L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.058
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:18.073

divendres, 11 d’abril del 2025

INFORME: L'anunciada construcció de 3 nous espigons al Marenyet i l'Estany de Cullera contrasta amb la realitat del projecte de la Goleta

Tavernes desconeix tot sobre la solució final que el Ministeri de Madrid vol donar al projecte de regeneració de la Goleta, cosa que recordava la portaveu del PP, Eva Palomares, en una nota de premsa on també avisava de l'anunci les darreres setmanes en la premsa del projecte de regeneració de les platges del Marenyet i Estany de Cullera, que es vol acabe l'estiu del 2026.

Hom diu que les comparacions són odioses, Cullera no és Tavernes però...  el PP remarcava que Tavernes continua sense data d'execució per al projecte de regeneració de la Goleta i el Govern (de l'estat) ni dóna solució ni ha contestat les al·legacions presentades en juliol del 2023. 

 

I mentre això va ser tema de comentaris i algun debat en les xarxes socials valleres, ahir coneixíem per la premsa més detalls i últimes novetats del projecte del Marenyet i Estany.

https://www.lasprovincias.es/ribera-costera/cullera-recuperara-playas-sur-aportacion-millon-metros-20250410102112-nt.html

https://www.levante-emv.com/ribera/2025/04/10/regeneracion-playas-marenyet-lestany-contempla-116237597.html

https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comarca-y-empresa/cullera-recuperara-en-verano-de-2026-las-playas-del-marenyet-y-lestany

El projecte anunciat per a Cullera contempla la construcció de tres espigons de 195, 280 i 222 metres com a solució, mentre Costes va rebutjar totalment construir-ne a Tavernes, i així ho va reafirmar quan considerava la denominada "alternativa quarta" com a millor solució entre les quatres possibles  contemplats en la redacció del projecte. 

Al nord del Xúquer s'acumula l'arena, al sud es perd tota. Són els efectes de l'espigó que afecta la Goleta

I no se'ns escapa que 3 nous espigons de Cullera, en les platges Marenyet i Estany precisament al sud del Xúquer, igual són un factor negatiu per la Goleta que se sumaria als efectes de l'actual en la desembocadura del riu. El mateix Ministeri ha reconegut que “la construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años 80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, generó una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la Goleta”. I si no vols "caldo", ara 3 tasses més!

Imatge del projecte Alternativa 4. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora
 

L'alternativa triada pel Ministeri per a la Goleta no beneficia la resta de platges valleres

L'alternativa 4 és la triada pel Miteco i acceptada pel PSOE de Tavernes. El mateix Miteco afirma en els documents del projecte de la Goleta que  “es la que más afecta a las playas del sur de la actuación" o siga a la Platja de Tavernes i zona de Marenys 2A,  a més de que "no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los temporales...”

L'alternativa 4 del Ministeri, beneïda per l'agrupació vallera socialista, no "ataca" les causes principals del problema: la falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les infraestructures rígides creades més al nord, és a dir l'actual espigó del Xúquer i al qual es poden sumar els efectes dels nous espigons en les platges del Marenyet i Estany.

L'alternativa contempla prolongar l'espigó al nord, al principi de la platja del Brosquil,  a 60 m.  i un ample de 5 m. i prolongar també l'espigó de la part sud (canal Sant Pau) en 35 m, per reduir el transport de sediments cap al sud degut a l'avanç de la línia de costa.


L'alternativa 3 contempla un gran espigó i 3 esculls submarins 

 

Imatge del projecte Alternativa 3. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora

 

 

Aquesta "alternativa 3" és la acceptada per Compromís i tampoc no és mal vista pel PP, si es garanteix que no afectarà la Platja de Tavernes. Contempla la construcció d'un l'espigó en “L” en la part nord (inici del Brosquil) de 100m i 60m metres i estabilitzaria els trams més crítics amb 3 espigons exempts d'escullera natural paral·lels a la costa (els esculls submarins) de 70 metres de llargs i 6 metres d'ample. Segueix la línia proposada per la Universitat Politècnica de València en l'estudi que, acordat per unanimitat, li va encomanar l'Ajuntament la passada legislatura. 

 

 

 

 

 

Sobre les alternatives 

 

Les dues alternatives preveuen l'abocament d'arena per a aconseguir l'ample de platja desitjat en el projecte general, que pretén tornar a la situació i línia del 1957. 

 

En l'estudi, l'alternativa 3 es la que té el major grau d'efectivitat (valor 9), és coincident amb l'estudi de la Universitat Politècnica de València i un cost de  8.739.985,17 € mentre l’Alternativa 4 (amb una efectivitat 8)  té un cost de 6.353.303,82 €. ( Els dos costos amb valor del 2023)

 

I ens preguntem si en l'elecció del Miteco de l'alternativa 4 va ser determinant l'estalvi de 2’5 milions, i per tant va prevaldre més el cost que els resultats, sense valorar que eixa alternativa 4, com reconeix el Miteco, afecta negativament la Platja de Tavernes i els Marenys.