L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.529
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 5.741

diumenge, 4 de gener del 2026

És temps de Reis d'Orient, és temps de casca, el dolç genuí i tradicional valencià

 

La casca és una de les tradicions valencianes a punt de desaparéixer. A Tavernes era una tradició casolana del dia de Reis, però actualment ha desaparegut, mentre en molts pobles ha nascut un moviment de recuperació d'aquest dolç tradicional valencià, gràcies a l'interés de famílies que n'elaboren i de mestres forners que en solen elaborar en els seus obradors. La casca de dalt l'elaborarem nosaltres. 

La casca és un dolç genuïnament valencià, els seus ingredients són els bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato, ous...  De sempre ha estat una tradició elaborar-ne, tot i que ara l'hem anat substituint pel “tortell”, un dolç d’origen francés i que suposadament va entrar a les nostres terres després de la batalla d’Almansa amb l'arribada dels reis francesos de la casa de Borbó. L'arribada del denominat "Gâteau des Rois" o allò que és el mateix el "Roscón de Reyes", suposarà la fi del dolç tradicional valencià.
 
 
Sobre tot a partir dels anys 1970, quan el "Roscón" s'elabora de forma massiva i industrial, i es va començar a imposar primer a les capitals, després als poble, tot començant la substitució de la casca, en un procés que fins i tot ha desaparegut el nom "casca" com a dolç. Si pregunteu per la casca de Reis, segurament trobareu molts i moltes que no us sabran dir que és.
  
Tots els anys, en arribar aquestes dates, fem referència a aquest dolç, amb la millor voluntat de sumar nous valencians i valencians que n'elaboren. Cal recuperar les nostres tradicions i tornar la casca al lloc que li correspon dins de la rebosteria tradicional, com a dolç genuí nostre, tan genuí com puga ser la paella, l'arnadí o l'arròs al forn.
 
 
 
També hi havia la tradició que els xiquets i xiquetes deixaren sobre la taula de casa, dolços i mistela per als Reis d'Orient, i palla i garrofes per als seus rossins, una tradició que s'expressava amb els versos:
 
 Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
 
L'endemà en despertar els menuts comprovaven com els reis i els cavalls havien menjat, i a canvi, havien deixat la casca. En alguns llocs hi ha els costum que són els padrins i padrines qui regalen la casca als fillols i filloles, i en altres són els iaios. 
 
Elaborar-la a casa no és gens difícil ni complicat i els ingredients majorment els tenim a casa: l'ametlla, sucre, moniato, ous, llima i canella... i es fàcil donar-li la forma redona o de corona, o de serp, acompanyada al voltant de llepolies com monedes de xocolate, peladilles, confits, caramels... 
  



La recepta
 
Receptes hi ha moltes, totes amb els ingredients bàsics comuns, però cada família en feia la seua, i fins i tot amb farcit diferent. Podeu provar amb la vostra, farcir-la i decorar-la al vostre gust


 
Ingredients
½ kg de dolç de moniato (o "cabell d'àngel") 
½ kg de sucre
½ kg d'ametla molta
100 g de sucre molt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella molta
1 ou 
 
Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla molta, la canella i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Realment massapà. 

Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem. La forma més senzilla és rodona o de corona.  Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa.
 
 A aquesta base se li posa el farcit. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces i la posem al forn precalfat 180 graus uns vint minuts.

Si volem decorar-la, farem una merenga amb clara de l’ou cal muntada a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i la podrem decorar al nostre gust una vegada l’hem treta del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!