"Dibuixar un nou paisatge. Entre textos i paisatges" la nova exposició de la vallera Teresa Cháfer a terres de Castelló

 

L'artista vallera Teresa Cháfer Bixquert exposa a la Galeria Espai Nivi de la localitat de Culla ( Castelló) la mostra "Dibuixar un nou paisatge. Entre textos i paisatges", exposició que és pot visitar fins al pròxim 19 de maig a Culla (Alt Maestrat - Castelló), i on la nostra paisana convida a l'espectador a submergir-se en un univers artístic carregat de poesia, memòria i reflexió.

Teresa Cháfer Bixquert, catedràtica d'Escultura a la Universitat Politècnica de València, és una creadora que aborda en la seua obra temes profundament humans com la resiliència, la memòria i la reconstrucció després del trauma de la DANA. El seu treball es caracteritza per l'ús d'elements naturals com arrels, branques, pedres i argila, que converteix en metàfores visuals de la fragilitat i la força inherents a la vida. 

 

En l'exposició, Cháfer reflexiona sobre l'impacte emocional i físic d'esdeveniments com la DANA del passat octubre i a través del seu art, transforma el dolor en un procés creatiu que convida a contemplar la vulnerabilitat i la capacitat humana per a reconstruir.

"Dibuixar un nou paisatge. Entre textos i paisatges" és una mostra dividida en diverses parts. La primera és, potser, la més especial, formada per petits flascons tapats en làmina de plom dins dels quals poden apreciar-se una varietat indistinta d'objectes, menudes coses que són de la quotidianitat o objectes que han marcat a l'autora, que ara reté, que es queden sempre ací.

 

 

 

 "És una col·lecció de records" explica Cháfer, i és una part col·laborativa, per la qual cosa qualsevol pot donar un trosset dels seus records a l'exposició  fins al 19 de maig. En l'actualitat, compta amb més de 200 flascons aliens a la mateixa Cháfer i s'incrementa.

Diversos records a la DANA i les seues víctimes

Dues són les peces que recorden l'esdevingut el passat 29 d'octubre a València. La primera està formada per troncs de fusta llavada i polida que simulen estar erosionats per la mar. Aquests troncs, juguen amb el natural i l'artificial i consciencien sobre la forma com ens estem carregant la naturalesa i sobre la necessitat de frenar una destrucció que arrasa el planeta. La peça, "amb la paraula "natura" escrita en ferro forjat i de la qual pengen uns fils, és una metàfora de la naturalesa que plora" diu l'artista. 

Una segona peça està dedicada a la reconstrucció, formada per un conjunt de branques blanques entrellaçades que fan de niu, de casa i simulen la idea de la reconstrucció. Del niu naix un cor de tela del qual sorgeix un arbre de plata que escenifica eixe renaixement, eixe poble valencià que ha de tornar a ressorgir de les seues cendres.

 

Tanquen l'exposició dues peces més: la primera, està composta per quadres dins dels quals hi ha fotografies de paisatges recopilats per Cháfer i muntats de manera que construeixen una nova línia d'horitzó i una mirada cap al futur; la segona, són quaderns de bitàcola amb poemes visuals en els quals l'artista aborda temes com el femení, les mares, la casa com a lloc de recer o la mar com a cicle de l'aigua.

L'artista utilitza l'art com a forma de construcció d'una mateixa, li serveix com a discurs per a indagar, investigar i conéixer-se. "Dibuixar un nou paisatge. Entre textos i paisatges" transforma el dolor en un procés creatiu on contemplem la vulnerabilitat, la capacitat humana per a reconstruir i la reparació emocional. Perquè "al final, no queda res més que les emocions, els records i les vivències i aquesta exposició és el que recorre", sentència Cháfer.

 

La nostra enhorabona.

A partir de diverses publicacions en premsa i notes de crítica artística sobre l'exposició