El BIM de març ja és al carrer

Ja està al carrer el BIM nº2, corresponent  a març, i on s’informa de diverses qüestions que poden ser d’interés a la ciutadania de Tavernes, cas del nou servei interactiu “líniaverda” i que permet als vallers i valleres poder comunicar en temps reals als tècnics municipals qualsevol incidència, desperfecte... en la ciutat i mobiliari urbà. 

El BIM informa de la reurbanització del carrer Sant Maria i voltants de la platja, la inauguració del Moli del Pla, així com tota l’agenda de Setmana Santa i que el mes que ve es podran sol·licitar les parades del mercat de l’estiu a la platja. S’hi inclou així mateix una informació sobre els punts més importants a manera de resum del plenari de març.

Acaba el BIM amb el calendari del contribuent del 2013 i els apartats que fan els partits. El grup Compromís ens parla de l’economia municipal, i d’eixe pressupost del 2012 que es tanca amb 1’8 milions de superavit i de la retallada en el temps de pagament de proveïdors. El PSOE comenta les falles i la crítica de les mateixes, mentre el PP és punt i a part i, una vegada més, es dedica a criticar-ho tot amb l’excusa de parlar de falles.

I el PP critica la brutícia i  critica el vandalisme d’alguna gent. Sembla ser que no són d’aquest poble perquè és opinió general de la gent que enguany hem tingut unes falles més tranquil·les.

Obliden que no es qüestió de més vigilància sinó de més educació i civisme d’alguna gent, que la majoria es comporta com cal.  Ara ja no se’n recorden com estaven els carrers per falles quan ells governaven, igual que ara o pitjor, i que els actes de vandalisme existien, potser més, només recordar-los el cas de les papereres metàl·liques del Passeig Colom que van durar un dia (per cert no les reposaren mai)  i com ells no ajudaven a que la cosa millorara, actuant com ho feren quan el cas dels ordinadors de la Casa de la Cultura. També perquè recorden un poc, perquè ací alguna pinzellada en ferem:

http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2009/03/quin-mal-feien-els-senyals.html

http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2010/03/fets-tallar-entre-altres.html

I parlen de la falta de seguretat  i dels dispositius especials. ¿De qui?¿Tasques de seguretat i ordre públic? Com de costum no s’assabenten: eixes tasques corresponen a la Guardia Civil. Ara, si així es queden contents... però una vegada més demostren que no s’assabenten qui ha de fer què!

-

Els dos IES de Tavernes realitzen avui una volta ciclista a la Valldigna

Una pancarta al polisportiu anunciava l'activitat

La Volta ciclista a la Valldigna és una activitat conjunta dels dos instituts de Tavernes, La Valldigna i el Jaume II el Just, que ha tingut com  a responsables els professors d’E.F. Josep Grima i Inma de la Asunción.

L’activitat ha tingut la col·laboració de la Regidoria d'Esports de Tavernes, la Policia Local dels tres ajuntaments de la Valldigna, Creu Roja i Protecció Civil de Tavernes. 

L’eixida s¡’ha fet a les 8'30 des de l’IES Jaume II el Just i s’ha anat pel Camí la Dula, Sant Antoni fins a l’IES La Valldigna, on una vegada format el grup, s’ha anat a Simat pel camí del Pla i de la Fontarda. A Simat hi havia previst una volta pel poble amb parada al monestir i després a esmorzar a Benifairó, al Poliesportiu, on es realitzarien diferents activitats esportives. 

La tornada està prevista pel camí del Castell, Pla, Pont del riu Vaca, Lepanto, Passeig Colon, Marjaltes a l’IES Jaume II i d'allí a l’IES la Valldigna on finalizarà l'activitat. 

-

La Casa de la Cultura va acollir ahir la conferència sobre l’avantprojecte de la LOMQUE impartida pel diputat de Compromís, Josep Maria Penella.

Jordi Joan presenta al diputat i ponent Josep Maria Panella

 El secretari d’organització del Bloc, Perfecto Benavent, va presentar l’acte remarcant el que ha de ser l’educació “aconseguir que l’alumne faça amb gust allò que ha de fer”, per continuar l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que va presentar Penella recordant que ha estat regidor, alcalde, diputat provincial i ara diputat a Corts, però a més, és llicenciat en històra, i amb 35 anys de docent, amb la qual cosa podia parlar-nos des les dues vessant.

