L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.354
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
28.209

dimecres, 4 de gener de 2017

És temps de casca

Recordem que la casca és el dolç típic valencià de la festivitat de Reis d'Orient (Roscón de Reyes absteniu-vos). Els ingredients són els bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, dolç de moniato i sucre. Era tradició regalar-la als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles. 

És temps de casca, de confeccionar-la a casa. Algú s'hi anima? És fàcil 
Ingredients

½ kg de dolç de moniato confitat (el dels pastissets) ½ kg de sucre ½ kg d'ametla mòlta 100 g de sucre mòlt Ratlladura de mitja llima Un poc de canella mòlta 1 ou Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canella i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!
 


Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
 


A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn preescalfat 170-180 graus uns vint minuts.
 

La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!



 Recepta de Tano de Gandia

Fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una anguila. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antiadherent o millor de neula.

Ingredients:

• 1 kg d’ametla en pols
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial


Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al forn a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca. 
 Ja veieu com és de fácil elaborar-la a casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència i ens envie alguna foto al nostre correu:  lacotorradelavall@gmail.com

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Pues yo prefiero el Roscón, es más popular, más económico y me gusta más.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Serà més popular ara, quan els nostres costums estan essent substituïts pels de fora. Va 25 anys el roscón no es coneixia i gràcies a persones que no s'estimen els seus dolços, ja no se n'elabora en les cases ni en forns, com ja no fan torrons de cacau o torrons de gat, ni coques d'atmetló

Més econòmic? A costa de la salut: Bolleria industrial pura i dura, majorment greixos vegetals, greixos hidrogenats, greixos "trans", etc, etc i greixos saturats que afavoreixen els problemes vasculars i l'augment del colesterol LDL o roin i els triglicèrids en sang, i les “trans” pitjors perque fan baixar el colesterol HDL o “boo”.

Anònim ha dit...

Com que no?, al forn del carrer Sant Pere totes les coques 'Cristines'que vullgues. En quant a la salut, si filem tan prim, no menjariem res. Un día es un día i el roscó no pot faltar ninguna casa de Tavernes.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Totes les que vulgues però per encomanda. En un poble de 18.000 persones només en un forn, el dels Germans Enguix fan coques d'ametló (això de Cristines, ho deixem que ho diguen els de fora). Sí vosté creu que és un bon indicador de com es conserven els costums...

Quant a la salut, un dia és un dia i per això, perquè només és un dia a l'any, la casca no hauria de faltar en ninguna casa de Tavernes perquè és el nostre dolç típic i tradicional de Reis, com la cassola de panses i mandongilles o el caramull-arnadí el dijous sant, o el servatxo o les tonyes el dia de Pasqua, o la coca de tomaca i pebres amb tonyina de sorra el Dia de la Sang, o els pastissets de moniato el dia Nadal.

De tota manera, la nostra missió és defensar allò que és nostre, i el "roscón" de nostre no té res. Fa uns 20/30 anys ni es coneixia. Ara les grans superfícies ja s'han encarregat de fer-lo popular. Vosté menge el que vulgue i considere més adient per a la seua salut. Està en el seu dret. Però la notícia no parlava d'això, sinó de com elaborar una casca casolana amb ingredients tradicionals i de sempre.

Anònim ha dit...

Quan era









Quan era xicotet a ma casa menjavem casques. No sé si comprades o de fabricació pròpia. Després al pas del temps... el peix gran es menja el xicotet.

Anònim ha dit...

Les coques de mestall, són també "tradicionals" del poble?