Anys i anys de "déjà vu": s'aprova el pressupost 2026 amb els únics vots del govern municipal

El govern vota sí als pressupostos del 2026...

 

Res de nou sota el Sol. El continu "déjà vu" any rere any i amb uns petits canvis sobre el guió de les intervencions, però en el fons sempre el mateix: l'alcaldessa Lara Romero (PSOE) lloant el pressupost que ella, com a responsable de l'àrea d'Hisenda proposa el ple - desconeixem si hi ha arreplegades propostes dels altres dos partits de govern- i la portaveu de la oposició Eva Palomares (PP) posant en solfa els aspectes i xifres del pressupost que considera haurien de canviar. 

I així portem des d'anys, però en honor a la veritat, sense arribar a conéixer cap proposta alternativa de l'oposició que puguen fer efectius els canvis que s'hi sol·liciten. Pot ser el PP igual es pensa:  ¿per a què presentar estudis i canvis si és segur que no seran aprovats...?  

Siga com siga, i com hem dit altres ocasions, el mite de Sísif es pot ben aplicar al ple de pressupostos de Tavernes: accions i arguments que es repeteixen any rere any, les mateixes discussions argumentals i res a canviar. La pedra arriba dalt la muntanya i rodola cap avall i.... fins a l'any que ve!

 

... i l'oposició vota no al pressupost. Déjà vu

 

I com és habitual, l'aprovació del pressupost per al 2026 va comptar amb el vot a favor del govern municipal, després d'una intervenció dels distints portaveus dels tres partits que formen el govern, i en contra,  com des del 2011, del PP. El valor aprovat: un poc mes de 19 milions per atendre necessitats de Tavernes, més de la meitat de la partida de despesa dedicada a pagament de personal i amb una assignació inicial  de 564.000 euros per a obres i inversions, a l'espera de les subvencions - sobre tot les de Diputació- que com ha passat en aquest 2025 incrementen la partida i es puguen millorar carrers. 

I com és costum en el debat, l'alcaldessa Romero afirmava que el pressupost era el resultat d'una gestió responsable que cobria les necessitats de Tavernes, amb prudència financera i sobre tot sense pujar impostos i taxes, situació aquesta dels impostos/taxes que va repetir en distintes ocasions. 

Realment, com nosaltres també hem dit en moltes ocasions,  des del 2012 no s'han modificat, excepte el tema de l'arreplegada de residus de les cases obligat per normativa europea, com hem publicat. I amb eixos impostos/taxes congelats Compromís va aconseguir reduir el deute deixat pel PP de 28 a 3 milions i deixar una Hisenda Municipal sanejada, sense necessitat ara d'acudir a préstecs, com reconeixia l'alcaldessa en un moment de la intervenció.

 

 

Els impostos estan congelats, afirmava la senyora Romero, no s’han pujat i explicava, responent a la senyora Palomares, que ajuda les famílies que estan en situacions límits a través dels Serveis Socials. Per a l'alcaldessa retallar impostos implicava retallar serveis en el nostre poble i preguntava al PP quins impostos volien abaixar, quina era la seua proposta i quina era la solució a la dicotomia: baixar impostos i continuar donant serveis de qualitat.

Eva Palomares, del PP, considerava en les seues intervencions que el pressupost no resol cap dels problemes que Tavernes té de fa anys, no contemplava l'abaixada del poder adquisitiu de les famílies valleres i no veia cap plantejament per abaixar impostos i taxes, recordant que s'havia augmentat en el cas del “tasazo”. La portaveu de l'oposició acusava al govern de no solucionar els problemes reals del poble, ni tampoc els de la pròpia plantilla de funcionaris i empleats municipals, i afirmava que en lloc de resoldre els problemes generen més tensió en la plantilla municipal.

Palomares criticava la falta d'inversions en el pressupost, mentre manifestava que sí que hi havia una preocupació d'augmentar  les retribucions de les persones de confiança i d'aquelles que cuiden la imatge de l’alcaldessa en xarxes, i afirmava que "es cuiden vostès i no el poble que els importa molt poc".

En resum, un any més debat de pressupost "déjà vu", sense canvis respecte les últimes quatre legislatures i on apareix constantment el mandra de la pujada/abaixada d'impostos/taxes però sense aportació d'estudis i xifres que permeten aventurar canvis.