L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.393
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 24.198

dilluns, 14 d’abril del 2025

S'imagineu com serien les platges de Tavernes després de perdre 14 metres més d'arena?

És la pregunta que ens fem i us fem: ¿Com serien les platges de Tavernes després d'haver perdut uns 14 metres més d'arena?.  Segurament la primera línia de la Goleta estaria engolida per la mar i la Platja de Tavernes, amb 14 metres menys d'arena, en alguns trams estaria en una situació semblant a l'actual de la Goleta.

Platges que hauran patit grans pèrdues d'arena és la situació a la que estem abocats en les nostres platges - si abans no es posen remeis i solucions- a l'any 2050, segons indica l'estudi del litoral valencià dut a cap pel CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas), l'organisme depenent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

 

Cada any amb menys arena

Però no és només Tavernes. Els estudis del CEDEX assenyalen el conjunt de platges afectades en 25 localitats del litoral de Castelló, de València i Alacant. Per no fer el llistat llarg, anem a esmentar el que tenim més prop: Bellreguart perdria 20 metres, mentre Piles i Oliva em perdrien 15. I en totes les 25 localitats, que tenen una economia de servei d'hostaleria derivat del "turisme de sol i platja", els efectes serien greus a l'economia local en general.

La meitat de municipis costaners, 25 d'un total de 60, calen d'obres de regeneració o contenció per minimitzar els efectes de l'erosió. I no és només el CEDEX: la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori indica que són 64 les platges afectades, situades en trams de regressió, i que necessiten aportació d'arena, espigons o esculleres així com restitució de cordons dunars. 

Ans 80: Arenal en el desaparegut Camping La Paz, prop del canal de defensa

I en el fons de la problemàtica la repetició amb intensificació dels temporals des de l'any 2018 després de l'augment de l'escalfament de la mar Mediterrània, a la qual se suma els ports cada dia més grans, la reducció de sediments que arriben per via fluvial. I tot això plegat, ha anat incrementant la pèrdua d'amplada de l'arenal en moltes d'aquestes platges, només cal recordar la situació de la Goleta fa 40 anys i l'actual, i ja preocupa l'inici de la pèrdua d'arena en alguns punts de la Platja de Tavernes (zona de Sant Bernardo).

I tots els estudis coincideixen en el mateix: el grup de Cartografia Geoambiental i Teledetecció de la UPV ja avisa que s'ha perdut més del 50 % de superfície d'arena en el golf de València en poc de temps, mentre les anàlisis de la Universitat de València (UV) en la costa entre Alcossebre i Orpesa i també els que ha realitzat l'Institut d'Ecologia Litoral amb la Universitat d'Alacant coincideixen en una preocupant situació de la dinàmica litoral.

 



Any 2000: primera entrada de la mar a la Goleta

I cada dia es fa més evident, sí o sí; la necessitat d'actuacions per evitar eixa regressió/intrusió marina. En alguns punts del litoral, sembla que els projectes estan per iniciar-se aviat. A Tavernes esperem i esperem i no d'ara, sinó des del 2000, quan va ocórrer la primera entrada de la mar a la Goleta, i mentre esperem no tenim notícies del projecte de regeneració de les platges del Brosquil i La Goleta. I havia d'estar per al 2026, digueren!

 

 Basat en l'article de Levante-EMV  sobre les platges valencianes