L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dilluns, 2 de gener del 2023

FESTIVERN 2022: La zona d'acampada, ja quasi neta, s'acabarà de netejar al llarg del dia d'avui

 
L'empresa concessionària de la neteja de Tavernes (Agricultores de la Vega SA) ha començat avui de bon matí la tasca de neteja de la zona d'acampada. Els operaris de l'empresa, recolzats per maquinària, han començat per la neteja de la zona que hi ha mes aprop de la carretera comarcal, més prioritària perquè és una zona on solen aparcar els camions i els vehicles de moltes colles de collidors i de veïns, i per tant era convenient iniciar aviat per no destorbar les tasques agrícoles en el cas de collidors.
 
 
 


 

A partir d'ací. i seguint el sentit que marca l'avinguda de Marjaletes cap al riu Vaca, la zona s'estava netejant. Es vol que tot torne a la normalitat el més aviat  possible i l'empresa no s'estalvia esforços en personal i mitjans per a fer-ho possible. En el moment de prendre aquestes fotografies, 10 del matí, només quedava pendent de netejar alguns trams més prop del riu Vaca.
 
 
 
 


 
Al mateix temps, altres empreses contractades per l'organització del Festivern iniciaven les tasques de neteja i buidatge dels policlínics portàtils per carregar-los als camions i endur-se'l.

Al llarg del dia d'avui es confia que la zona estiga completament neta i es torne a la normalitat.
 
 

Entrem a la setmana dels Reis d'Orient: la història de l'estrela de Betlem, realitat o ficció?

 

 Hem entrat en la setmana dels Reis d’Orient. Sí, heu llegit bé, Reis d’Orient, els personatges que la vesprada del dia 5 de gener recorreran els carrers de Tavernes, i no hem de dir ni “Reis Mags” ni “Reis Màgics”, una traducció del castellà “Reyes Magos”. En valencià, els reis venen de l’Orient, i de tota la vida al llarg dels segles han estat nomenats Reis d’Orient, no pas Reis Mags.

I el dia 5, per la vesprada-nit, les famílies presenciarem la “cavalcada” (no cavalgata) que es el nom que rep la passejada del seguici reial pels nostres carrers.

Tots sabem també que la tradició ens diu que els Reis d’Orient van ser guiats fins al pessebre per una estrela, l’estrela de Betlem. Però darrere d’aquesta tradició, què hi ha? Els astrònoms han intentat explicar aquesta història amb la reconstrucció dels possibles esdeveniments en el cel de fa 2.000 anys. La història dels Reis és narrada  a l'Evangeli de Mateu i, segons el relat, van seguir una estrela fins al lloc de naixement de Jesús a Betlem i li van entregar regals d'or, encens i mirra.

 

 

La història forma part de la tradició cristiana però no hi ha proves històriques que donen suport a l'existència dels Reis d’Orient o la seua visita per a veure a Jesús: no s'esmenten en un altre text històric o religiós, tampoc de la seua visita a Betlem ni tampoc hi ha cap altra prova d'una estrela en el firmament que els guiés. 

És possible que la història dels Reis d’Orient s'afegira a l'Evangeli de Mateu per a establir una connexió entre Jesús i la resta del món per ser representants de terres i cultures estrangeres. La història té un atractiu per a la ciència: proporciona una dada astronòmica (una nova estrela) i això és una cosa que els científics poden comprovar. Basant-se en càlculs astronòmics, aquestes són algunes de les possibles explicacions:

L'estrela de Betlem va ser una explosió d'una supernova?

Al segle XVII va ser Johannes Kepler qui va insinuar que els Reis d’Orient van veure l'explosió d'una nova o supernova i ha tingut molts seguidors des de llavors. No obstant això, no hi ha constància de tal esdeveniment a Occident.

L'estrela de Betlem era un cometa?

Una explicació que té els seus orígens en el teòleg cristià Orígens l'any 248. Un avantatge de la teoria dels cometes és el seu desplaçament pel cel al llarg dels mesos, i encaixa amb l'Evangeli que l'estrela “es va moure” mentre dirigia als Reis d’Orient. Aqueix argument es pot aplicar a un objecte que es mou amb les estreles del cel en un viatge que duraria alguns mesos. 


 

O era un punt estacionari del moviment de Júpiter?

Júpiter, en la seua trajectòria aparent a través del cel, es mou d'est a oest a través del fons estrellat tal com avancen les nits. Aquest moviment, com ocorre amb els altres planetes, es deu als moviments relatius de la Terra i sembla alentir-se i després detindre's quan el planeta aconsegueix un “punt estacionari”. A continuació, el planeta sembla moure's a l'inrevés, d'est a oest durant alguns dies, es deté de nou i reprèn el seu moviment d'oest a est. Un dels punts estacionaris podria haver ocorregut quan Júpiter estava sobre Betlem durant algunes nits. Però això no és gens extraordinari, ja que ocorre tots els anys.

A banda dels possibles fenòmens astronòmics de fa 2.000 anys, sorgeixen altres problemes. Les estreles, els planetes, els cometes, tots els cossos celestes es mouen de manera aparent (en realitat qui es mou és la Terra), amb l'excepció de l'Estrela Polar. L'estrela de Betlem apareix en l'evangeli de Sant Mateu “a l'est”, però és impossible que es quedara quieta allí per a guiar als Reis Mags, i molt menys que es quedara “aparcada” damunt del pessebre.

La major part de les històries mítiques de la Bíblia resultem improbables si s'eliminen els miracles com a explicació, però... ja sabem de la importància de la fe en la religió.

 

 

diumenge, 1 de gener del 2023

El Festivern a vista d'ocell, des de les Fontetes de Cantus

 

Dia 1 de gener del 2023. Comencem l'any i de nou hem efectuat una pujada a les Creus en un dia primer d'any que està resultant esplèndid. Les vistes de la Valldigna són espectaculars, com ho són també les del Festivern des de les Fontetes de Cantus, aconseguides amb zoom, abans de que comence a desmuntar-se l'acabada.

 

 

Amb els nostres millors desitjos d'un Bon Any 2023

El Festivern 2022 ja és història... visca el Festivern 2023!!! Amb Zoo? Segurament...

El Festivern (parcial) des de les Fontetes de Cantus (fotografia d'avui 1 de gener)
 
 
El Festivern 2022 ja és història i com a balanç cal reconéixer que no ha estat tan multitudinari com altres anys: els anys de pandèmia i la saturació de festivals per tot el territori valencià han pesat. Així i tot, cal remarcar una molt bona organització, amb una correcta planificació dels espais d'acampada i allò que és important: no hi ha hagut cap incident digne de destacar.  
 

Nit de Cap d'Any
 
I això no ho diguem nosaltres, sinó el servei de vigilància que la promotora ha establit en aquests quatre dies i que ha lloat el comportament exemplar, amb un alt sentit sentit cívic, tranquil, respectuós, educat, cosa que també es reconeix entre el veïnat valler.
 
 

Les millores en la zona d’acampada,  acotada i encerclada per tanques, amb el control d’entrada i d’eixida, amb la delimitació d’espais interiors per a les tendres, amb la marcació de camins perquè qualsevol vehicle d’urgència hi puga circular, són qüestions que els campistes han rebut bé perquè al cap i la fi, tots reconeixien que és per la seua seguretat.

Tavernes i el Festivern novament han estat triats per milers i milers de joves per gaudir d'una excel·lent representació dels grups i la música en valencià i per donar la benvinguda al 2023. Ni més ni menys com ve passant des del 2011 fins ara, excepte la parada obligada per la pandèmia. Una excel·lent promoció de la ciutat amb l'afegit com tantes vegades s'ha dit de transformar-la en aquests dies en una ciutat viva i alegre.
 

Nit de Cap d'Any
 
 
Malgrat això, sempre hi ha gent en contra del Festivern, i com ja passa des del 2011, desitgen i voldrien que el Festivern desaparegués dels esdeveniments de Tavernes. I si no tenen motius ni poden dir res en contra,  se'ls invents. Tot i no acudir ni assistir-hi, posen pegues amb qüestions com si les zones d’acampada, la vigilància, els preus o demanen coses ja previstes, com rebaixa de preus als vallers.


Nosaltres, com a vallers, orgullosos del Festivern

El Festivern 2022 ja és història. Com marca el costum caldrà cridar: ¡Visca el Festivern 2023! I esperem que de nou a Tavernes. Hi ha localitats interessades en arreplegar-lo, amb els braços oberts, però una cosa sembla clara i així ho va dir el regidor de festivals, Josep Llácer, la nit de divendres: amb Compromís en el govern, l'aposta serà continuar potenciant Tavernes com a localitat de festivals. El Festivern és prioritari i l'any que ve amb Zoo en el cartell?  Això s'esta gestionant ara. 

Josep Llácer, responsable de l'àrea de Festivals

Nosaltres, com a vallers i valencians, estem orgullosos  d'un Festivern valler perquè des del 2011 és "de casa".  I més orgullosos perquè canta en valencià i ens ha portat unes festes nadalenques més alegres, amb bon ambient, sana alegria, diversió, el poble ple de joventut, de música, d’il·lusió...

El Festivern va associat al nom de Tavernes, convertida en referent en els ambients musicals valencians. I són molts els veïns i veïnes els qui estem orgullosos de vore el nostre poble en el  centre dels mitjans de comunicació aquests dies, de ser un referent musical per als valencians i valencianes.


Primera setmana de l'Any Nou, la setmana dels Reis d'Orient i de la tradicional casca, el dolç valencià

 
Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.

És temps de Reis d'Orient i, per tant, és temps de casca, un dolç tradicional valencià, de sempre, que es recupera els darrers anys a poc a poc i en algunes poblacions gràcies a l'interés de forners i particulars que lluiten perquè no es perda aquest dolç  nostre. A Tavernes era una de les tradicions del dia de Reis, però avui pràcticament ha desaparegut substituït pel "roscón" de Reis industrial (cal dir millor tortell) .
 
La casca, com a dolç valencià tradicional, gaudeix d'una ingredients bàsics que formen part de  la  rebosteria popular, de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato, ous... 
 

La  tradició mana de regalar-la als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i a les filloles  i també els iaios als néts.  Avui dia ha estat substituït majorment pel tortell, un dolç d’origen francés i que suposadament va entrar a les nostres terres després de la batalla d’Almansa i l'arribada dels reis francesos de la casa de Borbó. El denominat "Gâteau des Rois" (Pastís dels Reis)
o allò que és el mateix el "Roscón de Reyes", suposarà a poc a poc la fi de la casca com a dolç tradicional valencià.
 
I serà sobre tot a partir dels anys 1970, quan el "Roscón" s'elaborarà de forma massiva i industrial, i s'imposarà primer a les capitals, després als pobles, en substitució de la casca, producte de la rebosteria tradicional i que majorment també s'elaborava a casa, com els pastissets, el torro de cacau, el torró de gat.... fins i tot ha desaparegut el seu nom dins dels dolços i, si pregunteu per la casca de Reis, segurament trobareu que molts no us sabran dir ni que és. 
 
 
 
De fa molts anys, quan arriben aquestes dades, nosaltres fem ací sempre una referència a aquest dolç, amb la millor voluntat de sumar nous valencians i valencians que n'elaboren. Cal recuperar les nostres tradicions i tornar la casca al lloc que li correspon dins de la rebosteria tradicional, com a dolç genuí nostre, tan genuí com puga ser la paella, l'arnadí o l'arròs al forn, 
 
Elaborar-la a casa no és gens difícil ni complicat. Més davall us deixem receptes. A més, tampoc els ingredients no són complicats i majorment els tenim a casa, com hem dit l'ametlla, sucre, moniato, ous, llima i canella... i es fàcil donar-li la forma redona o també de serp, acompanyada al voltant de llepolies com monedes de xocolate, confits, caramels... 
 
 
 
La casca s'ha elaborat durant molts segles al nostre País i referències en trobem en el "Llibre de Coch", el primer receptari en valencià de l'any 1520, on hi ha una recepta de la casca que s'ha mantingut sense grans variacions fins avui. Inicialment era un dolç que s'elaborava per a qualsevol dia de celebració familiar o festa de l'any, però a partir del segle XVIII passaria a identificar-se amb la festa dels Reis d'Orient, fins ara mateix.

També hi havia la tradició que després la cavalcada de Reis els xiquets i xiquetes deixaren sobre la taula de casa, dolços i mistela per als Reis d'Orient, i palla i garrofes per als rossins, una tradició que s'expressava amb els versos que hem publicat dalt com a introducció. L'endemà en despertar els menuts comprovaven com els reis i els cavalls havien menjat, i a canvi, havien deixat la casca. En alguns llocs, com hem dit,  hi ha els costum que són els padrins i padrines qui regalen la casca als fillols i filloles, i en altres són els iaios. 

 



La recepta
 
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur segur que receptes hi ha moltes, i totes compartiran els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber quantes i quantes varietats de casca hi havia a Tavernes de manera que segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit. Ací us n'hem presentat de diferents amb diverses decoracions. Podeu provar amb la vostra. Com se sol dir: la imaginació al poder, en aquest cas per elaborar i decorar la casca.


 
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou 
 
 Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canells i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!

Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
 

 
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn precalfat 180 graus uns vint minuts.

La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!



Una altra recepta 

Una altra recepta, aquesta de la històrica i famosa pastissèria Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una serp o anguila. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si fórem a Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antiadherent o millor de neula.

Ingredients:
•    1 kg d’ametla en pols
•    500 g de sucre
•    200 g de farina fluixa
•    6 ous
•    Confitura de moniato
•    Neules
•    Glaça reial
 
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.

Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato. 

I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar la serp amb ou, posar-la al forn a uns 200 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.  

Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència.
 
NOTA: Aquest article el publiquem quan s'acosta el dia de Reis de fa molts anys. Entre tots ho podem fer: recuperar la casca com a tradició vallera i valenciana que és.

 

FESTIVERN 2022: Bon ambient i molta animació al Concurs de Paelles

 
 
Dissabte a migdia i al llarg de les primeres hores de la vesprada una bona colla de joves s'ha aplegat a la Plaça Major per participar en el tradicional Concurs de Paelles del Festivern-Dacsa.
 
L'acte festiu compta compta amb la col·laboració del nostre Ajuntament quan a la infraestructura. El regidor de l'àrea de festivals, Josep Llàcer, i la regidora de Festes, Encar Mifsud, ambdós de Compromís, seguiren atentament totes les evolucions de preparatius, cuiners i demés per tal que tot eixirà bé i amb èxit.
 
 
Mentre els cuiners "lluitaven" amb els calders i ingredients, en l'envelat de la plaça tenia l’anomenat “vermut musical”, un concert musical amb el protagonisme de la xaranga "Xe Kin Ampastre" que va animar els assistents mentre es cuinaven les paelles.
 
 
 
 

I de nou el que sol passar quan les paelles les cuinen persones de distints punts geogràfics:
moltes i diverses paelles, sempre respectant els ingredients bàsics de pollastre, conill, els fesols de trencar i l’arròs que no han faltat, però després estava el “particolare” que aplicava cada cuiner segons la seua localitat, però sempre  amb la bona i la millor voluntat i ganes de fer la millor.
 
 
 
  Un bon ambient com està resultant el Festivern i amb això contribuïa l'animació que a l'envelat de la Plaça Major posava la xaranga, com podeu vore a les imatges, tot i que fora no faltava tampoc el toc animat d'algun grup, que s'animava fins i tot a elevar distints "castells" davant la mirada expectant i posterior aplaudiment.
 

 

Música alegra a la Plaça Major i voltants, els cuiners que continuaven la la cocció i com sempre els comentaris dels que miraven: jo ho sofregiria un poc més; ¿no li has posat massa aigua?, igual et queda l'arròs cru, li falta aigua, tot en en un ambient alegre, sempre animat i de bon rotllo i germanor. 
 
 
A l'hora de les qualificacions, realment el que importava menys era el resultat i com es comentava ser el primer o ser el darrer del concurs no importava, i allò que valia eren les bones hores passades i passar-ho bé.