Només han tardat una setmana. El PP anunciava ahir la primera gran mesura del nou govern valencià: l'eliminació de les línies d'ensenyament en valencià. Un anunci que, al marge de l'atemptat al principal senyal d'identitat cultural del nostre poble, sembla també una venjança per les crítiques de la comunitat educativa a la seua gestió.
L'entrada del "copagament" dels serveis públics en el discurs del Consell va ser un senyal, la supressió de les ajudes al lloguer, el primer avís i l'anunci fet ahir pel conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, evidencia que el PP valencià s'ha llevat la careta per a ensenyar la seua vertadera cara. I la primera gran víctima serà l'ensenyament en valencià.
Font de Mora no va amagar mai de quina manera desitjava subordinar definitivament l'ensenyament en valencià, però va ser ahir, una vegada revalidat el poder, quan va anunciar que el nou govern popular la posarà en pràctica.
El model? El mateix que a Galícia ha generat massives manifestacions de protesta i l'oposició d'entitats de l'ensenyament i la cultura gallega: una única línia per a tot el sistema educatiu, tal como ho explicava ahir Font de Mora, durant la inauguració de les II Jornades de Plurilingüisme, organitzades per la seua Conselleria, a les quals assistia, entre d'altres, la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensión Figueres.
L'AVL no s'ha pronunciat al respecte de l'anunci, però la insinuació de la possibilitat de copiar el model gallec a mitjan febrer, va ser resposta per l'acadèmia amb un informe on assenylava que un model d'aquest tipus "no garanteix plenament els drets lingüístics" dels valenciano parlants i recordant que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià reconeix el dret a rebre l'ensenyament en valencià.
L' advertiment no ha dissuadit el conseller de portar el seu projecte endavant, i ahir anunciava que la Conselleria ja "disposa d'un esborrany del decret que regularà el nou model". Pròximament el presentarà al Consell Escolar Valencià, un òrgan al qual el PP el va deixar sense autonomia a finals de la passada legislatura potser perquè no fora beligerant en assumptes com aquest.
Oposició unànime
Un atac tant fort a la llengua solament podia trobar l'oposició frontal de la resta de partits polítics i institucions socials i educatives. “És un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament de qualitat, a més d'una agressió al futur del valencià”, assenyalava Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. Però es que com resaltava Moreno se suprimisquen els programes que millors resultats han donat en coneixement de llengües i s'aposta per “un sistema no avaluat que no respon a cap criteri pedagògic i se situa justament al contrari de l'opinió dels experts".
Un atac tant fort a la llengua solament podia trobar l'oposició frontal de la resta de partits polítics i institucions socials i educatives. “És un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament de qualitat, a més d'una agressió al futur del valencià”, assenyalava Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. Però es que com resaltava Moreno se suprimisquen els programes que millors resultats han donat en coneixement de llengües i s'aposta per “un sistema no avaluat que no respon a cap criteri pedagògic i se situa justament al contrari de l'opinió dels experts".
El secretari general del PSOE, Jorge Alarte, reclamava al govern valencià “una rectificació immediata” respecte a la mesura anunciada, mentre que el portaveu de Compromís, Enric Morera, qualificava de "traïdors a la identitat valenciana" a Mora i Camps i augurava que " dia hauran de donar comptes a la història per estes accions tan lamentables”. La coordinadora general d'EUPV Marga Sanz, considerava la mesura “un atac claríssim a la llengua dels valencians”, al temps que observava que “el suport prioritari de la nostra llengua dins del sistema educatiu és vital per al seu manteniment”.
-
