Això diu que era un ullal anomenat d’El Gat que un bon dia va ser elegit per albergar una colònia de samarucs. El van netejar, envoltar de tanques especials de fusta, es plantaren arbres autòctons i es va condicionar un espai per passar l’estona en plena natura.
Quan l’obra va acabar, els responsables es van mostrar satisfets i van dir: Està molt bé! Ara la foto!
I després de la foto per a la premsa, tot seguit se n’oblidaren, no es preocuparen dels samarucs, ni de res. Al cap de deu anys el paratge com veieu es desolador: tot sec; sense samarucs, les tanques trencades i cremades, i amb fem per tots els llocs.
Quan l’obra va acabar, els responsables es van mostrar satisfets i van dir: Està molt bé! Ara la foto!
I després de la foto per a la premsa, tot seguit se n’oblidaren, no es preocuparen dels samarucs, ni de res. Al cap de deu anys el paratge com veieu es desolador: tot sec; sense samarucs, les tanques trencades i cremades, i amb fem per tots els llocs.
Hem llegit a la premsa d’avui les manifestacions del regidor d’agricultura: “dentro de las distintas actuaciones que estamos llevando a cabo, se esta procediendo a vallar los ullals...” on s’apropia d’una actuació de la Diputació. Després continua “tenemos la gran suerte de contar con estos nacimientos de agua....” i qualifica la zona com a “entorno privilegiado”. Ens alegra eixes manifestacions perquè, si d’ací un temps passa el mateix que a l’Ullal del Gat ja sabrem a qui demanar responsabilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada