Veí afectat del carrer la Barca, ens envia aquest escrit per a la seua publicació:
L’home és l’únic animal que ensopega sempre amb la mateixa pedra , és un refrany que a la gent de la Valldigna en general i de Tavernes en particular no li ha de resultar massa estrany.
Ja fa molts anys, un alcalde valler ens va ficar a sobre, un mur de contenció que tancava l’eixida de la vall a la mar i bescanviava la geografia i la climatologia de la nostra estimada vall , passant a ser una mica menys digna. D’aquella bestiesa cap habitant de la vall va treure cap contraprestació pública o personal, si més no, potser si , potser no... però el mur de l’autopista restarà per molts anys.
Molts anys desprès, un altre alcalde valler ens va ficar a sobre un perill descomunal que travessava tota la vall per l’ombria i bescanviava la geografia i l’entorn mediambiental de la nostra estimada vall, passant a ser una mica menys digna i encara més, posava en dubte la salubritat pública de la nostra gent. D’aquella bestiesa cap habitant de la vall va treure cap contraprestació pública o personal, si més no, potser si , potser no... però la línia d’alta tensió restarà per molts anys.
Carrer La Barca nº 21 , quatre gotes d’aigua i una quarta part del poble sense llum. El problema sempre el mateix , un antic transformador elèctric públic a dintre d’una comunitat privada de veïns. La solució sempre la mateixa , un camió amb un container que porta al damunt un generador que nit i dia , nit i dia sense parar , dóna potència al transformador. Soroll i tremolor continuada i el veïnat a fer punyetes.
I l’actual alcalde valler sense adonar-se de les molèsties causades al veïnat o si se n’adona, no hem vist solucions..
La nit del 5 de març del 2010, un altre espectacle per recordar, des de les vuit (8) de la nit fins les dues (2) de la matinada sense llum, amb el perill del menjar podrint-se a la nevera , sense contemplacions amb els nostres majors que viuen a pisos alts sense ascensor, xiquets i nadons amb la por al cos, etc.
L’alcalde actual amic i company d’aquell de trista memòria, el qual ens va ficar l’alta tensió a sobre, no pot treure cap contraprestació per a bé del poble a una empresa que tant de mal li ha fet a la vall i solucionar d’una .... vegada el problema de la llum, si més no, potser si , potser no... Set-cents dotze anys desprès, cap valler creu que viu a una vall digna.
Un sobradament afectat entre els més de mil.