L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com
dilluns, 2 de gener del 2023
FESTIVERN 2022: La zona d'acampada, ja quasi neta, s'acabarà de netejar al llarg del dia d'avui
Entrem a la setmana dels Reis d'Orient: la història de l'estrela de Betlem, realitat o ficció?
Hem entrat en la setmana dels Reis d’Orient. Sí, heu llegit bé, Reis d’Orient, els personatges que la vesprada del dia 5 de gener recorreran els carrers de Tavernes, i no hem de dir ni “Reis Mags” ni “Reis Màgics”, una traducció del castellà “Reyes Magos”. En valencià, els reis venen de l’Orient, i de tota la vida al llarg dels segles han estat nomenats Reis d’Orient, no pas Reis Mags.
I el dia 5, per la vesprada-nit, les famílies presenciarem la “cavalcada” (no cavalgata) que es el nom que rep la passejada del seguici reial pels nostres carrers.
Tots sabem també que la tradició ens diu que els Reis d’Orient van ser guiats fins al pessebre per una estrela, l’estrela de Betlem. Però darrere d’aquesta tradició, què hi ha? Els astrònoms han intentat explicar aquesta història amb la reconstrucció dels possibles esdeveniments en el cel de fa 2.000 anys. La història dels Reis és narrada a l'Evangeli de Mateu i, segons el relat, van seguir una estrela fins al lloc de naixement de Jesús a Betlem i li van entregar regals d'or, encens i mirra.
La història forma part de la tradició cristiana però no hi ha proves històriques que donen suport a l'existència dels Reis d’Orient o la seua visita per a veure a Jesús: no s'esmenten en un altre text històric o religiós, tampoc de la seua visita a Betlem ni tampoc hi ha cap altra prova d'una estrela en el firmament que els guiés.
És possible que la història dels Reis d’Orient s'afegira a l'Evangeli de Mateu per a establir una connexió entre Jesús i la resta del món per ser representants de terres i cultures estrangeres. La història té un atractiu per a la ciència: proporciona una dada astronòmica (una nova estrela) i això és una cosa que els científics poden comprovar. Basant-se en càlculs astronòmics, aquestes són algunes de les possibles explicacions:
L'estrela de Betlem va ser una explosió d'una supernova?
Al segle XVII va ser Johannes Kepler qui va insinuar que els Reis d’Orient van veure l'explosió d'una nova o supernova i ha tingut molts seguidors des de llavors. No obstant això, no hi ha constància de tal esdeveniment a Occident.
L'estrela de Betlem era un cometa?
Una explicació que té els seus orígens en el teòleg cristià Orígens l'any 248. Un avantatge de la teoria dels cometes és el seu desplaçament pel cel al llarg dels mesos, i encaixa amb l'Evangeli que l'estrela “es va moure” mentre dirigia als Reis d’Orient. Aqueix argument es pot aplicar a un objecte que es mou amb les estreles del cel en un viatge que duraria alguns mesos.
O era un punt estacionari del moviment de Júpiter?
Júpiter, en la seua
trajectòria aparent a través del cel, es mou d'est a oest a través del fons
estrellat tal com avancen les nits. Aquest moviment, com ocorre amb els altres
planetes, es deu als moviments relatius de la Terra i sembla alentir-se i
després detindre's quan el planeta aconsegueix un “punt estacionari”. A
continuació, el planeta sembla moure's a l'inrevés, d'est a oest durant alguns
dies, es deté de nou i reprèn el seu moviment d'oest a est. Un dels punts
estacionaris podria haver ocorregut quan Júpiter estava sobre Betlem durant algunes
nits. Però això no és gens extraordinari, ja que ocorre tots els anys.
A banda dels possibles fenòmens astronòmics de fa 2.000 anys, sorgeixen altres problemes. Les estreles, els planetes, els cometes, tots els cossos celestes es mouen de manera aparent (en realitat qui es mou és la Terra), amb l'excepció de l'Estrela Polar. L'estrela de Betlem apareix en l'evangeli de Sant Mateu “a l'est”, però és impossible que es quedara quieta allí per a guiar als Reis Mags, i molt menys que es quedara “aparcada” damunt del pessebre.
La major part de les històries mítiques de la Bíblia resultem improbables si s'eliminen els miracles com a explicació, però... ja sabem de la importància de la fe en la religió.
diumenge, 1 de gener del 2023
El Festivern a vista d'ocell, des de les Fontetes de Cantus
Dia 1 de gener del 2023. Comencem l'any i de nou hem efectuat una pujada a les Creus en un dia primer d'any que està resultant esplèndid. Les vistes de la Valldigna són espectaculars, com ho són també les del Festivern des de les Fontetes de Cantus, aconseguides amb zoom, abans de que comence a desmuntar-se l'acabada.
Amb els nostres millors desitjos d'un Bon Any 2023
El Festivern 2022 ja és història... visca el Festivern 2023!!! Amb Zoo? Segurament...

Nosaltres, com a vallers, orgullosos del Festivern
Nosaltres, com a vallers i valencians, estem orgullosos d'un Festivern valler perquè des del 2011 és "de casa". I més orgullosos perquè canta en valencià i ens ha portat unes festes nadalenques més alegres, amb bon ambient, sana alegria, diversió, el poble ple de joventut, de música, d’il·lusió...
El Festivern va associat al nom de Tavernes, convertida en referent en els ambients musicals valencians. I són molts els veïns i veïnes els qui estem orgullosos de vore el nostre poble en el centre dels mitjans de comunicació aquests dies, de ser un referent musical per als valencians i valencianes.
Primera setmana de l'Any Nou, la setmana dels Reis d'Orient i de la tradicional casca, el dolç valencià
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
És temps de Reis d'Orient i, per tant, és temps de casca, un dolç tradicional valencià, de sempre, que es recupera els darrers anys a poc a poc i en algunes poblacions gràcies a l'interés de forners i particulars que lluiten perquè no es perda aquest dolç nostre. A Tavernes era una de les tradicions del dia de Reis, però avui pràcticament ha desaparegut substituït pel "roscón" de Reis industrial (cal dir millor tortell) .
La tradició mana de regalar-la als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i a les filloles i també els iaios als néts. Avui dia ha estat substituït majorment pel tortell, un dolç d’origen francés i que suposadament va entrar a les nostres terres després de la batalla d’Almansa i l'arribada dels reis francesos de la casa de Borbó. El denominat "Gâteau des Rois" (Pastís dels Reis) o allò que és el mateix el "Roscón de Reyes", suposarà a poc a poc la fi de la casca com a dolç tradicional valencià.
També
hi havia la tradició que després la cavalcada de Reis els xiquets i
xiquetes deixaren sobre la taula de casa, dolços i mistela per als Reis
d'Orient, i palla i garrofes per als rossins, una tradició que
s'expressava amb els versos que hem publicat dalt com a introducció.
L'endemà en despertar els menuts comprovaven com els reis i els cavalls
havien menjat, i a canvi, havien deixat la casca. En alguns llocs, com hem dit, hi ha
els costum que són els padrins i padrines qui regalen la casca als
fillols i filloles, i en altres són els iaios.
Quina és la recepta vertadera? Doncs, ací no ho sabem, perquè segur segur que receptes hi ha moltes, i totes compartiran els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber quantes i quantes varietats de casca hi havia a Tavernes de manera que segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit. Ací us n'hem presentat de diferents amb diverses decoracions. Podeu provar amb la vostra. Com se sol dir: la imaginació al poder, en aquest cas per elaborar i decorar la casca.
Ingredients
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!
Una altra recepta
Una altra recepta, aquesta de la històrica i famosa pastissèria Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una serp o anguila. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si fórem a Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antiadherent o millor de neula.
Ingredients:
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar la serp amb ou, posar-la al forn a uns 200 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.
Ja veieu com és de fàcil fer-la en casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència.
FESTIVERN 2022: Bon ambient i molta animació al Concurs de Paelles
I de nou el que sol passar quan les paelles les cuinen persones de distints punts geogràfics: moltes i diverses paelles, sempre respectant els ingredients bàsics de pollastre, conill, els fesols de trencar i l’arròs que no han faltat, però després estava el “particolare” que aplicava cada cuiner segons la seua localitat, però sempre amb la bona i la millor voluntat i ganes de fer la millor.


