Josep Maria Panella va presentar el tercer avantprojecte de la LOMQUE dient que era una autèntica mentida: no era una nova llei, sinó modificacions per anar en un sentit concret ni anava a millor la qualitat educativa. Però agraïa la sinceritat del ministre Wert, al dir en el preàmbul allò que al govern els interessava de la llei: alumnes en tant i quan poder ser futurs treballadors i treballadores. 

Panella criticava que era una llei que posava per davant de tot la competitivitat entre els alumnes dels sis anys fins al final del procés fugint del model formadors de persones, i els centres els uns contra d’altres. Va parlar del districte únic com a manera de beneficiar els poderosos, perquè la gent que té poder econòmic portarà els fills on vulga i això crearà autèntics centres d’èlit mentre que els treballadors no tindrien les oportunitats. 

Penella durant la intervenció

 També va fer una comparativa entre els tres tipus d’assignatures que contempla la llei, i on es veu com la religió es considera important i “és de nota” mentre per exemple el valencià i la resta de llengües cooficials queden relegades a la cua i sense avaluació. Una llei afirmava que castiga la nostra llengua i representa un model adoctrinador que ens portava de nou als anys cinquanta, en el franquisme, en mols aspectes.

El diputat de Compromís va criticar els compartiments estancs que crea la llei, on una vegada escollida una línea per l’alumne, no pot canviar. O siga qui ha elegit Batxillerat no pot passar a Formació Professional o a l’inrevés a no ser que torne arrere en el procés. “No hi ha passarel·les entre els estudis reglats” venia a dir Panella. Els alumnes que no poden seguir estudis queden relegats a ser “treballadors barats , sense formació”.

També va explicar que el control de la formació i els resultats no queda en mans dels centres sinó d’un sistema d’avaluació externa portada per empreses que no s’amagava a dir que “quedaria en mans d’empreses amigues”.  També va fer esment del poder total del director, que passa a ser un representant de l’Administració, mentre els claustres, consells escolars i pares queden amb el simple paper de rebre informació. Acabava indicant que la llei no fa cap menció expressa de l’educació infantil i no contempla l’educació d’adults.

Un aspecte de la sala

Va posar esment en el fet que la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, està ja actuant en aquesta línia, i amb mesures que només busquen enfrontaments i deixar debilitada i en mal lloc la escolar publica per afavorir els interessos dels centre privats.

Josep Maria Panella va demanar una llei consensuada, que presentarà un marc general que fors acceptat per tots, de manera que no passe com ara: segons el govern hi ha una llei o altra, la qual cosa no porta cap benefici al sistema educatiu.

-

¿On anat a parar els 300 milions d’euros que Europa va donar per millorar els centres escolars? Europa assegura que el Consell Valencià del PP “no ha fet cap actuació” en els col·legis que es troben en pitjor estat i Compromís demana una comissió d’investigació

A Santa Pola es va enfonsar el pis d'un col·legi

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ha emés un informe qualificat pel grup Compromís de “demolidor amb la gestió del PP” on es constata que el programa “Crea Escola” està molt lluny de complir les expectatives amb què fou finançat donat que la Generalitat va iniciar les actuacions senzilles i no ha executat res amb els col·legis de prioritat màxima, qualificats així per tindre instal·lacions insuficients i inadequades. L’informe arriba a dir que la Generalitat mostra falta de voluntat per a resoldre problemes.

El grup Compromís ha demanat la creació d’una comissió d’investigació per saber on han anat a parar els 300 milions de fons atorgats pel BEI per finançar el programa “Crea Escola”. El BEI va donar a conéixer en desembre del 2008 el finançament del programa “Crea escola”, destinat a la renovació d'escoles d'educació primària, secundària i de formació professional del territori valencià per valor de 300 milions d'euros aprovats, sota la denominació del projecte “València Centres Escolars II-2”. 

El préstec del BEI tenia com objectiu eliminar les aules prefabricades, proporcionar instal·lacions educatives adequades per impartir programes d'estudis moderns i ampliar la seua capacitat per atendre el ràpid creixement de la població.

Compromís ha recordat que hi ha molts col·legis que no han estat ni construïts ni rehabilitats mentre el govern valencià afirma que no té recursos econòmics per complir amb el pla “Crea escola” tot i haver rebut fons europeus per a la seua realització i per això cal una comissió d'investigació parlamentària en les Corts Valencianes que oferesca llum sobre el destí atorgat pel Consell als diners concedits pel BEI.

