabte dia de la Baixa, dia 7.
Per cert, aleshores començaven el primer dissabte de setembre, i no sabem perquè sense dir res a ningú ni justificar-ho (parlaren de potenciar la platja), el PP es va traure de la mànega el canvi al segon dissabte. I així fins ara.
Si pensem en les pluges, usant la mateixa justificació, seria bo proposar que al nostre poble les falles canvien de Sant Josep a juliol perquè també sol ploure i fer mal any si any no, més inclús que a festes del poble.
Si les posem a juliol, a més, ens estalviem els problemes del Dia de la Valldigna o de si cau prop de Setmana Santa i tindriem tota la costa que ens visitaria, segur que ompliriem el poble d'anglesos, alemnys i francesos. Negoci.
A partir d'agost, les pluges poden vindre en qualsevol moment. Recordeu: fira monta, fira banya s'ha dit sempre.
Per tant, les festes han de ser com sempre: la darrer setmana de setembre, i els experiments de canvi de data, ja n'hem fet prou, amb gasosa.
PD. Ahir, després de la noticia sobre el tema publicada al Llevant, van sorgir molts comentaris. Si els nostres governants volen escoltar: no n'he escoltat cap a favor de que es facen entre l'ultima setmana d'agost-primera de setembre.
I no ens enganyem: el tema de si així s'aprofita per a les escoles, etc. ni s'ho planteja la gent.

Rabosa ha dit...

Tradicionalista, si a tu et sembla que a la gent no li importa el tema de les escoles, serà que , o bé no tens xiquets en edat escolar, o bé no parles amb gent que en té. T'assegure que als pares sí que els sembla important que les festes no se solapen amb l'escola.
I podries fer també, ja t'ho dic de passada, una cura d'humilitat, que sembla que tens tot el saber popular acumulat en la teua persona. Que ningú no té la clau de tots els panys.

Tradicionalista ha dit...

Rabosa: jo no he dit que jo personalment passe del tema escolar i la seua interrelació-implicació en les festes.
He dit simplement que la gent, o siga la immensa majoria, ni s'ho planteja.
I no m'estire de la llengua. Simplement diré que quan cal i els convé -falles, p.e.-a la majoria de pares -LA MAJORIA he dit - passa del calendari escolar i si el 15 o 16 març hi ha classe, no envien els fills com tampoc els envien la setmana de festes.
O és que vosté no ha anat pel seu fill o nét aquests dies i ha vist l'escola quasi buida?
I quan a que no tinc fills, segur que me n'isc de la mitjana espanyola per dalt.
I no he volgut donar classes a ningú. Déu em lliure!
Si voldries escoltar, en aquest cas llegir, podries vore que no me n'eixit ni un pam del que molta gent - vosté també? - sap sobre el régim plujós de la Mediterrània i les tradicions del meu poble.
I no comprenc perquè em demana una cura d'humilitat. De què? D'anar camí ja de mig segle i explicar el que he viscut i sé?. I intentar que la gent pense?

Anònim ha dit...

Estos dies i aixó es tots els anys només van a l'escola els més menuts i segur que es perque molesten per casa.
Els pares parlem molt i critiquem pero en el fondo, passem molt d'enviar-los estos dies i no donem exemple.

Lletraferit ha dit...

Per aportar alguna cosa concreta. Per a situar les festes de Tavernes les situaria entre les d'Algemesí i les de Gandia. Primer miraria quins pobles estan en festes com a referència. Respecte a la programació, faria una fira i unes festes, en el sentit que la juventut té ganes de divertir-se i muntar-se la vida festera, sense esperar que li la munten. Em referisc a tota la semana i més dies que hi haguera. En concret pel casals que van llogant-se i van omplint de festa i lloguer parts del poble.
Per tant hi hauria una Fira: bous tota la setmana, i un acte significatiu pels joves. La gent garn poder eixir a sopar i punt. Les Festes les ompliria amb les paelles, les disfresses, i un altre acte semblant a les paelles on es reunira a tots i totes. Evidentment, les cares de la gent seria com a falles i ens cansaríem de festes. Dir-vos que bons conjunts que tots sabem i omplin, i si es precís exigir per comparació als professionals una programació que aceptaríem el conjunt de la participació del poble.
Per cert, tinc els llibres de festes del poble des del cincuanta-vuit, i estic llegint un magnific llibre sobre la guerra civil a Tavernes: LA VALL ETERNA, encara no publicat que és una meravella. Evidentment escrit per un valler que té cinc titolacions universitaries, i té un apartat sobre festes. El llibre caldria publicar-lo pero ja, segur que s'haurà d'ajornar per raons obvies. Abans es deia, ja manaran els meus!!.
Vull felicitar-vos a tots i totes`per l'esforç en el debat i en especial a la Cotorra que ens ho permet.

Paquito Xocolatero ha dit...

Eu, Rabosa, que fas com Rajoy. Només critiques a Tradicionalista pero no dius ni idees ni propostes teues.
Les meues:
Festes a final de setembre i començar i fer només el dissabte i diumenge de la baixà. Xarangues, Ball populars i festival musica i corals.
Parar fins dijous per la vesprada, i començar de nou fins dissabte de la pujà. Dijous, divendres i dissabre serien els actes per als grans.
Els carrers engalanats es plantarien per a la vesprada-nit de dijous i es tancarien fins diumenge. El jurat passaria divendres.
Dilluns, dimarts i dimecres aprofitar les vesprades per competicions esportives i actes només per als xiquets.

Anònim ha dit...

Senyors, Rabosa i tradicionalista... el tema de l'escola, és més profund del que vostes es pensen, importa molt, als pares les dates de les festes... i jo ho se per que a més a més de tindre fills, parle amb moltes mares. Jo com tots els anys he portat els meus fills fins el darrer dia, es a dir fins el dijous... ara pensem un poc.... Jo els he portat, per que és la meva obligació com a mare fer-ho, pero no deixe de reconeixer que molts no han fet... i els dos darrers dies, o millor dit es pot dir que quasi tota la setmana, a l'escola, no han fet res de res,,, el temari se l'han botat, i això molts pares es paren a pensar, i dieun que per a perdre el temps en escola, i no fer res, o no fer res dels nous temaris, no cal despertar.los mati, ja que es giten tard....

Així, que el problema de l'escola també podriem implicar als mestres, ja que si tenen 3 o 4 alumnes dels cursos més grans deurien seguir el curs normal de les classes, i el que no está no es troba.

vallero ha dit...

Cap i ningu,aneu malament, tots teniu rao,ara jo soc mes de Joan, (crec que te mes rao,jajaja).Felisitats cotorra, no esperava meins de vosaltres,eu aubert bon debat. (enquesta que vaix dir jo un dia)El que esta mes clar que l'aigua que esta caient, es que sa de fer alguna coso.

Tradicionalista ha dit...

Crec que ens estem anant del debat, que era la data de les festes i no l'escola. No negue que estan relacionats.
Crec que ho vaig deixar entrevore en una altre comentari:
3 dies de festes escolars té el calendari escolar i dos dies les festes locals.
Si com s'està dient, i ho veig prou encertat, dilluns, dimarts i dimecres serien laborals, el dijous i divendres podrien ser festes escolars.
Si l'ajuntament es digna per fi a fer un dia de festes -divendres o dissabte?- com a festa local, el problema més resolt encara: dilluns, dimarts i dimecres classe i dijous i divendres, festa escolar o local.

I realment, vosté creu que es deu avançar durant una setmana el temari amb 3/4 alumnes de 1r o 2n d'ESO en la classe? O de 5é i 6é? I dic eixos cursos perquè són els que majorment fallen.
Això de qui no està no es troba, crec que en aquest cas no val. Però entenc que estiga molesta de vore com el desinterés de molt pares fa que es perden uns dies.

I si com voste comenta diuen que per a perdre el temps en l'escola no els envien... he de dir-li que si es perd el temps, serà per culpa seua, perquè no els envien i no es pot fer classe normal.
I que es giten tard? Que fan crios de 12 o 13 anys en baixos llogats, bous, discomobils, etc. fins les tantes de la nit?
Deixe-m'ho estar que seria un altre debat.

Anònim ha dit...

Senyor tradicionalista.... mire voste, si en 4 dies es poden avançar quatre temes del temari, millor que millor, que després venen les presses per que no hi han prou hores per acabar-lo. I dic jo, que si no van a classe, és el seu problema... l'any passat vaig tindre jo a la meua filla mal durant 1 setmana, i tot i seguent força major, es va tindre que posar al dia, ella sola, sense ajuda dels mestres, que prou feina tenen portant als altres alumnes... per això, dic, que qui no está no s'encontra...

I no estic cabrejada, sols indignada, que els meus fills hajen fet la feina que els pertoca, és a dir, anar a l'escola, i que per culpa de pares poc disciplinaris amb els fills, de alumnes que no han anat a classe, i de mestres que no volen agarrar el bou per les banyes, les meues filles, han fet el paripé anant a classes...

Ara, que caiga malalta altra vegada, i que perga dues o tres classes, ja no les recupera.

foraster ha dit...

Hola, cotorros. Som a un debat interesanttíssim i que no nosaltres, sinó els polítics que ens representen, haurien de tindre per solucionar el tema de les festes.
Jo també sóc pare de dos fills en edat escolar(un té 12 anys acabats de complir i l'altra 9). En festes ni han vetlat ni han anat als bous, perquè encara són menuts i perquè l'endemà havien d'anar a l'escola, on realment han passat els dies sense avançar en el programa educatiu, -no vull dir han perdut el temps-, cosa que considere una falta de respecte dels que no assisteixen que haurien de posar fi des del propi centre escolar o bé els governants en matèria educativa o escolar.
D'altra banda, jo sóc dels que pensen que les festes, quan més dies no són millors, al contrari, difícilment poden comptar amb una extensa programació i de qualitat, esgoten les persones i paralitzen l'activitat local habitual i no cal dir dels que treballem fora del poble. Cal anar cap a un model de festes propi i identificador, concentrades en tres o quatre dies forts amb un gran ventall d'activitats i actes per a tots els públics i que cadascú trie allò que més li agrada i que atraguen la vinguda de persones dels pobles veïns, cosa que repercutiia positivament en molts dels nogocis locals. Si volem això, hem de pensar que costa diners i no poden ser debades. O és que penseu que el que es fa a la Fira i Festes de Gandia, per exemple, és debades? D'això res, a Gandia es paga per quasi tot com he fet jo o faria si em donaren l'oportunitat d'assitir al poble a una actuació de J.M. Serrat o J. Sabina, per exemple, o qualsevol altre personatge o grup que a mi m'agrade, o qualsevol altra cosa d'actulitat, etc..., i com jo, crec farien la majoria dels vallers/es.
Pense que no es tracta d'anar deixant caure idees a La Cotorra de la Vall i res més, tal com s'ha apuntat en algun dels comentaris anterios. Cal mobilitzar-se i treballar-ho, i si això no naix dels polítics, que nasca del poble. Des d'aquest bloc es podria convocar una reunió per a tots els que vulguen estar presents i convidar els representants dels diferents estaments socials locals com ara: A. de Veïns, Associacions esportives, culturals, A. de Vells, de Dones, etc., per tal d'establir el model de festes que volem, més o menys semblant al d'altres pobles, però amb pincellades que el caracteritzen i diferencien de la resta. Ja vorem quines.
Per exemple, a mi el model de festes de Gandia no m'agrada tot ja que són festes on els ciutadans són únicament i exclusivament espectadors. M'agrada un tipus de festes barrejant els actes passius amb els actius, és a dir, actes per a que els ciutadans sigam espectadors i altres per a que sigam els protagonistes, com: una gran cavalcada de difresses, organitzada i seriosa dins de l'humorística i divertida que puga ser, i no el que vaig veure el divendres de festes; introduir al poble la festa de moros i cristians amb tot el que això puga comportar, cosa que mobilitzaria el poble ja que podria implicar-se molta gent directament o indirectament a les filàes que poden disposar de la seua càbila on passar les festes, etc.
Bé, com he dit, el debat és molt interessant, però quedarà en no res si no ens ho prenem en serio i, pel futur de les festes de Tavernes, cal que li donem solució.
El canvi de dates no és la gran solució, crec jo. Això caldria deixar-ho estar, al menys de moment, fins que no disposem d'un model de festes com cal.
Per cert Cotorra, m'agradaria disposar del teu E-mail. Gràcies

Tradicionalista ha dit...

No he usat la paraula cabrejada, sinó molesta. És molt diferent.

Mire, com que no anem a posar-nos d'acord, deixe debatir de les festes des del punt de vista escolar.
Crec que és més adequat que ho faça el Consell Escolar de Centre i després el Consell Escolar Municipal. I decidesquen.

Rabosa ha dit...

Caram, Paquito! Quantes novetats!!! Em sembla que tu sí que has aportat idees noves!!! O és que et saps de memòrieta els llibres de festes dels darrers anys! A mi em sona tot plegat a més del mateix.
Per cert, tradicionalista, el que diu l'anònima que ha fet portant les seues filles a l'escola, és el que cal fer. El que no està bé és que les festes siguen dates escolars. Jo dic que es facen en estiu, que ahí sí que es poden gaudir amb el bon temps, com a Simat o Benifairó, no com a Gandia o Algemesí que diu el Lletraferit, que amb la fresqueta que fa ja no dóna gust sopar al carrer ni anar a veure res de res, sobretot si és com el que es fa ací

Paquito Xocolatero ha dit...

Rabosa, rabosa... tornes a les mateixes... o és que estan verdes?
Val més unes males idees o còpia, que no cap com fas tu.
Quan ens dius les teues idees o propostes? Va, home, anima't.

Rabosa ha dit...

Paquito: a tu qui t'ha dit que sóc home?
Per a dir coses com les que tu dius, més val callar.

vallero ha dit...

Paquitoooo!!!!!!! Rabosa, no diu cap tonteria.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Tornem al debat, que no és un altre que les festes.

foraster ha dit...

Si Tavernes disposara d'un model definit de festes que podria passar per concentrar-se en tres o quatre dies potents, és a dir, des de dimecres fins a dissabte, per exemple, no ens plantejariem el canvi de dates per a que els infants puguen gaudir de les fetes, en la seua vessant nocturna, i de rebot els pares que, encara que tinguen festa o vacances han de quedar-se a casa perquè els fills han de gitar-se prompte per matinar i assistir a classe.
Encara que no considere el lloc idoni aquest blog per a solucionar aquest importantíssim tema però si un foro de debat, vull deixar caure una idea que té lloc a altres poblacions i que amb un segell personal i propi de Tavernes, podria adoptar-se també ací. Es tracta d'un personatge que el dia de la vespra de festes recorre els centres escolars del poble en qüestió per traure els escolars i estudiants de tot tipus, fins i tot, treballadors d'empreses locals que així ho demanen en temps i forma. Això, de per si, ja es converteix en un acte multitudinari i popular molt ben acollit i esperat, no sols pels infants sinó pels seus progenitors, espcialment les mares.
A Gandia aquest personatge es diu Tio de la Porra que també fa servir Oliva que en un temps va mantenir un cert conflicte històrico-tradicional amb Gandia sobre la paternitat de l'esmentat personatge. A Bellreguard és una altre personatge, molt diferent, que se li diu el Tio del Pedaç o Els Pedacets, ja que són una colla que va disfressada de ca a peus amb una vestimenta feta mijançant pedaços de diferents teixits, colors i estampats. Tant el Tio de la Porra com Els Pedacets van acompanyats d'una colla de tambors amb un determinat ritme o toc, diem-li com vulgam, o bé d'una colla de dolçainers i tabaleters.
Això suposaria que els infants de Tavernes anirien a escola dilluns i dimarts, acomplint amb el programa establert, i el dimecres acudirien al centre escolar de manera més lúdica per tal d'esperar el personatge que anuncia l'inici de les fetes i junt amb ell, prendre els carrers del poble i fent festa arribar a un punt de trobada per tal de participar en una sèrie d'activitats que solen acabar amb una traca sorpresa, mascletà, etc...
A partir d'eixe dia els centres escolars i empreses tanquen les seues portes fins passar les festes. això contribueix a fer pinya i fer poble. Tots plegats participem d'un fet, amb major o menor intensitat.

falcó ha dit...

Veig que la gent no s'anima a comentar més coses sobre el tema de les festes. Sembla que el comentari de foraster ha deixat ben clares les coses. mi m'agradat molt.
Opine que sense un model clar de festes no podem pensar en la conveniència d'unes dates o unes altres. Crec que estavem fent la casa per la teulada quan ens platejàvem canviar les festes de data.
Sobre lo del personatge i les escoles, em sembla molt bona idea. Els dos primer dies de la setmana que siguen hàbils totalment i a partir del dimecres festa i això implicaria també que l'ajuntament es replatejara la distribució de les festes locals en matèria laboral perquè no em sembla bé que tots els dies festius locals siguen en falles. Els que no som ni volem ser fallers la terra ens trague! Doncs no. La pregunta del milió és ¿Com podriem fer tot això?
D'altra banda, és cert allò que diu sobre les fetes de Gandia. Una cosa són les atraccions i espectacles de carrer totalment gratuïtes i una altra, molt diferent, són els concerts i actuacions de primer ordre per a les quals s'ha d'adquirir perèviament una entrada, què si no la compres per anticipat probablement et quedes sense. Inclòs recorde, fa molts anys, quan els concerts es feien a l'anomenat "aparcadero" al costat del riu i del passeig, els responsables dels barracons de dispensació de beguda especialment i d'altres habitualles eren les diferents comssions falleres de la ciutat organitzades per la Junta Loacl Fallera. Els beneficis de les barres eren íntegrament per a la JLF, cosa que aleshores era considerada com la subvenció que l'ajuntament li donava a les falles per a la festa de Sant Josep de l'any següent, ja que les despeses dels concerts eren a càrrec del pressupost de festes. En la dècada dels 90, va arribar l'implicació, per interesos comercials, de la cadena SER i los 40 Principales que patrocinaven els concerts a canvi de fer-se'n càrrec de les esmentades barres. A partir d'aleshores es va estipular un preu per a l'entrada donat que, en els contractes amb els grups, estava reflectida una clàusula en la que s'exigia el cobrament d'eixa entrada.
Per acabar, crec seria bo s'implicassen totes les associacions del poble i organitzar una mena de comissió festera per presentar-li un projecte seriós a tots els partits polítics, sense distinció, i elevar-ho com una proposta ciutadana al plenari municipal, ja que no hi ha comissions de festes ni voluntat dels nostres governants per a fer res de bo. Si no ens fan cas, després ja actuariem en conseqüència especialment anant a la premsa, i no estic referint-me a Levante-EMV ni Las Provincias.

vallero de simat ha dit...

he vist un llibret de festes de tavernes resienment,que data de 1957,i es celebraen del 28 de septembre fins al 6 d'octubre.