Els artistes que exposen al monestir de Santa Maria denuncien danys i falta de cura en l'exposició.

Fotografia al Facebook on es veu les condicions de l'exposició

Els artistes de la Valldigna participants en l’exposició col·lectiva “Mirades joves de l'art. Intercanvi d'experiències de la interpretació artística” han demostrat el seu malestar amb la Fundació Jaume II el Just, responsable de l’almàssera monacal, lloc on està muntada fins el dia 14 l’exposició. 

Els artistas informen a través d’aquest mitjà, el Facebook, que s'han trobat amb la sorpresa de vore les seues obres al costat de neveres, botelles d'aigua, taules, papereres… tal i com es pot vore en la foto que publiquen. 

Entre altres denuncies els artistes indiquen que algunes de les obres exposades s’han tret de l’exposició i altres estan danyades, sense que els hagen indicat per quina raó s’han fet malbé, cosa que els porta a queixar-se de la poca consideració i cura sobre el material exposat. Algun artista ha volgut retirar l’obra exposada però no els han deixat en base a raons que els autors no veuen clares. 

La Fundació Jaume II el Just, responsable del recinte, es troba entre les entitats que segons el díptic explicatiu tindrien a vore amb la celebració de l’exposició, al costat de la Mancomunitat i de el Patronat de Turisme de la Diputació. 

 

Imatge del diptic informatiu amb les entitats implicades en l'exposició

Algun afectat, usant el mateix mitjà, ha fet palés la queixa al president de la mancomunitat, Jordi Joan, qui des del mateix Faceboox les ha respost una cosa òbvia i que tothom sap: que el que passa dins l’almàssera no és competencia seua ni de la Mancomunitat de la Valldigna, sinó que la Fundació Jaume II el Just, com a entitat de la Generalitat propietaria del monestir de Santa Maria sería qui mana, disposa i fa el que creu convenient en el recinte. 

 

Per tant, pensem que haurà de ser la fundació qui s’encarregue de vigilar, controlar entrades i eixides, mantindre la sala en condicions i en perfecte estat per a les visites a l’exposició, així com el de procurar els mitjans i condicions adients (llum, horaris,…) perquè les visites es facen en les condicions que, suposadament, ha de tindre una exposició d’art. I caldrà demanar responsabilitats a la Fundació Jaume II si aquestes condicions no s’hi donen. 

El president de la mancomunitat ho deia clar al assenyalar que la competència és “de la Generalitat Valenciana, que gestiona tot l’entramat del monestir a través de la Fundació Jaume II el Just, on treballen persones que l’únic mèrit que tenen és ser del PP”. També ha recordat que la mateixa Mancomunitat de la Valldigna va tindre problemes i no li van donar el permís per celebrar el concert de l’Orquestra Valldigna anunciat en l’esglesia monacal, tal com es feia des de fa anys. 

“Al final, el que fan és allunyar els valldignencs del monument més emblemàtic de la Valldigna. De totes maneres, la Mancomunitat va ser organitzadora de l’exposició i haurà d’assumir les responsabilitats que li pertoquen” indica Jordi Joan que asegura farà les gestions oportunes per solucionar eixos problemas. 

Són moltes les exposicions artístiques que impulsades des de la Mancomunitat i amb la col·laboració organitzativa de la Fundació Jaume II el Just s’han celebrat en el monestir al voltant del Dia de la Valldigna. I ja es casualitat que ara, precisament quan no hi ha un president del PP en la Mancomunitat com en la passada legislatura, passen aquestes coses que mai havien succeït. 

De tota manera sembla ser que aquest no és l'unic cas dels darrers temps, i així en el mateix Facebook, es denuncia que l’exposició del simater Ribera va estar a oscures i també s'assenyala com l’exposicio de MJL va patir maltractaments i que, fins i tot, els Premis Sant Jordi que sempre s'havien lliurat al monestir enguany no ha estat així o com els visitants es queixen de vore l’església monacal a fosques. 

 

-

El clínic de futbol base s'ha clausurat avui al Camp Municipal d'Esports

Tavernes ha acollit entre els dies 2 i 5 d’aquesta setmana la celebració del “Clínic de Futbol Base. Tecnificació i Perfeccionament” al Camp Municipal d’Esports. L’activitat ha comptat amb la participació d’un total de 60 xiquets i ha estat una col·laboració entre la UD Tavernes i la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Tavernes. 

Avui ha tingut lloc l’acte de cloenda i ha estat el conseller del Valencia CF Pepe Garcia, el regidor d’esports Josep Llácer i el president del Tavernes, Jose F. Armengol els que han lliurat els diplomes de participació als joves jugadors.

El cos tècnic del clínic ha estat format per jugadors de la UD Tavernes i tal com indica el nom, s’ha estat treballant la tècnica individual.

I des d'ací volem felicitar al regidor Josep Llácer pel seu casament de demà. Moltes felicitats a la parellai enhorabona!!!

-

El CB Tavernes clausura el seu stage dirigit a l'esport de base

 

El CB Tavernes va clausurr ahir el stage de basquet base que s'ha vingut realitzat al llarg de la setmana, acte que va comptar amb la presència del regidor d'esports, Josep Llácer, en representació de l'Ajuntament de Tavernes.

Els tècnics i entrenadors del club han dut a cap aquesta setmana un curset on han participat 75 jugadors i jugadores de totes les categories i on s'ha potenciat la técnica individual en facetes com les passades, el tir o el rebot.

-

ARTICLE D'OPINIO: Trellat

Respecte a la situació que pot dur al darrere una agressió, després d’escoltar com treballen les persones de trellat - que les hi ha-  respecte a apropaments i sol·licituds de disculpes. Vull posar al públic aquest text, per a mi molt significatiu, aparegut a “Teatre i Democràcia”, unes jornades que va dirigir el nostre dramaturg, Josep Monleón Benacer.  A l’apartat de “Teatre i Comunitat” un text de Yolanda Pallin, autora i professora de teatre,  com a resum de les jornades fetes al 1999, concretament els dies 6, 7 i 8 d’abril, exposa:

"No sóc optimista. Lamente començar posant sobre la taula una afirmació com aquesta. Però estime que dec començar pel principi.

I no , no sóc optimista. No crec en la justícia poètica, ni en l'altra. No crec que estem destinats a enamorar-nos de la persona adequada, ni que necessàriament hagen de guanyar els bons i els mals siguen castigats; no crec que el talent, finalment, siga reconegut; ni que el premi tarda en arribar, però arriba. Obric els ulls . Mire al meua voltant i no, no m’ho crec.

Per la mateixa raó no tolere el fatalisme, encara que adore la tragèdia com expressió de conflictes legítims. Crec que tot està per a ser dit. Que qualsevol cosa està per passar i res no ens eximeix d'actuar.

Així que tampoc sóc pessimista ja que visc com si fora optimista però amb la vigilància del que no es conforma; ja que el meu escepticisme no és paralitzant; ja que crec que al bell mig de totes les mentides, algunes francament ben intencionades - fins les guerres pareixen poder ser-ho - en mig de tots els despropòsits encara podem proposar experiències que aporten complexitat al món". 

Alguns intenten fer-ho mitjançant una activitat humana que es diu "POLÍTICA”. Yolanda Pallín li diu teatre.

I tu Jordi ho estàs al nostre poble dignificant la dedicació a la política des de la teua intel·ligència aplicada al dia a dia en uns moments difícils per a tota la nostra societat. Només vull recordar com estàs dedicant-te al teu poble, al teu partit, a la teua cooperativa política que es diu COMPROMÍS i des de les instàncies més altes. 

Estàs en les executives, estàs aportant trellat reconegut per la gent que porta poc de temps en la política i els que portem molts anys , com és el meu cas.

Perdona, però no oblides. Les mentides son entrebancs que hem de sortejar, hi ha com saps molts interessos, desgraciadament no sols polítics sinó econòmics que actualment connotem com a corrupció.  I recorda, finalment, que necessitem a molts i moltes per al nostre projecte que avui tu tant dignament dirigeixes.  Per tant, sense ser optimista, et puc dir que:  endavant que comptem en la millor persona en els pitjors moments - per la política general i l’economia global - per a la nostra societat vallera. 

          Jaume Talens.

-

El cor de cambra Quinzedemarç canta al Festival Internacional de Malgrat de Mar.

Aquest cap de setmana se celebrarà a la localitat catalana de Malgrat de Mar el 8^é Festival Internacional Coral. Per poder participar-hi, els cors inscrits prèviament han hagut de passar una selecció, cosa que ha fet satisfactòriament  el Cor de Cambra QuinzedeMarç.

 Les formacions amb les quals competirà el grup valler són el Cor Noéma de França, Coral Ahots-Argiak del País Basc i el Cor Acadèmic de Petrozavodsk State University  de Rússia.

Els festival començarà amb un xicotet tast de les formacions que s’hi presenten, les quals faran un concert a l’església de Sant Nicolau a Malgrat, i continuarà dissabte on tots els cors presentaran el seu repertori escollit per a la competició.

