Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
És
temps de Reis d'Orient i, per tant, és temps de casca, un dolç tradicional valencià, de
sempre, que es recupera els darrers anys a poc a poc i en algunes poblacions gràcies a l'interés
de forners i particulars que lluiten perquè no es perda aquest dolç nostre. A Tavernes era una de les tradicions del dia de
Reis, però avui pràcticament ha desaparegut substituït pel "roscón" de Reis
industrial (cal dir millor tortell) .
La
casca, com a dolç valencià tradicional, gaudeix d'una ingredients bàsics que formen part de la rebosteria popular, de Tavernes i de
qualsevol
poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato, ous...
La tradició mana de regalar-la als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i
a les filloles i també els iaios als néts. Avui dia ha estat substituït majorment pel tortell,
un dolç d’origen francés i que suposadament va entrar a les nostres
terres després de la batalla d’Almansa i l'arribada dels reis francesos
de la casa de Borbó. El denominat "Gâteau des Rois" (Pastís
dels Reis) o allò que és el mateix el "Roscón de Reyes", suposarà a poc a poc la fi de la casca com a dolç tradicional valencià.
I
serà sobre
tot a partir dels anys 1970, quan el "Roscón" s'elaborarà de forma
massiva i industrial, i s'imposarà primer a les capitals,
després als pobles, en substitució de la casca, producte de
la rebosteria tradicional i que majorment també s'elaborava a casa, com
els pastissets, el torro de cacau, el torró de gat.... fins i tot ha
desaparegut el seu nom dins dels dolços i, si pregunteu per la casca de
Reis, segurament trobareu que molts no us sabran dir ni que és.
De
fa molts anys, quan arriben aquestes dades, nosaltres fem ací sempre una referència a
aquest dolç, amb la millor voluntat de sumar nous valencians i
valencians que n'elaboren. Cal recuperar les nostres tradicions i tornar
la casca al lloc que li correspon dins de la rebosteria tradicional,
com a dolç genuí nostre, tan genuí com puga ser la paella, l'arnadí o
l'arròs al forn,
Elaborar-la
a casa no és gens difícil ni complicat. Més davall us deixem receptes. A
més, tampoc els ingredients no són complicats i majorment els tenim a casa, com
hem dit l'ametlla, sucre, moniato, ous, llima i canella...
i es fàcil donar-li la forma redona o també de serp, acompanyada al
voltant de llepolies com monedes de xocolate, confits,
caramels...
La
casca s'ha elaborat durant molts segles al nostre País i referències en
trobem en el "Llibre de Coch", el primer receptari en valencià de l'any
1520, on hi ha una recepta de la casca que s'ha mantingut sense grans
variacions fins avui. Inicialment era un dolç que s'elaborava per a qualsevol
dia de celebració familiar o festa de l'any, però a partir del segle XVIII
passaria a identificar-se amb la festa dels Reis d'Orient, fins ara
mateix.
També
hi havia la tradició que després la cavalcada de Reis els xiquets i
xiquetes deixaren sobre la taula de casa, dolços i mistela per als Reis
d'Orient, i palla i garrofes per als rossins, una tradició que
s'expressava amb els versos que hem publicat dalt com a introducció.
L'endemà en despertar els menuts comprovaven com els reis i els cavalls
havien menjat, i a canvi, havien deixat la casca. En alguns llocs, com hem dit, hi ha
els costum que són els padrins i padrines qui regalen la casca als
fillols i filloles, i en altres són els iaios.
La recepta
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur
segur que receptes hi ha moltes, i totes compartiran els ingredients
bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per
saber quantes i quantes varietats de casca hi havia a Tavernes de manera
que
segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit.
Ací us n'hem presentat de diferents amb diverses decoracions. Podeu
provar amb la vostra. Com se sol dir: la imaginació al poder, en aquest
cas per elaborar i decorar la casca.
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una
vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla
mòlta, la canells i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de
fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!
Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de
forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem
donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit
enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5
cm de diàmetre).
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim
de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar
la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una
mena de roda i la posem al forn precalfat 180 graus uns vint minuts.
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig
el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al
damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a
temperatura ambient i… bon profit!!!
Una altra recepta
Una
altra recepta, aquesta de la històrica i famosa pastissèria Tano de Gandia, i on es fuig de la forma
circular per adaptar la forma d’una serp o anguila. També li podeu donar
vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si fórem a
Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper
antiadherent o millor de neula.
Ingredients:
• 1 kg d’ametla en pols
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar
la serp amb ou, posar-la al forn a uns 200 graus uns 15 minuts perquè
es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta
amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es
barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que
ens servirà per a decorar la casca.
Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i
el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de
“cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa.
Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència.
NOTA:
Aquest article el publiquem quan s'acosta el dia de
Reis de fa molts anys. Entre tots ho podem fer: recuperar la casca com a
tradició vallera i valenciana que és.
