L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 972
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 14.221

dijous, 21 de setembre de 2017

INFORME: La Generalitat liquida la Fundació Jaume II el Just





La Fundació Jaume II el Just acabarà la seua vida amb un any més en negatiu en haver acabat el 2016 amb pràcticament 1 milió d’euros de dèficit. Aquest dèficit se sumaria al deute total que ha anat acumulant en els anys de govern del PP des de la seua creació per l’expresident Francisco Camps (PP).

L’actual secretari autonòmic de Cultura Albert Girona va indicar en el seu dia que el deute està entre 12 i 16 milions i els ha d’assumir la Generalitat. Actualment la fundació està en procés de liquidació i de traspàs les seues competències a la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

La Fundació Jaume II el Just ha estat tristament d’actualitat els darrers anys amb motiu de la denominada “Operació Taula” perquè  segons els informes de la Guàrdia Civil el principi de les activitats de la trama corrupta va ser en el 2003, després de la creació i posada en funcionament pel llavors president Camps.


Albert Girona va anunciar la liquidació a Tavernes
 Per tant, serien tretze anys els que, presumptament, portava en actiu la trama de corrupció desmantellada en la “Operació Taula”, una causa que està encapçalada per l'exalcalde de Xàtiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels dirigents del partit Màximo Caturla i Vicente Burgos, gerent de la Fundació en els seus primers anys.

Segons fonts de la investigació, l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. L'interés de Camps era recuperar el monestir, donar-li vida, convertir-lo en referència per als valencians a semblança de Poblet o Santes Creus.

I per aconseguir-ho va dotar a la Fundació Jaume II el Just d'un pressupost de 3 milions d'euros que,  es va quedar ben curt per a  Burgos, amb despeses com 1,1 milions d'euros per comprar el claustret del Palau de l'Abat, situat a Torrelodones (Madrid) i reintegrar-lo a Valldigna. Va ser en aquesta època quan Marcos Benavent, el recaptador del PP autodenominat el “'yonqui del dinero" treballaria per la fundació.




A la compra del claustret, que podria ser justificada, se sumaren despeses com costoses exposicions, “'El toisó d'or”, amb cost 1,3 milions i musicals com “Balansiyá” al que es va destinar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles, algunes en el mateix monestir, que van superar el pressupost de l'organisme.

Vicente Burgos va arribar  a crear una orquestra simfònica amb 46 músics i va portar a València per Falles a un centenar de convidats des d'Itàlia. Quan va ser cessat, novembre del 2007, la Fundació acumulava un deute proper als 9 milions d'euros i va ser la Generalitat en el 2008 qui va haver de sufocar el foc.

En els últims anys, les despeses de la fundació responen majorment a cost de personal. La Sindicatura de Comptes afirma que el 2014 va costar 666.000 euros, majorment en personal i despeses de funcionament. El 2015 les sis persones que hi treballaven van suposar 254.000 euros i 260.000 euros l’any 2016.

El passat més de gener, i tal com prèviament havia anunciat Albert Girona a Tavernes, el Consell va adquirir el compromís de liquidar l’entitat, cosa que està duent a cap actualment.

Elaboració pròpia a partir de diverses informacions de la premsa 

Cap comentari: