Tavernes i el terme municipal sota la possible afecció de dues inundacions, la fluvial i la marítima.

Zones inundables del terme de Tavernes

 

Un estudi premiat per la Càtedra "Ciutat de Cullera" analitza les conseqüències per al litoral sud de València de les inundacions marines derivades de l'augment de la mar pel canvi climàtic. L'estudi ha estat guardonat amb el VII Premi d'Iniciació a la Investigació Joaquin Olivert i estudia les zones més perilloses per inundació marina entre Cullera i Oliva.

La ciutat de Cullera, segons l'estudi, patiria inundacions en un total sobre 39 quilòmetres quadrats, mentre Tavernes, el segon terme municipal més afectat, tindria una afecció de 18'29 quilòmetres quadrats d'inundació marina. El nostre terme té una extensió total de 49'2 km2. (muntanyes i pla) o siga que sobre el 37% del territori s'inundaria i no cal ni dir que seria zona plana, la de conreu, la construïda i urbanitzada majorment a la platja.

L'estudi,  referit majorment a l'afecció marítima,  posa de nou al dia notícies i situacions que publicàrem ací en la Cotorra en distints articles fa uns anys sobre les zones inundables del nostre terme municipal, on hi ha dos aspecte clars a distingir: per un costat el desbordament fluvial derivat del Xúquer i del riu Vaca, i en segon cas les inundacions marítimes, conseqüència de l'augment de la mar pel canvi climàtic, i que ja en la Goleta podem intuir-ne els resultats. 

Inundacions fluvials 

Mapa del desbordament del Xúquer

 

 El Pla d’Acció Territorial contra el Risc d’Inundacions valencià (PATRICOVA)  assenyala gran part del terme de Tavernes- i tota la zona urbana de la platja- com a afectada per possibles inundacions en estar dins de la planura d’inundació del Xúquer. Si el Xúquer desborda, les aigües és desvien cap al sud buscant la mar, i aleshores s’inunda tota la zona costanera del terme valler.

Històricament ha estat així, i només cal recordar la inundació del 1982, quan la pantanà de Tous. La zona situada entre la carretera nacional i la mar (La Partida, els Marenys i tota la platja) va estar dies i dies inundada, fins i tot amb nivells de 2 metres. Vam ser una dels zones més afectades, però com era la platja i segons residència, no el nucli urbà, els mitjans de comunicació en parlaren poc i l’atenció s’hi va dedicar a Alzira, Carcaixent

En el cas del riu Vaca mitja hora va ser suficient perquè, l'11 de setembre del 1996, el riu inundara la part baixa del nucli urbà de Tavernes. La inundació va durar unes hores, afectava baixos i va destrossar el mobiliari dels habitatges unifamiliars del Passeig Colom, els comerços així com vehicles aparcats al carrer o en les cotxeres de les finques. Un desbordament que es va repetir en octubre del 2007 i en novembre del 2018.

Zona inundable del casc urbà i sud del terme

Tenim el costum de construir molt prop dels rius, en les planures d'inundació, que solen ser molt agradoses per a urbanitzar. En el cas de Tavernes tenim un exemple clar en el sector Vergeret, una zona plana on era més fàcil instal·lar finques i infraestructures. I sort que les urbanitzacions "Marjaletes" i "Fontetes", contemplades en el PGOU, han estat paralitzades per ser zones inundables després de les noves normes i PATRICOVA.

Històricament les "riuades" han estat de baixa freqüència, i per tant s'obliden a l'hora de construir, però ara amb el canvi climàtic sorgeixen els problemes en forma de DANAs molt destructores. Exemples els darrers anys en tenim bastants, al País Valencià i en altres zones de l'estat. 

 La zona inundable marítima

Zona inundable de la platja ( i part de la Partida)

Però a Tavernes no és només l'afecció fluvial, hi ha la marina que afectaria grans espais del terme i zones urbanitzades. Delimitar o no una zona com a inundable depén de models estadístics i hidràulics i de criteris geomorfològics, i sempre en funció de la probabilitat, usant el concepte de “període de retorn”, és a dir, les possibilitats de patir inundacions cada 10, 50, 100 o 500 anys de mitjana. El criteri consensuat ofereix les dades amb període de retorn de 100 anys, o siga marcar les zones que poden patir una inundació o més durant aquest període de temps. És l'estàndard a Europa, i és el dels mapes que publiquem. 

 

Transgressió marina i zona afectada  per la mar a la Safor-Valldigna en 2100

 
 

Els estudis de la Conselleria de Territori de la Generalitat, com hem publicat en altres ocasions, avisa de la pujada del Mediterrani com a conseqüència del calfament global de la Terra i que pot suposar la desaparició davall de la mar de grans trams del litoral valencià. Aquests estudis permeten dibuixar un mapa de costa inundada per al 2100 que publiquem en el cas de la Safor-Valldigna i que es poden consultar en el visor cartogràfic de la Generalitat.

 

Aquests estudis preveuen -si continua el ritme d'escalfament-  per a finals del present segle, el 2100, un panorama bastant desolador per a la platja i part del terme de Tavernes. La zona  d’Els Marenys, la Marina, la Partida.... o siga la part est del terme quedaria inundada i dins de la mar, pràcticament fins a la carretera Nacional de Borderia. 

 

 

Zona inundada per la mar en 2100 segons els estudis

  

Però no només seria el terme de Tavernes sinó tota la costa de la Safor-Valldigna, i si afinem més, el golf de València perdrà les actuals platges, amb desaparició de l'Albufera.  I si anem més lluny, des del Cap de Creus fins a Gibraltar, el litoral mediterrani és un dels fronts considerats de major risc d'inundació en el futur. 

 
Hi ha una advertència general sobre l'emergència climàtica, que es traduirà en episodis més violents de pluges torrencials com les derivades de les DANA. En la temperatura hi ha consens científic general que estan pujant en el planeta, però les prediccions sobre pluviositat no són encara precises. Organismes com l'ONU –i els seus experts per a l'emergència climàtica, l'IPCC–  afirmen que hi haurà més episodis extrems de precipitacions, amb fortes descàrregues en poques hores.

 

Els mapes-gràfics de zones inundables foren extretes en el seu dia del eldiario.es creuant àrees inundables del Sistema Nacional de Cartografía de Zonas Inundables (SNCZI) del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, amb els plànols cartogràfics de tots els edificis de Cadastre.