L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.219

PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 13.865

dimarts, 1 de desembre de 2009

Senyors, vinga alegria: Hem firmat un conveni per salvar els nostres recursos culturals i turístics


La premsa comarcal se’ns despenja amb un article molt semblant sobre la firma d’un conveni amb la Universitat de València per a - copiem del Levante - “trazar una hoja de ruta para establecer cuales son los recursos que dispone Tavernes y por extensión la Valldigna y ponerlos en valor en aras de la recuperación y planificar futuras estrategias tanto culturales como turísticas”. Com deia la meua iaia, “la lletra és molt sofrida”. I tant que ho és.
Val a dir que un conveni amb la universitat sempre és ben rebut, això sí, si no xoca amb la realitat de les actuacions que fem cada dia. I ací cal recordar que el nostre govern municipal no ha mogut ni mourà un dit per salvar el moli del Pla, del segle XVII i possiblement d’origen molt anteriors. Només cal vore la foto. És per tirar-se les mans al cap la degradació que ha patit el monument els darrers tres anys, amb un sostre estava complet i ara només li queda un sospir per caure, amb forats que dia a dia augmenten i és més gran la part de sostre que se n’ha anat a terra. Amb tan fàcil com era posar-li una funda al sostre, per exemple uralita o tela asfàltica, quan va començar a entrar aigua i protegir-lo. Ara la part que mira a llevant esta ja pràcticament a terra i la part de ponent, que no tenia ni un ni cap forat, ja en te un parell de bonicos.
Irremediablement en poc de temps va a caure davant la falta d’atenció d’interés del nostre govern municipal. D’ací uns anys diran: “no cal ja que fem res, que no està per a conservar”.
Som a 1 de desembre i del Pla Camps que havia de destinar diners a la recuperació, ni està ni se l’espera. Una altra venta de fum!!!!.
I ara firmen convenis- ¿ per eixir en la premsa? - i no fa molt desfeien el patrimoni paisatgístic de la Valldigna amb torres d’alta tensió o dins del Pla Zapatero no destinaven un un euro – i no serà perquè no els ho demanaren - per protegir ullals, les zones històriques del Rafol o del Bolomor. O la degradació de la Torre de Guaita o algunes cases del poble.
Com sempre diu un bon amic quan torna a Tavernes: Hem fet desaparèixer tot allò que era nostre i que et feia saber que eres a Tavernes: l’estació del tren, el prado de les tomaques i el passeig. Quan estic ací, no sé si estic en el meu poble o en un poble qualsevol
18.000 euros per a fer un projecte. Per a potenciar quins recursos culturals i turístics? Si d’aci poc no quedarà res. 18.000 euros. Senyors del govern municipal: Què val la tela asfàltica per protegir el sostre del monument? Quant pagarien ciutats com Valencia, Alzira, Sagunt o Gandia per tindre un molí sencer del segle XVII i que vostés van a deixar desapareixer? Bé, pensant-ho bé potser Gandia no pagaría res perquè n’acaba de fer una ben bona amb l’enderroc de l’alqueria de Romaguera.

10 comentaris:

Filosofo ha dit...

Entenc el que vol dir l'article de la Cotorra, pero crec que amb la Universitat no es juga. Es com el menjar i ja em vist el que no tenen respecte per la Universitat on van a parar, al poal del fem. cal recordar-ho ja que estem a Valencia, cal recordar-ho ja que avui mateix els rectors no tenen prou recursos per a pagar les nòmines i han d'anar a prèstecs. Molt d'ull amb la Universitat. Però diré més, si Enriqueta Vercher esta en aquest projecte com a Vicerectora de la Universitat com a bona vallera, i en son molts anys de lluita i de recuperació de la personalitat històrica d'un poble lliure, per a mi es una garantia que eixos 18.000 euros poden estar molt ben invertits. Despres sera el que diu l'articuliste a la Cotorra, de veure que fan. Però no barretgem xurres amb merines. A la Universitat l'estudi, a la industria la tecnologia, i al politic la critica si no sab o no pot portar a la practica el que la Universitat li cree. I això son altres calces. De res, Enri.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Ningú no posa en dubte el paper de la Universitat en projectes il·lusionadors per a Tavernes i la Valldigna. Hem intentat fer vore la contradicció de signar convenis per potenciar i posar el dia valors de Tavernes i estar destrossant-lo o no fer res per altre costat però no d'ara, de fa anys.
I mitjans per millorar hi havien. Et/vos contem:
Amic Filosof: Fa uns anys, en plena ebullició del fet Valldigna amb motiu del 700 aniversari, es va realitzar el "Delving Valldigna", un encontre de Universitats alemanyes i angleses i de l'Estat, entre elles la Politècnica i la secció de Gandia, i durant mesos i mesos professors (alguns eminències a nivell mundial) i alumnes anglesos, alemanys i espanyols visqueren a la Valldigna i van fer un treball de camp sobre monuments, valors mediambientals, paratges, llocs, vivendes, etc. etc.
Tot allò que era catalogable es va catalogar, estudiar i indicar les mesures a fer per... "potenciar els valors, posar al dia, etc. etc i etc". Es va realitzar una magna exposició en l'almàssera monacal, s'havia d'editar un llibre de conclusions(no sabem si es va editar, pensem que no, però les conclusions segur que són als ajuntaments), o siga ho tenien tot ja fet. Per cert, era en plena època de la lluita contra l'alta tensió i aquests especialistes, molts d'ells en temes mediambientals, van concloure que l'alta tensió per la Valldigna era una agressió, una destrossa dels valor paisatgistic i etc. Això estava ben clar en l'exposició i ningú els va fer cas. Mira les torres per Tavernes.
Ho tenien fet i va ser debades, ara signen nous convenis per repetir el mateix? Per després no portar res a cap?
Això és el que voliem dir respecte al nostre govern municipal i no de la Universitat. I coneixent Enriqueta, com vosté diu, cal esperar el millor, però coneixent com actua el governa i amb els antecedents d'alta tensió, abandó de la Torre de Guaita, ullal del Gat, protecció de Bolomor...que vol que li diguem?.

Filosofo ha dit...

Es molt senzill Cotorra, la ciència es la ciència i la seua aplicació es la tecnologia: Els polítics son una part com a politics de la tecnologia, l'aplicació científica a un producte en concret.
A part que certs politics en la seua professió siguen cientifics, com es el cas del regidor del Bloc, Jordi Joan, però en el cas que ens ocupa a mi m'encanta que la ciència vaja i puga anar per davant sense cap pega inicial fins coneixer que diu eixe estudi que fara la Universitat.
Mira Cotorra no podem posar la bena abans de la ferida. Tot i que, indubtablement, i com ho diu ben referenciat la contestació de la Cotorra , hi haja una causística.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Totalment d'acord, però la nostra missió ara és recordar el passat perquè no es torne a repetir i més si, quan a experiències de posada en valor, tenim mal records del "Delving Valldigna" i si ens apura, cal recordar quina és la funció reservada a la Mancomunitat - i que no veiem faça-, on pensem s'hauria d'haver fet el conveni i general per a totes les poblacions, inclosa Barx.
Sense voler obrir altres fronts a la polèmica, a la firma del conveni tornem a vore exemples d'individualisme municipal i només cal recordar el conjunt de convenis que Simat té signats amb la Universitat, quan tots podrien haver anat en un "Paquet Valldigna".
Però això és un altre debat.
I, amic Filosofo, crec que vosté coincidirà amb nosaltres que si, com en el cas del molí del Pla, per a posar-ho en pràctica s'usaran els diners del Pla Camps, ens quedarem esperant uns anys.

Propatrimoni ha dit...

Esperem que aci no passe igual amb el moli i altres edificis:

Mireu amb atenció les següents notícies:

LEVANTE (2-12-09):
http://www.ismos.es/serv_noticias/usuarios/gandia/2009/12/02122009_020.pdf

GANDIA TELEVISIÓ (1-12-09):
http://gandiatv.com/index1.php?m19&sm=290

i ara, compareu-les amb la mateixa informació publicada a Las Provincias:
http://www.ismos.es/serv_noticias/usuarios/gandia/2009/12/02122009_017.pdf

Què està passant amb la premsa? Els periodistes són alguna cosa més que simples reproductors de declaracions, son comunicadors socials i això els presuposa una dosi de compromís i de capacitat crítica.
Doncs això...

Anònim ha dit...

que algu hem corregisca pero a la palna web de l'ajuntament esta (al menys estava per que jo m'ho vaig descarregar) un llistat amb tots els recursos descripcio, quina importancia se'ls hi dona i quines actuacion de millora/manteniment necesiten, això que comentem ara, no es voldra fer 2 vegades la mateixa faena?

Carles Estruch ha dit...

Hola a tots! Jo estic més o menys a l'aguait del que dieu. Ja he participat vàries vegades a la cotorra de la vall i també alguna vegada he parlat sobre aquest tema. Jo crec que no es tracta de polítics, sinó de la gent que hi viu. Jo pense que els valors de la gent que hi ha al poble no estan per a la preservació de res. Parle en termes generals, això no vol dir que hi haja gent que pense com els que estem escrivint ací.
La gent no es preocupa si no pel que és realment seu, el que han hagut de pagar, els ha tocat per herència, els deutes, el futbol, les falles, les borratxeres de cap de setmana, pasqua... i res més. Però sempre ha sigut així i dubto que canvie. La política urbanística, tot i que estem en democràcia, no deixa de ser herència del que ja havia abans de la democràcia.

Potser és cultura valenciana, espanyola, mediterrània o el que es vulga dir. És cultura de guanyar diners fàcils, especular... No existeix ni importa el passat de certes coses per a la gent del poble. Si es miren fotos antigues es pot veure la bellesa del poble, com passa a molts altres, amb les seves cases (dóna igual si eren de gent més o menys humil). Si haguessin hagut polítiques culturals per preservar, com a mínim la part antiga del poble (de més de 100 anys d'antiguitat), en aquest moment no ens estaríem lamentant per aquesta situació.

Com dieu, són tantes les coses les coses del nostre passat que han deixat perdre que no em resultaria gens estrany que ho fessin també al molíd el segle XII. Si no, es pot veure amb el famós braç treballador. Se l'han carregat totalment!! I possiblement el van construir en el seu temps els llauradors del poble, així com també el Prado Comarcal.

Estaria bé que fessiu enquestes a la gent per veure que pensen de tot això que ens preocupa ací. O simplement si coneixen una miqueta la història de la Valldigna, la seva gent i el seu patrimoni. Potser ens enduem una sorpresa, o un desànim que no ho oblidarem mai.

mussol ha dit...

aço es de risa,tinc trenta set anys i desde que tinc us de rao,entitats com el C.E.T.V han sigut pioneres en intentar salvar aquestos recursos pero quasi ningu els a fet cas,i ara de fora vindran i de casa ens tiraran,a mes qui sap mes del poble que gent que ha intentat salvaguardar els bens cu lturals del poble

Germanells ha dit...

Efectivament, jo compartesc la teua observació que de sempre el CETV, encara que massa vegades a la seua, això no m'ho negaràs perquè el conec a fons de fa trenta anys, ha lluitat pels recursos de la Valldigna.
Però pense que això no és cap impediment perquè s'amplie el ventall d'entitats que puguen col·laborar.
I és cert que arriba un moment que les entitats locals no poden anar més enllà per la seua pròpia limitació de recursos humans, econòmics o de coneixements.
El que cal és que la Valldigna estiga a l'altura de les circumstàncies i que la Mancomuni8tat actue complint els objectius de la seua creació.

Carles Estruch ha dit...

Estic d'acord amb el CETV, us veig, malauradament, com uns marginats... Però tot i així heu estat ahí. Jo crec que l'oblit del nostre patrimoni, ho torne a dir, es deu a la incultura que pateix el nostre poble en general i a la Valldigna. Sols això és el que és un factor genèric que arriba que aquest patrimoni arribe a un greu estat que ja no es puga arribar a fer res o simplement que, econòmicament, siga poc viable.