L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.946
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 37.979

dimarts, 22 d’abril del 2025

El 23 d'abril és Sant Jordi: va ser el patró del Regne de Valencià i ara celebrem el Dia del Llibre

Sant Jordi matant el drac, en la porta d'ingrés a la Sala Nova del Palau de la Generalitat.


El 23 d'abril celebrem la diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre. Sant Jordi sempre ha estat un sant molt relacionat amb els territoris de l'antiga corona d’Aragó. Ací, al País Valencià, encara hi ha molts lloc que el tenen amb bona estima potser perquè va ser patró de l'antic Regne,  encara que això s'amaga i no és molt conegut: era el patró del Regne de València, com encara ara ho és d'Aragó i Catalunya, i per això a les pintures del palau de la Generalitat Sant Jordi representa els militars i nobles i apareix pintat prou vegades.

Esperem que no se'ns enfade ningú per donar a conèixer aquesta realitat històrica i que no fa més que reafirmar els llaços històrics amb les terres de la Corona d'Aragó.
 
 
Sant Jordi del retaule del Centenar de la Ploma, València 1400. Actualment està al "Victoria and Albert Museum". Els valencians tornem a perdre, ara el retaule d'una institució.


Algú va decidir que els valencians canviàrem de patró,  i va substituir-lo per Sant Vicent Ferrer que, no ho oblidem, va ser el personatge qui més va fer al Compromís de Casp perquè fora elegida la dinastia castellana dels Trastàmara per a regnar la Corona d'Aragó.  
 
 
Sala Nova de la Generalitat: Pintura mural del braç militar. Dalt, Sant Jordi patró del Regne de València
 
 
Sant Jordi, Dia del Llibre
 
La jornada del llibre  la va iniciar Vicent Clavel i Andrés, escriptor i editor valencià establert a Barcelona que, com a director de l'Editorial Cervantes, a principi del segle XX, va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros (els dos amb nom castellà) celebrar la festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. 

Les primeres diades del llibre es van celebrar el 7 d’octubre, prop del dia 9 d'octubre, no sabem si pel costum valencià de regalar a l’estimada “la mocadorà”. I com que a Barcelona no n'hi havia però si gran tradició impressora i llibretera....  que millor que regalar-li un llibre junt a la tradicional rosa!!!.
 
 
 
 
La cosa va prendre èxit, però l'any 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, es va canviar la data i es va fer coincidir el regal del llibre el 23 d'abril, dia de la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare. No van pensar ni se'ls va acudir a commemorar Ausiàs March o Joanot Martorell, o fins i tot Mossèn Cinto (Verdaguer)!

I com eixe dia era Sant Jordi, el patró català, va nàixer el "Dia del Llibre" com el coneixem, però se li va afegir el costum que hi havia des del segle XV de regalar una rosa a l'estimada. I dia complert: dia del llibre i dia dels enamorats. 

El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor, amb la qual cosa una diada del llibre iniciada per un llibreter valencià i celebrada primerament a Catalunya s’ha escampat per tot arreu del món. 

Què passeu-bon dia.... amb un llibre a la mà!!!
 

 

La Fira del Llibre a València

La 60a Fira del Llibre de València es celebrarà del 24 d'abril al 4 de maig als Jardins del Real (Vivers) de València, organitzada pel Gremi de Llibrers i la Fundació Fira del Llibre, nascuda l’any 2018 de la mà del Gremi. Té lloc any rere any a la ciutat de València des de fa 60 edicions, a un espai emblemàtic com els Jardins del Reial (Vivers) per tal de promoure la lectura i l’activitat de les llibreries del nostre territori. Per la seua trajectòria, extensió i volum de vendes, la Fira és el principal esdeveniment al voltant del món del llibre a València, i la segona Fira en importància de l’estat espanyol

El Cor de Cambra XV de Març de Tavernes porta la seua música a Croàcia

"Istriavaganti" i "Quinze de Març" al festival de la Valldigna (2019)

El "Cor de Cambra XV de Març" de Tavernes  emprendrà una nova gira internacional aquest mes d’abril, amb destinació Croàcia, on participarà en dos destacats festivals corals. La visita s’emmarca dins d’un intercanvi cultural iniciat en març de 2019, quan el cor croat "Istriavaganti", dirigit per Sergio Bernich, va actuar a la nostra comarca dins de la "XIII Trobada de Cors Valldigna"

La primera parada serà el divendres, 25 d’abril, al festival de Cittanova, on compartiran escenari amb la "Coral d’Umag". El dissabte 26 d’abril, el cor valldignenc participarà en el "Festival de Cors de Buie", junt a tres agrupacions més procedents de diferents punts de Croàcia.

 

Amb aquesta gira, el "Cor de Cambra XV de Març" continua consolidant la seua trajectòria internacional, que ja l’ha portat a països com Finlàndia i Itàlia, i que inclou reconeixements com la medalla de plata obtinguda al "Concurs Internacional de Cors de Praga", a la República Txeca. Aquest premi suposa un aval a la qualitat musical i al rigor artístic del conjunt valldignenc.

Aquesta nova experiència internacional reforça els llaços d’amistat i col·laboració entre músics d’arreu d’Europa i permetrà al cor exercir, una vegada més, com a ambaixador cultural de Tavernes i del País Valencià, portant les veus i la sensibilitat de la nostra terra a les croates.

 
Tal com hem dit, és una tornada a la visita que efectuà el cor "Istravaganti" d'Umag (Croàcia) en el marc de la "XIII Trobada de Cors Valldigna" on els dos cors oferiren un concert extraordinari el 16 de març del 2019 a l'almassera del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna i on va quedar palesa la germanor i la bona sintonia, personal i musical, demostrat en les interpretacions conjuntes que oferiren per a tancar el concert.

Aquesta germanor naix d'un fet concret, i és que el cor de la Valldigna va tindre molt a vore en el naixement del cor croata, car el seu director Sergio Bernich va tindre la feliç idea de fundar "Istravaganti"  després de conéixer la possibilitat d'un cor reduït de cambra gràcies a la seua direcció del cor "Quinze de Març" durant una de les edicions del Festival "Séte Sois Séte Luas".


Les imatges són del concert del març del 2019 a l'almassera monacal







 

Confinament 67


Confinament 67

La sèrie [1, 2, 3, 4, ... n] és igual a la sèrie [x1 ϕ1-1 Ω1-1, x2 ϕ2-1 Ω2-1, x3 ϕ3-1 Ω3-1, x4 ϕ4-1 Ω4-1, ... xn ϕn-1 Ωn-1], si [xn = LnPn+1/LnPn], [ϕn = e-βn (An-1)) – 1] i [Ωn = xn (∆n – Ln10) / n (1 – xn)], on Pn és el cardinal de nombres Primers entre dues potències de 10, 10n-1 i 10n, per a qualsevol n. [βn = Ln(LnPn+1/Pn), An = LnPn+1/Pn + xn i ∆n = Ln10Pn/Pn+1. A aquest mecanisme de comptar nombre Primers, Pn = e1/ϕn, l’hem anomenant , òbviament, “El comptador de Primers.

XV

Resultats VII

Conclusions V

Periodicitat II

En el tram 1010_1011, 10000000000_100000000000, hi ha 87 passos per la casella 399

1010115, 1010217, 1010233, 1010324, 1010325, 1010427, 1011334, 1012226, 1012227, 1012236, 1012325, 1020335, 1020425, 1020437, 1021426, 1021516, 1021637, 1023234, 1030426, 1031316, 1031326, 1031435, 1032627, 1113132, 1113135, 1121426, 1121435, 1122227, 1122233, 1122326, 1131415, 1131527, 1132326, 1132537, 1141527, 1153537, 1222334, 1223335, 1232435, 1242436, 1252637, 1353637, 2022224, 2022225, 2022426, 2022627, 2030324, 2030526, 2030537, 2031517, 2031637, 2032337, 2032427, 2033537, 2121216, 2123436, 2123536, 2123637, 2132327, 2132335, 2142426, 2142637, 2161627, 2232435, 2233637, 2323435, 2333337, 3030315, 3040417, 3041617, 3051617, 3052526, 3132526, 3142427, 3232536, 3233336, 3242527, 4041527, 4042435, 4050516, 4243436, 4343537,  4353637,   5051527,  5051627,  5052537,   5151516.

Amb els passos,

102, 16, 91, 1, 102, 907, 892, 1, 9, 89, 8010, 90, 12, 989, 90, 121, 1597, 7192, 890, 10, 109, 1192, 80505, 3, 8291, 9, 792, 6, 93, 9089, 112, 799, 211, 8990, 12010, 68797, 1001, 9100, 10001, 10201, 101000, 668587, 1, 201, 201, 7697, 202, 11, 980, 120, 700, 90, 1110, 87679, 2220, 100, 101, 8690, 8, 10091, 211, 18990, 70808, 1202, 89798, 9902, 696978, 10102, 1200, 10000, 909, 80000, 9901, 90109, 800, 9191, 799000, 908, 8081, 192920, 100101, 10100, 697890, 100, 910, 98979.

 

Andrew Granville coautor de "Curses de nombres primers"
 

En el tram 1011_1012, 100000000000_1000000000000, hi ha 89 passos per la casella 399,

10101216, 10102023, 10102035, 10102325, 10111122, 10111213, 10111226, 10111234, 10111516, 10112234, 10112326, 10121223, 10121237, 10122436, 10131637, 10132324, 10132437, 10141537, 10202127, 10202437, 10212235, 10212236, 10212237, 10213435, 10232326, 10232336, 10242436, 10252536, 10253637, 11112235, 11112537, 11121224, 11122236, 11122237, 11131436, 11131527, 11212126, 11212627, 11213133, 11213637, 11223536, 11232327, 11232334, 11313435, 11323436, 12121425, 12122236, 12131317, 12131537, 12133435, 12141415, 12141437, 12141617, 12151617, 12161617, 12222526, 12343536, 13132637, 13141416, 13141637, 13232325, 13232435, 14153537, 14242527. 15151536, 20202036, 20202127, 20202133, 20202224, 20213436, 20232427, 20323336, 20323435, 20333437, 21212133, 21212136, 21212325, 21212336, 21233337, 21313133, 21313537, 22222236, 22242435, 22252526, 23252537, 26262637, 31313337, 32323537

Amb les freqüències, 807, 12, 290, 8797, 91, 13, 8, 282, 718, 92, 8897, 14, 1199, 9201, 687, 113, 9100, 60590, 310, 9798, 1, 1, 1198, 18891, 10, 10100, 10100, 1101, 858598, 302, 8687, 1012, 1, 9199, 91, 80599, 501, 506, 504, 9899, 8791, 7, 81101, 10001, 797989, 811, 9081, 220, 1898, 7980, 22, 180, 10000, 10000, 60909, 121010, 789101, 8779, 221, 90688, 110, 921102, 88990, 909009, 5050500, 91, 6, 91, 11212, 18991, 90909, 99, 10002, 878696, 3, 189, 11, 21001, 79796, 404, 908699, 20199, 10091, 1000011, 3010100, 5050700, 1010200

 

 

 Passem a considerar els passos per caselles com moviments curvilinis. Cada cop que es passa per la mateixa casella es compleix un cicle. El cercle, de 360ᵒ, 2ᴫ radians, l’hem dividit en 1100 caselles, les mateixes que tenen les matrius, o les línies de MAEXA. La w (velocitat angular) sempre constant, perquè els considerem ‘partícules’ que es desplacen com les ones, serà en cada cas, φ (radians) per unitat de temps. w = φ/t. El període, el temps que tarda cada ‘partícula’ en passar per la mateixa casella, en completar un cicle d’aquesta casella, T. La freqüència υ serà el número de voltes per segon. Per tant, υ = 1/T; T = 1/υ. Així w = φ / T = 2ᴫ / T = 2ᴫυ. Si considerem que els passos regulars per una casella determinada és un moviment vibratori harmònic, i cada pas com una oscil·lació completa, i, a més a més, sempre considerem que l’inici de cada fase és φ = 0, essent, com dèiem w (pulsació) constant, aplicant l’equació del mhs (moviment harmònic simple), x = A sinus (wt + φ), x = A sinus wt, amb T = 2ᴫ / w, w = 2ᴫ / T, T = 1/υ, υ = 1/T = w / 2ᴫ, obtenim, x = A sinus wt = A sinus (2ᴫ/T) t = A sinus 2ᴫυt, on x és la distància a partir d’un punt origen o angle a partir d’un origen, i A amplitud o elongació màxima. L’elongació en un mvh sobre x, eix, és A sin (wt + φ). I sobre y, eix, és  A cos (wt + φ). Per obtenir l’angle de cada casella en haver dividit el cercle en 1100 caselles farem l’operació següent: [(Casella*2ᴫ/1100)*360/2ᴫ].

En el cas de la casella 399, passa per l’angle 130,58182ᵒ, del cercle, amb uns períodes per trams com segueix, tenint en compte que el punt inicial per a aquesta casella és la matriu 13, després de la qual s’està 9ud (unitats de distància) en tornar a aparèixer, per tornar a comparèixer 1ud. Abans d’entrar en el següent tram, al qual arriba (23/103) 80ud, més tard, per entrar en el segon tram, i així successivament, podríem reescriure la suposada ona sinodal tenint en compte que l’amplitud A seria el radi del cercle de circumferència 2ᴫr, equivalent a la meitat del tram complet 1100 caselles.

Els primers nombres primers

En el primer pas la corba de 399 surt de la matriu (ud de distància l’origen 13) i tarda 9ud en assolir un cicle (M23).

En el 2n pas triga 1ud. En el 3r 80ud. En el 4t 1ud, etcètera.

0_106 [9, 1] (80ud)

106_107 [1, 21, 79, 32, 91, 9, 90, 91] (507ud)

107_108 [103, 7, 1, 202, 99, 595, 406, 200] (7687ud)

108_109 [91, 1, 110, 588, 10, 8, 203, 90, 112, 585, 1415, 6667, 10, 1, 20, 91, 1100, 1911, 8987, 8113, 990, 2210, 8899] (48678ud)

109_1010 [110, 710, 1000, 201, 7980, 101, 909, 1212, 200, 7780, 18, 1092, 808, 102, 19992, 810, 58690, 110, 299, 498, 9291, 302, 9798, 212, 100818] (686881ud)

1010_1011 [102, 16, 91, 1, 102, 907, 892, 1, 9, 89, 8010, 90, 12, 989, 90, 121, 1597, 7192, 890, 10, 109, 1192, 80505, 3, 8291, 9, 792, 6, 93, 9089, 112, 799, 211, 8990, 12010, 68797, 1001, 9100, 10001, 10201, 101000, 668587, 1, 201, 201, 7697, 202, 11, 980, 120, 700, 90, 1110, 87679, 2220, 100, 101, 8690, 8, 10091, 211, 18990, 70808, 1202, 89798, 9902, 696978, 10102, 1200, 10000, 909, 80000, 9901, 90109, 800, 9191, 799000, 908, 8081, 192920, 100101, 10100, 697890, 100, 910, 98979] (4949700ud)

1011_1012 [807, 12, 290, 8797, 91, 13, 8, 282, 718, 92, 8897, 14, 1199, 9201, 687, 113, 9100, 60590, 310, 9798, 1, 1, 1198, 18891, 10, 10100, 10100, 1101, 858598, 302, 8687, 1012, 1, 9199, 91, 80599, 501, 506, 504, 9899, 8791, 7, 81101, 10001, 797989, 811, 9081, 220, 1898, 7980, 22, 180, 10000, 10000, 60909, 121010, 789101, 8779, 221, 90688, 110, 921102, 88990, 909009, 5050500, 91, 6, 91, 11212, 18991, 90909, 99, 10002, 878696, 3, 189, 11, 21001, 79796, 404, 908699, 20199, 10091, 1000011, 3010100, 5050700, 1010200]

 Josep Franco i Giner