G's i la taronja

Us oferim una molt assenyada col·laboració sobre la taronja:

Pensàvem fa uns quatre anys, que els sindicats del productors de taronja podrien encarar la situació dels preus. Però la generació que ara ronda els cinquanta va entendre que era impossible donades les condicions: per fer una vaga li demanaven permís als sector del comerciants. Parlem de la vaga de desembre.
Un mal cami que ens recordava la famosa frasse de Kirkegard, el filosof alemany: cal prendre consell del nostre enemic. I això era el que veiem i viviem a l'ajuntament de Tavernes, ja en el nou edifici, a la sala de reunions del costat de l'alcaldia, amb productors no sindicalistes, per molt que estigueren en un sindicat groc: l'única preocupació era el preu del gasoil del reg, i que el comerç comprara les seues taronges.
Dos anys, després a unes jornades al monestir de Valldigna sobre el camp valencià, Joan Brusca, va donar una de les seues últimes conferencies. Joanma Mansanet era el presentador i va citar un frase de Galbraith, que poc o menys deia allò de que si no penses en el teu pervindre no el tindràs.
Ja haviem fallat en el noranta l'intent de comercialitzar-nos nosaltres la taronja, amb la marca Punt Verd, i res, va ser el pitjor any que es recorda per al comerç. Inclús Torres va haver de refer taronja envasada per no baixar els preus. Mal any 1990.
Amb un company de tota la vida intentarem, com diria Cervantes, fabricar-nos el nostre destí, junt evidentment a la taronja. Va vindre el moment de la ecologia, en el sentit de fer producció ecològica. El nostre amic Pep portava una experiencia i li funcionava. Pero ens demanaven que tinguerem unes càmeres per traure el producte poc a poc. No volguerem entrar en aquestes despeses, el local no era el mes indicat i ens llançarem a coneixer una comercialitzadora com era G's. De G's, solament sabíem que havia comprat Pascual Hermanos.

I ací comença la informació que no saben la majoria dels productors de taronja del poble.
G's arriba a Espanya des d'Anglaterra per comercialitzar productes d'horta i citrics, treballa en els millors paisos del món en agricultura i va entrar a Murcia amb una proposta única: el llaurador seria l'amo de la seua terra, treballaria per a G's a un preu establert, tindria les seues vacances, i segons producció estimada aniria cobrant mes a mes.
Era un molt bona solució al problema minifundista de Tavernes i la Valldigna. La taronja navel l'any passat la va pagar a 3'75 euors l'arrova. Prompte va tindre a molts treballadors de G's, i com empresa podria fer una força gran cara a plantejar els seues problemes,a les seues ajudes, en fi com la banca en moments de crisi ha fet.
Pero l’empresa va passar sensen que no ningu s'enterara. Deia François Mauriac, que els homes d'estat són com els cirurgians: els seues errors són mortals. Al no haver publicitat del tema, els politics que manen a Tavernes i que s'omplin la boca d'estar pel camp, eixos que com a titelles no paren de demanar aigua per a Valencia, quan a Tavernes l'estan enviant a la mar, i no es una solució massa favorable egoistament per a la nostra agricultura. No van vore, no van saber portar a una empresa a gastos pagats a visitar la Valldigna. I es que ací no hi havia com diria el Bigotes "nada donde rascar de inmediato". Era el moment d' intentar fer un canvi estructural del camp local a partir d’aquesta empresa.

I ara amics i amigues lectors, els anglesos van entendre bé la dita de qui persegueix dos llebres no n'agarra ninguna, i van acceptar comprar als comerços les taronges, i aquests comerços a la vegada, els van fer presidents del comité de citrics de Valencia i Murcia. El seu delegat a Espanya ho ós o ho era, ja poc m'importa.
Productors, comerciants, collidors, anem caent per una mala politica agraria. I com deia Joan Fuster, qui no fa politica, li la fan. I te raó la persona que anuncia que no volen la taronja, volen les nostres terres. Perdoneu.
“Mai no hi ha vent favorable per a qui no sap cap on va” es una cita de Seneca, -en honor d'un bon advocat d'Albacete. ¡Quina forma diferent de portar l'ajuntament en la població manxega de Seneguin!- I es cert, ni les autoritats sembla que tenen ganes de salvar el camp, ni els comerciants de fer cap canvi, alguns d'ells estan fotuts, pero d'altres actualment sembla ser que guanyen més, respecte a preu de compra a preu de venda. I nosaltres pensant si li fariem mal al comerç, quan estaven morint-nos i sense ningú fer-nos res.
Cadascú té el que es mereix. No és cert, el camp de Tavernes, no es mereix eixa desatenció per part dels avars més dolents de la història de la humanitat.