TRADICIONS: 1a part- La celebració i festa de Sant Antoni a la Valldigna: Tavernes, Benifairó i Barx

 

Extracte del capítol "La celebració i festa de Sant Antoni" del llibre inèdit "Les festes a la Valldigna" 

A la Valldigna, el cicle festiu d’hivern comença amb la celebració de la diada de Sant Antoni Abat, el dia 17 de gener. La festa de San Antoni del porquet, nom popular del sant, és pel seu arrelament una de les celebracions més tradicionals, tant a la nostra comarca com a les terres valencianes i, alhora, és l’inici d’un cicle de fondes reminiscències paganes en l'origen, transformades pel cristianisme.

Amb el pas dels segles, Sant Antoni esdevindrà el sant protector dels animals domèstics i de les collites i la celebració de la seua festa cercava com a finalitat obtenir unes bones collites o guanys en la criança i venta dels productes dels ramats familiars. D'ací que la seua celebració estigués sempre molt lligada al món rural i ramader.

De la condició de Sant Antoni com a sant patró dels animals domèstics, ens parla el costum antiquíssim de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. No cal ací esmentar la importància que els animals tenien en una societat agrícola com era la valldignenca de fa uns anys. Aquest taulell encara el podem trobar a moltes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet. 

Taulell en estable

 

La celebració a Tavernes 

Tradicionalment Tavernes sempre s'ha bolcat en la celebració de Sant Antoni.  Fins a la dècada dels anys 50 del segle passat els actes dedicats al sant començaven amb la missa major, a la qual acudia una gentada atreta per la devoció al sant i per la fama dels predicadors que desgranaven des de la trona les virtuts del sant. 

La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat dels animals domèstics, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant. Se celebrava davant de l’església de Sant Pere i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies orals que, era tal la gentada que hi acudia, que de vegades es va traslladar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig. 

La missa del sant

Els rossins i les haques de la població desfilaven davant el sant amb les millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com les corredories potser perquè continuava a la vesprada en forma de corregudes, de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia aproximadament pels carrers Sant Roc, Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església, demanant la protecció i la benedicció del sant. D’altres vegades foren els carros dels llauradors, preparats i arranjats en perfectes carrosses, qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls.

Les dues confraries existents a la població, la dels rossiners i la dels bovers, col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses. Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població.

La benedicció 

A la dècada dels 60 principalment, la celebració va anar decaent, per un costat perquè la diada va perdre la condició de festa local i també perquè la modernització i mecanització del treball en el camp va minvar el nombre de cavalls i haques al poble, sense oblidar que el pas al monocultiu del taronger, quan de sempre al terme valler es conreaven verdures i hortalisses i principalment tomaques, bajoca i pebres, ja no calia del seu treball.

No obstant, la celebració del sant va continuar al llarg dels anys amb els actes religiosos i un dinar de germanor del grup de festers i de ramaders a la desapareguda Pista Casablanca, del carrer Nou. Els religiosos dedicats a Sant Antoni començaven amb el tradicional novenari l’endemà del dia de Reis i la preparació de l'anda del sant, fins arribar al dia del sant amb la missa solemne a l’església de Sant Pere, on acudien també els veïns que encara disposaven de cavalleries per al treball en el camp. Posteriorment a la Plaça Major tenia lloc la benedicció d’animals i, en acabar, amb l'acompanyament del so de la banda de música, els festers i veïns iniciaven la processó per la ciutat que acabava en la casa que guardava el sant fins a la pròxima celebració de la festivitat.

Així, sense massa canvis, i sense arribar mai a la importància que havia tingut, passaren els anys de les dècades 60, 70, 80 i part del 90 del segle passat, fins a arribar a l'any 1998 quan la festivitat de Sant Antoni prendrà embranzida i tindrà més ressò a la ciutat, serà més popular gràcies a que s'hi introdueix, a imitació d'altres localitats valencianes, la crema d’una foguera a la Plaça Major. La iniciativa havia sorgit dels festers i va estar recolzada amb entusiasme per la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament. 

La foguera del 2013

No tenim constància de la crema de la denominada "foguera de Sant Antoni" a Tavernes al llarg de la història més recent, però aquesta novetat va ser ben acceptada i va atraure gran quantitat de vallers i valleres. Eixe any - i també els posteriors- la foguera es va muntar prenent com a base el pi que l'Ajuntament plantava amb motiu de les festes de Nadal i Reis d'Orient, que era recobert amb diverses branques de tarongers per tal de donar-li la forma cònica. I a partir de les 20 hores de la vesprada, talment com ha seguit fins ara, se li va calar foc a aquesta primera foguera. 

Els anys següents, una vegada consumit l'arbre, les brases s’aprofitaren per celebrar-hi una festa popular al seu voltant acompanyada d'una "torrà" de carn i embotits, que era oferida als assistents previ pagament de 100 pessetes de l'època, que els festers destinaven a pagar les despeses de la festa. Ens anys posteriors es farà un repartiment de mistela a canvi d'un donatiu per a la festa. 

Els actes religiosos dedicats al sant seguiran celebrant-se amb el patró habitual: processó amb la imatge del sant, celebració d’una missa solemne i la benedicció dels animals i mascotes domèstics. En acabar, la imatge del sant tornava en processó a la casa del carrer situada al carrer Gabriel Hernàndez, popularment el carrer Convent, on es guardava fins la pròxima festivitat. 

La foguera del 2020

 

El pas dels anys han portat també la introducció de canvis. Així, el muntatge de la foguera es va traslladar aviat  al passeig del País Valencià, ubicació que podia acollir més gent, mentre l'any 2007 es va decidir canviar el lloc de la benedicció dels animals, que passava a celebrar-se al passeig de Colom, en concret davant de la plaça del Poliesportiu,  amb la participació de l'Associació d'Amics dels Cavalls i el grup de balls popular "La Vall de Tavernes". Aquest acte se sol aprofitar per repartir el "pa benet" als participants. També cal recordar que, en altres ocasions, la foguera s'ha muntat i cremat en la zona d'aparcament del carrer Metge Paco Valiente, al costat del pavelló.

El darrer canvi substancial ha estat el programat enguany, any 2026, amb uns actes on pren importància el carrer del sant, que passa a acollir la cercavila i la benedicció dels animals.

 

Processó de Sant Antoni a Tavernes

 

La celebració a Benifairó i Barx

A Benifairó també s'hi celebrava la diada amb gran solemnitat, missa major i sermó inclosos. Acabada la cerimònia tenia lloc la benedicció dels animals a la porta de l’església, mentre a la vesprada, els menuts gaudien amb els perols i cassoletes i altres jocs, com el de la biga ensabonada. Un conill era el trofeu que es posava en joc i que aconseguia en propietat el primer que arribava al cim del pal. Igual que a la resta de pobles, la celebració del sant s’ha traslladat també al diumenge següent del dia que marca el calendari.

 A Barx en temps antics la festa gaudí també d’una gran solemnitat. La nit de la vespra de Sant Antoni es cremava la tradicional foguera amb una ampla participació del veïnat. També hi havia el costum com a altres poblacions de la comarca de celebrar corregudes de joies, que a la localitat barxera eren protagonitzades pels matxos, animal més comú en ser més adequat per a les tasques agrícoles de secà tradicionals de la població. Els animals es cavalcaven a pèl pels propietaris i es corria per un ample circuit que comprenia la pràctica totalitats dels carrers. L’acte religiós girava al voltant de la missa dedicada al sant, la benedicció dels animals i la processó que tenia lloc per la vesprada.

Processó de Sant Antoni a Tavernes 2022

La tradició gastronòmica manava fer per dinar “arròs al forn”, menjar que permetia a les dones veure les “joies” dels matxos alhora que preparar-lo.

Actualment també a Barx ha decaigut la festa, on es conserva la missa i benedicció dels animals. En acabar els oficis litúrgics, sobre el migdia, s’hi celebra també la processó.

 

Seguirà una segona part, on publicarem la festa que Simat dedica al sant