Diumenge es tancarà amb altre petit concert que es farà abans del lliurament de premis. Val a dir que el Cor de Cambra QuinzedeMarç ha treballat per oferir una bona competició, la qual serà dura donat el nivell de les agrupacions corals escollides en aquest esdeveniment.

-

INFORME: Els valencians patim des del 2002 el mal finançament de l’Estat, mai no corregit per cap dels dos partits que han governat Espanya, el PP i el PSOE. Més greu el model Aznar, del PP, amb el qual el greuge valencià en el finançament va arribar fins els 1.654 milions en el 2008.

Aquest dies s’està parlant molt del finançament de les autonomies. Hi ha una cosa clara: el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no ha complit el seu compromís de reformar, només arribara  el PP al Govern, el sistema de finançament autonòmic modificat per Zapatero en el 2009. 

Montero va dir que calia liquidar, i quan més prompte millor, el sistema de Zapatero que cal dir que, sense ser res de l'altre món per als valencians ni beneficiar-nos massa, si que va servir per a corregir el mal finançament que ens havia imposat l'etapa Aznar-Zaplana, aplicat entre 2002 i 2008, i sense que el PP valencià obrira la boca per a res. 

Fins i rot en aquell temps, el PP, amb Montoro de responsable d'Economia, va presentar esmenes al projecte de llei del sistema de finançament, i en la número 15, incrementava en 400 milions el finançament de vuit comunitats autònomes, que no cal ni dir, cap era la valenciana a pesar del gran dèficit que ja presentàvem.

Fa uns anys, i mentre l'expresident Francisco Camps, del PP, clamava contra Zapatero, el seu partit presentava en el Senat una esmena al projecte de llei per a incrementar en 200 milions uns fons que beneficiaven a Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó. I damunt, per a més irònia, el text deia que l'augment de finançament d'aqueixes comunitats es faria "sense afectar als recursos de les altres". Bé, ens hauran d’explicar com es pot incrementar els diners per a unes sense perjudicar les altres.

Segons el PP  el model de 2009 de Zapatero era molt negatiu, perquè ens deixava els valencians lluny de la mitjana espanyola, però si que va servir per a millorar alguna cosa. L'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), dependent de la Conselleria d'Hisenda, ha donat a conèixer una dada que no sol indicar-se: La valenciana va ser la segona comunitat que més va rebre dels recursos afegits amb el model de 2009. Però el problema dels valencians era que partíem d’una situació tan dolenta heredada d’Aznar que la reforma no va servir per a remuntar el desfasament amb la resta d'Espanya.  

Si haguérem seguit amb el model Aznar , la  nostra comunitat tindria en el 2009 uns recursos per habitant del 85,9 % respecte a la mitjana espanyola, estaríem a 14,1 punts. La millora de Zapatero la va deixar en el 90,5 %, a 9,5 punts. Tira, no es va perdre tot! Però eixa diferència representa tindre 1.018 milions menys en recursos per no gaudir del mateix finançament per habitant que la resta de comunitat. I es tornava a repetir en el 2010 i aleshores se sumaven 1.050 milions més. 

El model Zapatero, va ser també ben dolent per als valencians, però va reduir la diferència heretada del període d'Aznar. Amb Aznar només en el primer anys (el 2002) ja sumàvem un desfasament de 575 milions menys, que es va fer més gran cada any fins arribar als 1.654 milions en el 2008. 

Ara es diu que Montoro prepara un sistema per a beneficiar a Catalunya ( ¿qui tem el referèndum per la independència? ) i encara que no sabem la lletra xicoteta, el normal seria que els criteris de major població ens beneficien als valencians. 

Tot eixe dèficit representa uns 11.000 milions acumulat que hem deixar de rebre els valencians entre el 2002 i ara mateix, amb els governs del PP i del PSOE a Madrid. I és en aquest context que Compromís reclama eixos 11.000 milions d’euros acumulats, un dèficit valencià per culpa “de l'aportació deficient de l’Estat des del 2001 fins ara”, com denunciava el seu síndic Enric Morera. 

I és per això que Compromís li reclama a la Generalitat que exigesca el compliment de l’article 2 de la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (Lofca). 

Però pel que estem llegint a la premsa d’ahir i avui sobre les reaccions del PP valencià a la proposta de Montoro, deduïm que callaran i oblidaran com sempre fer-li a Rajoy les exigències que sí li feien a Zapatero. Al cap i a la fi, el PP valencià en aquest aspecte, i exemples ens en dóna tots els dies, no es mou per interessos valencians sinó de partit dirigit des de Gènova, i quan diguem Gènova ens referim no a la ciutat italiana, sinó a la seu del PP estatal a Madrid.

-