 |
| El llit de Tavernes (imatge d'arxiu) |
Tavernes, i amb nosaltres molts pobles i ciutats dels territori que compartim la mateixa llengua, celebra cada 15 d’agost la festivitat de la Mare de Déu de l’Agost, una tradició ben nostrada que, com tantes altres, va a la baixa malgrat formar part de la nostra història i tradicions. Una més de les que anem perdent.
A les terres valencianes —i a la Valldigna, comarca tradicionalment agrícola— la celebració marcava el període de transició entre l’acabament de la sega dels cereals i el començament de la verema i altres tasques pròpies de la tardor, moltes també ara desaparegudes. Recordem que a la nostra comarca els conreus tradicionals, des de temps immemorials, eren el blat i altres cereals —com demostra l’existència de molins fariners— a més de la vinya, comuns a l’àrea mediterrània. Serà durant el segle XIX quan s'iniciarà el conreu de l’arròs a les marjals i, més tard, l’expansió del tarongerar.
La festa del 15 d’agost esdevenia tradicionalment i en temps antics un acte d’agraïment per les collites i, alhora, una petició de protecció per al nou cicle agrícola. D’ací que, en molts llocs, siga coneguda també com la Mare de Déu de les Collites. En aquest context, se li oferien flors i fruits, col·locats als peus de la imatge en senyal de gratitud. La Valldigna ha participat secularment d’aquesta tradició, celebrada amb misses solemnes i processons.
 |
| Corona i aureola |
I a Tavernes, com a tants pobles de la nostra comunitat lingüístics i en especial a Ses Illes, el costum és preparar els dies abans “el llit” on reposarà la imatge abans de l’ascensió simbòlica al Cel. El llit és realment un cadafal que preparen per tradició un grup de dones – ens diuen que cada dia menys, el pas inexorable del temps- a la parròquia de Sant Pere i es cobreix amb teles luxoses, on es col·loca la imatge en posició de dormició i decorat amb ciris i elements vegetals.
I ací cal destacar l’adornament de la imatge de la Mare de Déu d’Agost i l’aixovar per aquesta ocasió, compost per corona, aureola, una mitja lluna i un tarjó, fabricats en plata repussada i cisellada, mentre que l’oval del tarjó és pintura sobre cristall. Les peces estan datades el 1763, en plena època de l’estil rococó. Les marques d’argenter ens informen que van ser elaborades per Mariano Joan («Mº Joan») i José Martínez Vento («MRTNEZ»), membres del Col·legi d’Argenters de València, mentre que la corona seria obra exclusiva del primer.
 |
| Lluna i tarjó |
Unes peces de bon valor artístic i que tingueren l’honor de ser exposades en «Lux Mundi» de La Llum de les Imatges, exposició celebrada a Xàtiva l'any 2007.
La celebració era general a la Valldigna i a Benifairó la Mare de Déu d’Agost era la festa de les dones casades, de gran importància mentre es va celebra, i seguint el costum valencià se li canviava el vestit i la corona i es disposava directament sobre l’anda per a la processó, acompanyada de les clavariesses. Una festa desapareguda en la dècada dels anys 1970.
 |
| Imatge de Benifairó |
Simat tampoc no ha celebrat la festa en temps moderns, tot i que disposa de dues imatges amb les característiques habituals: jacents i per a vestir. La imatge més antiga es troba a la capella de la Mare de Déu de Gràcia, i va ser donada per un particular en acabar la guerra de 1936-1939, la qual cosa obra una incògnita sobre el seu origen. Una segona imatge, més moderna i de fa poc de temps, es troba a l'església parroquial. És obra de l'artista local Salvador Ripoll i va ser una donació d'unes famílies de la localitat a la parròquia.
 |
| Imatges de Simat |
Celebracions importants és com coneixem el “Misteri d’Elx”, que celebra aquesta efemèride, tot i que cal remarcar que enguany la Catedral de València ha representat aquests dies el “Misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu”, un auto sacramental que no es representava des de feia.... 400 anys!! i que s’ha recuperat després d’un treball de 5 anys d’estudi del grup “La Metx”.
Recordem que aquest auto sacramental s’oferia en la Catedral de València, però des de principis del segle XV va deixar d’escenificar-se per una disposició del Sínode de 1631 que -¡¡¡coses de la Santa Mare Església!!!- prohibia la lectura de textos i representacions litúrgiques en els temples.
Text resum basat en el capítol dedicat a la Mare de Déu d’Agost del llibre en revisió “Festes i celebracions de la Valldigna” de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada