L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dimecres, 3 de maig del 2017

LLEGIU, LLEGIU, S’HO VAL LA PENA: Rajoy s’humilia davant els bascos mentre maltracta els valencians





Avui arriba al Congrés el projecte de Pressupostos de l'Estat 2017  per a ser debatut i, si tot ocorre com ha d'ocórrer, aprovar-los. I el PP ho aconseguirà amb el suport de Ciutadans i del PNV. 

El partit basc estreny i estreny a Rajoy en benefici del Pais Basc. El  primer benefici:  tancar un acord sobre els 1.600 milions d'euros que el govern basc del PNV li reclama a Rajoy i que el PP, per aprovar el pressupost, finalment li'ls donarà.

Els nacionalistes bascos han aconseguit de Madrid la rebaixa del “cupo”, els diners que el govern basc paga tots els anys a Espanya per les despeses que fa l'Estat en el País Basc en les competències no transferides. Eren 1.525 milions d'euros l’any passat i enguany es baixen a 850 milions d'euros, una rebaixa substancial de 675 milions (el 44%) d’impostos que el Pais Basc no pagarà a Espanya.

No oblideu que el seu regim fiscal no és el mateix que la resta de comunitat. Ells i Navarra tenen sistema fiscal propi: recapten els impostos i després paguen a Madrid el que s’acorda. A la resta, al reves: Madrid recapta i després ens envia el que vol. I així ens va.

I mentre ací al País Valencià estem en peu de guerra per la falta de finançament i d’inversions, uns diners que com demostren els tècnics inclosos els del Ministeri d’Hisenda, ens espolia Madrid, el portaveu del govern basc declarava ahir tot content “estar a la porta de la pau fiscal”.

La pau fiscal és que el ministre Cristóbal Montoro i el conseller d'Hisenda basc, Pedro María Aspiazu, havien acordat que el “cupo” dels comptes del 2017 dure fins a l'any 2022, cinc anys. O siga 675 x 5 = 3.375 milions més d'euros per a les arques del govern basc.   

I això no és tot: la negociació que encara es duia inclou una adequació de la tarifa elèctrica per a les empreses basques, un augment en les inversions en infraestructures i la retirada d'alguns recursos davant el Tribunal Constitucional contra lleis basques. I després diuen que tots som igual i que la Constitució reconeix  a tots per igual.

Els bascos fan caixa i mentre ací a València Rajoy ens deixa de pagar  1.600 milions d'euros enguany. I així portem des del 2002. I un any darrere el següent ha fet que som l’autonomia pitjor finançada de l’Estat , més greu encara des què governa el PP de Rajoy. I els tècnics calculen que durant l'última dècada, els valencians hem deixat de rebre de l’Estat sobre els 14.000 milions.

Els bascos van a la seua, mentre nosaltres seguim oferint glòries a Espanya i la sucursal valenciana del PP amb Bonig al capdavant no va acudir a les Corts Valencianes a reclamar un major finançament perquè deien que era un acte partidista.

Per cert, el País Basc tenia una renda per capita (dades del 2015) de 29.277 euros per habitant, superior als 27.400 de la Unió Europea. Els valencians ens hem d'aguantar amb 19.693 euros, hem passat en els últims anys de la 8 autonomia a ser la 11, i Galícia i Canàries els tenim a menys de 200 euros, amb la qual cosa passaríem a la 13.  Ací, i ara més encara amb el govern de Rajoy, seguim com els crancs, cap enrere, això sí ens consolem oferint glòries a Espanya i oferint al PP, no ho oblideu, vots.

PLENARI DE MAIG 2017: Més de 90.000 euros per a reformar els jocs infantils del Passeig del País Valencià i dela Plaça d’Espanya.




La proposta presentada pel govern de Compromís va ser aprovada per unanimitat de tots els partits i, individualment, representa invertir 59.000 euros en la reforma dels jocs del Passeig del País Valencià i 32.700 en els de la plaça d’Espanya. En ser inversions financerament sostenibles es finançaran pel romanent de tresoreria del pressupost 2016.

Segons va explicar l’alcalde Jordi Joan, en la plaça d’Espanya es pretén fer un parc accessible, d’ací que l’Ajuntament va a demanar unes subvencions que s’han ofertat ara als municipis mentre en el cas del passeig del País Valencià el projecte contempla la construcció d’una zona de jocs més ampla.

La proposta de millora de les zones de joca va ser aprovada per unanimitat
L’alcalde va assenyalar que, una vegada desmuntant els aparells actuals,  s’avaluara l’estat i si es poden reparar  per usar-los zones i si no es factible desfer-se’n. Recordem que els jocs, porten tots una part subterrània de fixació, i pot estar tan malmesa que no siga convenient la reparació.

L'Ajuntament inverteix 79.000 euros en asfaltar camins rurals i el carrer Metge Paco Valiente


L'Ajuntament respon les demandes de la ciutadania i  ha començat les obres per a arreglar els camins rurals d’Herrera i Primer del Golfo, tal com es va acordar amb el Consell Agrari de Tavernes.

L'objectiu del projecte respon a la necessitat de satisfer una de les accions més demanades pel sector agrícola i els llauradors del poble. Així, l’Ajuntament destinarà més de 56.000 euros a reparar els desperfectes detectats en el ferm de distintes zones dels camins. 

Els treballs han començat per netejar els laterals dels camins per a pavimentar-los amb asfalt.



Les obres estan incloses en el Pla de Camins i Vials (PCV) de la Diputació de València, que subvenciona amb 79.000 euros les inversions que atenen les necessitats en aquesta matèria.

A més, l'Ajuntament destinarà 22.000 euros per a arreglar el paviment del carrer Metge Paco Valiente, entre els carrers Ràfol i Mestre Sansaloni. S’asfaltarà tot el carrer i es condicionarà la zona de l’entrada del Col·legi Alfàndec, una de més transitades de Tavernes, i es repararà també la vorera amb asfalt polit. 

PLENARI DE MAIG 2017: L'Ajuntament ret un homenatge a Emilio Arlandis amb motiu de la seua jubilació.



 
L’Ajuntament de Tavernes ha reconegut la tasca de l’agent de la Policia Local Emilio Arlandis Estruch amb motiu de la seua jubilació. L’Ajuntament com té per costum, i ací en moltes ocasions hem publicat amb motiu d’altres jubilacions de funcionaris, li va oferir una placa en reconeixement de la tasca feta durant molts anys, acte que se va celebrar previ al plenari d’ahir dilluns.


L’alcalde Jordi Joan va ser l’encarregat de lliurar la placa a Emilio Arlandis en nom de la corporació i els portaveus dels distints partits que formen el consistori van dirigir unes paraules en reconeixement de la faena ben feta durant molts anys i on van recordar la seua faceta d’home responsable i dialogant en les etapes que ha estat representant sindical.

PUNT DE VISTA: "La mala educació" per Sico Fons

Quan vaig jo pels carrers del meu poble o de qualsevol altre del País Valencià (o dels nostres veïns del nord i de l'est) sempre, indefectiblement, m'adrece a la gent –coneguts o desconeguts– en valencià; em sembla la cosa més lògica i natural del món, és clar. Però sovint he detectat –o he cregut detectar– que, sobretot en èpoques estivals, hi ha persones de procedència occidental, moltes vegades de Madrid, que em mostren una certa ganyota continguda que sembla una estranya barreja de perplexitat, menyspreu, enuig, rebuig i fàstic. És com si els costara de creure que algú s'hi adrecés en una llengua diferent a la que van aprendre ells a la seua terra.

Si analitzem aquesta ganyota no serà difícil arribar a la conclusió que aquesta reacció ve donada del següent pensament: per a ells Espanya no és més que una prolongació desmesurada de Castella, i si l'idioma natural d'aquest país és el castellà o espanyol, el més lògic és que tothom el parle dins de les seues fronteres a tot arreu i en tot moment.

¿Com pot ser que algú tinga la gosadia i mala educació de parlar-los en valencià? No hi tenim dret. Una cosa és parlar-lo dins de casa (d’amagat i en veu baixa, per si ens senten els veïns) i una altra de ben diferent és utilitzar-lo amb total impunitat i desvergonyiment pel carrer. ¿Que no fan prou ja permetent-nos, amb tota la condescendència del món, que l'escrivim de vegades pel carrer i fins i tot i de manera optativa (of course!) a les escoles?.

Imagineu-vos la seua sorpresa quan descobreixen, consternats, que els seus fills han d'estudiar (si és que s'han traslladat ací) aquesta espècie de “dialectillo de campesinos”. Tantes coses importants que cal aprendre en aquesta vida i han de perdre el seu valuós temps estudiant una matèria que no serveix per a res?.

 Doncs alguna vegada he tingut un canvi d'opinions (o discussió, si volem fugir d'eufemismes) amb castellans o castellanoparlants sobre el tema i la seua percepció del “problema” és que parlar-los en el nostre idioma, anomenat popularment valencià o català pels lingüistes, és senzillament una cosa de mala educació (i fins i tot -ai, mare!- de racisme, prepotència i xenofòbia). I que al capdavall açò no deixa de ser territori espanyol i, per tant, estem obligats per la Constitució a respondre'ls en aquest idioma. 

Arribats a aquest punt de la controvèrsia jo els solc contestar, ja tot sorneguer, que efectivament hi estem obligats per la SEUA Constitució, la seua policia, els seus jutges i el seu exèrcit. Però que no em vinguen parlant-me de pàtries i nacions, perquè jo, babau com sóc, no entenc d'administracions polítiques i no reconec més pàtria i més bandera que la meua llengua. Tots els que parlen el meu idioma són els meus conciutadans o els meus compatriotes, i els altres, persones veïnes (persones, però veïnes. Veïnes, però persones). Més clar: aigua de l'aixeta! I que conste que no sóc l'únic que ha afirmat açò. 

Sico Fons

dimarts, 2 de maig del 2017

Gràcies al PP i a Rajoy cada valencià rep 265 euros menys de la mitjana espanyola i estem 932 euros per habitant per davall de l’autonomia més beneficiada. Són 1.600 milions a l’any els que perdem els valencians.




Els valencians perdem, perquè deixem de percebre,  1.600 milions de euros de l’Estat cada any. Som l’autonomia pitjor finançada de l’Estat  gràcies al govern del PP de Rajoy, i la cosa s’acaba de completar a pitjor amb la distribució territorial de les inversions de l’Estat.

En altres paraules: som els últims en el repartiment dels diners i en la distribució de les inversions i això són  1.600 milions d’euros que deixem de percebre per a millorar la sanitat, educació i serveis socials, entre altres.   

Ho hem dit al titular. Ho repetim perquè són xifres que cal tindre ben clares en el cervell: el govern de Rajoy ens maltracta  quan cada valencià rep 265 euros menys que la mitjana espanyola, xifra que ens deixa a 932 euros d’un habitant de La Rioja, que és la més beneficiada.

I no ho diguem nosaltres: està publicat en la premsa i ho diuen els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2017, on està ben clar que les transferències de l’Estat previstes i subjectes a liquidació són 10.041 milions per al País Valencià,o siga 2.024,54 euros per habitant, molt lluny de la mitjana espanyola de 2.290 euros per habitant, cosa que implica que som els pitjor finançats.


Els valencians a pitjor. La millora de l’economia per a altres comunitats 

Les xifres del PGE  indiquen les transferències que rebran les comunitats durant el 2017 i ho deixen clar: el País Valencià perdrà uns 1.300 milions perquè l’Estat no ens tracte com els demes i el govern de Rajoy no ens fa la mateixa aportació que la mitjana per habitant.

Però si damunt a eixa aportació de transferència directa a la Generalitat, li afegim les inversions prevista de l’Estat en la comunitat... aleshores com se sol dir ¡sí que ens quedem amb una mà davant i una altra darrere! :  la xifra puja a 1.600 milions d’euros.

El govern de Rajoy només ens atorguen 589 milions per inversions, i això és una retallada del 33% respecte al 2016. Els valencians perdem enguany 320 milions en inversions i obres respecte a la mitjana espanyola per habitant.

El govern de Rajoy condemna als valencians a la pitjor dotació en inversions i a menys recursos que cap altra autonomia. Paguem els nostres impostos, aportem a l’Estat com si fórem rics quan estem a 12 punts de la renta per capita espanyola, i no ens dona prou per a pagar la sanitat, l’educació o la protecció social.

Queda clar que el govern de Rajoy governa amb criteris completament arbitraris quan el finançament de les autonomies i molt lluny de la solidaritat.

I damunt les sucursals valencianes del PP i Ciudadanos, els dos partits que recolzen els pressupostos del govern de Rajoy, l’altre dia davant la reivindicació de les Corts Valencianes d’un finançament just, no van acudir ni es van sumar a la petició perquè van dir que eixe acte era “partidista”.