Tavernes
va celebrar ahir la festivat del Corpus Christi (en llatí «el cos de
Crist»), festa de l'església catòlica dedicada a la veneració de l’Eucaristia. Tradicionalment se celebrava dijous - Tres dijous hi ha en l'any que rellueixen mes que el sol: Corpus Christi, Dijous Sant i el dia de l'Ascensió"- i no sempre el mateix dijous del mateix mes, car canviava dins del calendari: el següent a l'octava de Pentecosta (50 dies després de Pasqua de Resurrecció),
però les reformes modernes del calendari laboral va fer fa anys que la
celebració s’haja traslladat a diumenge.
Com és tradició, la processó va eixir de l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un any més, va comptar amb la presència dels regidors de la corporació municipal i la participació dels xiquets de la primera comunió.
La festivitat del Corpus
La festa religiosa va ser instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264, per tal que
tota l'Església fera veneració pública del sagrament de l'Eucaristia i així exaltar la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts sectors religiosos. Pot ser siga per això que aquesta celebració ha gaudit sempre d’una
ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes.
Com a festa va arrelar en la societat medieval a través dels segles fins els nostres dies. Les primeres processons que es tenen noticies van ser celebrades a Barcelona i Girona l'any 1320 i podem considerar-les com l'antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats.
El Corpus a València és de gran solemnitat i festa grossa. El seu origen cal situar-lo el 1326 en què hi apareix en la relació de festes de guardar imposades pel Consell de la Ciutat cada any. No obstant, la primera processó general és de 1355, amb invitació expressa al poble per participar-hi. A partir del 1372 passarà a ser l'única processó solemne de la ciudad i històricament es considera com a "la festa gran" del cap i casal. Amb el pas del temps, als propis elements litúrgics, les celebracions del Corpus han
recuperat molts dels elements que al llarg del temps introduïren les
classes populars a la festivitat religiosa, com ara “la poalà”, les
enramades o les “roques”.
El Corpus destaca també en moltes ciutats
valencianes (Gandia, Xativa...) i tots han introduït balls popular, on el més notable és el conegut com “la
Moma”. A Tavernes fa uns anys el Grup de Balls Populars va recobrar la
tradició amb la introducció de diversos balls adients a la festivitat, cas de la Moma, la Magrana, els Arquets...
El Corpus a Tavernes
A
la nostra ciutat sempre ha gaudit de caràcter religiós, i a més ha
comptat amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera
comunió. La introducció - com hem dit- en la processó dels balls populars
valencians, a semblança com es fa en altres ciutats (València, Gandia,
Xàtiva....) li ha donat una major solemnitat i vistositat.
Els cabuts: Solen obrir la processó general del Corpus i simbolitza la veneració al Santíssim de tot el món.
La Magrana. Els balladors vestits de calabresos representen els jueus, que en acabar la dansa i s'obre la magrana, reten acatament a l'Eucaristia. La dansa és una versió dels balls de cintes, prou escampats per les terres valencianes.
Els Arquets. Els participants usen els arcs adornat amb flor per a executar coreografies i en conjunt simbolitza la joia de vore participar els llauradors en la festa del Corpus.
La
Moma. És una dansa popular valenciana, amb música senzilla. Una
dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya amb un ritme ternari.
La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma), i els Set Pecats
Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (Momos),
i al final el triomf de la virtut.
La
Moma és el personatge central de la dansa representada per una dona
vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una
corona daurada amb flors blanques. Com a complement, guants blancs i un
ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat.
Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d'espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons.
La
Moma és una dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, i
potser siga el ball que més s’adiu a la religiositat de la festivitat
del Corpus Christi. La Moma, sempre representada per un home, és una de
les figures emblemàtiques de les danses del Corpus a tot arreu de les
terres valencianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada