Reportatge: Avui, dia de Sant Antoni, fem un recorregut per la història d'aquesta tradició tan valenciana i de Tavernes

 

 

Avui és el dia de Sant Antoni Abat o del Porquet, una de les grans festes populars valencianes i de Tavernes, tot i que a la nostra ciutat ha perdut la notorietat i importància que va tindre fins a la dècada dels anys 60 del segle passat.

 

La festa de Sant Antoni del Porquet (també de les Barbes Blanques en alguns llocs) forma part del patrimoni cultural dels valencians i Tavernes, on era festa local, la celebrava el dia del sant,  17 de gener, però en perdre el caràcter festiu que tenia abans, ha obligat a traslladar-ne la celebració. Així, i d'ençà d'alguns anys, se celebra els caps de setmana pròxims per adaptar-s'hi a distintes circumstàncies festives locals i també al calendari laboral actual. 

 

 

La foguera, tan popular ara, antigament no era un element de la festa a Tavernes

 

La celebració "moderna" ha viscut canvis, com és el cas de la foguera, que  a Tavernes no es muntava ni s'encenia, no era un element de la festa que els vallers i valleres dedicàvem al sant antigament. La foguera es va introduir en la celebració en la dècada dels 90 del segle passat, quan l'Ajuntament va impulsar una festa que estava pràcticament perduda i, aleshores potser per atraure més assistents, a la crema de la foguera al passeig del País Valencià s'hi va afegir una torrada de carn i embotit.

 

Ara a Tavernes tenim, a més dels actes religiosos, dos elements claus per celebrar la festa: la foguera i la benedicció dels animals. En altres localitats la celebració gira al voltant de la foguera, com a Canals i Simat, de la "matxada" i el tropell a Vilanova d’Alcolea, les danses de dimonis i foguera al Forcall, les cavalcades com la del Rei Pàixaro de Biar o les barraques on s’escenifica la vida del sant (els Ports), a mode de teatre popular.

 

 

Un dels taulells de "Manises" que es posaven als estables de les cases

 

 

Una tradició secular

 

La festa de Sant Antoni naix de la cristianització d’antigues cerimònies d’arrel precristiana i que eren dedicades a les divinitats protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. El sant ha esdevingut el patró dels animals domèstics, d’ací el costum antiquíssim de col·locar un taulell amb la figura del sant als estables i corrals de les cases perquè els beneïsca i protegesca. Els animals tenien una gran importància en una societat agrícola com era la valldignenca fa unes quantes dècades, i el taulell era un símbol que encara el podem trobar a moltes cases i representa el sant, amb les llargues i blanques barbes, acompanyat per un porquet. 

És ben difícil precisar per quins inescrutables camins la veneració a aquest sant, nascut a la localitat egípcia de Memfis als voltants de l’any 250, ha arrelat tant a les nostres terres. La crònica de la seua vida, que es deu a Sant Atanasi, assenyala que després d’haver decidit donar els seus béns als pobres es va retirar al desert durant més de vint anys dedicat a la vida contemplativa i de penitència. 

La Santantonà de Forcall

 

La tradició cristiana conta com el sant va ser temptat amb múltiples ocasions pel diable, el qual volia convèncer-lo de que les apetències carnals eren una necessitat de la pròpia naturalesa humana, i sense aconseguir mai que el sant donarà el seu braç a tòrcer. En aquestes temptacions el sant s’enfrontava a éssers fabulosos, amansia les feres ferotges que se li apareixen, tot al costat de malifetes amb les quals el dimoni el va posar a prova, com el foc que va encendre la seua cova d’anacoreta. Tot ha quedat ben viu en la tradició oral dels valencians i són també motiu de representacions en localitats on es festeja el sant. 

 

Sant Antoni, la festa major del cicle hivernal

Sant Antoni és la festa més important del cicle hivernal i són moltes les comarques valencianes on es festeja i de moltes maneres, cas del Forcall, Vilanova d’Alcolea, Vilafranca o Sorita del Maestrat, fins a la ruta dels porrats de la Safor-Valldigna, passant per grans fogueres com la de Canals. 

La modernització i la industrialització han canviat la festa i, fins i tot, en molts casos va arribar a desaparéixer, com va ser el cas de Tavernes, però va ser a partir dels anys 80-90 del passat segle que, com a la nostra ciutat, altres poblacions valencianes van iniciar un moviment de recuperació gràcies a la iniciativa de grups i associacions locals. 

 

El rei Pàixaro de Biar

 

I amb això, si Sant Antoni era el patró dels animals de càrrega i de la feina al camp, ara ho és dels animals domèstics i de les mascotes casolanes que, com passa a Tavernes, les famílies porten a beneir el dia en que s'hi celebra la diada. 

Alguna cosa hem guanyat amb el pas dels anys, però n'hem perdut altres de les antigues tradicions valencianes, cas de les corregudes de joies que celebràvem a Tavernes, o els  costums d'altres localitats com el bandejament del gall o la solta d’un porquet pel poble que alimentava el veïnat fins la rifa del dia del sant. 

 

Una imatge de la benedicció de fa uns anys al passeig Colom

 

 

Sant Antoni antigament a Tavernes

 

Fins a la meitat del segle passat, com hem dit Sant Antoni era una gran festa local, i molt diferent. Tota la ciutat es bolcava en la festa, amb dues confraries protagonistes, la dels rossiners i la dels bovers, que col·laboraven en l’organització de la festa i en l’obtenció de fons per sufragar les despeses.

El dia del sant començava amb la missa major, a la qual acudia mig poble atret per la devoció al sant i per la fama dels predicadors que, des de la trona, lloaven les virtuts del sant. La cerimònia de la benedicció tenia lloc acabada la missa. Tothom acudia acompanyat amb els animals domèstics i de treball, alhora que arreplega el pa benet i oferia una almoina al sant.

La benedicció era davant de l’església de Sant Pere (encara no hi havia la parròquia de Sant Josep) i durava hores i hores, fins més enllà del dinar. Hem tingut notícies que, era tal la gentada que hi acudia, que en algunes ocasions es va haver de celebrar a la Plaça Major i fins i tot al Passeig.

 

Mantenim la tradició de fer passar els animals davant de la imatge del sant per beneir-los

 

Els rossins i les haques desfilaven davant el sant amb les millors gales de festa. La cavalcada era coneguda pels vallers com "les corredories" i continuava a la vesprada en forma de corregudes, de vegades desenfrenades, en un circuit que seguia els carrers Sant Roc, Roser, Empedrat, Església i Plaça de l’Església. 

 

El genet i el cavall formaven un tot únic en les corregudes, no exemptes de perill de caure, demanant la protecció i la benedicció del sant. D’altres vegades foren els carros dels llauradors, preparats i arranjats com a carrosses, qui desfilaren pels carrers de la ciutat arrossegats pels cavalls.

 

 

 

Els actes que Tavernes dedicava a Sant Antoni acabaven amb una processó general pels carrers de la població que, no cal ni dir, era molt diferent a l'actual.

 

Elaboració pròpia