L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dimecres, 11 de desembre del 2024

El MITECO inicia els treballs de retirada de canyes i altres vegetals en les platges de Tavernes

  

El Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) ha començat els treballs de neteja de les platges de Tavernes, una tasca que es va iniciar dilluns i que es du a cap amb l'ajuda de maquinària  pesada. 

 

 

El MITECO, tal com vam publicar el passat 28 de novembre, estava negociant amb diverses empreses amb la voluntat d'iniciar els treballs de neteja de les platges entre València i Tavernes el més tardar el dia 13, un termini que s'ha acomplert.

Sobre la neteja que du a cap el  MITECO cal indicar que la normativa de Costes  estableix que són els Ajuntaments els qui han de "mantenir les platges i llocs públics de bany en les degudes condicions de neteja, higiene i salubritat", però la gran quantitat en tones de canyes i brutícia deixades sobre la sorra per la mar després de la DANA, ha fet que els Ajuntaments, entre ells el de Tavernes,  hagen sol·licitat al Govern que assumesca la neteja.

Les fotografies permeten observar els treballs, com s'amunteguen les canyes i després són carregades en camions, així com l'estat de l'arena després de la neteja. 



 


Els càlculs indique que durant els treballs entre València i Tavernes es retiraran unes 13.000 tones  de residus, canyes i elements vegetals de tota classe, en els prop de 40 quilòmetres totals de les platges afectades.

Caldrà fer com a Dénia? L'associació de propietaris deniers denuncien a la presidenta europea la partió en les seues costes

Tram afectat per la partió, de l'edifici Camí Real fins al canal de Cullera
 

Demarcació de Costes efectuava el mes de juny la fitació que marcava en les propietats privades els punts de la nova partió (deslinde en castellà) marítimo-terrestre, amb afecció a la Goleta en 510 metres, concret entre el terme de Cullera i el Passeig dels Tarongers. En total eren 36 habitatges els implicats, majorment situats en la primera línia i afecta de jardins i piscines però en alguns casos la partió arriba dins de cases, mentre l'afecció afectarà també  uns 300 immobles que passaran a formar part de la nova zona de servitud de pas. 

La nova partió implica una ampliació del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) i, en conseqüència, que propietats privades passen a ser de l'Estat, com també zones de propietat municipal. Ací cal recordar que la Goleta  va patir una partió en l'any 1999 i per tant el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) no segueix la norma de no efectuar cap nova partió en zones que ja n'havien patit una després de l'entrada en vigor de la Llei de Costes de 1988.

 

La línia de la nova partió

Una actuació polèmica que,  a més a més, suma la negativa del Miteco del govern de Sánchez a paralitzar la DPMT de la Goleta, com li va demanar en diverses ocasions el govern de Compromís de Tavernes, fins i tot en una reunió a Madrid on estava l'actual alcaldessa Lara Romero, aleshores responsable de turisme.

Caldrà seguir l'exemple de Dénia i anar a Europa?

El cas de Tavernes i les noves partió no és un problema exclusiu de Tavernes, i ací mateix hem publicat altres vegades la situació d'altres localitats de la Safor i fins i tot de Dénia, que ha iniciat a través de la Asociación en Defensa de las Playas Norte una reclamació per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen , on demanen l'empara de la UE i la defensa dels 3.500 afectats locals, tot i que recorden que el problema realment afecta a 300.000 habitatges en el total del litoral espanyol.

Reunió a Madrid per demanar la paralització de la partió (05-02-2023)

La carta exposa la necessitat d'una directiva de protecció de la costa i dels legítims interessos dels ciutadans europeus, considerant l'actuació del Miteco com un atac als principis fundacionals i fonamentals de l'Estat de Dret.

La carta recorda que l'erosió de les platges es deu fonamentalment per la falta d'aportació de sediments a la mar derivada d'embassaments de rius, i barreres com els innumerables ports que hi ha a la costa, i en menor proporció, als efectes del canvi climàtic. 

Espigó de Cullera: diposita l'arena al nord i al sud (Brosquil i Tavernes) no en passa

Unes causes que, com hem publicat i reconeixen els estudis del Miteco, la regressió en el cas de la Goleta i Platja de Tavernes es deuria, a banda del port de València,  principalment a l'espigó construït en la desembocadura del riu de Cullera que trencaria el sentis dels corrents i evita que es dipositen aportacions al sud, en el Brosquil i Tavernes.

Els alumnes de forestal del Taller d'Ocupació efectua diverses millores en el Clot de la Font

 

L’alumnat de l’especialitat de Forestal del Taller d’ocupació "Millorem Tavernes" està duent a cap un conjunt d'actuacions de millora del paratge del Clot de la Font i voltant amb l'objectiu de potenciar i millorar l'ús públics que fem els vallers i valleres del lloc.

 


L'actuació dels alumnes del tallers està essent aprofitada per a instal·lar en la rodalia de la font un conjunt de taules amb seients i baranes de fusta que permeten passar un temps de descans en la zona  a més de servir per a menjar. Tot aquest treball s'acompanya amb altres complementaris de neteja, poda i desbrossament de les rodalies.


dimarts, 10 de desembre del 2024

AEMET decreta avís groc per pluges durant el dia de demà, dimecres

 


AEMET ha donat avís groc en la nostra zona geogràfica per a demà dimecres entre les 8 del mati i les 24 hores de mitjanit per pluges que poden acumular 20 litres en una hora i estar acompanyades de tempestes, principalment en la zona litoral. L'episodi de pluges s'allargarà fins al divendres.

Finalment la confirmació d'una fonda borrasca en el Mediterrani que enviarà vent humit cap a la costa i provocara pluges intenses en algun punt, no s'ha produït tot i que els models de predicció assenyalen pluges a la Safor-Valldigna i Marina Alta alacantina principalment, amb uns acumulats que poden ser sobre els 60 litres. Quan a temperatures, continuaran fresques, com correspon al desembre, amb unes mínimes entre 4 i 8º i màximes entre 15 i 16ºC.

En concret per a demà dimecres a les 8 del matí s'activa l'avís groc amb la pluja que ja hem comentat, i vent fluix o moderat del nord (tramuntana) i nord-oest (gregal). 

El dijous s'esperen pluges amb menor quantitat que el dimecres, però hi ha la possibilitat que en la nostra zona litoral aparega localment acompanyada de tempestes. Pocs canvis en les temperatures i en el vent, que continuara fluix o moderat del nord i nord-oest. 

El divendres tindrem un dia amb intervals de núvols, possibles xafecs pel mati al litoral, i temperatures pràcticament sense canvis, amb vent fluix i variable.



Els menuts i les menudes gaudiran enguany de la 2a Edició del Festivernet amb protagonisme de "La Fumiga"

 

El grup valencià "La Fumiga" serà protagonista de la segona edició del "Festivernet", un esdeveniment musical organitzat i  dedicat especialment a xiquets i xiquetes, a celebrar el diumenge dia 29, a partir de les 12'30 hores del matí. 

 

Actuació de Zoo en el primer "Festivernet"
 

L'espectacle serà una oportunitat,  com va ocórrer l'any passat amb l'actuació de "Zoo, perquè els menuts i les menudes de casa puguen gaudir d'un espai infantil ple de música, però també d'activitats dedicades especialment per als menuts i menudes. 


Els xiquets i xiquetes s'ho passaren molt bé amb els jocs i activitats preparades

Cal dir que és un concert infantil, fora de la programació general del "Festivern" i, per tant les entrades s'hauran de comprar amb independència de l'abonament general  del festival.  

Tot i això hi ha un canvi respecte a les entrades de l'any passat quan, atés que era un festival infantil,  l'accés era gratuït per als menors de 12 anys, cosa que ha variat enguany i només serà gratuïta l'entrada per als menors de 2 anys. 
 
Els preus són els següents: 
- Menors de 2 anys: gratis
- De 2 a 12 anys: 5 euros.
- A partir de 12 anys: 15 euros.
 
Per aquelles famílies o particulars que estiguen interessats, poden comprar les entrades en:
 

 

El debat d'aprovació del pressupost del 2025 va ser el "punt estrella" del ple d'anit, l'ordinari de desembre

 

En la mitologia grega, Sísif va ser castigat pels Déus a empènyer una pedra enorme muntanya amunt, però abans d'assolir el cim... la pedra redolava cap avall i Sísif havia de començar! Una acció repetida per Sísif una vegada després l'altra, i fins l'eternitat.

Això sembla el debat de pressupost de Tavernes: repetició any rere any de les mateixes intervencions, a favor i en contra, els mateixos arguments, sempre iguals. Ho va dir l'alcaldessa Romero en afirmar que el discurs de l'oposició, el PP, era el mateix de l'any anterior, però no, cal anar més enrere: és el mateix des del 2011. 

L'aprovació del pressupost per al 2025 va comptar amb el vot a favor del govern municipal, i en contra,  com des del 2011, del PP. El seu valor: 18 milions  i un superàvit de 30.000 euros.

 

Moment de l'aprovació de pressupostos

L'alcaldessa Lara Romero afirmava que el pressupost era el resultat d'una gestió responsable que cobria les necessitats de Tavernes, amb prudència financera, sense pujar impostos, per passar a explicar tot seguit les inversions previstes, tant en el nou espai cívic multiusos per al 2025, com en cultura amb el projecte de la casa Chirbes o festes, o en agricultura amb l'oficina atenció de la plaça Major, considerant-lo que és una eina per al futur de Tavernes.

De tota manera molts dels projectes i inversions anunciades no apareixen contemplades en el capítol 6 de despesa del pressupost, amb la qual cosa caldrà esperar a la liquidació del pressupost del 2024 i saber el romanent, que ja s'anunciava ahir com a positiu, per contemplar-les i executar-les i, potser, tinguen cabuda les obres del Centre del Bolomor o la posada en ús del molí del Pla, inversions que no s'esmentaren per a res en la sessió. 

 

Inversions del 2025 i comparativa amb el 2024

La intervenció de la portaveu del PP, Eva Palomares, qualificava els pressupostos de continuistes, amb el mandra dels salaris dels polítics i l'afirmació que era el govern més car de la història, amb l'acusació de que hi havia un augment del 18% en els impostos i que no es baixaven malgrat les seues peticions.

Els sous particulars de l'alcaldessa i la portaveu del PP, amb referències al que cobren  en l'alcaldia o com assessora en la Diputació respectivament, així com el grau de responsabilitat, de cadascuna, va ser tema de debat: es repetia l'enfrontament dialèctic de l'any passat. L'alcaldessa es queixava de que, com és habitual any rere any, el PP no presentava cap proposta concreta de les partides a disminuir i quins serveis no donar per abaixar impostos i afirmava que parlaven de rebaixes, però quan governa el PP les mesures són sempre pujar-los.

 

Pressupost del 2025 per capítols

 

La replica d'Eva Palomares va ser parlar de les obres que el PP va executar quan va ser govern: col·lectors, millores en carrers, Casa de la Cultura i Biblioteca o el nou Ajuntament. En aquest punt del debat va intervindre Josep Llàcer, de Compromís, per recordar que eixes obres les va haver de pagar el govern de Compromís, perquè el PP va deixar un deute de 28 milions  al temps que li recordava que cobraren per anticipat i fins el 2026 el canon de l'aigua potable.

Llàcer va acusar a la portaveu del PP de "mentir" i "enganyar al poble" quan afirmava que havien pujat el 18% dels impostos i recordava que la pujada de l'IBI es va produir en el 2007, amb el "cadastrazo" del govern del PP que aprovava pujades durant 10 anys de l'IBI, cada any i fins al 2016 del 10% anual, cosa que Compromís va evitar amb tres modificacions a la baixa dels valors cadastrals dels habitatges de Tavernes (2014, 2016 i 2017). 
 
Comparativa dels capítols del pressupost del 2024 i 2025
 
 
En resum, un debat de pressupost "déjà vu" o si voleu, com Sísif, la repetició d'intervencions, arguments, justificacions que vivim des del 2011: El PP queixant-se dels pressupostos, dient que són irreals però sense presentar cap proposta concreta per corregir o modificar-los, siga amb alcaldia de Compromís o ara del PSOE.
 
I sempre amb el mandra afegit del PP d'una pujada de taxes, quan tothom sap que no s'han modificat des del 2012 i si el 2025 canviara la de residus sòlids és obligat per una resolució de la Unió Europea, i sense canvis en els impostos des del 2012, on nomes l'IBI va modificar el 2017 el diferencial,  tot i que, com demostrava Llàcer,és menor que a Simat, Benifairó, Barx o fins i tot Cullera i València.
 
 
 

El consistori de Tavernes reprova i demana oficialment la dimissió del president Mazon

 

 

El consistori de Tavernes, amb els vots a favor dels tres grups del govern municipal (PSOE, Compromís i EU) i vot en contra del PP va aprovar la moció presentada per Compromís, i a la qual es van sumar el PSOE i EU per presentar coma text conjunt, per reprovar i demanar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, del PP.

La majora de govern del consistori consideraven que hi ha motius suficients per reprovar l'actuació del president Mazón el dia 29 d'octubre, dia de la DANA, i demanar la seua dimissió al front de la Generalitat. El text de la moció considera que la gestió del president en l'emergència va ser nefasta i això agreuja les conseqüències de la DANA que va afectar diferents comarques valencianes, més que res en el nombre de 222 víctimes mortal, moltes de les quals la societat valenciana considera com a evitables.

El text recull una detallada cronologia dels fets esdevinguts aquell 29 d'octubres des de bon matí (que no reproduïm per coneguda i extensa) i les conseqüències que va tindre en moltes comarques valencianes. 

Compromís recorda que les xifres oficials parlen de 222 morts, 5 persones desaparegudes, més de 370.000 treballadors i treballadores afectades – dels quals 68.000 són autònoms -  prop de 80.000 cases afectades i al voltant de 120.000 vehicles totalment destruïts.  A més cal indicar els danys en infraestructures com centres educatius, poliesportius, i altres espais públics, carreteres, i xarxa de transport públic, que són incalculables.

El consistori guarda un minut de silenci en record de les víctimes de la DANA i Vicenta Mifsud pren possessió com a regidora del grup socialista

 

El ple ordinari de desembre celebrat anit es va iniciar com a primer punt de l'ordre del dia amb la presa de possessió de Vicenta Mifsud Almiñana,  la nova regidora del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb la consegüent incorporació al Grup Municipal Socialista municipal, que manera tornava a estar complet després de la dimissió de Juan Bautista Talens.

La regidora va prometre lleialtat al rei i defendre l'estat de dret derivat de la Constitució i l'Estatut.

Després de la possessió com a regidora de Vicenta Mifsud,  l'alcaldessa Romero haurà de procedir a la que serà la tercera remodelació de les àrees que ostenta el grup socialista i assignar-li responsabilitat de govern a la nova regidora. Recordem que les àrees que ostentava el regidor dimitit, senyor Talens, han estat repartides en els dos mesos que ha durat la crisi en el PSOE entre la pròpia alcaldessa i els regidors socialistes Amparo Bo i Emilio Fonseca.
 
 
 
Abans d'iniciar el debat dels assumptes inclosos en l'ordre del dia, el consistori va guardar un respectuós minut de silenci en memòria i homenatge de les 222 víctimes que s'ha cobrat la DANA en terres valencianes.
 
 

El consistori aprova per unanimitat la moció del PP sobre la suspensió de les regles fiscals fins al 2028 per pal·liar els efectes de la DANA

 

El consistori de Tavernes, per unanimitat de tots els grups que conformen el consistori, va aprovar anit la moció del PP que insta el Govern d'Espanya a suspendre les regles fiscals des des del present exercici 2024 fins a l'exercici 2028. El consistori, tal com havia indicat el PP en el text de la moció, considera que concorren les condicions d'excepcionalitat  en les entitats locals, supramunicipals i Diputacions Provincials dels territoris afectats per la DANA perquè el govern de l'estat prenga aquesta mesura.

Les regles fiscals afecten les economies de les entitats locals, i suposen, primer que res,  l'obligació d'incrementar el seu superàvit (0’2%, 0’1% i 0’2% del PIB per al 2024, 2025 i 2026, respectivament), al temps que marquen que el deute del conjunt d'entitats no podrà superar el 1’4% del PIB per a 2024. 

També  afecten la regla de despesa municipal: limita l'increment pressupostari d'un any a un altre i queda fixada en el 2,6% per a 2024; el 2,7% per a 2025 i el 2,8% per a 2026. Per als lectors que vulguen aprofundir en aquest tema condicionant de les economies dels Ajuntament poden llegir en l'enllaç la nota explicativa del Ministeri d'Hisenda.

El PP considera que, igual que del  2020 al  2023 inclosos, es van suspendre les regles fiscals per la crisi de la pandèmia per COVID-19 i  la crisi energètica de la guerra d'Ucraïna per beneficiar Ajuntaments, també s'haurien de suspendre en les zones afectades per la DANA, almenys  fins a l'any 2028.

 

 

 

Una mesura positiva per a la recuperació social i econòmica de la DANA

El PP recorda en el text que els Ajuntaments i Diputacions dels territoris afectats per la DANA hauran de treballar i destinar molts diners a reconstruir vides, rendes, infraestructures i teixit empresarial i del petit comerç. Per tant, si es mantenen reactivades les regles fiscals  no es podrà aconseguir l'objectiu final d'una recuperació social i econòmica real.

Les  primeres estimacions de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) senyalen pèrdues econòmiques en el teixit productiu valencià superiors a 9.365 milions d'euros, dels quals més de 1.000 milions són pèrdues en l'agricultura, segons AVA-Asaja, a més de 3.350 milions de pèrdues en el sector d'agroalimentació, segons la Federació Empresarial valenciana (Fedacova).

 

 


Aquestes xifres, sumades a les pèrdues en infraestructures, habitatge, etc,  represente un total de 16.600 milions només en la zona zero de València, segons el Consell d'Economistes (CGE), o siga  1,3% del PIB d'Espanya, unes xifres esgarrifoses.

Una situació, indica el PP, que comporta un importantíssim volum de despesa a totes les administracions implicades (diners que s'estan destinant a la neteja de les localitats afectades, a l'atenció dels afectats, etc). Aquestes despeses extres s'hauran de prolongar durant uns anys quan s'haurà d'invertir en la recuperació i la reconstrucció de tot el que s'ha perdut, i no només en danys materials, sinó també en atenció de les persones que han patit la DANA.



dilluns, 9 de desembre del 2024

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: A Tavernes diuen que per a millorar la memòria... "rabos" de pansa! I els grans partits sempre s'han oblidat de Tavernes...

Una de les "plenes" del riu Vaca

El PP ha presentat per a debatre en el ple d'aquesta nit una "proposta d'acord per a exigir a Confederació que complisca les seues funcions i inversions en obres de protecció" en rius i barrancs. El PP demana en la moció "prendre mesures correctores que minimitzen els seus efectes (dels desastres meteorològics i naturals), tal com estava arreplegat en el Pla Hidrològic Nacional (PHN) aprovat l'any 2001 i que els socialistes van derogar en 2004 (sic)". 

Res a dir sobre la demanda de mesures, correctes,  però cal matisar que els socialistes més que derogar el Pla Hidrològic del 2001, el van modificar i,en el Pla Hidrològic 2005, van substituir el  que era el transvasament de l'Ebre al País Valencià, Múrcia i Almeria, pel projecte AGUA de noves dessaladores. 

La moció s'ha aprovat en els propis vots del PP, mentre els partits del govern municipal s'han abstingut.

Passeig Colom: matinada 20 octubre del 2007

El PP en el text fa una referència històrica a la "riuà" del 1957 a València, la "pantanà" del 1982 i esmenta també la proposta de l'any 2020 de Compromís de "destinar 7 milions a adequar i millorar el Barranc del Poyo" recolzada pel PP i que el PSOE va rebutjar i per tant no es va executar.

Després de consideracions sobre la situació després de la DANA, el PP sol·licita diverses actuacions en rius i barrancs, així com analitzar els pantans,  però....

 
Passeig Colom: 11 setembre 1996
 
 

El PP de Tavernes s'oblida totalment de Tavernes 

I per últim, el punt que més ens ha sobtat, "que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer redacte nous projectes o pose en marxa els projectes concrets que arreplega el Pla Hidrològic Nacional per a minimitzar els efectes de les pluges torrencials i les destructores avingudes d'aigua"

No ens sembla malament que demanen obres per millorar la defensa del territori, però...  ens ha sobtat que el PP de Tavernes no haja fet cap referència a la situació concreta de la seua pròpia ciutat, Tavernes, que ha patit inundacions en el 1996 i el 2007, que cada vegada que sentim dir DANA sobre el País Valencià ens posem a tremolar....  No hi ha cap menció, cap punt que demane la solució del Vaca.

Arribats ací, i vist això, no ens queda més remei que recordar-los que el projecte del riu Vaca, aprovat i en fase de licitació el 2011, amb una inversió de vora 40 milions d'euros de fons europeus,  tenien “caràcter prioritari i urgent” perquè la Valldigna està afectada per greu risc d’inundació, va ser eliminat pel govern del PP de M.Rajoy. El PP de Tavernes va callar, no va dir absolutament res aleshores ni ha dit mai res després, ni en premsa, ni en plens municipals, ni en Congrés de Diputats. 

Atenció a la data del projecte: 2005

Caldrà recordar-los que no van recolzar el govern de Compromís de Tavernes durant els anys (del 2012 al 2018) en que,  a través del diputat Joan Baldoví, el govern de Jordi Joan presentava esmenes als pressupostos de l'estat per recuperar el projecte. Tampoc no va criticar ni lamentar mai que les esmenes es votaven sempre en contra pels seus diputats, els valencians inclosos.

I a més del PP, també hauria de fer memòria el PSOE valler: entre el 2006 i el 2012, i sent president de la Confederació el gandià Juan José Moragues, s'executaven els plans del riu Serpis en la zona de Gandia, com recordava el diari Levante-EMV fa uns dies,  mentre el projecte del Vaca (inclós dins del pla general de la conca del Serpis) es va endarrerir, tant que al final amb el canvi del govern al PP no es va executar. I mai no digueren res.


L'Associació "K-lidoscopi" inaugura una exposició sobre el món i poemes d'Estelles a la Casa de l'Ensenyança de Cullera

 

L'Associació Cultural K-LIDOSCOPI, a la qual pertanyen diversos artistes plàstics vallers, ha inaugurat a la Casa de l'Ensenyança de Cullera la seua catorzena edició amb l'exposició "El món d'Estellés", homenatge al poeta en l'Any Estellés, centenari del seu naixement.
 
 
 
 
 
 
Els artistes del col·lectiu ha dut a cap una exposició que té com a base principal els seus poemes més destacats plasmats en pintura, escultura, art abstracte, dut a terme, obres realitzades per autors amateurs i professionals tots coordinats per l’Associació Cultural K-LIDOSCOPI.
 
 
 
 
 
 
L'exposició estarà oberta fins al 30 de desembre.
 

Les previsions indiquen una setmana amb fred, però amb poques pluges

 

L'entrada de la massa d'aire fred des del centre europeu ha provocat una abaixada de temperatures i l'oratge ja és més propi del que cal esperar el mes de desembre. Hem tingut uns dies on el fenomen principal ha estat el vent, amb ratxes superiors als 100 km/hora a les comarques del nord de Castelló i que han afectat la situació de la mar, amb temporals i onades entre dos i tres metres a la nostra costa. De fet l'alerta groga per temporal marítim encara està vigent avui en la zona sud de la costa de València (la nostra) i la d'Alacant.

 La previsió d'avui parla d'un dia més tranquil, on l'oratge va camí d'estabilitzar-se, fins a arribar el dimecres quan serà més inestable a causa d'un embossament d'aire fred en el Mediterrani que deixarà ruixats fins al divendres més aviat en les zones litorals. S'havia previst la formació d'una borrasca forta, però a hores d'ara aquesta situació no està clara del tot amb la qual cosa les pluges generals que hi havia previstes al nostre territori no és segur que s'hi donen: cal una borrasca més forta que empente vents humits de la mar cap a la costa.

Més segur és gaudir d'una setmana freda, amb unes temperatures sobre tot les mínimes que començaran a baixar i es deixaran nota més demà i dimecres, amb previsió de 5ºC, sobre tot a primeres hores del dia.

 

diumenge, 8 de desembre del 2024

Gamberrada o vent?

 

Les tanques metàl·liques que separen la vorera de la part de l'ombra del carrer Nou dels treballs han aparegut aquest matí tombades en terra. Ens diuen que ha estat una nit i una matinada en què hem tingut  vent, però les ratxes no han estat tan fortes i intenses com per a fer tombar unes tanques pesades i que, a més i per estar construïdes amb fils formant grans quadrats buits - es veu ben bé en les fotografies-,  deixen passar el vent sense problemes.

 

 

 

A més, i com han comprovat, estan ben ancorades al pis del terra precisament per evitar que caiguen, amb la qual cosa tot fa pensar i apuntar a una gamberrada. Ja voldríem saber que guanyen de tombar en terra unes tanques instal·lades per seguretat i per evitar problemes al veïnat i als veïns que hi passen. 

Agraïm les fotos i el comentari explicatiu que ens han enviat


Una moció de Compromís, recolzada pel PSOE i EU, demanarà en el ple de demà la dimissió del president Mazon

 

El ple de demà dilluns debatrà una moció inicial de Compromís que reprova i demana la dimissió del president de la Generalitat Carlos Mazón, moció a la qual s'han sumat els altres dos partits del govern local (PSOE i EU) de manera que al ple finalment arribarà i es defensarà com a moció conjunta.

La sol·licitud de dimissió que efectuen els partits que conformen el govern municipal va unida a una reprovació del president per la seua nefasta gestió en l'emergència i en les conseqüències de la DANA que va afectar diferents comarques valencianes el passat 29 d'octubre i que fins al moment s'ha cobrat 222 víctimes mortal.

El text de la moció de Compromís remarca que els fets esdevinguts aquell dia fan més rellevant la decisió política de no desenvolupar la Unitat Valenciana d'Emergència impulsada pel govern del Botànic i que va rebre el qualificatiu de ser un “xiringuito” per part del Consell presidit per Carlos Mazón, qui va optar pel desmantellament del projecte.

El text recull una detallada cronologia dels fets esdevinguts aquell 29 d'octubres des de bon matí (que no reproduïm per coneguda i extensa) i les conseqüències que va tindre en moltes comarques valencianes. 

Compromís recorda que les xifres oficials parlen de 222 morts, 5 persones desaparegudes, més de 370.000 treballadors i treballadores afectades – dels quals 68.000 són autònoms -  prop de 80.000 cases afectades i al voltant de 120.000 vehicles totalment destruïts.  A més cal indicar els danys en infraestructures com centres educatius, poliesportius, i altres espais públics, carreteres, i xarxa de transport públic, que són incalculables.


dissabte, 7 de desembre del 2024

Sense diners per al projecte d'ús del Molí del Pla, que fa vora quatre anys que espera.

El molí, uns dies després d'acabada la restauració

Sense diners de la Conselleria de Cultura per a invertir i millorar el molí del Pla. El projecte anunciat fa vora quatre anys  no hi arriba. No hi ha diners, com tampoc els hi ha per al Centre d'Interpretació de Bolomor, o pel castell de Marinyén. No hi ha massa diners per invertir en el patrimoni històric i arquitectònic, això sí, el govern de la Generalitat no falla a l'hora de promocionar i subvencionar els "toros" i manifestacions afins.

La petició de l'Ajuntament a la Conselleria de Cultura per invertir en la millora i ús del Molí del Pla ha estat desestimada, com les 14 presentades pels Ajuntaments de la Safor, segons informa el diari Levante-EMV. I es desestimen totes amb un mateix argument: insuficiència pressupostaria. Normal que amb vora 3 milions pressupostats per a tot el País Valencià no hi haja diners per a tots (molts són BIC) i es desestimen ajudes. 

 

Detall de l'estança on es trobaven les moles

El molí del Pla va gaudir d'una restauració i millora durant el govern de Compromís per valor de 260.000 euros. I anem camí de quatre anys, quan es va presentar un projecte d'ús, que en paraules de l'aleshores regidora de Turisme i actual alcaldessa, Lara Romero,  havia de ser un referent del turisme a la Valldigna i d'aquelles persones que volien gaudir de la natura, el senderisme i del cicloturisme aprofitant el pas de la via verda al seu costat.


L'abril del 2021 l’Ajuntament va presentar "in situ" a l'aleshores director general d’Administració Local, Toni Such (PSOE), el projecte de dinamització del Molí del Pla, per aconseguir ajudes - que mai no arribaren-  i poder habilitar un allotjament rural, accessible i sostenible en l’edifici, així com un museu etnològic on poder mantindre viva la història del molí.

La regidora de Turisme, Lara Romero, afirmava en la nota oficial que “el projecte, a més de l’allotjament rural, contempla habilitar un museu etnològic, on poder veure les ferramentes, moles o objectes que hi havia al Molí. El nostre objectiu és posar en valor d’on venim i el que tenim, per tal de dinamitzar el molí com un atractiu turístic”.

 
Planta baixa i superior

El projecte contemplava convertir la gran sala superior en zona de pernocta, que podia acollir fins a 20 llits per a excursionistes i senderistes, mentre la planta baixa seria un museu etnològic que recorde als visitants l’arquitectura i l’ús de l’aigua  a la Valldigna. 

L'edifici complementaria els serveis amb dos mòduls prefabricats instal·lats a l’exterior, en el terreny que va adquirir l’Ajuntament al voltant del moli: un podia acollir mes llits i el segon es destinaria a menjador, dutxes i banys, tots dos completament accessibles. La falta d'electricitat es solucionava amb una instal·lació de plaques solars.

  

Unes breus notes informatives sobre el Molí del Pla 

La restauració del Molí del Pla duta a cap pel govern de Compromís va refer l’estructura del sostre  i va reforçar tota l’estructura interna, que presentava perill d’ensorrar-se després d'haver caigut part del sostre i el terra de la primera planta.

El molí data del segle XVI però no es pot descartar que fos construït sobre una edificació anterior. És un dels quatre molins que el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna administrava en benefici propi i  funcionava amb l’aigua del riu Vaca canalitzada des de “l’Assut del Gorg de l’Ast”, en el terme de Simat de la Valldigna. 

 

La fotografia permet observar l'eixida de l'aigua després de moure la mola

Situat al costat del riu Vaca, en el medi rural de la Valldigna, conserva la tipologia constructiva original: edifici de forma rectangular, construït en pedra i morter, amb coberta de doble vessant amb teules àrabs sobre bigues de fusta. Està revestit per una mescla de calç i arena i com a decoració encara conserva alguns taulells pintats amb triangles al ràfec de la teulada.

La recuperació i posada en valor serviria per a explicar com es vivia i es treballaven els conreus tradicionals i quin era el paper de l’aigua com agent transformador de la societat fins a l’època industrial. No hem d'oblidar que els molins eren generadors de riquesa en moldre els cereals de la Valldigna, blat i dacsa en època monacal majorment, i posteriorment en el segle XIX l’arròs, quan es va introduir el conreu d’aquest cereal a les marjals de Tavernes. El possible futur museu etnològic serà com una classe oberta als estudiants de la comarca sobre la nostra història agrícola i econòmica.