Avui per la nit, i un any més, Tavernes celebrarà la Nit de Sant Joan, segons es diu la nit més màgica de l’any que festeja - encara que amb uns dies de retard- l’arribada de l’estiu, el solstici d’estiu o si voleu el dia més llarg de l’any i la nit més curta, tot i que des del punt de vista astronòmic no és exacta eixa afirmació que cal reservar al dia del solstici, enguany el divendres dia 21.
La
celebració del solstici d'estiu és un costum arrelat en molts pobles al
llarg de la
història de la humanitat, exemples en les cultures del Món n'hi ha de
milers des de l'antiguitat. La cultura-tradició cristiana es basa
bastant en els antics ritus pagans,
assimilats per l’Església Catòlica que ha fet coincidir la
celebració amb la data de naixement de Sant Joan Baptista: s'hi
conserven molts dels elements simbòlics i costums de la festa, cas del
foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les
cançons, el ball o els guariments i rituals màgics.
 |
| Fogueres al Pirineu |
En els territoris amb els quals compartim els lligam de la llengua i una cultura bàsica comuna, cal esmentar les comarques
del Pirineu, que demà celebraran el solstici en forma de
“fogueres” (estan declarades declarades patrimoni immaterial de la
Humanitat, com les falles), a Alacant hi ha les “fogueres” de
Sant Joan, mentre a altres territoris tenen festa grossa, cas de Ciutadella
(Menorca) a Ses Illes amb el protagonisme del cavall i, a moltes
comarques, com a signe de germanor, les fogueres s'encendran amb la
flama encesa al Canigó i duta per diversos mitjans a tots els punts implicats.
Cal també recordar que a l'Alguer (localitat de parla catalana de Sardenya) durant anys la diada de Sant
Joan va ser una festa popular i ben estimada, s'hi encenien fogueres i
els joves dedicaven la nit a saltar per damunt les flames. I va ser a partir dels
anys 1960-1970, quan aquesta festa va entrar en declivi, fins que es va perdre. Talment com ens ha passat a Tavernes, la qual cosa contem tot seguit.
 |
| El foc, sota qualsevol forma, és el gran protagonista |
A Tavernes hi havia fogueres però.... les cremaven per Sant Pere
Doncs, sí: Tavernes festejava antigament amb fogueres l'entrada de l'estiu. Sí, pregunteu als
majors, i demaneu que us conten. Però hi havia una distinció: no les cremaven la nit del 23, sinó la nit del 28, la vespra de Sant
Pere, patró de l'única parròquia que hi havia el poble fins a la meitat del segle passat.
Unes fogueres que s'encenien coincident amb el revolt de campanes que, sobre les 8 de la
vesprada i després d'acabar la missa dedicada al sant, es
deixava anar des del campanar i es podia escoltar a tota la població. En un temps on no havia cotxes ni motos, ni sorolls al carrer, la contaminació acústica era pràcticament inexistent.
L'encesa de la foguera en començar a fosquejar, era possible perquè els xiquets s’havien afanyat durant tot el dia a anar casa per
casa dels carrers per arreplegar trastos vells, que amuntegaven mesclat amb
fustes, branques... fins fer una pira a l’estil de “l’estoreta velleta” de les primera falles josefines, fins aconseguir de vegades falles bastants altes que es muntaven habitualment en l’encreuament dels carrers . No no hi havia
cotxes ni motos, com hem dit, i els amos d'uns carrers majorment sense empedrar o asfaltar eren els carros i les haques, però a eixes hores ja eren a casa i als estables.
La foguera cremava, llançant paveses a l'atmosfera entre els crits, rialles i gresca dels menuts i també dels majors, esperant que el foc i les flames minvaren perquè, quan
quedaven brases i cendres, els xiquets es dedicaven a botar-les, a saltar per
damunt, ajudant-se en el salt per canyes llargues i fortes que prèviament
havien preparat. No cal ni dir que les mares era tot marmolons: no botes, posa
atenció que et cremaràs, etc. Per cert una tradició semblant, com hem dit s'ha perdut a l'Alguer però això de saltar la
foguera, encara es manté a Xàbia.
A Tavernes la tradició de les fogueres va desaparèixer a partir dels anys 60, al mateix
temps que els carrers de terra van ser substituïts per asfalt. L'Ajuntament no oferia les facilitats que ara tenen les falles i, sense protecció d'arena, es feia malbé l’asfaltatge del carrer i.... Tavernes, a poc a poc, va perdre una tradició més. Les nostres tradicions es van quedant perdudes pel camí de la història i el pas del temps, mentre n'hem adquirit
altres
importades i que mai no han sigut nostres: el "Dia de los Enamorados" el
14 de febrer, la festa de Halloween, el "roscón de Reyes".... la
modernitat!!! .
I en contrapartida, hem adaptat la Nit de Sant que mai no s'havia celebrat a Tavernes
En contrapartida n'hem guanyat una que no era nostra, la Nit de Sant Joan. I va ser a partir dels anys 1990, amb l'impuls de l'Ajuntament - el turisme és el turisme- i va començar de manera senzilla però amb uns quants anys es assumir la festa de Sant
Joan com a pròpia, talment com vam assumir les
falles de Sant Josep que, dit siga, haguessen pogut celebrar-s'hi com una continuació de les fogueres de carrer en honor de Sant Pere.
Però... la
cosa va com va i compartim amb la Nit de Sant Joan una festa típica,
ben arrelada i comuna a tots els territoris que, amb la mateix llengua, saludem amb un ¡bon dia! l'eixida del sol. I un any més ho celebrarem amb fogueres a la platja, molts en el sopar a vora mar, a l'espera de la
mitjanit per acostar-s'hi a vora mar i mullar-s'hi els
peus,
esperant l’arribada d’una ona per expressar un desig.
 |
| Mullar-se els peus i demanar un desig: la màgica Nit de Sant Joan |
Una tradició vallera per Sant Pere que s'ha perdut
I ja que hem parlat de les fogueres de Sant Pere... Hi havia era una tradició - ja perduda- amb el protagonisme dels xiquets
i xiquetes més petits. A Tavernes hi havia el
costum, abans d’anar a dormir, d'omplir un got d’aigua fins a poc més de la meitat i els pares hi llançaven dins caure un ou
trencat, tot, la clara i el rovell. ¡Un aclariment: s’ha de deixar caure el rovell, si es deixa caure la “yema” no s’hi val! (No sabem perquè els ous d'avui dia tenen cada vegada més "yema" i menys rovell).
 |
| L'ou pren forma de barca, simbolisme de Sant Joan |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada