La desactivació de la capacitat de protesta dels ciutadans amb la Llei Mordassa (II PAS), el
PP l’ha completada amb l'ocupació de les instàncies judicials. L'empobrimentdels ciutadans (I PAS) s’ha silenciat al carrer i el càstig de la corrupció es frena en els
tribunals.
El 24 de maig el Consell General del Poder Judicial (CGPJ),
de majoria conservadora, va nomenar a Concepción Espejel com a presidenta de la Sala Penal de
l'Audiència Nacional. La sala jutja les
grans causes de corrupció i delinqüència econòmica i són moltes les obertes
contra el PP: Gürtel, Púnica, Bárcenas, Lezo…
Espejel va ser recusada pels seus propis companys del tribunal
que enjudiciava els papers de Bárcenas i el cas Gürtel, una de les majors
causes de corrupció del PP i on haurà de declarar Mariano Rajoy, en qualitat de
testimoni. De res ha servit que Espejel haja estat apartada set causes per la vinculació
amb el PP.
Espejel va rebre 11 vots i entre ells el més significatiu el
de Carlos Lesmes, dues vegades director general –d'Objecció de Consciència i de
Relacions amb l'Administració de Justícia– en governs de José María Aznar. Per
si no fos prou, Lesmes ha participat en prop d'una vintena de cursos
organitzats per FAES, o siga no és un tècnic sinó un ideòleg orgànic del PP. En aquest moment és president del Tribunal
Suprem i president del CGPJ, l'òrgan que governa als jutges.
Amb Espejel i Lesmes, el PP s'assegura l'Audiència Nacional,
el Suprem i el CGPJ. Però és que, a més, al capdavant de la Sala II del Suprem
té col·locat a un altre fidel servidor, Manuel Marchena, la mà dreta del
ministre Rafael Catalá. A les seues mans estan els judicis dels aforats.
I si algú alberga la il·lusió que, enfront dels magistrats,
actue el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, que perda
l'esperança. Ell va nomenar Manuel Moix
com a Fiscal en Cap Anticorrupció, càrrec on no va durar tres mesos en
descobrir-se que tenia una societat en un paradís fiscal. També ha vist com el
Congrés l’ha reprovat, a ell mateix, al seu protegit Moix i al mateix ministre
de Justícia, Rafael Catalá.
L'última pota del Poder Judicial controlada pel PP és el
Tribunal Constitucional, on solament 4 dels 12 vocals són considerats
“progressistes”. El presideix l'ultraconservador Juan José López Rivas.
Què els queda per ocupar? Res. I arribats ací recordar la queixa constant de
les associacions de jutges per les ingerències polítiques en la seua tasca i la
falta de mitjans amb què hi treballen. Un
magistrat comentava, després del nomenament de Espejel, que si Justícia tinguera
el sistema informàtic del Ministeri
d'Hisenda, la meitat de les causes pendents estarien resoltes.
1 comentari:
Aquest pas, que malauradament potser passa desapercebut per a la majoria, és molt preocupant perquè soscava la justicia; i sense justicia no hi ha democràcia.
Publica un comentari a l'entrada