L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.354
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
28.209

dimecres, 30 de setembre de 2015

Xarrada sobre la cooperació de Tavernes en un projecte solidari a Equador.


L’Ajuntament de Tavernes i el Fons Valencià per la Solidaritat organitzen avui dijous, dia 1 d’octubre, a les 19 hores en la Casa de la Cultura una xarrada sobre la col·laboració en un projecte a l’Equador. 

El títol és “Experiències en cooperació internacional al desenvolupament des de Tavernes de la Valldigna i Benissa” i comptarà amb el testimoni de Juan Tormo, arquitecte de l’Ajuntament de Tavernes, voluntari del programa d’experts municipals del Fons Valencià per la Solidaritat.

Com en el seu moment vam informar, l’arquitecte municipal va aprofitar les vacances personals per a col·laborar com a voluntari en la creació d’un centre sanitari termal a Cotocachi (Equador). Tormo ha redactat el disseny arquitectònic i el de la construcció del centre, però, a més, ha buscat optimitzar i potenciar el complex Termas de Nangulví, que disposa de 5 piscines d’aigües termals i serveis d’allotjament i restaurant. A través de la xarrada, ens contarà en què ha consistit tot el projecte d’arquitectura bioclimàtica, però, a més, ho farà mitjançant les seues vivències durant 25 dies.


En l’acte, presidit per la regidora de Serveis Socials, Noe Alberola,  també hi participarà Andrés Lluch, tècnic d’Administració General de l’Ajuntament de Benissa, que va ajudar a la Mancomunitat de la Conca del Riu Jubones en l’organització i funcionament de l’Administració Local, així com el desenvolupament de les directrius administratives.

La jornada serà de divulgació i sensibilització mitjançant l’exposició fotogràfica “Estampes de la mitat del món” i dos audiovisuals que ens mostraran la realitat d’estes poblacions de l’Equador.

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Aquesta autonomia ens l’han deixada feta una ruïna


Problemes, problemes i més problemes. És el que s'està trobant el nou Consell valencià tal com van coneixent més i millor els comptes deixats pel PP. I a açò s'ha d'unir una pràctica que ha estat denunciada per la Conselleria d’Hisenda: ha arribat a acusar al Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, del PP, d'extorquir a la Generalitat.

I com s'extorqueix a la Generalitat? Amb el bloqueig dels 1.500 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic malgrat el compromís que 1.440 milions arribaren a les arques valencianes el mes de juliol. Fins al moment el ministeri de Madrid, el del senyor Montoro del PP, no ha dit “ni mu” sobre aquest tema i segueix donant la callada per resposta.

I tot l'anterior no ho diem nosaltres: qualsevol dels nostres lectors pot trobar tota la informació facilitada per la Conselleria d’Hisenda valenciana en la premsa d'avui.

Estem en una situació límit segons afirma la Generalitat, que adverteix que si els diners del FLA no arriben aquest octubre els valencians i la Generalitat anem a tenir problemes.

I arribats ací hem de convindre, com fa la Conselleria d'Hisenda, i no ens queda un altre remei que remarcar que el bloqueig és “polític” i compara l'actuació que Madrid va tenir amb l'anterior Consell del PP, del mateix color polític, que si va rebre els diners del FLA abans de les eleccions autonòmiques del 24 M.

La situació deixada pel PP fins a juny d'enguany era pràcticament de ruïna total de l'economia de la Generalitat, i pràcticament al juny s'havia aconseguit el dèficit que volia Montoro para tot l'any. I mentre segueixen apareixent factures del PP en els calaixos sense cobertura, com per exemple, eixos 600 milions en despesa sanitària. Les "factures en el calaix" deixades pel PP suposen 1.999 milions d'euros indica l'informe de la Conselleria d’Hisenda.

El deute de la Generalitat a 30 de juny de 2015 era de 43.624 milions d'euros, dels quals 1.690 s'han acumulat entre gener i juny d'enguany i 4.387 responen al deute derivat del FLA, xifra que suposa el 25 % del total del pressupost d'enguany.

I pensar que després llegim el que llegim de manifestacions dels dirigents i d'alguns militants del PP i ens fem creus com tenen el morro de dir que en aquests primers 100 dies el nou Govern de la Generalitat no ha fet res.
L'Estat de la Qüestió expressa només l'opinió de l'equip de la Cotorra de la Vall

Avui, xerrada sobre la nutrició en les persones majors


L'Ajuntament de Tavernes ha organitzat per avui a les 5'30 de la vesprada i a la Llar dels Jubilats (Centre Social Dolores Rojas, antic Hospital) una xarrada que du com a títol "Hàbits de vida saludables. La nutrició en els majors". Presidirà l'acte la regidora de Serveis Socials, Noe Alberola, i hi intervindrà Belén Liñán, infermera.

L'acte s'emmarca dins del Programa d'Activitats per a les persones majors de la Diputació de València.

.

Els collverds del llac de la Goleta gaudeixen d'una bona salut


Aquest és l'aspecte que presentava aquests primers dies de setmana una part de la colònia d'ànecs "coll verd" del llac de la Goleta. Com veieu, es poden comptar dues desenes d'aus - hi havia altres collverds en altres llocs-, la qual cosa dóna testimoni del bon estat de la colònia que sembla bastant recuperada després de l'episodi de fa uns anys que la va fer desaparéixer.

Res del que algunes veus - sempre les mateixes- van propagar fa unes setmanes per la xarxa, i fins i tot van fer arribar als diaris la situació alarmant i falsa, de que hi havia ànecs morts per tat arreu i que allò semblava la fi del Món! Res de tot això. 



No anem a negar que algun exemplar podria morir al llarg de l'estiu. El cicle de la vida és així: nàixer, créixer, reproduir-se i morir. Però d'això al que vam poder llegir en la xarxa.....

Una imatge val més que mil paraules. Mireu per tant les imatges, i deduïu vosaltres mateix.

L'Ajuntament coordina l'ajuda als refugiats sirians


L’Ajuntament de Tavernes col·labora en les tasques d'ajuda als refugiats sirians, i informa a la ciutadania que si hi ha algú que està disposat a oferir ajuda, ho podrà fer entrant en l’enllaç que proporciona l’Ajuntament

http://tavernes.es/serveis/serveis-socials/informacio-serveis-socials/ajuda-a-families-de-siria

i descarregant-se un imprés que haurà d’omplir i entregar a l’edifici Braç Treballador en el carrer Calvari 87, seu de la regidoria de Serveis Socials, o també en el registre de l’Ajuntament.

D'aquesta forma, el govern de Compromís pretén donar resposta, tanta com siga possible, a una urgència humanitària que afecta milers de persones que estan en situació greu per haver hagut de fugir del seu país en guerra.

Cal saber que Tavernes forma part de la xarxa de ciutats acollidores de refugiats, desplaçats i demandants d’asil que ha creat la Generalitat, després de la disposició demostrada per l'Ajuntament a ser solidari amb els refugiats sirians. L’alcalde, Jordi Joan, i els regidors Josep Llàcer i Noèlia Alberola, han estat en contacte amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per tal de coordinar les possibles accions a dur a cap des de la nostra ciutat dins del pla d'atenció de la Generalitat.


L’Ajuntament ha proposat fer un cens de veïns de Tavernes disposats a cedir habitatges desocupats per a acollir famílies de Síria encara que no cal dir que també es pot ajudar amb manutenció, roba, transport, acompanyament de gestions, intèrpret o altres consideracions. Així, l’Ajuntament de Tavernes pretén donar resposta, tanta com siga possible, a una urgència humanitària que afecta milers de persones que estan en situació greu per haver hagut de fugir del seu país en guerra.
-

dimarts, 29 de setembre de 2015

Visita conjunta a Bolomor del CETV, Amics de la Muntanya de Marxuquera i el grup Musssol de Barx.



