La foto de dalt no és actual, no és del dimarts encara que ho semble: és una fotografia del novembre del 2001. Perquè els problemes en les platges de Tavernes no venen d'ara, sinó que van començar ja fa quasi 25 anys, amb independència de que la transgressió/regressió primer va ser a la Goleta i ara ha sumat la genèrica Platja de Tavernes. Encara que la situació no haja mai preocupat als governs de Madrid. I no ho diguem nosaltres, sinó els fets i una llarga història que comença el 2001, quasi ja 25 anys, sense cap solució al problema, que any rere any s'agreuja i es fa més dolorós per als veïns.
El mes de novembres del 2001, dies 10 i 11, la platja de Tavernes va ser afectada per un gran temporal, el més gran en el Mediterrani des del 1957: vents huracanats, pluges intenses a les Balears i a Algèria, on les inundacions causaren 737 morts i deixaren sense casa a 23.000 persones. El nord d'Àfrica: Orà, el Marroc, Algèria foren afectades, però també les Balears: 250 litres i vents de més de 150 km/h. I amb eixes condicions una mar i un temporal com en temps no s'havia vist.
 |
| Novembre 2001: Primera entrada de la mar a la urbanització de la Goleta. Era el primer avís seriós |
I va ser tant l'ímpetu i força del temporal que va trencar el cordó dunar en la Goleta i va entrar en els carrers de la urbanització. Era la primera vegada i, això succeïa després que la Goleta, tingués una reposició d'arena feia un l'any, el 2000. Era el primer avís del que començava i vindria després, però el primer avís no va servir, ningú no en va fer cas.
I d'ençà el 2001 comença la reposició d'arena, pràcticament quasi tots els anys, sempre un parxe temporal que no era la solució, encara que inicialment quan encara hi havia bon toll d'arena, pogués ser una ajuda per evitar els embats de la mar amb tota la força contra les dunes i contra els edificis. Però amb els anys, la batalla l'anava guanyant la mar i en cada temporal les evidències de la situació de perill, en aquests anys era només en la Goleta, esdevenia més evident.
I comença també les gestions del govern valler, aleshores en mans de Compromís, a Madrid. Any rere any, entre el 2012 i el 2018 amb presentació tots els anys d'esmenes al pressupost de l'estat demanant actuacions a les platges de Tavernes. Esmenes semblants amb la inclusió de 200 milions per a defensa de tota la costa valenciana, 50 milions per a defensa de la costa de la Safor-Valldigna... Un any i el següent també i l'altre.... sempre la majoria absoluta aleshores en el Congrés les votava en contra, els diputats valencians a Madrid inclosos. Inacció total del govern de Madrid, que era qui tenia la responsabilitat d'actuar i solucionar.
Intervencions en els organismes oficials, a més del Congrés i Senat, explicant la situació que patia la Goleta, sense que "ningú dels que podien fer, feren". És l'època de la concentració davant la Delegació de Govern de València, que presidia el gandià Moragues, i a la qual només hi acudia amb els veïns el govern de Tavernes d'aleshores.
 |
| Només Compromís en la concentració del 2016 |
Anys i anys, fins fa poc, de gestions, preguntes parlamentàries, intervencions en el Congres i Senat
Amb el pas del temps, el partir en el govern de Tavernes anava sumant gestions davant de Costes i del Ministeri de Madrid usant els representants en el Senat i Congrés, que són al cap i a la fi els organismes on s’ha de donar la solució definitiva a les nostres platges. Intervencions, preguntes, demandes que mai no tingueren una resposta positiva en cap dels governs de Madrid des del 2001 fins ara.
I vingueren també els temporals Gloria, gener del 2020, i Filomena, gener del 2021, encenien més encara les alarmes. Us oferim unes imatges recordatòries:
 |
| Imatges de la dana Glòria |
 |
| Imatges de la dana Filomena |
I després de Glòria i Filomena, les dues danes que més mal havien fet fins a aleshores a les platges, es van reiterar les peticions de solucions. Encara no hi han arribat.
 |
| Resposta del Govern a Joan Baldoví sobre el projecte de la Goleta |
L'espigó de Cullera... leré, leré
Els estudis del MITECO deixen clar que el sentit dels corrents marins és de nord a sud i l'arena s'acumula allà on una infraestructura detura el transport. Passa a Cullera, on el MITECO reconeix l'espigó del Xúquer com a causa de que no arribe l'aportació que cal al Brosquil i les platges de Tavernes, que cada dia tenen menys arena mentre al nord de l'espigó cada any n'hi ha més i més.
Però ara mateix... no creiem que ningú siga capaç d'acurtar l'espigó de Cullera, que es va allargar fa unes dècades. Va ser a partir de llavors quan començaren els nostres problemes...
 |
| El Xúquer i l'espigó de Cullera: arena al nord i al sud, camí del Brosquil i Tavernes, res |
I fa uns anys, semblava que la cosa finalment podia anar de bo: el MITECO anuncia el projecte de projecte de regeneració del tram de costa Brosquil-La Goleta, inclús la presentació d'al·legacions però a les possibles alternatives presentades com a solució final.
I tot seguit ens van dir que la regeneració i el projecte estaria acabat pel 2026 però la realitat és tossuda, som al 2026 i ho desconeixem tot del projecte, però si que sabem una cosa ben certa i segura i ahir ho manifestava el regidor Llàcer, de Compromís, a Valencia-plaza: amb cada temporal perdem més d'un metre d'amplada de platja i, a més, una gran quantitat de metres cúbics d'arena en els dos metres d'altura que es menja.
I la mar avança, i desfà murs i ensorra terrasses... i cada vegada temporals més forts i seguits, mentre hi ha qui nega el canvi climàtic.
 |
| La Platja de Tavernes ahir després de Harry |
Més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada