Tothom coneix la situació del camp a Tavernes a nivell de productors. La campanya actual sembla ser millor que la passada a falta de vore la producció final per fanecada, encara que tots diuen que hi ha menys arroves per a collir i l'aiguat ha fet algun acte de presència.
I per arredonir-ho, només faltava que el comerç que tradicionalment més collia a Tavernes, “Torres”, sembla ser que enguany no està comprant tant i està deixant pas a que altres comerços tanque tractes.
Ens conten que gràcies a aquestes compres, altres comerços estan agafant mercat de venta al interior de l'Estat que abans no tenien. I la raó que donen és que la taronja del nostre terme té un paladar espacial. Els mateixos diuen que si els productors, a causa dels baixos preus de compra dels comerços, abaixen la qualitat dels productes per reduir adobs i polvoritzades, acabarem amb aquest especial paladar i no serem competitius. Ens diuen, repetim.
Al que anavem. Ara els toca als collidors. Menys jornals que els esperats i canviant les condicions que inicialment tenien: cobraven una part si anaven de bon mati al lloc de reunió; acomiadant a gent per reduir despeses… Els collidors el que critiquen i ens ha arribat a la Cotorra és que hi ha personal que està anant a 30 euros al dia. I això ens diuen que és fer-li mal al sector.
Caldria controlar aquest tema ja o acabarà pitjor que la difícil situació que té el productor, el llaurador. .Suposem que hauran d’actuar els sindicats i les autoritats competents en la matèria perquè no acabe com una selva el que ha sigut un paradís de la taronja.
I no és per res, però recordem que fa anys i anys que la Generalitat té totes les competències en matèria d’agrícola, i alguna pensem podrà fer al respecte.
I per arredonir-ho, només faltava que el comerç que tradicionalment més collia a Tavernes, “Torres”, sembla ser que enguany no està comprant tant i està deixant pas a que altres comerços tanque tractes.
Ens conten que gràcies a aquestes compres, altres comerços estan agafant mercat de venta al interior de l'Estat que abans no tenien. I la raó que donen és que la taronja del nostre terme té un paladar espacial. Els mateixos diuen que si els productors, a causa dels baixos preus de compra dels comerços, abaixen la qualitat dels productes per reduir adobs i polvoritzades, acabarem amb aquest especial paladar i no serem competitius. Ens diuen, repetim.
Al que anavem. Ara els toca als collidors. Menys jornals que els esperats i canviant les condicions que inicialment tenien: cobraven una part si anaven de bon mati al lloc de reunió; acomiadant a gent per reduir despeses… Els collidors el que critiquen i ens ha arribat a la Cotorra és que hi ha personal que està anant a 30 euros al dia. I això ens diuen que és fer-li mal al sector.
Caldria controlar aquest tema ja o acabarà pitjor que la difícil situació que té el productor, el llaurador. .Suposem que hauran d’actuar els sindicats i les autoritats competents en la matèria perquè no acabe com una selva el que ha sigut un paradís de la taronja.
I no és per res, però recordem que fa anys i anys que la Generalitat té totes les competències en matèria d’agrícola, i alguna pensem podrà fer al respecte.
13 comentaris:
Molts comerços, per a introduirse al mercat nacional de calitat, escomençen per fer compres al terme de Tavernes.
Tots sabem (Comerços, llauradors, collidors, venedors i els que les comprem i se les mengen), la nostra taronga (la navelina y navel en especial), es la millor del mon. Cosa que aci no em sabut traureli partit, intentant salvarse cadascu com puga i els llauradors no han estat mai units.
Ara als collidors es pasa lo mateix, com a que es un galliner, els comerços s'hen a profiten i sempre s'hen han aprofitat. o es que ningun collidor, quan a fet festa al seu comerç, si l'han llogat per un altre, encara que pagava mes barata l'arroba, si que anat?.
Una llastima lo que pasa al terme de la vall a la agricultura.
Si. Estic d'acord amb Pepegall en que a Tavernes no han sabut aprofitar-se'n de la bona taranja que produeixen cosa que, jo que sóc de fora, sempre havia sentit dir i que, de fet, és fàcil comprovar-ho tastant una taronja d'ací i una d'un altre terme. Segons els tècnics això es deu a les condicions microclimàtiques que es donen a la vall.
Ara bé, crec que no podem donar-los la culpa del que està passant al llauradors sinó a les autoritats en la matèria i també als sindicats, tant els del treballador (UGT, CCOO) com els del productor (Unió de Llauradors i AVA-ASAJA).
De què els han servit als treballadors del camp valencians els sindicats si quan acaben una campanya i es queden sense feina no poden cobrar l'atur per no tenir cotitzats 12 mesos i han de cobrar el subsidi. A Anadalussia i Extremadura els treballadors del camp, en treballar uns pocs mesos a l'any, tenen dret a cobrar l'atur. I encara hi han valencians/es que sobre el tema del finançament autonòmic diuen que hem de ser solidaris amb eixes autonomies perquè "pobrets".
De què els han servit als productors els sindicats? De res. Els que han estat al front d'eixos sindicats han sigut uns servils dels polítics de torn i no han fet res pels llauradors.
Mentretant, els governants han deixat que progressivament la importància de la taronja anara minvant en benefici del turisme i així incentivar i facilitar la construcció massiva, que dóna més comissions.
Si la taronja no s'ho val i el llaurador no trau rendiment serà més fàcil que vulga desfer-sen de la terra i així poder especular, però això no té major interés si es tracta de plans i superfícies menudes. Quan més gran siga la superficie a edificar, major serà el rendiment per als especuladors.
Tota la rao del mon, a tots dos. Es clar al problema es politic.Seguirem an psoe (res de pv) i an pp (tampoc res de comunitat i jo que se. eixos soles son, de gola ampla)? a? seguirem amb ells?
Foraster, pot ser tota la culpa noes dels llauradors, pero son ells els que tenen que defensar els seus interesos. Aci ja fa anys que tendriem que tindre algo paregut a una cooperativa, per que la que es va fer s'hen va anar al limbo.
Jo fa uns cuans anys, anava a collir, i amb 270 jornals, tenies dret a 4 mesos de paro, i quan agotaes el 4 mesos, a la tempora seguent, en tenies 18 de subsidi. Total que si eu portaes be, una temporada cobraves paro, a la següen subsidi.
Jo soc partidari, de que si el bancal no deixa producte, lo millor es deixar de treballarlo, i si pot ser no vendre la terra, per lo que puga pasar. Sempre en la terra es pot fer algo, encara que siga, per fer mnejar per als animals.
Un tema molt candent, que porta anys vegense, que acabaria aixi.
Un dia, si la Cotorra em deixa, us explicaré la funció que haguera pogut fer G's, una empresa anglesa, cara al canvi estructural del camp murcià i valencià, i com va acabar eixa experiencia, que tot i pagar a 3'75 aquest any les navel, es una empresa que si hagueren estat a l'altura els sindicats de la patronal i les autoritats dels pobles que miren per la taronja, avui el productor i el collidor gaudirien de una situació semblant als treballadors de les fabriques punteres de Tavernes.
I no es cap invenció, es que el llaurador no te mes cultura que la de superar al veí de camp. Per tant quede a disposició de la Cotorra, per poder contar aquesta experiencia.
I com una pel.licula neorealista italiana: contar el final no seria important, ja que el comerç avcab amb el camp, sino que l'important esta en l'evolució del proposta de G's: empresa que esta en els principals paisos agricoles del mon però no al meu poble Tavernes que fa la millor taronja, com digueu, del món.
Els anglesos no es donaran cultura, com els francesos, pero ens enseynaran a comercialitzar per poder viure les Illes Britaniques i nosaltres. Perdoneu.
Esperem impacients eixa experiència amb pèls i senyals, i també que ens conte què va passar i perquè no va anar endavant.
Per a nosaltres serà tota una novetat.
Avore si l'explicació ens fa vore algo de llum.
Espere impacient el que ens pugar relatar el company/a, que pel que diu i com ho diu, sembla ser el mateix/a que signa en un altre comentari "Urbanisme sostenible" o alguna cosa semblant.
Veig que la Cotorra de la Vall s'abasta de gent molt il·lustrada i que ens pot il·lustar molt a la resta. També he llegit detingudament el comentari de Falcó en un altre apartat. Gràcies per les informacions que ens feu arribar mijançant aquesta cotorra que, per a mi, és molt més que una cotorra.
Al company Pepegall. Sóc coneixedor que a Tavernes es va constituir una cooperativa i que no va funcionar, cosa que no entenc massa bé i no m'han explicat massa bé els motius pels quals va defallir. Però, igual que passa amb el tema de festes, si Mahona no va a la muntanya, haurà de ser la muntanya qui vaja a Mahoma. Què vull dir amb això? Doncs que si els sindicats de llauradors o responsables polítics no estan per la llavor, hauran de ser els llauradors els qui prenguen la iniciativa. Reconec que el llaurador valencià és molt envejós i li preocupa més superar els veïns, amics i coneguts que no traure-li la rendibilitat més alta a la seua producció. Això no sols passa a Tavernes, passa a tot arreu, és a dir, que forma part de la idiosincràssia de la societat valenciana.
Tot el mèrit és vostre pels comentaris i col·laboracions.
Tant de bo en fórem més.
Per a foraster, un poc mes sobre la antiga cooperativa, unes quantes dades mes.
Eixa cooperativa, es veu que la gent podía apuntar el bancal que volía, i es donava el cas de que apuntaven les ruins (Mollo, Marina, llocs gelats, etc.), ademes de comprarne en altres termes. Tambe es va donar feina preferencial als socis, al capdavant i en llocs d'importancia.
I clar quan varen vindre les perdues, va ser una estampida, i al fianl es varen quedar uns pocs.
Per a mi es tendría que haber fet una cosa tipus Multinacional, o una S.A. . Una fanecada una acció, i amb gent profesional, reduir despeses, comprar l'adob mes barato, no fer dners negrs, tot facturat. I el llaurador o amo del bancal, a cada tres mesos, arreplegar les resultats.
Creec que estic enrrollanme masa, tan sols, una manera de el llaurador controlar tot el sistema.
Com diu Pepegall són les notícies que tenim: la cooperativa va nàixer impulsada per terratinents de Tavernes, no pensant en l'objectiu de les cooperatives, sino com a mitjà per poder comercialitzar la taronja menys rendible i que sempre presentava problemes de preu, cas de zones gelades i problemàtiques per aiguat, etc. com ell ben bé diu.
Mentres tant, les taronges de zones bones i de qualitat, es venien al mercat lliure.
No cal dir quin seria el resultat partint d'eixes premises.
Si haguessen obligat a posar tots els horts de taronges i fer una bona organització comercial, comptable, etc. hauria pogut ser el referent de la taronja "De Tavernes" en mercats de Madrid, Bilbao o Barcelona, però els venia millor vendre les bones als comerciants.
Mentrestant, encara que ara en època mala, a Simat hi ha dos cooperatives que aguanten i on hi ha també molta gent de Tavernes com a soci.
El problema principal radica en el que has dit tu, Pepegall. Falta de professionalitat.
Això de que els llauradors sols aportaven a la cooperativa les fanecades de terra de més baixa qualitat és el que feien tots els productors a totes les cooperatives de la Safor. A partir d'ahí, entra la capacitat dels gestors o dirigents de la cooperativa: premiar cada temporada, de manera ostentosa i sucosa, els propietaris de les taronges de majpr qualitat, tant en el preu de la taronja com en un regal enmig d'un acte públic com passava a la cooperativa del meu poble. Eixe acte estava amenitzat per la banada de música local i constava, a més del reconeixement a certes persones i personatges de la cooperativa, en un sorteig de viatges per a dues persones entre els socis i premis d'imposició de diners en la secció de crèdit, tant entre els socis com entre els clients impossitors de l'entitat de crèdit. Cal especificar que cada número per al sorteig s'atorgava: per cada 10.000 pts en la llibreta d'estalvi o compte corrent; per cada 10.000 pts ingressades en la liquidació de les taronges comercialitzades durant la temporada. El sorteig es feia, cada any, la darrera setmana de juny. Especificar que era l'època de la pesseta i fa anys que això va deixar de fer-se.
Durant els primers anys, (això m'ho han contat perquè no ho he conegut) el preu de les bones taronges es liquidava un 20% més car que qualsevol altre comerç, del poble o de fora, i això era motiu d'enrenou pels bars del poble. Els socis de la cooperativa que sols aportaven les tarnoges de menys qualitat, es queixaven als dirigents i gestors sense raó i van acabar tots per apuntar totes i cadascuna de les seues produccions a la cooperativa. La cooperativa encra existeix mentre sols hi ha un comerç en funcionament actualment.
Foraster, no se de quina Cooperstiva parles, pero a l'horta de Gandía, hi havía un parell (Palma de Gandía i Villalonga), que eu porteven prou be, a mes de clasificar el producte abans de arreplegarlo, per a que els llauradors feren un millor producte. Lo que vol dirque un llaurador, sabía abans de collir, el tant per cent que tenia de 1ª, 2ª i destrio, no com ara (Simat i altres), que s'hen porten las toronja, i al magatzem diuen que per l'ordenador la calibren(TURURU). I partir d'ahi t'hen podría comentar mes.
Publica un comentari a l'entrada