El dia 24 primer concurs culinari d'arròs amb cigrons i panses a Tavernes

L’Ajuntament de Tavernes, a través de la regidoria de Turisme, ha donat a conéixer les bases del concurs culinari a celebrar el pròxim dia 24 sobre la confecció del típic “arròs amb cigrons i panses”, també nomenat per alguns com “arròs de vigília” i que a la nostra ciutat se sol confeccionar el Dijous Sant, acompanyat com a postres per un altre menjar típic: l’arnadí.

Aquest concurs popular es fa amb la col·laboració i organització d’ACEPLAT, l’Associació de Comerciants de la platja que ha posat tota la il·lusió en aconseguir un bon èxit de participació. El lloc triat per a celebrar-lo es la Plaça dels Tarongers, en la zona de la Goleta.

Les bases les podeu llegir a:

http://tavernes.es/serveis/turisme/informacio-turisme/concurs-d-arros-de-vigilia

El concurs presenta, com podeu llegir dues facetes, una “amateur” oberta a tots els veïns i veïnes de Tavernes i una altra professional reservada a cuiners de la restauració.

L’elecció del plat s’ha realitzat en ser un menjar típic de Tavernes, que no es cuina a cap altre lloc, i així es vol que es conega i puga ser inclós en les cartes dels restaurants valencians.

Queda clar que és una menja típica de temps de Pasqua i que té l’origen en la necessitat de buscar un plat consistent i que no portarà carn, degut a la prohibició religiosa de menjar-ne en temps de Quaresma. Així tothom a Tavernes sap que els ingredients bàsics són les panses, cigrons, alls, castanyes seques i les mandonguilles d’abadejo, i com no l’arròs que es cou amb un brou elaborat amb el bull dels cigrons o altres vegetals.

El resultat és un arròs sec, cuinat com l’arròs al forn, on s’entremesclen sabors i textures diverses i diferenciades com a producte dels ingredients, i principalment les panses i les mandonguilles que li donen un contrast de sabors en mesclar el dolç i salat, cosa que el fa un arròs atractiu i molt apreciat.

El concurs vol impulsar aquest menjar de manera que no quede reservat a la Setmana Santa sinó que es cuine i es deguste tot l’any i que servesca també com a promoció de Tavernes i la platja. 

 

Així, i per tal d’afavorir el desestacionament de la platja s’ha triat aquesta data d’abril, diumenge dia 24, i també per aprofitar que eixe cap de setmana s’han previst altres activitats com són la cremà de la falla de la Marina.

La regidoria de Turisme considera l’activitat com una més de les que du a cap l’Ajuntament per difondre la cultura, el patrimoni històric i natural, la gastronomia de Tavernes i que siga d’atractiu per al turista i gent que ens visita.

Queda clar també que aquesta primera experiència servirà per a pròximes edicions, d’ací que s’haja preferit un inici modest per conéixer errades i millorar de cara als anys vinents.

PLENARI D'ABRIL 2016: L'Ajuntament millorarà el proveïment d'aigua potable a la platja amb el vot en contra del PP

Compromís, PSOE i EU voten a favor de la proposta

L’ajuntament amb els vots de Compromís, PSOE i EU millorarà el proveïment d’aigua potable a la part més vella de la platja. El PP va votar en contra d’aquesta inversió.

Tots els partits del consistori, excepte el PP, aprovaven la modificació de crèdit que permetrà renovar els elements electromecànics del pou que proveeix d’aigua potable la part vella de la platja. En concret, es milloraran les bombes del pou amb una inversió de 26.000 euros.

El regidor d’Hisenda, Perfecto Benavent, explicava que s’anaven a muntar dues bombes, quan actualment només hi ha una, i s’executarà abans de l’estiu de manera que quan es més gran la necessitat d’aigua tota la nova instal·lació estiga en funcionament. Segons explicava, els 26.000 euros anaven a aconseguir-se de la baixa d’una partida denominada “Inversions en vies publiques i pavimentació”.

La portaveu del PP, Eva Palomares, única que va prendre la paraula, indicava que no comprenia com es treien diners per a invertir en les vies publiques i afirmava que els carrers estaven malament i que millor seria traure’ls los dels apartats que el govern de Compromís destina a la informació i divulgació per als veïns i veïnes. També anunciava el seu vot en contra.

El PP va votar en contra

No sabem, perquè no ens ho van explicar, si el PP el que vol és que Compromís no continue amb la política d’informació i transparència mitjançant el web, les notes informatives i assemblees i reunions veïnals. I una altra coseta: no s’han parat mai a pensar que els carrers estan com estan perquè ells, quan governaven, no van destinar res a millorar-los?. Però seguim...

El regidor d’Hisenda, Perfecto Benavent, li indicava a la regidora Palomares que això no era així perquè hi havia una altra modificació de crèdit tot seguit, on es demostra que l’Ajuntament no lleva diners a la millora de carrers, sinó al contrari els augmenta i molt al crear una nova partida pressupostària on destina, ni més ni menys, que 100.000 euros per a la millora de les vies publiques.

I tot no acaba ací: el regidor explicava que eixos diners obrin la porta a aconseguir una subvenció de la Generalitat pel mateix import, uns altres 100.000 euros per a destinar-los a eixe mateix fi de millora de la via pública.

O siga, entenem nosaltres: els 26.000 euros inicials es destinen a les bombes d’aigua potable de la platja, que també fa molta falta, i es compensa amb una nova partida que pot arribar als 200.000 euros amb una subvenció per arreglar els carrers. Un bon canvi, no?

I la sorpresa: el PP havia anunciat que votaria en contra, vot en contra que va mantindre a pesar de les explicacions del regidor d’Hisenda. 

PLENARI D'ABRIL 2016: L’Ajuntament rebaixa l’IBI de les terres rústiques dins de sectors sense urbanitzar. També podría aplicar una rebaixa general del 8% a partir del 2017.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va comunicar en el plenari d’anit que l’Ajuntament procedirà enguany a aplicar una rebaixa de l’impost de l’IBI en les terres que són rústiques però que están ubicades en sectors urbanitzables.

Jordi Joan va recordar que va ser el mateix Ajuntament qui va demanar una rebaixa dels valors cadastrals dels terrenys situats en sectors urbanitzables segons el PGOU, però que queden pendents d’urbanitzar i realment tenen un ús agrícola. Aquesta petició del govern de Compromís ha estat atesa per la Gerència de Cadastre i per tant, a partir d’enguany, totes aquestes terres que estan pagant com a IBI de urbana començaran a tributar com a rústiques, amb una substancial rebaixa del rebut.

L’alcalde va confirmar que, no obstant, aquestes terres des del punt de vista urbanístic continuaran essent urbanitzables.

L’Ajuntament està preparant ja els primers rebuts fraccionats de l’IBI on aquesta rebaixa ja es farà efectiva i indicava al consistori que eixa mesura beneficiosa per a molts veïns, comporta una part negativa per a l’Ajuntament donat que deixarà d’ingressar sobre el mig milió d’euros.

Arribats ací, cal indicar que si no haguera aplicat la rebaixa del 2014 i ara aquesta del 2016, l’Ajuntament estaria recaptant sobre uns 2 milions més d’euros en concepte d’IBI. Unes xifres que desmunten i desmenteixen les afirmacions d’alguns partits de l’oposició, que alegrement afirmen que el Govern de Jordi Joan puja els impostos, quan és l’únic govern que els ha abaixat. 

I no oblidem que és una rebaixa quan Compromís gestiona un pressupost municipal amb uns ingressos reals de 15 milions, molt lluny dels 20 i 21 milions que s’ingressava en legislatures anteriors, abans de la crisi. O siga, s'està atenen les despeses municipals amb vora un 30% menys d'ingressos que abans del 2011.

L’Alcalde va aprofitar l’ocasió també per a informar que s’havia rebut un escrit oficial on s’informava a l’Ajuntament que la nostra ciutat té l’oportunitat de demanar una altra rebaixa dels valors cadastrals i afirmava que s’anava a sol·licitar.

L’alcalde va recordar que el govern de Compromís en la passada legislatura ja havia demanat una rebaixa del 20% dels valors cadastrals,  un fet que es va traduir en una disminució de les quantitats a pagar per tots els veïns i veïnes en l’IBI urbà entre el 2014 i el 2016. Ara la rebaixa que podria aprovar el cadastre seria del 8%, o siga aplicar un coeficient corrector del 0’92.

Aquesta novetat donada a conéixer pel Ministeri d’Hisenda, que es l’organisme competent, es vol aplicar dins dels pressupostos generals de l’Estat del 2017, i es una mesura que pretén acostar el valor de mercat dels habitatges al valors cadastrals.

El Congrés de Diputats aprova iniciar els tràmits de la reforma de l'Estatut valencià

El Congrés de Diputats va aprovar ahir iniciar els tràmits per a la reforma de l’Estatut valencià i ho fa amb els vots a favor de tots els partits, a excepció de Ciudadanos, que ha trencat unilateralment el consens que s’havia assolit en les Corts Valencianes. Aquesta reforma permetra que el País Valencià reba finançament segons el seu pes poblacional.

La defensa d’aquesta reforma de l’Estatut va ser defensada pels síndics de les Corts Valencianes Fran Ferri (Compromís), Manolo Mata (PSOE) i Jorge Bellver (PP). Igual que en les altres ocasions que es va tractar aquest tema, cap membre del Govern espanyol va estar present en la sessió, un detall de la importància que els temes valencians tenen per a Rajoy i el PP.

Els  tres sindics han defensat la reforma de l'Estatut per blindar la inversió estatal a la nostra terra d'acord amb el pes poblacional, cosa que ja va ser aprobada per les Corts Valencianes en 2011.

Fran Ferri de Compromís  va remarcar la gran injustícia que patim els valencians en inversions i ha recordat que el passat mes de setembre ja va tindre lloc una sessió semblant i també el govern va preferir prendre's alguna cosa "en el Bar Manolo" i ha lamentat que el buit en les cadires és un  "reflex" del que notem els valencians quan anem a Madrid a reivindicar qüestions de justicia. 

Ferri ha parlat de la discriminació sistemàtica que hem patit al País Valencià, amb un càstig a cinc milions de valencians que veuen "com molts projectes no es duen a cap per la manca de diners que el Govern de Madrid ens dedica dins dels Pressupostos Generals de l'Estat".

Manolo Mata (PSOE) ha explicat que la falta d'inversions i l’infrafinançament ens ha situat en una “policrisi que ens pot portar a una policatàstrofe” i ha remarcat que el govern de la Generalitat no pot pagar el deute derivat del mal finançament ni tampoc té perquè pagar la multa europea de 19 milions d'euros perquè els governants del PP falsejaren les dades del dèficit.

El síndic del PP, Jorge Bellver, ha seguit en la línia de carregar contra el govern del Botànic, on deia que estava “segestrat  per Podemos” i, com no, va dibuixar un panorama perfecte i idíl·lic al País Valencià, amb oblit de tot el que ha passat i passa en la nostra terra com a conseqüència dels governs del PP.

En la intervenció de parlamentaris, ha destacat Joan Baldoví que ha reiterat “el càstig” que han patit els valencians durant 20 anys de govern del PP, al temps que recordava que en eixos 20 anys el deute de la Generalitat ha passat de 1.000 milions a 40.000 milions.

L’obra de Rafael Chirbes és divulgarà mitjancant una fundació

Rafael Chirbes nomenat fill predilecte de Tavernes

L’escriptor de Tavernes, Rafael Chirbes, tindrà la seua fundació encara que la nostra ciutat no en serà la seu, sinó la localitat de Beniarbeig, i més en concret la casa on el novel·lista valler va viure les darrers dècades de la seua vida.

La Fundació Comunitat Valenciana Rafael Chirbes (és el nom de la mateixa) seria una realitat segons han manifestat els seus nebots i arreplega  el diari “València Plaza”.

Va ser el mateix Rafael Chirbes qui va dictar la seua última voluntat amb un objectiu clar: protegir la casa de la Marina i assegurar una correcta inversió dels seus fons. L'escriptor, segons ha recordat el seu nebot, amb motiu d'una futura jubilació pensava en la constitució d'algun tipus d'associació. Va ser en les voluntats lliurades als familiars en conèixer el ràpid desenvolupament de la seua malaltia i dies abans de la seua defunció, quan les va concretar amb el desig de formar una fundació.

Acte acadèmic amb l'IES La Valldigna

Els seus nebots Manolo i Mari, al costat de Juanma Ruiz, marmessor, han treballat per a portar a bon terme tots els tràmits administratius des del gener passat i solament falta la inscripció, amb un objectiu definit: difondre l'obra i personalitat literària de Rafael Chirbes, a més de promoure i participar en el foment i difusió de manifestacions culturals relacionades amb ell. 

El patrimoni de la Fundació s'inicia amb la Casa-Hort de Beniarbeig, amb l'extensa biblioteca de Chirbes, col·leccions de discos, col·leccions de diapositives dels seus viatges, llibretes d'anotacions i altres objectes de record d'una vida entre novel·les i com a dotació els drets d'autor de les seues obres. Es pensa així mateix en beques o en activitats, però açò dependrà dels beneficis produïts per les adaptacions per a teatre i cinema que s'estan fent i no existeix una xifra encara fins que l'editorial Anagrama comunique la primera liquidació.

Homenatge de l'Associació de Veïns

La Fundació es regeix per la Llei de Fundacions, amb tots els beneficis fiscals que suposa, i aspira a ajudes econòmiques, organitzatives i de funcionament, encara que enguany es preveu complicat perquè els pressupostos de les Administracions estan tancats.

Els impulsors han mantingut reunions amb el secretari autonómic de Cultura de la Comunitat, Albert Girona, la directora de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, el mateix alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i l'alcalde de Beniarbeig, Vicente Cebolla. No obstant la bona disposició a col·laborar, la Fundació intentarà sempre mantenir la independència respecte a organismes oficials seguint l'esperit de Rafael Chirbes.

L'Estat hauria de destinar 2.464 milions més en finançament per arribar a la mitjana estatal de despesa

La Comissió d'Experts en Finançament Autonòmic pactat pels grups polítics de les Corts Valencianes indica en el seu informe que el País Valencià està lluny de la mitjana de despesa per habitant de la resta de comunitats i el Consell hauria de rebre 2.464 milions més per a complir el dèficit en 2016. Això implica una realitat molt diferent a l'exposada pel Ministeri d'Hisenda. El Sr. Montero que afirmava que gastem més del que toca.

Els membres del Comitè d'Experts indiquen que l'assignació de l'Estat per a la Generalitat en el pressupost del 2016 no garanteix els principis constitucionals d'igualtat i cobertura dels serveis bàsics. Per a açò i per a aconseguir la mitjana de despesa per càpita de les autonomies i complir amb el dèficit del 0,3% hauria de rebre 2.464 milions addicionals.

La conselleria d'Hisenda i Model Econòmic valenciana ha lamentat la "patètica manipulació de la realitat" del ministre Montero que ha responsabilitzat la nostra autonomia per les dades de dèficit, quan va provocat per la falta de finançament de l'Estat. Hem de saber que el País Valencià gasta menys que la mitjana espanyola i per tant no tenim un problema de despesa, sinó de ingressos que no rebem de Madrid. 

És el primer informe de la Comissió d'Experts després del presentat al setembre de 2013 en el qual van revelar que el País Valencià havia perdut entre 2002 i 2012 un total de 13.500 milions per l'injust sistema de finançament autonòmic al no gaudir dels mateix recursos per habitant que la resta de comunitats.

L'estudi detalla que els pressupostos autonòmics del 2016 impliquen una despesa per càpita de 2.589,70 euros, o siga  316,3 euros per sota de la mitjana del conjunt de les autonomies que és de 2.906 euros. 

La falta d'aqueixos 2.464 milions implica que la Generalitat, per a evitar que sanitat, educació i serveis socials queden lluny de les necessitats bàsiques, destina 2.243 euros, que és 9 euros per sota de la mitjana (2.252 euros). Però això fa que siga a costa de llevar recursos a la resta de polítiques, que inclouen la dinamització de l'economia, l'ocupació, la cultura o les infraestructures, on es veu obligada a gastar 347 euros per habitant, lluny dels 654,39 euros de la mitjana. 

Queda clar que per a gastar al nivell mitjà de la resta de comunitats el País Valenciana (mal finançat des de fa dècades per Madrid) necessitaria disposar de 2.464 milions d'ingressos financers addicionals i asi complir amb el dèficit. 

Una cosa deixa clar l'informe: la nostra autonomia gasta menys i també rep menys recursos que la resta de autonomies de l'estat.

L'informe subratlla a més que, lluny de la imatge que dóna el ministeri d'un País Valencià amb molta despesa, tenim uns serveis insuficients i incompatibles amb el principi de suficiència previst en la Constitució.

Escàndol a nivell mundial amb centenars de polítics d'arreu del Món i familiars afectats

Una investigació coordinada per The International Consortium of Investigative Journalism revela el paper clau de "Mossack Fonseca", una empresa clau en l’existència de paradisos fiscals. I tot degut a una filtració feta al diari alemany Süddeutsche Zeitung  no se sap per qui,  però si el contingut. Un total de més d’onze milions de documents  supera les filtracions de WikiLeaks i Edward Snowden.

Mossack Fonseca és una empresa de Panamà que ofereix serveis jurídics, entre els quals la creació i el control d’empreses a paradisos fiscals de tot el món. Opera a 42 països i ha creat i controla 300.000 empreses per als seus clients. Una activitat legal a la major part dels països, però no sempre. I generalment és encoberta per a evitar la persecució de la hisenda local o per motius polítics.

A la llista de clients  s’inclouen molts caps d’estat i govern que hauran d’explicar com és que tenen tants diners i per quin motiu els envien fora del país. A més, moltes de les activitats que s’han descobert tenen relació amb delictes com ara tràfic d’armes o drogues i evasió d’imposts. La justícia brasilera fa anys que havia denunciat Mossack Fonseca perquè la considera una de les grans empreses d’emblanquinament de diners.

Els papers identifiquen 143 polítics i parents pròxims de polítics de tot el món que tenen societats a paradisos fiscals, controlades per Mossack Fonseca. Als paper filtrats, apareixen  familiars de presidents o reis, que fan negocis en paradisos fiscals. És el cas de la família reial espanyola, per mitjà de la tia del rei actual, Pilar de Borbó. L’agost del 1974, va esdevenir presidenta i administradora d’una societat panamenca, Delantera Financiera SA. Segons els documents de Mossack Fonseca, el mateix dia el seu marit, Luis Gómez-Acebo, també va assumir el paper de secretari-tresorer i administrador de la societat, constituïda el maig de 1969.

Des del març del 1993, ni l’un ni l’altre no tornen a aparèixer mai com a administradors. Des d’aquell any, l’intermediari del beneficiari anònim de la societat és el bufet d’advocats madrileny Gómez-Acebo & Pombo, fundat per Ignacio Gómez-Acebo, cunyat de Pilar de Borbó. Abans, el representant societari havia estat el londinenc Timothy Lloyd. El 1993, Lloyd va indicar que Pilar de Borbó era la propietària de Delantera Financiera SA. El fill de Pilar de Borbó, Bruno Alejandro Gómez-Acebo Borbó, va esdevenir administrador i tresorer de l’empresa el juliol del 2006 i fins que es va dissoldre, el juny del 2014. 

Els papers també delaten que Mega Star Enterprises Inc, una empresa de Panamà fins ara desconeguda, és propietat del futbolista del FC Barcelona Leo Messi i els seus pares.

[Podeu trobar més informació sobre aquesta filtració a Süddeutsche Zeitung, en alemany i anglès, a The Guardian, a Le Monde, a El Confidencial, a La Nación o a L’Espresso, entre més.]

Però... no pararan mai?

Algú anit va passar una "bona" nit... de gamberrisme, clar. Com diria una coneguda cançó, pressumptament "una nit d'excessos alcohòlics" sinó no s'explica eixe afany de desfer una paret només perquè sí.

I damunt segons sembla ser no ho feren tot d'una: començaren i després remataren la faena. I com no ningú es va vore ni ningú no va telefonar a la Guàrdia Civil o a la Policia Local.

Llàstima perquè els autors mereixen que els donen una paleta i material i que refacen la paret, a més d'una bona temporada de treballs socials netejant carrers!

Perquè no és l'únic de la nit: hi ha com sempre papereres mig trencades i escampar el fem pels carrers junt als de sempre que deixen trastos al costats dels contenidors.

Uns dies és la l'espai de la Torreta, altres el Clot de la Font, altres qualsevol banquet del poble....

I ho deixen tot un desastre. I després venen els de sempre i diuen que si no es neteja, que si no es cuiden les coses...  Esperem que algun dia la cosa canvie. 

La Generalitat li planta cara a Montoro i afirma que no farà més retallades

El Consell no pensa fer-li cas al Govern de Rajoy, i més en concret al seu ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que ha demanat més retallades i sacrificis als valencians per complir un dèficit que, en bona part, és per culpa de la falta de finançament al País Valencià i la nefasta gestió del seu partit al front de la Generalitat.

La portaveu de la Generalitat, Mònica Oltra, va ser molt clara ahir en roda de premsa: "No farem retallades per complir l'objectiu de dèficit" i va ser molt dura amb el govern de Rajoy i amb el seu ministre Montoro, després que aquest últim haja manifestat que la Generalitat Valenciana era culpable de disparar el seu dèficit i incomplir els objectius fixats per al passat any. 

Mònica Oltra va qualificar d'insult als valencians les paraules de Montoro i afirmava que estem cansats de ser ciutadans de segona i de ser els últims de la fila per al Govern de Rajoy, al·ludint a la falta d'inversions i el mal finançament que ens ha donat el seu govern.

També va afirmar que el problema de la Generalitat és la falta d'ingressos des de l'Estat  i no les despeses i que es deu al mal finançament autonòmic que patim els valencians “gràcies” al model aprovat per José María Aznar (PP), i a l'aprovat per José Luis Rodríguez Zapatero (2009) que han perjudicat ostensiblement als valencians. I ho explicava amb una xifra: cada any la Generalitat ingressa 1.000 milions menys dels quals els correspondrien en funció de la població.
 

I ací nosaltres recordem que, arrodonint, són 150 euros els que cada valencià i valenciana percep de menys a l'any de l'Estat, si mirem les xifres de la mitjana estatal. 

I el que és més lamentable: aquesta falta de finançament la reconeixen tots, però segueix en vigor un model que acabava l'1 de gener del 2014, i que Montoro mai no va voler reformar amb la qual cosa segueix vigent el model del 2009.

I també va ser clara Mònica Oltra quan va dir que si no s'actualitza el repartiment de fons estatal no es podrà complir l'objectiu de dèficit i li demanava a Montoro que digués quants xiquets/es han de deixar els col·legis o quants pacients han d'abandonar els hospitals.

Sobre aquest dèficit cal recordar que l'anterior govern del PP, al juny del 2015, ja presentava unes xifres del 1’3% quan s'havia marcat el 0,7% del PIB. Però venien les eleccions i el ministre Montoro i el PP van callar, no van dir res sobre això, com tampoc van dir res de les irregularitats de la gestió, el saqueig i el balafiament dels seus coreligionaris al País Valencià.

Mònica Oltra acabava afirmant que hi ha problemes, que existeix un clar problema de ingressos, i això és per culpa del Govern d'Espanya.

L'empresari Enrique Ortiz confirma el finançament il·legal del PP

L'empresari Enrique Ortiz ha reconegut davant l'Audiència Nacional el finançament il·legal del PP de València. El constructor i un dels cervells de la trama Brugal ha presentat un escrit de defensa davant l'Audiència Nacional on reconeix íntegrament les acusacions de finançament il·legal del PP a València i demana rebaixar la seua condemna de quatre anys a un any i dos mesos per no tenir antecedents penals i per confessió tardana dels fets. És la primera vegada que un gran empresari admet les pràctiques corruptes del PP.

La Cadena Ser ha informat que les tesis de l'acusació han estat admeses ara per l'empresari. Aquestes tesis acusaven al Partit Popular que "amb el propòsit d'obtenir un major desplegament en els processos electorals va contractar amb Orange Market serveis que es van abonar de forma irregular". Una part dels diners va ser lliurada en efectiu i una altra part a través dels empresaris acusats. L'escrit de l'acusació assenyala que aquests pagaments "van infringir la genèrica prohibició legal d'abonament de les despeses de partits polítics per terceres persones".

Aquesta confessió d'Ortiz s'emmarca dins del judici oral obert pel jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, contra cinc membres del PP de Francisco Camps, diversos constructors adjudicataris d'obra pública, com és el cas d'Ortiz, i diversos capitosts de la trama Gürtel. 

El jutge ha sostingut que els empresaris han pagat els actes electorals del PP a Orange Market, l'empresa que organitzava els actes de campanya, i es camuflaven amb factures falses per serveis no prestats.

Dimiteix el regidor del PP Manuel Vidal

Manuel Vidal, regidor del PP de Tavernes, ha presentat avui la seua renúncia al càrrec mitjançant un escrit per registre oficial. La renuncia es farà efectiva en el plenari del pròxim dimarts, on ha d'anar dins d'un dels punts de l'ordre del dia.

A partir d'aleshores s'obri un procés que s'inicia amb la comunicació a la Junta Electoral perquè en prenga coneixement i atorgue l'acta de regidor de l'Ajuntament al següent regidor de la candidatura. Això porta un temps, amb la qual cosa és de preveure que el regidor nou prendrà possessió en el plenari de maig.

Ciudadanos contra el dret civil valencià

Ciudadanos ha rebutjat recolzar una moció en l'Ajuntament de València per a la retirada pel govern d'Espanya dels recursos d'inconstitucionalitat contra tres lleis valencianes al considerar que interfereix en el funcionament del TC, quan la moció es dirigeix al Govern de Rajoy.

 
El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat una declaració institucional dirigida al Govern central perquè retire els recursos d'inconstitucionalitat contra tres lleis autonòmiques que regulen el dret civil amb els vots a favor de Compromís, PSPV, València en Comú i el PP.

 
La moció recolza les demandes de la Asociació de Juristes Valencians (AJV) i no va comptar amb el suport de Ciudadanos perquè aquest partit considerava que una institució pública no ha d'inferir en el treball dels tribunals i demanava un respecte a la separació de poders i a la independència del poder judicial.

 
Però no era aqueix l'objectiu de la moció, ni del manifest de la AJV, ni de les moltes mocions presentades pels ajuntaments que no es dirigeix per res al Tribunal Constitucional, sinó al Govern Central a qui insta a que retire aquests recursos interposats per l'Advocacia de l'Estat en 2011. 

 
No es tracta d'una petició al Constitucional sinó al Govern i està dins de la campanya que fan les Administracions amb el suport d'entitats i la societat civil.

I si voleu riure... Ciudadanos damunt afirma que és favorable a que les tres lleis (la de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, la llei de custòdia compartida i la d'Unions de fet Formalitzades), estan en el seu programa electoral i fins i tot porten ja diversos anys manifestant el seu interès per una llei de custòdia compartida a nivell nacional.

 
I com que calia justificar-se d'allò injustificable acusaven a l'alcalde de València, Joan Ribó, i al seu partit, Compromís, de reivindicar aquest cos legislatiu valencià amb un ús partidista i per confrontar espanyols i valencians.

 
L'Ajuntament de València s'ha sumat als 40 ajuntaments valencians que ja recolzen la demanda de la AJV, una demanda que Compromís va traslladar al Congrés i al Senat el febrer passat. També el PP valencià es va sumar a aquesta reivindicació traslladant fa un mes mocions en els seus ajuntaments en favor de la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat.