El relat original de la tribu espanyola a través de CIFESA (IV)

 

El relat original de la tribu espanyola a través de CIFESA

IV

 Conté exemples meravellosos de regionalisme "ben entès", mostres del millor reduccionisme de l'altre al mateix, de la indiferència per la diferència i del fàstic per la igualtat entre dos idèntics, home/dona, ric/pobre, espanyol/altre, amo/servent.
V Simposi Internacional de l´Associació Andalusa de Semiòtica. Almeria, 16, 17 i 18 de desembre de 1993, dins la secció Semiòtica, Cultura i Ideologies i Reunió Internacional In Memoriam Iuri M. Lotman, Universitat de Granada, Granada

 
Harka!, 1941, Cifesa, de Carlos Arévalo, heroïcitat del militar espanyol en terres marroquines, perdudes ja les colònies d'Ultramar. La cançó d'Aixa, 1939, Hispano-Film-Produktion i Cifesa, de Florián Rey, espanyols disfressats de moros que parlen com a espanyols des de Berlín. Com que la visió que tenien d'Espanya els germànics era d'una terra de cases negres amb coixos i bornis per tot arreu, se situa aquesta història de conflictes familiars a l'Àfrica, completament inversemblant per la posada en escena, amb un personatge femení, Aixa, interpretat per una actriu que no es creu en cap moment el seu paper, i que voldria ser transsumpte de la divisió en dues de l'Espanya sagrada, famílies separades i utilitzades: l'Espanya en guerra civil permanent per la presència de l'altre que caldria eliminar ja.

 

 

 
Els títols de crèdit de la primera canten així: “Harka! Hueste guerrera marroquí, irregular, confusa y brava, rebelde a la autoridad del Majzen. Para combatirlas eficazmente tuvo éste que crear al margen de las fuerzas regulares indígenas otras harkas mandadas por oficiales españoles. Estos oficiales eran los únicos europeos en la Harka y tenían que cumplir su misión a fuerza de valor y espíritu de sacrificio. Algunos son hoy gloria del Ejército Español; otros cayeron para siempre y sus nombres están escritos con letras de oro en la Historia de nuestra Patria. Todos ellos comenzaron nuestra ruta imperial e hicieron con su sangre la espléndida hermandad Hispano-Marroquí. ¡Sea esta película un homenaje a los que todo lo dieron por España”. Els militars franquistes perfectament disciplinats al comandament de tropes indígenes marroquines. Els actors principals semblen de cartró-pedra i els secundaris perxes. Té fins i tot trossos documentalistes. L'heroi militar espanyol, acabada la Guerra Civil contra les hordes comunistes i paganes, substitueix aquella raça gentilhome d'honor cansí i pràctiques religioses de rellotge. Aquí la Decadència apareix com el somni per un Imperi que es toca amb les mans, com aquell perdut dels segles d'or. Amb la pèrdua de l'última colònia d'Ultramar, ja no hi havia sinó situar aquesta grandesa d'antany en terres de moros propers dels quals els imperials se saben superiors i jugar així a l'heroi, a la manera del marine nord-americà actual. Noblesa i hidalguia del soldat espanyol campant pels seus imperis; noblesa i gentilhome que, amb La cançó d'Aixa, s'havia traslladat a la raça àrab, "on no només és l'esperit d'un poble el que vibra, sinó que també té la força de les seves lleis inexorables i de les seves creences arrelades", com diu la publicitat del film d'aquella època (Sánchez, 1991: 236).

 
Insistència en el mateix. El millor de Harka! són els plànols del tren avançant; la resta, cant per recuperar glòries passades abans de la Decadència d'Espanya, amb alguns paral·lelismes (lluita i ball) una mica toscos, per ser generosos. No caldrà dir que de l'àrab, ni a La cançó d'Aixa ni en aquesta, en queda res, i que no són més que una excusa per catapultar-se allò espanyol com a imperi sobre l'altre inferior al qual és lícit i necessari anul·lar, ignorant-lo, desconeixent-lo. Això sí, l'amor se sacrifica a favor de la Pàtria, com els guàrdies civils d'abans, i ara.

 

 

 

 
D'Agustina d'Aragó, 1950, Cifesa, Juan de Orduña, comentarem poques coses; els títols de crèdit, com a agraïment, resen així: “A las fuerzas del Glorioso Ejército Español por su brillante cooperación. Al Excmo. y Rvdmo. Sr. Arzobispo de Zaragoza. Al Excmo. Cabildo Metropolitano y al Asesor Religioso, el M. I. Sr. D. Leandro Aina, por sus colaboraciones y facilidades que nos han permitido filmar dentro de la Santa Basílica de Nuestra Señora del Pilar, Templo Nacional y Santuario de la Raza." Serà una casualitat que el mite de la història del cinema espanyol hagi decidit que la primera seqüència rodada a terra pàtria es filmés en aquest santuari? És una casualitat que cent anys després es rodi al mateix lloc amb motiu de la celebració del centenari del naixement del cinema espanyol? Crec que no.

 
El fet de veure aquestes correspondències s'expliquen per la manera com ens hem acostat als films. Des del il y a levinasià, el se foucaultià. Ambdós llocs impedeixen reduir els objectes comentats a història, oblidar la seva indigència, la seva pesada materialitat, des del ser nu del llenguatge. La nostra relació amb aquests objectes ha estat ètica, entesa com a responsabilitat per l'altre reduït allà i, per tant, sense desatendre l'efectivitat dels codis ètics ni la realitat històrica dels conflictes polítics posats així de manifest. Ni tampoc l'estètica que, com a voluntat de poder, s'ha posat en pràctica.
 
Referències bibliogràfiques
ARENDT, H. (1974). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Taurus.
DUSSEL, E. (1974). Método para una filosofía de la liberación. Salamanca: Sígueme.
FANÉS, F. (1989). El cas Cifesa: vint anys de cine espanyol (1932-1951). València: Filmoteca.
FRANCO, J. (1997). «Apuntes para una Semiótica de la Deconstrucción seguidos de una aplicación práctica sobre el cine de cifesa: entre el mito y el onanistrón cyburgués» En Signa 6, Revista de la Asociación Española de Semiótica, 239-258. Madrid: UNED.
GIRARD, R. (1982). El misterio de nuestro mundo: claves para una interpretación antropológica. Salamanca: Sígueme.
___(1983). La violencia y lo sagrado. Barcelona: Anagrama.
LARUELLE, F. (1980). «Irrécusable, irrecevable». En Textes pour Emmanuel Lévinas, F. Laurelle (ed.). París: Jean-Michel.
___(1980). «Au-delà du pouvoir: Le concept transcendental de la diaspora». En Textes pour Emmanuel Lévinas, F. Laurelle (ed.). París: Jean-Michel.
LÉVINAS, E. (1976). Noms propes. Montpellier: Fata Morgana.
___(1977). Totalidad e infinito: ensayo sobre la exterioridad. Salamanca: Sígueme.
SÁNCHEZ MECA, D. (1989). En torno al superhombre: Nietzsche y la crisis de la modernidad. Barcelona: Anthropos.
___(1996). «Del egoísmo a la hospitalidad: Lévinas o la intempestividad de un pensador judío». En Signa 5. Revista de la Asociación Española de Semiótica, 61-80. Madrid: UNED.
SÁNCHEZ-VIDAL, A. (1991). El cine de Florián Rey. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada.
SCHMITT (1958). «Nehmen, Teilen, Weiden». Verfassungslehre. Berlín: Duncker und Humblot.
SERRES, M. (1983). Rome: le livre des fondations. París: Grasset.