Avui, dia 1 de maig, se celebra en gairebé tot el Món el Dia del
Treball, una jornada reivindicativa del moviment obrer nascuda durant
la Revolució Industrial i que va ser declarada festiva al
Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional el 1889.
La
idea naix de l'homenatge a un grup de sindicalistes nord-americans
condemnats per participar en la vaga de l’1 de maig de 1886 a Chicago,
en reivindicació de les 8 hores laborals. Les organitzacions laborals i
sindicals estaven al carrer per reclamar i exigir
una jornada laboral de vuit hores que la patronal no complia, tot i que
la Llei Ingersoll la reconeixia.
La
vaga va durar tres dies, fins al 4 de maig, dia en que va tindre lloc
la denominada Revolta de Haymarket, durant la qual un desconegut va
llançar una bomba a la policia que dissolia una manifestació de forma
violenta. Van ser detinguts vuit obrers i cinc foren condemnats a mort.
La vaga va acabar amb milers de treballadors ferits i molts despatxats
del treball, una majoria eren immigrants europeus.
Els
fets marcaren l'inici d'una jornada que se celebra a quasi tots els
països, tot i que Estats Units i el Canadà la celebren el primer dilluns
de setembre amb el nom de Labor Day. La reivindicació de les vuit hores
de feina no arribarà a Espanya fins al 1919, amb la vaga de La
Canadenca, quan la plantilla de l'empresa elèctrica entre febrer i març
es va declarar en vaga i, de rebot, Barcelona es va quedar sense sense
llum, sense pa i sense serveis mínims.
La
festa de l’1 de maig adquireix gran importància en finalitzar la segona
guerra mundial sobre tot per l'augment de països de règims socialistes,
cas de l’antiga Unió Soviètica, i gràcies també a la propaganda i
importància que se li donava al dia en els països de la seua influència.
L’Església,
durant el papat de Pius XII, va declarar el dia com a la festivitat de
Sant Josep Obrer, un intent de fer més suau la reivindicació i la lluita
laboral que representava la jornada.
 |
| Revolta de Haymarket |
L'1 de Maig a l'estat espanyol
A
l'Espanya l'1 de Maig no va començar bé. En l'època de la Restauració,
amb socialistes i anarquistes dividits, es va aconseguir el 1890 que
30.000 persones es manifestaren a Madrid.
En els anys següents,
les autoritats van respondre les mobilitzacions amb repressió, de manera
que fins a 1902 no es va celebrar amb actes públics, després del qual
arribava un temps de tolerància, i les manifestacions eren l'acte
central de les celebracions que s'amenitzaven per bandes de música que
interpretaven himnes obrers.
Les protestes van tornar en 1921 amb
un 1 de Maig que exigia responsabilitats per la guerra de Marroc on els
obrers posaven la sang, perquè els privilegiats es deslliuraven del
servei militar a canvi d'una aportació econòmica. El desastre de la
guerra impulsava el dictador Miguel Primo de Rivera a ocupar el poder.
Durant el seu mandat les úniques celebracions permeses del Dia del
Treball havien de fer-se a porta tancada.
En la Segona República,
les organitzacions obreres van gaudir de més llibertat, però no de més
unió. El primer 1 de Maig, en 1931, es va celebrar amb enfrontament
polític: Els socialistes volien una jornada lúdica mentre els
anarquistes apostaven per un dia de lluita. Cinc anys després, 1 de maig
de 1936, la festivitat reflectia l'ambient de tensió en una nació
polaritzada entre l'esquerra i la dreta. A Madrid van eixir al carrer
mig milió de persones, entre ensenyes republicanes i banderes roges.
En
la Guerra Civil, l'1 de Maig només es commemorava en la zona
republicana. En el territori sublevat franquista va estar prohibit per
ser una jornada símbol de l'esquerra i de la lluita de classes.
 |
| Festa d'Exaltació del Treball Nacional. |
En
1939, amb la victòria franquista es van il·legalitzar els sindicats i
els partits d'esquerra. Només es permetien les aclamacions al nou Estat,
però l'1 de Maig tradicional, Franco el va convertir el 18 de
juliol, aniversari del “alçament nacional”, en una festa d'Exaltació
del Treball Nacional.
Després de la Segona Guerra Mundial, amb
el planeta dividit en un bàndol capitalista i un altre socialista,
l'Església catòlica va voler assignar un sentit cristià a l'1 de Maig i,
com hem dit, va establir la festivitat de Sant Josep Artesà, o Sant
Josep Obrer.
La dictadura de Franco celebrava el dia de Sant
Josep Artesà amb actes del sindicat vertical, destinats a cantar les
glòries del règim. La lluita de l'esquerra es limitava a concentracions
urbanes, no arribaven a ser manifestacions, que eren dissoltes per la
policia amb facilitat,
Franco va morir el novembre del 1975 i
les organitzacions sindicals van ser legalitzades a l'abril de 1977,
però la primera celebració autoritzada va ser en el 1978, i organitzada
conjuntament pels dos grans sindicats UGT i CCOO, però en 1983 es va
trencar la unió fins a la vaga general del 14 de desembre del 1988, que
recuperaren la concòrdia. Des de llavors, al costat de les
reivindicacions laborals, s'ha protestat per altres assumptes d'interés estatal o internacional.
