L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dijous, 29 de gener del 2026

Milloria de cara al cap de setmana després del pas de la borrasca Kristin... fins a la pròxima borrasca.

 

Hem tingut 4 grans borrasques en 10 dies, l'última Kristin, els efectes de la qual encara notarem més minvats que ahir dimecres. AEMET manté avui dijous actius avisos grocs per fort vent en tot el País Valencià i per onatge a la província d'Alacant. Per avui dijous preveu cel nuvolós que disminuirà al final del dia. Les pluges seran més abundants a l'interior de la meitat nord (províncies de Castelló i València) i remetran a la vesprada. El vent bufarà de ponent, augmentant a primeres hores del dia a moderat, amb ratxes molt fortes a l'interior i zones del litoral central al final del dia.

Per a demà divendres, s'espera un dia amb intervals nuvolosos i probables precipitacions febles a l'interior de la meitat nord (províncies de Castelló i València) a partir de la vesprada. Vent de ponent ocasionalment fort i amb ratxes molt fortes, menys probables en el litoral de Castelló.

La previsió per al dissabte és de predomini de cel poc nuvolós, intervals nuvolosos a l'interior de la meitat nord al matí. El vent bufarà de l'oest i del nord-oest ocasionalment fort i amb ratxes molt fortes.

I el diumenge 1 de febrer tornen les pluges: AEMET preveu cel nuvolós amb probables precipitacions, temperatures amb pocs canvis i vent fluix de l'oest amb intervals d'intensitat moderada.

dimecres, 28 de gener del 2026

AEMET assenyala vent molt fort a partir d'aquesta vesprada i temporal en la mar


El vent de ponent avui bufa a la província de València a causa del pas de la borrasca Kristin, que està creuant molt ràpid la península ibèrica d'oest a est. AEMET considera que les ratxes més fortes es donaran, sobretot, "a partir de migdia i a la vesprada". Serà llavors quan el vent de l'oest s'accelere i arribe l'autèntic perill de la jornada en el que al temps a València es refereix.


Un avís especial d'AEMET assenyala que per a hui dimecres "associat a la intensificació del vent, es produirà un empitjorament de l'estat de la mar, i que serà especialment significatiu pel seu impacte en el sud de l'àrea mediterrània, podent-se superar els 4-6 m d'altura d'ona significativa....

Les fortes ratxes de vent" provocades pel pas de la borrasca Kristin fan mantindre activats els avisos grocs i taronja per vent de ponent en tota la província de València; a l'interior sud, aquesta alerta implica perill important (alerta taronja).

A més, també hi ha avís taronja en tot el litoral de València per un temporal marítim que pot ocasionar danys en la costa amb ones d'entre dos i tres metres, i una alerta per nevades en la zona de Rincón d'Ademús, on la neu ja ha començat a caure.

A partir del dijous 29, "després del pas de la borrasca Kristin, s'espera que la situació vaja millorant progressivament, si bé la intensa circulació atlàntica continuarà afectant-nos durant gran part de la resta de la setmana, amb precipitacions que seran més abundants en el vessant atlàntic peninsular, vents de component oest que continuaran originant ratxes localment molt fortes i temporal marítim en les nostres costes".

.

Dimarts commemorarem el "Dia de la Memòria" amb el record dels dos vallers empresonats al camp de concentració nazi de Mauthausen

Plaques lliurades a l’Ajuntament en memòria i reconeixement com a víctimes dels dos vallers empresonats al camp de Mauthausen.  Racó de la Memòria Històrica del Cementeri Municipal
 

Text extractat de la secció "Personatges" i capítol "Mateu i Vercher, dos presoners vallers del camp de Mauthausen" del llibre "Tavernes i la Valldigna al cor" de M.Joan 

El dimarts 27 de gener, vam commemorar el Dia de la Memòria, dedicada al record de l’Holocaust jueu a mans dels nazis i a tots aquells que patiren o foren assassinats en els camps d’extermini nazis. Dos vallers patiren l’horror del camp de Mauthausen, on la mort era la destinació final dels presoners.  Dos vallers entre els milers d'espanyols fugits d'Espanya després de la Guerra Civil i arribats allí deportats des de França, després de la conquista nazi del territori francés. 

Gràcies al llibre de l'historiador Benito Bermejo, "Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen", les investigacions d’Enrique Pastor i Guillem Llin Llopis ens hem assabentat de l’existència de dos vallers entre els deportats: Francisco Mateu Sanchis i Luis Vercher Bosch. 

 

Hem seguit la seua vida, però poques notícies tenim de Luis Vercher Bosch  i més precises i nombroses de Mateu Sanchis del qual fins i tot un quadre seu :“Inspecció de polls”, propietat de la Fundació FEDIP, es va reproduir al catàleg de l’exposició organitzada pel Ministeri de Cultura l’any 2010 amb el títol “Supervivencia, testimonio y arte. Españoles en los campos nazis”. És el quadre que obri aquesta informació.

 

Francisco Mateu Sanchis, una vida de cinema

 

Francisco Mateu Sanchis va nàixer el 25 d’octubre de 1905 a Tavernes, segons l’acta de naixement que informa dels pares i avis. Els seus pares vivien al carrer Calvari, número 64, en una modesta casa de dues plantes.  A principis del 1926 es trasllada a València ciutat on  viurà al Camí de Barcelona, 89 i segons sembla ja casat amb Isabel Pino. Treballava de fuster, especialitzat en feines delicades, i com a professió s’esmenta la d’escultor.

 


Acta de naixement de F. Mateu Sanchis

 

L’any 1937, en guerra, formarà part del Cos de Seguretat de València (16 grup, 63 companyia) i per por a les represàlies de les forces de Franco va exiliar-se a França, i va ser internat al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer (Pirineus Orientals). Ací estarà fins al 16 de juny de 1939, quan es traslladat amb altres 1.080 refugiats espanyols al camp de refugiats de Vernet-d’Ariége, al departament d’Ariége. Era el número 153 dels 1.080. 

 

Posteriorment va ser traslladat al camp de Saint-Cyprien  i degué formar de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) on, casualment, tots eren espanyols, essent empresonat pels alemanys a Amiens, al nord de París i prop de la frontera belga, ciutat per on els alemanys envaïren França.

 

Mauthausen en l’actualitat

 

Va ser deportat junt a 398 republicans a Mauthausen, lloc on moriran 276, el 71%. En el camp de concentració Francisco Mateu va passar a ser un simple número, el 3.497, i  inscrit com a d’ofici tallista-escultor en fusta, i hi passarà 5 anys.

Els presos havien de resistir, calia tindre la moral alta i es van ajudar de la música: van crear una rondalla, i Francisco Mateu, com a escultor d’obres de fusta, va demanar entrar-hi i ell mateix es va fer la guitarra. No se sap exactament tots els integrants que hi participaren, sí que el director va ser Ramón Botella (Linares, 1905) i entre altres membres José Fernández (Cadis, 1916), Pablo Almarza (Madrid, 1919), Manuel Fernández (Astúries, 1904), Luis García (Madrid, 1922), José Clemente (Vila-real, 1895) i Francesc Mateu. Els cinc primer tocaven la bandúrria i els dos valencians, la guitarra mentre Fernández i Almarza eren els solistes. Posteriorment es va incorporar Francesc Boix (Barcelona, 1920).

 

 

Franz Ziereis, el màxim comandament de Mauthausen, els va autoritzar   però també obligar a actuar per als nazis. Sobre la rondalla és molt curiosa la història que narra Luis García Manzano en el llibre titulat la “Rondalla de Mauthausen”(1972), originalment escrit en francès. A més d’explicar que la rondalla amenitzava algunes funcions, fins i tot van representar una opereta on Mateu Sanchis seria un dels guitarristes: “Mateu et Clemente étaient des guitaristes de luxe. Ensemble ils représentaient la Valence du Cid” (traduïm: Mateu i Clemente eren guitarristes de luxe. Junts representaven la València del Cid).

 

Trobem referències del valler al llibre sobre els camps de concentració de Francisco Agramunt Lacruz  titulat “Arte en las alambradas” (2016)  editat per la Universitat de València, on s’indica que el valler no va ser testimoni en el Judici de Nuremberg, perquè probablement el seu testimoni s’havia arreplegat bé en el mateix camp de concentració en l’alliberament o a  l’Hotel Lutertia de Paris que després de la guerra va ser lloc d’acollida i distribució dels presoners que havien aconseguit sobreviure als camps.

 

 


 

El quadre de Francisco Mateu Sanchís “Inspecció de polls”,  ens representa una situació habitual al camp de concentració de Mauthausen: l’interior d’un barracó del camp,  on un presoner vestit i amb gorra (possiblement el cap del barracó) examina amb un llum a altres presoners que es troben nus. Les denominades “inspeccions” buscaven pollsi això els podia dur un castic sever. Per això l’afaitat del pèl corporal com a mesura per evitar malalties.

 

El 5 de maig de 1945 foren alliberats els supervivents de Mauthausen, però els problemes seguiran per als espanyols republicans: no els volia cap país. Mateu Sanchis el 2 de juny eixirà per ferrocarril cap al centre de repatriació fronterer d’Hayange, en el departament de la Mosel·la, prop de Luxemburg. Sense certesa es creu que va viure un temps a Perpinyà, prop de la frontera espanyola.

 

 

 

El llibre de Luis Garcia Manzano “Rondalla de Mauthausen” (1972) incloïa que  a l’any 1972 era a Espanya, sense cap més informació. Sabem que probablement havia tornat els anys 1960 i que va viure a València, a l’avinguda de Ramiro Ledesma, 89, o siga al mateix lloc d’abans de la guerra, però amb el nom del carrer canviat. Com a escultor i tallista va participar en algunes exposicions culturals sobre la deportació, però ara mateix desconeixem la data de la seua mort i on està soterrat.

 

No va tornar a Tavernes, potser perquè no tenia ningú a la nostra ciutat: la partida de naixement indica que, tant els seus pares com els iaios, eren d’altres localitats.

 

Francisco Mateu Sanchis està considerat un dels tres valencians més destacats de Mauthausen, i precisament  per la rondalla que va mantindre alta la moral. Els altres són César Orquín, qui va plantar cara als nazis i va salvar uns 300 deportats republicans, i  Casimir Climent, que en la secretaria del camp duplicava tota la faena perquè algun dia se sabés els desventurats que visqueren aquell horror.

 

  

Luis Vercher Bosch

 

 

Acta de naixement de Luis Vercher Bosch

 

Del segon valler empresonat a Mauthausen, Luis Vercher Bosch, sabem quer era nascut a Tavernes el 3 d’abril del 1908 i que la família vivia al carrer Sant Roc, 4 i que tant els pares com els iaios eren de la nostra ciutat.

 

Va ser deportat al camp denominat “Stalag XI-A” (camp base de presoners de Guerra), que  albergava presos de 13 nacionalitats obligats a treballar en tasques diverses, fins i tot fora del mateix camp, com a mà d’obra esclava. El 26 d’abril del 1941 va ser deportat a Mauthausen, on va ser registrat amb el número 3.163.

 

Després de més de quatre anys de captivitat en aquest camp de concentració, va ser alliberat junt amb la resta de presoners el 5 de maig del 1945. A partir d’ací, es perd la seua pista i ja no hem trobat cap referència a la seua persona.

Informe sobre la planta solar fotovoltaica "Horteta" que es vol instal·lar a Tavernes



L'empresa Solar Global 2034, amb seu a Alacant, ha presentat una sol·licitud per a instal·lar una 
Planta Solar Fotovoltaica HORTETA (batejada com "PSFV Horteta") en sòl no urbanitzable de Tavernes. 

El Grup Solar Global és una multinacional d'origen txec, amb presència a la República Txeca, Polònia, Romania i Espanya, és líder en energies renovables i especialitzada en el camp de l'energia hidroelèctrica, la solar fotovoltaica i l'emmagatzematge. En l'actualitat i des del 2009, l'empresa disposa de les pròpies centrals fotovoltaiques, amb centenars de parcs solars i una potència total instal·lada de 86 MW.

La Planta Solar Fotovoltaica HORTETA s'emplaçarà en un conjunt de parcel·les situades en el terme municipal de Tavernes, amb una superfície total de 17.601 m² i una superfície ocupada de 9.828 m² de tanca perimetral. Aquestes parcel·les estàs situades a uns 1,5 km al sud-oest de Tavernes i amb una elevació al  voltant dels 23 metres sobre el nivell de la mar.

Informem que aquesta notícia s'ha redactat sobre les dades del projecte principal i bàsic, però l'empresa ha presentat com a localització alternatives altres quatre emplaçaments possibles en el terme de Tavernes, dos en el Cambro i altres dos en la Tremutxa Alta. 

Portada del projecte - 559 pàgines 


Dades tècniques

El parc fotovoltaic HORTETA de 600 kW es connectarà a la xarxa. La instal·lació prevista en el projecte estarà formada per un camp solar constituït per 1.272 mòduls de 575 Wp, cosa que implica una potència pic de la instal·lació de 731,40 kWp.

El camp s'organitzarà en strings (fileres) de 24 mòduls connectats en sèrie, disposats en vertical sobre estructures de suport fix  orientades al sud (azimut de 180°) i inclinades 25° respecte a l'horitzontal. El mètode de fixació de l'estructura serà mitjançant estaca d'acer galvanitzada clavada directament en el terreny, amb una profunditat de clavat mínima de 1,5 m.

La planta es dividirà en subcamps, de manera que el conjunt de strings de cada subcamp connecte amb un inversor. En total, s'instal·laran 1 inversor de 350 kW i 2 inversors de 125 kW de potència nominal i 800 V de tensió d'eixida. Per consegüent, la potència nominal total serà de 600 kW.


Les instal·lacions fotovoltaiques com la del present projecte, tenen en l'actualitat una vida útil superior als 30 anys. El projecte indica que la qualitat del mòdul es va deteriorant al llarg de la seua vida útil i cada any perd un petit percentatge. Els mòduls aporten un rendiment superior al 80% durant els primers 25 anys de funcionament.

La planta projectada estima una producció d'energia igual a 1231 MWh a l'any i una producció específica de 1683 kWh/kWp a l'any.


Una vegada finalitzada la vida útil del parc fotovoltaic, es procedirà al desmantellament de totes les instal·lacions i infraestructures creades, es restauraran les zones afectades, amb l'objectiu de retornar al terreny les condicions anteriors a l'execució de les obres d'instal·lació del parc
fotovoltaic. 


dimarts, 27 de gener del 2026

La Generalitat inicia el tràmit d'informació pública i al·legacions d'una planta solar a instal·lar entre la CV-50 i el riu Vaca

Possible ubicació en ombrejat groc: dalt la CV-50, la part de davall el riu Vaca i, a l'altra banda del riu encerclada en roig la subestació  
 

L'empresa Solar 2034, amb seu a Alacant, ha presentat una sol·licitud per a instal·lar una planta fotovoltaica batejada com "Horteta" en sòl no urbanitzable de Tavernes .

La notícia l'ha avançada aquesta vesprada Levante-EMV que informa que la ubicació prevista està relativament prop del nucli urbà de Tavernes, entre la carretera CV-50 i el riu Vaca, en terrenys de tarongers en producció i que per estar prop de la subestació elèctrica, el periòdic indica que anirà connectada a ella per una línia subterrània en rasa. Segons aquesta ubicació, i tenint en compte que la subestació està a l'altre costat del riu, aquesta  línia subterrània hauria de travessar el riu Vaca.

La potència seria de 600 kW i la energia produïda gràcies al sol s'injectarà a la xarxa de distribució. amb una inversió prevista de prop de mig milió d'euros disposarà de transformador situat en un edifici de formigó monobloc, segons informa Levante-EMV..

La Generalitat ha sotmés a informació pública el projecte, els estudis d'impacte ambiental i d'integració paisatgística, així com un pla de desmantellament i restitució del terreny i de l'entorn afectat. Les competències per a aprovar aquestes plantes són de la Generalitat que té l'última paraula. Per tant l'ajuntament només té com a possibilitat presentar al·legacions o correccions.

A la Safor estan previstes les plantes solars d'Ador i Palma de Gandia que promou l'empresa Sun Hive, també amb seu a Alacant. Les alcaldesses de Compromís d'aquests dos municipis rebutge la instal·lació en el seus termes municipals i han presentat al·legacions en contra. Els col·lectius locals de Compromís estan animant als veïns a al·legar a títol individual.

Tres borrasques seguides en una setmana i ja ens avisen de la quarta: Avís taronja demà per fort vent al nostre territori i a la mar

Primer va ser Henry, després Ingrid i ara és Joseph la borrasca que ens afecta avui dimarts al País Valencià i amb una afecció que durarà demà dimecres i dijous, però... atenció que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja avisa que el tren de borrasques va a continuar i de fet darrere de Josep ja se n'espera una altra, la quarta quasi de seguida.

Joseph està afectat la península i dels seus greus efectes sembla ser que només, per ara, ens estem lliurant a la zona costera de les terres valencianes, tot i que el vent és protagonista i tenim avís groc en la part central del territori per ratxes que poden ser fortes, igual que el litoral d'Alacant on hi ha temporal marítim, però res a vore amb els temporals actuals del nord peninsular i Galícia.

 Demà dimecres es preveu una situació semblant, mentre els avisos d'AEMED canvien i en molta part del nostre territori i costa (vore mapa superior) tenim marcat avís taronja per fort vent que segons els punts del territori podran arribar a 90 km/hora en l'interior i la mar marejada per vent de l'oest de 60 a 75 km/h (força 8) amb ones de 2 a 3 m. Tindrem intervals nuvolosos, amb pluges que aniran avançant d'oest a est, les temperatures en descens.

Per al dijous cel nuvolós amb precipitacions en la meitat nord interior del País Valencià, i la resta probables pero disperses. Pujada de temperatures i vent de l'oest moderat, amb ratxes fortes i molt fortes en l'interior.

L'extinta fundació del monestir de Santa Maria de Simat, com a fons en el judici pel cas Taula

 

El monestir de Santa Maria de Valldigna ha estat d'actualitat amb el judici de la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil, el principi de les activitats de la trama corrupta estaria en la Fundació Jaume II el Just. 
 
Recordant antecedents, cal dir que la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) va assenyalar en el seu moment que, en el cas de la Fundació Jaume II el Just, l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, del PP, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. La fundació tenia com a objectiu recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, a més de  potenciar el monestir que en l'Estatut és citat com a centre espiritual dels valencians. Però tot apunta a que en les actuacions va tindre poc d'espiritual i si molt de material.
 
Quan l'any 2001 la Generalitat decideix recuperar el claustret del palau de l’abat, que estava al Canto del Pico de Torrelodones, de propietat privada, amb una compra de un milió d'euros feta a través de la Fundació Jaume II, quan Camps era el president de la Generalitat i Esteban González Pons el conseller de Cultura.
 
 
 
 
El 2006, l'aleshores conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, afirmava en roda de premsa que el trasllat i el muntatge del claustre valdria 400.000 euros, però el valor final facturat la Fundació Jaume II el Just va ser de 1.004.612,17 euros.

El misteri de la diferència entre la primera xifra i el milió d'euros que finalment va costar el claustret del palau de l’abat del monestir consta en els documents del sumari del cas Taula. Les diligències policials assenyalen que Marcos Benavent, que treballava a la Fundació Jaume II el Just, es va relacionar amb empreses que foren després adjudicatàries en l'àmbit de la Fundació i hauria rebut contraprestacions econòmiques, com va declarar, entorn del dos o el tres per cent de l'import d'adjudicació.
 
"No solament podria haver-se vist perjudicada l'Administració per l'adjudicació fraudulenta de contractes, sinó que podria haver existit una operativa de desviament de fons públics de la Fundació articulada a través de l'emissió de facturació falsa a terceres societats", explica la Policia.
 
 
 

El judici ahir

Vicente Burgos, gerent que va ser de la "Fundació Jaume II el Just" va comparéixer ahir en judici  i s'enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per un presumpte delicte continuat de malversació.  Burgos és acusat de contractar Benavent, el ‘ionqui dels diners’, en la Fundació Jaume II el Just, però ha apuntat al conseller de Cultura d'aleshores, Esteban Gonzàlez Pons, qui va firmar el contracte. Esteban González Pons és eurodiputat del PP i membre de la direcció d’Alberto Núñez Feijóo.

L'acusat es va qualificar ahir com a “gerent sense atribucions” i Benavent va ser contractat  per la Conselleria de González Pons, segons afirmava l’acusat, i va cobrar de la Fundació Jaume II el Just un total de 164.676 euros, segons Fiscalia Anticorrupció. El càrrec de Marcos Benavent era de director d’actes institucionals de la fundació.

Ahir va assenyalar que tornar a Valldigna el claustre alt del Palau de l’Abat que estava a Madrid era un objectiu prioritari del Consell de Francisco Camps, que volia convertir el monestir en centre espiritual per als valencians. 

Marcos Benavent no disposava de taula ni cadira en la fundació. Al respecte Vicente Burgos havia afirmat en la fase d’instrucció del cas Taula que  Benavent no anava a treballar a la fundació i només el va acompanyar en els viatges a Torrelodones  per tramitar l’expedient de la llicència de desmuntatge i trasllat del claustret. 

L’acusat va respondre a les preguntes del fiscal i advocats i al final de la declaració, va assenyalar que se l'acusava d'instigador en el cobrament de mossegades però que no apareixia en cap declaració o gravació i tot el que es deia d'ell, era per mitja de terceres persones. 

Recordem que la instrucció del cas Taula va començar fa més d’una dècada i ara s'està celebrant el judici.


La regidoria d'Esports reformarà i millorarà totalment els vestidos i instal·lacions del Vergeret

 

La regidoria d'Esports, que dirigeix Josep Llàcer, de Compromís, executarà pròximament  el projecte "Reforma dels vestidors del Camp d'Esports del Vergeret" després d'haver-se adjudicat l'obra a l'empresa "Vareser 96 SL" per un import total ofertat (amb impostos) de 315.577,17 euros, en considerar que era la millor oferta entre les cinc presentades. Aquesta obra està subvencionada per la Diputació de València dins del Pla Obert d’Inversions 2024-2027 (POI), fins un valor de pressupost de 341.496,78 euros (IVA inclòs).

El regidor Llàcer ens ha comentat que "era una actuació molt demandada donat que l'edifici construït als anys 1980 disposava de molts elements antics i deteriorats pel pas del temps". Els vestidors ubicats en el Camp del Vergeret es troben en un mal estat per l'ús, essent també destacable que no s'acompleixen las condicions d'accessibilitat, ni en l'accés ni a l'interior, aseos i dutxes. Per això l'obra s'ha considerat de "gran reparació"  i s'actuara en cobertes fusteria exterior, instal·lacions, acabaments interiors i equipament sanitari.

Les actuacions previstes son: 1 Rehabilitació de coberta invertida; substitució de la impermeabilització existent i col·locació de llast de formigó amb aïllament tèrmi,c 2 Repintat de les cúpules metàl·liques mitjançant pintura termoaillant, 3 Renovació integral de la fusteria metàl·lica i vidres de les façanes, 4 Renovació de les instal·lacions de lampisteria i sanejament de lavabos i dutxes, 5 Renovació de la instal·lació elèctrica i il·luminació, 6 Renovació de revestiments de parets i sòls,  7 Instal·lació de cabines sanitàries en lavabos 8. Renovació d'equipament sanitari, 9 Col·locació de falsos sostres, 10 Millora de l'accessibilitat a aquesta edificació pública per a les persones discapacitades de manera que s'adeqüen a la normativa vigent. 

dilluns, 26 de gener del 2026

Les alternatives previstes pel MITECO per a la Goleta en el projecte "Regeneració de la platja de la Goleta i Brosquil"

 

El temporal Harry i els danys a les platges de Tavernes junt a les visites de representants del PSOE i del PP per conéixer de primera mà la situació, han posat en primer pla l'estat d'execució del projecte de "Regeneració de les platges del Brosquil i la Goleta" donat a conéixer en juny del 2023 quan es pogueren presentar al·legacions.

El projecte del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO) contemplava 4 possibles alternatives per a la platja de la Goleta, però s'inclinava per l'execució de la denominada "Alternativa 4", acceptada pel PSOE local, mentre Compromís i el PP veien en més bons ulls la denominada "Alternativa 3" en les seues al·legacions.

Postures enfrontades per a la Goleta: La alternativa 3 & la 4, triada pel MITECO. 

  

Imatge del projecte Alternativa 4. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora


ALTERNATIVA 4: Era l'escollida pel MITECO. En el projecte es contempla un espigó en la part nord  de l'actuació (en el terme de Cullera) de 60 m  i ample de 5 m. i prolongació de l'espigó de la part sud (canal Sant Pau) en 35 m, per reduir el transport de sediments cap al sud degut a l'avanç de la línia de costa. Hi ha més del doble d' actuació en longitud al Brosquil que a la Goleta.

Sobre aquesta alternativa el projecte reconeix que és la que més afecta a les platges del sud de l'actuació (seria la Platja de Tavernes), afavoreix les platges del nord, no evita l'erosió de la part nord del tram d'estudi, no estabilitza el sistema en la part central, no protegeix les zones crítiques dels temporals, però si aconsegueix una acumulació (d'arena) en la seua part sud que pot ser aprofitada (en altres zones) mitjançant bypass”.

 

Però si ja sap  que l'alternativa 4 que plateja i defensa perjudica les platges del sud, què pensa fer per evitar eixe perjudici?

 

  

Platja de Tavernes, la zona d'afecció negativa al sud de l'actuació de l'Alternativa 4
 

 

ALTERNATIVA 3:  El projecte afirma que amb eixa alternativa els trams més crítics s'estabilitzen amb l'execució d'espigons exempts d'escullera natural paral·lels a la costa (els esculls submarins). Contempla la construcció de l'espigó en “L” en la part nord de 100 + 60 metres necessari per al suport lateral del tram de platja regenerat.

 

Els 3 esculls submarins reduirien la pèrdua d'arena pels temporals. Tindran 70 m de llarg i 6 m d'ample, amb cota de coronació 1'3 m sobre el nivell de la mar i situats a  100 m de la costa regenerada, sense sobrepassar el límit de la zona de bany, a 200 m de la línia de costa i sense problemes a les embarcacions.

 

S'executarà l'abocament d'arena per a aconseguir l'ample de platja desitjat en el projecte general, tornar a la situació i línia del 1957. El projecte assenyala que es protegeixen les zones més crítiques enfront dels temporals, evitant així la reculada de la línia de costa.


 

Imatge del projecte Alternativa 3. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora

 

 

Efectivitat de les alternatives 

 

El projecte del MITECO indica que l'Alternativa 3 té el major grau d'efectivitat (valor 9) dels quatre amb un cost de  8.739.985,17 €, mentre l’Alternativa 4 (efectivitat 8)  té un cost de 6.353.303,82 €.  Estem parlant de dades en euros  del 2023, però així i tot caldria preguntar-se si 2’5 milions eren determinants perquè el MITECO elegira l'Alternativa 4. I això ens duria a plantejar si s'ha valorat més el cost que els resultats i si s'havia analitzat com afectarà l'estalvi de 2'5 milions a les platges del sud, i en concret a la Platja de Tavernes i zona del Marenys cap a Xeraco.

L'alternativa 4 triada pel Ministeri va rebre el "placet" del govern del PSOE a Tavernes,  però no va agradar a Compromís i al PP, aquest partit  amb matisos, per no contemplar els espigons-esculls  com a protecció i per evitar la desaparició de l'arena, no obstant ser la solució que el mateix MITECO ha donat en moltes platges valencianes  Recordem: l'alternativa 3 amb esculls costa 8'7 milions mentre l'alternativa 4, del ministeri, té un cost de 6'3 milions.  

Compromís va presentar alternatives i era partidari de l'Alternativa 3. Posava en dubte que l’alternativa escollida pel MITECO fora la més efectiva per resoldre els problemes de regressió i transgressió que pateix la Goleta, uns fenòmens marins que en aquells anys ja començava a notar-se en la resta de platges de Tavernes. 

Compromís demanava un estudi seriós i actuacions en tota la unitat fisiogràfica o morfodinàmica de la costa: segons l’estudi del CEDEX (any 2015), eixa unitat compren el tram costaner entre la Gola de l’Estany de Cullera i el Port de Gandia, mentre el MITECO només contempla una part, entre el  Brosquil i la Goleta.

El PP també considerava millor l'Alternativa 3 perquè la major efectivitat en la protecció de la costa, però afirmava  que acceptaria la 4 per evitar demores en l'execució sempre i quan es complementara en el projecte final els apartats de l’alternativa 3 que milloren el projecte. També demanava mesures de regeneració per corregir l'afecció erosiva en les platges del sud, és a dir la Platja de Tavernes ja afectada per la dana Gloria (ara per la Harry) i Els Marenys. 

 

 

 L'alternativa 4 del Miteco protegeix la Platja de Tavernes o calen millores en el projecte? Dalt borrasca Harry i al davall la Glòria

El projecte triat pel Ministeri no beneficia les platges del sud de Tavernes

No ho diguem nosaltres sinó el MITECO que en els documents del projecte diu que  “es (l'Alternativa 4) la que más afecta a las playas del sur de la actuación, favorece las playas del norte, no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los temporales...”.  

L'Alternativa 4 no "ataca" les causes principals del problema: la falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les infraestructures rígides creades més al nord. El mateix Ministeri ho reconeix:  “La construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años 80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, que generó una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la Goleta”.

.

L'espigo del Xúquer a Cullera amb l'efecte barrera, acumula arena al nord però no deixa regenerar les platges del sud, el Brosquil i la Goleta

En conjunt tot el projecte presentava la incertesa de l'execució: l’aportació d’àrids depenia de que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) fora favorable al dragat del jaciment d'arena ubicat en el fons marí, a uns 12 km front a Cullera. I si no s’obtenia la DIA, el projecte era inexecutable. I fins ara no s'ha obtingut, tot i que en les visites de responsables d'aquests dies s'ha afirmat que estarà en uns mesos però.... no oblidem que han passat 2 anys i 7 mesos des de l'exposició i al·legacions al projecte..