El passat cap de setmana el Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna va fer una activitat conjunta amb el grup Amics de la Natura de Marxuquera i el grup Mussol de Barx. 

El punt de trobada va ser el poliesportiu de Tavernes i la ruta va transcórrer pel mateix terme, pujant pel Camí de la Cadira, fins al Pla de la Cisterna i baixant per la senda de l’antic abocador de Xamarila, prop de l’autopista fent un total de 7,5 Km. 

En acabar l’excursió i aprofitant la jornada de portes obertes que cada any organitza l'equip investigador de Bolomor, amb l'Ajuntament de Tavernes i el Museu de Prehistòria de València, van visitar la cova del Bolomor ja que molts dels visitants no havien tingut mai l’oportunitat de visitar aquesta meravella. 

La cloenda de l’acte va ser a la seu del Centre Excursionista, on, com no podia ser d’altra forma, van celebrar amb una paella per a els mes de 60 participants, i un parlament dels presidents dels distints grups, on van destacar la importància de la comunicació entre clubs afins per tal d’aconseguir conjuntament objectius mes grans. 

Aquesta no és la primera vegada que els tres grups de la Safor col·laboren. Durant els mesos de març i abril van estar treballant per tal de recuperar l'antiga senda al Mondúver PR-CV 51, que estava totalment perduda, tasca que es va acabar 16 de Maig de 2015.

Compromís exigeix Montoro que restaure la partida de teleassistència



Novembre del 2102: els ajuntaments s’assabenten per la premsa que el Ministeri d’Afers Socials havia suprimit la partida dels pressupostos 2103 dedicada a sufragar despeses de la teleassistència. 
 
4’5 milions per al País que abastia a vora 39.987 valencians i valencianes i fomentava l’autonomia personal de les persones majors i de grans dependents. Una despesa de 114 euros anuals per usuari i que suposava un estalvi considerable ja que evitava costos en residències i/o centres de dia augmentant així també la permanença de les persones majors a les seues llars. 

Compromís ha presentat una proposta no de llei davant del Parlament valencià perquè “el Consell inste al govern central a restablir la partida per a la teleassistència, atés que el nombre de persones que precisen d’aquest servei és molt alt i en augment”. També durà el tema al Senat per cercar una solució al desempar que a hores d’ara afecta a molts dels nostres majors i dependents. 

La majoria absoluta del PP ha propiciat el desmantellament de les polítiques socials. Espere que en breu hi haja un canvi en el Govern Central i que siga més fàcil legislar en matèria social. El PP no sols ha retallat per tots els costat en matèria social, sinó que a més ha censurat la informació disponible: dea de 2012 no s’actualitzen les dades del “ Sistema Estatal de Información de Servicios Sociales ” que servien per veure les dades en serveis socials, renta mínima d’inserció, places de residents, víctimes de violència de gènere. 
-

La foto més cara de tota la història


La foto més cara, 265 milions, i potser la més ridícula del territori valencià és la de Camps i Gerard Depardieu vestit de Obelix abraçant-se. Ni més ni menys que els valencians hem pagat per ella 265 milions per ella.

Els preus pagats per la Ciutat de la Llum d'Alacant són de vertader escàndol: una garita d'entrada, de 100 metres quadrats, que va costar pràcticament un milió d'euros; una rotonda de 2,3 milions d'euros o l'edifici d'oficines que va costar 14,5 milions d'euros i no s'ha estrenat.

Només la gestió del complex ha costat més de 22 milions d'euros per a rodar 66 pel·lícules que no han generat retorns econòmics a la hisenda de la Generalitat i damunt van haver de ser subvencionades.

