Avui és el dia de Reis, festa que celebrem a tots els racons del nostre àmbit lingüístic amb tradicions semblants entre les quals hi ha menjar el tortell de Reis, sense oblidar que en moltes poblacions valencianes aquest tortell adquiria personalitat pròpia i la tradició era "la casca", com era el cas de Tavernes.
El tortell destaca per damunt de tot per contenir com a decoració fruita confitada, cosa que també passa, com ja hem dit en altres articles, amb la casca: cireres, tallons o rodanxes de taronja, trossos de meló o de carabassa confitada, és a dir el carabassat.
De vegades, aquesta decoració s'acompanya de fruita de color verd que, quasi sempre ens preguntem: què serà?: normalment és meló, que ha pres eixe color verd gràcies al colorant, però també pot ser carabassat. I la manera de diferenciar-ho és simplement mirant la forma: si és meló tindrà forma de mitja lluna i serà més blanet, mentre el carabassat es presenta en forma quadrada o rectangular i és més dur. Els tortells industrials solen tindre carabassat, més barat, i el meló queda quasi sempre per als artesanals.
I una altra costum és que dins del tortell s'amaguen dues figures: un rei i una fava. Antigament només s'hi col·locava una fava i aquell que la trobava era coronat "rei de la fava" i adquiria alguns privilegis com, segons els historiadors, anar a l’església en representació de la família per adorar i besar al Jesuset. Era el rei familiar per unes hores, el "Rei de la Fava".
Tot i això, hem de remarcar que una fava seca no és fa malbé en la cuita dins de la massa del tortell, d'ací potser l'elecció. Però tenim també un costum antic: quan es triava algú per sort, de vegades el sistema era posar dins d'un sac faves i una pintada o amb algun senyal diferenciador, i guanyava o es triava a aquell que treia la diferent. Ara ja sabeu que la "sort" de traure la fava consisteix en pagar el dolç.
I quan al nom... segons els diccionaris, tortell derivaria de llatí torta, una espècie de dolç o pastís que se solia preparar en festivats religioses importants, sobre tot a l'hivern com els Reis d'Orient o Sant Antoni.
I quan a l'origen, cal cal recordar que les coques i els pans dolços, en temps molt antics, era costum menjar-los en les festivitats religioses (recordem el mateix dia de Sant Antoni, a Simat es reparteix coca dolça amb llavoretes i pa benet).
D'aquest pans o coques ensucrats, per evolució i cada vegada amb més elaboració i més ingredients, s'hauria arribat al llarg del temps al tortell, farcit o no, que en el cas que siga de pasta de massapà ja sabem que l'anomenem "casca" com a Tavernes. I més generalitzat amb la forma de corona, potser per la simplicitat i ser més fàcil de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada