L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.241
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
68.216

divendres, 28 de juliol de 2017

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Les decisions judicials arbitràries i l’ofec econòmic ens empenyen a la confrontació amb l’estat espanyol





El Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat. El TSJ diu que es  discrimina el castellà. El tribunal considera que el fet que el decret de plurilingüisme oferesca més plurilingüisme als qui demanen el plurilingüisme és una discriminació.

El decret establia tres  possibles itineraris, cadascun dels quals incrementa el grau de plurilingüisme respecte de l’anterior. L’itinerari menys avançat deixa la situació com fins ara, amb gran preponderància del castellà. El més avançat conté més valencià i més anglès, perquè és l’opció més plurilingüe. La majoria de les escoles valencianes va optar per les opcions més plurilingües, cosa que va generar una preocupació gens dissimulada en el PP i en Ciutadans i entre els seus mitjans afins, o siga pràcticament tots els valencians excepte alguns digitals.

El 54% dels centres va triar l’opció més plurilingüe i un 84% del total va optar per opcions que representaven més presència del valencià a l’aula. Ahir, el TSJ va fer saltar per l’aire tota la previsió i el govern valencià va anunciar que acatava la sentència, des de la discrepància profunda amb el seu significat.

La votació  en els centres era una gran legitimitat del decret,  ara rebutjada pel tribunal. El decret té l’origen en la voluntat dels votants, que, en definitiva, han configurat un govern que es presentava a les eleccions amb un compromís clar de fer avançar la llengua pròpia. L’ofensiva espanyolista (PP i CS, majorment) ha trobat en els tribunals la màquina per a tombar la voluntat popular. Que els valencians votem en els centres el que vulguem, però no podem governar com volem.

L’agressivitat dels tribunals desconcerta el govern valencià. De la mateixa manera que ho fa la intransigència del govern espanyol pel que fa al finançament de la Generalitat i la política d’infraestructures. El full de ruta de l’Acord del Botànic no preveia un enfrontament directe amb el govern espanyol. Es pensava que, malgrat ser del PP, el govern espanyol acabaria entenent que el finançament de la Generalitat és impossible i que perjudica de manera greu els valencians.

La situació quan al finançament és dramàtica i el conflicte ja ha arribat al carrer. El passat mes de juny, ja va haver-hi una manifestació contra els pressupostos de l’estat reclamant “‘les claus de la caixa”.  Una denuncia implacable l’espoliació fiscal i l’incompliment del finançament de la Generalitat.

Un canvi geopolític


Els atacs a la llengua són una agressió a les decisions democràtiques dels consells escolars, i com el mal finançament van estenent la sensació d’un canvi geopolític major al País Valencià. Cada dia més, el País Valencià es situa entre els desafectes a les decisions de Madrid.

El paper de Compromís al congrés espanyol ha reforçat aquesta imatge perquè mai a Madrid no estaven acostumats a tindre diputats valencians exercint de valencians i, que damunt influïren. Compromís, i en concret Joan Baldoví, han jugat molt bé les cartes en aquest sentit i s’han convertit de manera indiscutida en la veu valenciana i en una veu incòmoda i molt independent.  Baldoví ha aconseguit més visibilitat que no havia tingut mai el valencianisme.

Hi ha un gir valencianista que implica el reconeixement del caràcter de nacionalitat històrica del País Valencià i la demanda d’un federalisme asimètric amb respecte especial a la plurinacionalitat. Fins si tot el  PSPV diu, en la seua ponència, que el País Valencià “és una nacionalitat històrica basada en un poble constituït des del 1238”  i assegura que “el País Valencià és un subjecte polític que va ser reduït en favor d’un nou estat nació emergent: l’espanyol”. No cal ni dir que això no fa gràcia a Madrid.

I una anècdota famosa de la transició: En un concert de Raimon un famós membre de l’oposició democràtica, encara clandestina, es va adreçar a Joan Fuster i li va dir que quan manaren ja els atorgarien un estatut d’autonomia. Fuster li va respondre que era valencià i el polític  va dir: “Amb una Catalunya ja en tenim prou, no fotem!’ 

Fa cinquanta anys, durant els quals, l’estat, Madrid, governés qui governés, PP i PSOE, han gaudit d’un País Valencià dòcil, que no els donava problemes. Sembla ser que això s’ha acabat.

Basat en un article de Vicent Partal a Vilaweb

L'Estat de la Qüestió només expressa l'opinió de l'equip de La Cotorra

1 comentari:

Veïna ha dit...

El PP no ha aprés res del que està passant a Catalunya i que es va agreujar per culpa del recurs en contra del seu Estatut. I com res ha aprés segueix fent els mateixos errors ara també al País Valencià.