La Ciutat de la Llum és un dels fracassos més sonats en la gestió del PP que, com a tants, hem sufragat els valencians amb els nostres impostos, de la nostra butxaca. En total, la broma de la foto i la Ciutat de la Llum es calcula que ens ha costat 265 milions

Compromís impulsa les Comarques Centrals. L'alcalde i diputat, Jordi Joan, entre els firmants del document


Albaida, i més en concret el Palau dels Milà i Aragó, va acollir la trobada de representants d’alt nivell de Compromís per a signar l’anomenada Declaració d’Albaida on es proposa la recuperació del Consorci de les Comarques Centrals – on s’inclou la Safor-Valldigna- com a instrument per a vertebrar aquest espai territorial valencià.

Entre els reunits ahirs i signants d’aquest document (en pdf), hi ha el president de les Corts, Enric Morera; el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; el director general d’Avaluació Urbanística, Territorial i Ambiental del Planejament, José Luis Ferrando; el Síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri; el diputat i alcalde de Tavernes, Jordi Joan, la vice-presidenta de la Diputació de València, M. Josep Amigó; i Gerard Fullana Martínez, portaveu de Compromís a la Diputació d’Alacant. 

Batles com el nostre alcalde i regidors de més de trenta municipis de les Comarques Centrals han participat en una redacció que destaca la necessitat d’aquest consorci per a la vertebració de les comarques centrals. 

El Consorci de les Comarques Centrals Valencianes es va crear l’any 1998 com un organisme amb personalitat jurídica pròpia per a la promoció, el desenvolupament econòmic i l’ordenació territorial de la Vall d’Albaida, el Comtat, l’Alcoià, la Costera, les Marines i la Safor, però la manca de la llei de comarcalització valenciana i els recels des de les àrees de poder de les diputacions van fer que el projecte deixar d’existir, de facto l’any 2007. 

La Declaració d’Albaida recupera la reivindicació d’un model territorial més pròxim al ciutadà i al territori, amb inversions que tinguen en compte criteris objectius de territorialitat i siga un instrument que siga útil per a incidir en la descentralització i la superació de la divisió provincial. 


A partir d'avui, dia 29, es repartirà producte contra la mosca del Mediterrani



El regidor d’Agricultura, Javier Escrihuela, ha donat a conéixer que a partir d'avui, 29 de setembre i fins el 8 d’octubre es durà a cap el repartiment de producte per a lluitar contra la denominada “mosca del Mediterrani” (ceratitis capitata) en el local de la Cambra Agrària de la Plaça Major en horari de 6 a 8 de la vesprada. El producte és el “Karate Zeon 1’5% plus” i està subvencionat. 

El regidor ha indicat que la campanya està dirigida a les varietats primerenques (navelina, tomatera, oro grande, clementina fina, navel, clemenules, newhall, caracara, salustiana i nova) i es donarà al propietari el tractament individualitzat per a una superfície de 4 fanecades i només s’hauran de tractar els horts que donen producció amb una periodicitat de 10 dies entre tractament.
 

Les instruccions donades per la Conselleria d’Agricultura indiquen que cada motxilla ha de servir per a 3-4 fanecades i ha de ser confeccionada amb 100 cc de producte i 100 cc de proteïna hidrolitzada. La polvorització trampa dels arbres es farà seguint el mètode de “parxeo” i en el cara sol, és a dir la part que mira a migdia, i en una superfície sobre el metre quadrat en cada arbre.

dilluns, 28 de setembre de 2015

Neteja de canyes en la Sèquia Mare



La regidoria d'Agricultura, que dirigeix Javi Escrihuela, està efectuant tasques de neteja de les canyes i altres matèries vegetals que embruten la Sèquia Mare i impedeixen que l'aigua córrega amb facilitat.

Aquesta setmana passada es van iniciar uns treballs que duen a cap operaris de la brigada municipal i contractats i que, s'efectua a mà i amb eines manuals acostant les canyes a la vorera, traient-les fora de l'aigua i despres al camió, com es pot vore a les fotografies.

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Ni Podemos sí, ni Podemos no... Compromís!!!



El resultat d’ahir a les eleccions catalanes i sobre tot de "Catalunya Sí que es pot" obri – ¿o potser el tanque? – el debat al si de Compromís d’una aliança amb Podemos a les Generals de desembre. 
 
La coalició “Catalunya Sí que es Pot” estava formada per ICV-EUiA , coalició de la passada legislatura que va obtindre 13 escons, i on es va integrar Podemos, havent obtingut només 11 diputats, dos menys que dels que tenia la coalició la passada legislatura. Es dóna fins i tot la circumstància que el líder de Podemos a Barcelona, Marc Bartomeu, que anava dotzè de la llista de Barcelona, es queda sense escó. 

Compromís es troba dins d’un procés de reflexió intern on s’ha de decidir la política de pactes a les Generals o si, com ja han votat Bloc i Gent de Compromís, es va en solitari i amb un objectiu clar: la política feta en clau valenciana. 
 
I per això cal un projecte integrador, de valencianisme progressista, política sense submissions als partits de cort estatal i on ha de primar la defensa dels interessos valencians i entre ells el que ara es prioritari: el finançament. Un problema greu del qual va fer bandera primer la UPV, després el Bloc i ara Compromís com hereu, i al qual s’estan sumant els partits centralistes, els mateixos que mai havien estat per la tasca i que havien aprovat i acceptat - i callat!!! - l’infrafinançament que patim els valencians. 

Acudir amb Podemos pot significar el risc que passe com a Catalunya: que no se sume i damunt que no es done protagonisme a Compromís, ni es defensen a capa i espasa  les problemàtiques i prioritats dels valencians. 

Compromís ara mateix i després del resultat de les catalanes ha d'adoptar una postura de força, de ser el pal del paller d’una possible confluència de partits, on Compromís ha de ser prioritari. No pot ser el matalaf que servesca per esmorteir la caiguda de Podemos, i menys quan aquest partit de Madrid - no ho oblidem - és un partit sense bases ni consolidat al País Valencià. 

Els defensors a ultrança del pacte amb Podemos s’han quedat sense arguments davant els resultats catalans. Com ha passat a Catalunya, potser que superar al PSOE i al PP quede lluny amb una coalició electoral amb Podemos, i que sembla més feta per "ascendir" al seu lider a la Moncloa.

Res està tancat i res està decidit. I en tornarem a parlar.
 
L'Estat de la Qüestió expressa només l'opinió de l'equip de La Cotorra de la Vall

Gent de Compromís vota a favor d'anar en solitari a les pròximes generals



Gent de Compromís, els independents de Compromís, persones afiliades directament a la coalició i que no són membres dels partits que la formen, van votar ahir sobre la possibilitat d’acudir a les eleccions espanyoles en coalició amb Podemos.

Una gran majoria, el 60,24 per cent s’han manifestat per l’anomenada Opció A, en contra de fer aquesta coalició, mentre que un 39,7 s’ha mostrat en favor de la B, favorable a fer l’acord però amb condicions. En total han votat cinc centes persones que ho podien fer fins diumenge a la nit. 
 
La suma dels dos resultats complica molt el panorama de la coalició. Dels partits que la integren Iniciativa, el partit de Mónica Oltra, és clarament a favor però el Bloc, el partit més gran, n’està en contra. El vot dels independents, i segurament el fracàs electoral de "Catalunya Sí que es Pot" podria decantar el resultat contra el pacte, un fet que generaria una gran tensió amb Iniciativa, el partit que lidera Mònica Oltra. 
 
Els resultats percentuals de Bloc i Gent de Compromís han manifestat amb claredat el desig de no pactar amb Podemos, circumstància que complica la decisió final de la coalició en el seu pròxim Consell General. L’executiva de Compromís podria optar per un Referèndum global per a militants i simpatitzants de caràcter vinculant.