-

Empar Fèlix, doble campiona autonòmica de pista

 

Empar Fèlix (IVRE-Rustic Levante) s'ha proclamat aquest cap de setmana al velòdrom Lluís Puig de València campiona autonòmica d'escratx i de velocitat per equips, a més de proclamar-se subcampiona autonòmica de persecució individual.

-

Juan Ponce, diputat de Compromís, visita la zona de l'incendi i pot constatar la falta de mitjans aeris dedicats a l'extinció el diumenge. S'han cremat 266 Ha de Barx, Simat, Benifairó, Xeraco i Xeresa.

El diputat Juan Ponce i la regidora Agus Brines ahir a l'incendi

El diputat de Compromís, Juan Ponce, del Verds, tal com havia anunciat ha estat aquesta vesprada a la zona de l’incendi acompanyat per regidors i militants de Compromís. El diputat ha visitat Les Foies i la Drova, on ha pogut parlar amb bombers i personal dedicat a l'extinció de l'incendi, així com en veïns i veïnes que li han confirmat que han passat una nit d'infern després que es desallorjaren i uns 70 veïns van haver de refugiar-se en el saló de plenaris de l’Ajuntament de Barx mentre altres ho feien en el cotxe o cases del poble. 

 

De les manifestacions del veïns, el diputat va poder constatar que el mitjans aeris anunciats per la Generalitat la vesprada de diumenge que s’estaven usant per controlar l’incendi no eren tal. La Generalitat havia dit i així es va repetir en els mitjans de comunicació i en Canal 9 en base a eixa informació que hi havien dedicats 5 helicòpters a les tasques d’extinció però segons els veïns va passar una avioneta de reconeixement i cap a les 6 de la vesprada, més o menys, no va arribar un helicòpter que va carregar en una bassa de reg i després el va rellevar un mes gran. Segons els veïns, varen fer unes descàrregues d'aigua i fins el matí d’ahir dilluns, no s’ha vist cap altre helicòpter o mitja aeri. 

 

Sobre aquest particular, avui mateix a Las Provincias es pot llegir “En un primer momento, se desplazaron hasta la zona dos medios aéreos...” i com els veïns manifesten “Hacía mucho aire; en lo que tardaban los helicópteros en ir a por agua y volver, el fuego era el doble. Además, tenían que buscar lugares donde repostar sin cableado eléctrico, y la piscina municipal no servía". I en pocs minuts, segons tots els testimonis, les flames avançaren cap al nordest, a la urbanització de les Foies en el terme de Simat, i cap a l’est en direcció de la Drova i el Mondúver.

 

 

Tant el diputat com els regidors que l’acompanyaven en escoltar això s’han quedat de pedra davant la diferencia entre el que va anunciar la Generalitat i la realitat expresada pels veïns i que avui també arreplega Las Provincias: ¿Cal actuar així davant fets tant evidents i seriosos, només per quedar bé cara a la galeria? O es una forma de tapar totes les retallades en prevencions d’incendis?

El diputat de Compromís ha denunciat que “a primeres hores d’activitat es quan es va fer palés els brutals retalls aplicats pel Consell Valencià del PP en la vigilància, prevenció i extinció dels incendis forestals”.

L’alcalde de Xeresa, també de Compromís, Tomàs Ferrandis, ha assegurat també que a primeres hores de l’incendi “es va notar molt la falta de mitjans aeris per combatre l’incendi” alhora que reclamava un heliport per combatre en la comarca o en una zona del centre de les comarques valencianes pel temps que es tarda i es perd en anar a repostar a Siete Aguas.

 

Ahir la cosa va canviar quan a mitjans aeris i una decena d’aeronaus, entre elles dos hidroavions enviats pel Ministeri de Medi Ambient, segons Levante-EMV, van poder controlar el fer i impedir que arribara al cim del Mondúver.

 

En total, 266 hectàrees cremades entre els termes de Barx, Simat, Xeresa, Xeraco y Benifairó, en zones que foren arrasades per l’incendi del 2006, quan també per una negligència la Valldigna es va quedar sense vora 1.900 hactàrees de massa vegetal, en el que ha estat el pitjor incendi de la zona.

 

l pitjor de tot, tal como comenta el mateix diari, és que s’ha perdut la regeneració que la natura havia fet de manera espontènea els darrers 7 anys, amb la qual cosa el rebrot i la nova regeneració natural es veu més complicada.

-