Néstor Novell va presentar el llibre "Exilis. A recer de l'absència" en la Casa de las Cultura

 

 Néstor Novell (Gandia 1953) ha presentat a la Casa de la Cultura la seua obra "Exilis. A recer de l'absència", acte que va comptar amb la col·laboració per parlar i reflexionar sobre el llibre de l'escriptora Lourdes Boïgues, i que va ser presentat per la regidora responsable de Cultura, Encar Mifsud, de Compromís. 

El llibre ens parla d'un temps obscur,  que marca el context sobre el qual Néstor Novell desenvolupa l'argument de l'obra: històries dels espanyols vençuts en la Guerra Civil del 1936, republicans que patiren els uns l'exili a l'estranger mentre uns altres visqueren l'exili interior sota la repressió, la por, la presó, el patiment... 

I ens parla a través dels testimonis de familiars i amics com a representants i part d'eixa gentada anònima que visqué durant anys en una hostilitat continua i repressió acarnissada. Un llibre que, com deia el mateix Novell, s'havia d'haver escrit fa 30 anys, quan calia recuperar la memòria històrica. En eixe aspecte ha reivindicat el paper del president Zapatero.

I aquest és el valor que té el llibre de Nèstor Novell: el rescat de l'oblit, el donar veu a persones que li narren vivències traumàtiques, moltes de Gandia però realment són el testimoni de tots els vençuts.  I un detall: l'autor els esmenta només amb el nom de pila, una forma de generalitzar i universalitzar el relat. 

I entre aquests testimonis hi ha les històries que li contà sa mare, mentre altres són entrevistes amb persones exiliades que tornaren a casa o dels seus familiars, a més de narracions autobiogràfiques de conciutadans com Damià Català, Gonçal Castelló, Àngels Malonda o Josep Rausell.

El llibre també és una denúncia de les teories pseudocientífiques dels psiquiatres Vallejo Nájera i López Ibor, que justificaren l’homofòbia i la persecució dels dissidents polítics, o de les proclames militars i les prèdiques eclesiàstiques com a fonament i justificació del nacionalcatolicisme franquista, que donava empara als executors.

 

 A més, llegirem i recordarem els  fets esdevinguts des de la Transició a la democràcia, amb eixe pacte vergonyós per l’oblit que iguala les víctimes i botxins i que s'ha demostrat, al llarg dels anys, com a factor que ha impossibilitat una veritable reconciliació i la recuperació de la memòria històrica i la dignificació dels vençuts. 

Un llibre que oscil·la entre el relat-narració fins a l'assaig i que Nestor Novell ha estructurat en cinc parts: Exclusió, Exili, Expatriació i Fugida i un darrer, Memòria, on reclama conéixer la veritat com a eina per la dignitat democràtica. A més a més, i tal com ja hem esmentat, cada capítol s'ha escrit relacionat amb vivències i records de persones reals però Néstor Novell les ha contextualitzat amb el coneixement de fets real, i són unes històries personals que - segons ha dit - quan ha fet presentacions del llibre s'assabenta que es repeteixen en molt pobles.