Gent de compromís s’ha manifestat sempre per la unitat de Compromís i la superació de la forma actual de coalició de partits. Va adoptar la mateixa fòrmula que el Bloc per a la consulta per motius operatius.
 
Davant la pròxima convocatòria d’eleccions a Corts Generals, considere:

OPCIÓ A. Ens hem de presentar com a Compromís.

OPCIÓ B. S’ha de treballar per bastir una coalició amb Podemos i/o altres forces polítiques d’àmbit estatal o plataformes anàlogues, sempre que es complisquen les condicions següents:

-Que es constituïsca un grup parlamentari valencià propi al Congrés dels Diputats, i que la Sindicatura d’aquest grup recaiga en un dels diputats o diputades de Compromís.
-Que la marca i la imatge de Compromís siga preeminent en tots els elements que configuren la candidatura conjunta (denominació, imatge, papereta, campanya electoral, etc).
-Que l’acord incorpore un programa comú amb una agenda política valenciana a defensar al Congrés i a contemplar en possibles votacions d’investidura.
-Que les candidates i els candidats de Compromís lideren les candidatures presentades en les tres circumscripcions valencianes

diumenge, 27 de setembre de 2015

Tavernes celebra el Dia Mundial de la Traducció.



Tavernes ha celebrat per tercer any consecutiu el Dia Internacional de la Traducció a la Casa de la Cultura, una commemoració en honor de Jeroni d’Estridó, el traductor de la Bíblia, patró d’intèrprets, torsimanys i traductors. Un acte ben emotiu i redó organitzat i presentat per l’escriptora i traductora vallera Encarna Sant-Celoni i Verger i que enguany s’ha dedicat a les versions poètiques d’autors de llengües europees continentals. 


Com a aperitiu Margarida Castells, doctora en filologia semítica i traductora, vinguda expressament per a l’ocasió des de la comarca d’Osona, ha explicat als assistents que s’han elegit precisament les llengües europees continentals per fugir de l’omnipotent idioma insular que és l’anglés i per visibilitzar una quarantena de llengües pròpies corresponents als 28 estats de la Unió Europea. Entre elles n’hi ha de majoritàries (com l’alemany amb uns 100 milions de parlants) i de minoritàries (com l’aragonés, amb només 5000 parlants). En aquesta civilitzada i democràtica Europa nostra, la majoria de llengües són minoritàries, perquè així ho han volgut els avatars de la història i els poders econòmics i polítics de torn.



I malgrat l’aclaparador domini d’unes poques llengües majoritàries, la diversitat lingüística persisteix per la fidelitat dels seus parlants, però també en part gràcies a l’àrdua i apassionant activitat de traduir. Margarida Castells ha recordat també que el professor Zamenhof inventà l’Esperanto, a finals del s. XIX, amb el desig d’oferir una llengua comuna que no fóra imposada per cap estat imperialista, amb un vocabulari d’arrels europees i una gramàtica senzilla i universal. Però al segle XII en aquest intent ja en fou pionera Hildegard von Bingen, qui creà una llengua amb l’objectiu de substituir el llatí com a llengua comuna. 


 
A cap dels dos els van fer gens de cas els seus contemporanis i avui tenim l’anglés, l’alemany i el francés com a llengües predominants i “de treball” a Europa. Però encara podem gaudir de la diversitat lingüística europea i aquest acte pretén retre donatges i homenatges a les persones que ens ajuden a entendre la riquesa cultural d’una Europa no reduïble a la política monetària dels qui manegen el Banc Central. 



Com a primer plat, el cantautor valler Quim Sanz ha delitat els assistents amb unes extraordinàries interpretacions de dues cançons de Georges Brassens, en traducció d’Amàlia Prat: “La mala reputació” i “L’oratge”. I L’Ajunt de la Bóta, amb la simpatia que caracteritza les seues actuacions, ha estrenat dues versions en valencià: “Katyusha”, del folklore rus, i “Lily Marlene”. 



I s’ha donat pas al plat principal: la recitació de poemes traduïts, que ha iniciat Encarna Sant-Celoni i que han continuat un bon grup d’assistents, sempre indicant l’autoria, la llengua d’origen i la traductora o traductor de l’obra. Una nodrida participació de públic ha llegit amb entusiasme l’encertada selecció de poesia feta per l’organitzadora i que s’havia distribuït abans de començar l’acte. 



Com a postres i colofó final, L’Ajunt de la Bóta i Quim Sanç han cantat conjuntament i en valencià l’himne partisà italià “Bella ciao”, corejat i acompanyat alegrement amb palmes per tot el públic.
-

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Tots els nostres camins cap a Europa passen per Catalunya


No cal entrar massa en detalls: l’AP-7, coneguda com Autopista del Mediterrani, és l’única via ràpida, segura i amb perfectes condicions que uneix el País Valencià amb Catalunya per la costa. Té una alternativa, la N-340, que tampoc cal entrar massa en detalls que és una de les més perilloses d’Espanya pel nombre de vehicles que suporta, per la gran quantitat de camions que hi circulen i pels conductors que no estan disposats a pagar peatge. Això sense oblidar que té molts trams sense desdoblar. 

Res a vore la N-340 amb les autovies y carreteres que veiem en la resta d’Espanya quan ens desplacem a altres comunitats, i on de vegades es dona la paradoxa de que pràcticament no hi circula ningú. Però les carreteres que hi tenen, bones i ben bones, sí que són!  Res a vore amb les nostres.

I per què patim els valencians i catalans eixa situació? Per que la concessió de l’AP-7 s’ha anat perllongant anys i anys? No volem ser mal pensats, però... ¿tàctica dels governs centrals del PPSOE per posar impediments a una relació fluïda entre Catalunya i el País Valencià? No ho sabem, no ho sabem...

No ho sabem, però si pensem en la situació del ferrocarril València-Barcelona, la connexió entre la segona i tercera ciutat de l’Estat, no hi ha millora tampoc. Tres hores i mitja o més de tren, tram de via única entre Vandellós i Tarragona, i res d’alta velocitat, etc. 

No volem ser mal pensats, però la lògica i el que hauria de ser la millora de les comunicacions amb Europa – Corredor Mediterrani- per tot el que comporta a l’economia i l’exportació, hauria d’haver estat prioritari per als governs PPSOE, però sembla que les preocupacions al respecte anaven per altre camí. 

I es cerquen solucions provisionals, com adaptar les actuals vies a l’ample europeu com ha fet el PP després que el PSOE anul·lés els contractes de la nova plataforma d’alta velocitat, però ni això arranca. Les obres van al ralentí i sembla ser que l’única cosa acabada serà la conexió València-Castelló a cap d’any o principi del 2016, mentre la continuació fins Catalunya… el 2017? el 2018? O mai, segons siga l’evolució política catalana?


En conclusió, el Corredor Mediterrani, que és el més rendible de tota la xarxa viària, continua condemnat al no res dins del disseny ferroviari de l’Estat. I d’això la culpa la tenen els governs que han dirigit Espanya – el PP i PSOE, d’ençà que estrenàrem democràcia. 

I que passarà amb el peatge de l’AP-7? El Govern de Rajoy va dir que no renovaria la concessió en el 2019 que acaba -¿serà possible?- després de 50 anys de pagar peatge, i després de molts anys i anys de renovar la concessió quan acabava, i així des del 1971 que és quan Aumar la va obtindre. I no oblidem que els usuaris han de pagar la bonica quantitat d’uns 50 euros pels 350 km. de l’AP-7, més que de combustible del vehicle. 


L'Estat de la Qüestió expressa només l'opinió de l'equip de la Cotorra de la Vall
-