La natura es mostra amb tot el seu esplendor en el llac de
la Goleta on es veu que els esforços inversors realitzats els darrers anys des
de l’Ajuntament per aconseguir una naturalització del llac estan donant els
fruits esperats. Les oques i els ànecs completen el seu cicle vital i amb l’explosió
de vida pròpia de la primavera asseguren la seua continuïtat.
La millora de l’aigua i falta de contaminació és evident, i
el millor testimoni es la proliferació de la Chara sp, una planta aquàtica submergida (alga verda),
que ocupa amples zones formant prades i servint d'aliment i recer a nombrosos
animals. La seua presència, al costat d’altres animals, com són les granotes,
indiquen aigua de bona qualitat.
L’impacte visual de les algues en el llac arriba a enganyar
i a fer-nos pensar que les algues del llac de la Goleta són fruit de
la contaminació. Realment no és així, la chara sp no contamina, més bé seria al
contrari, actuació com una mena de filtre natural que compleix missions
importants com oxigenar l'aigua, disminuir
els nutrients del fons. I de fet només cal acostar a la vora del vas per
comprovar com l’aigua està neta, transparent i sense cap olor.
Qui contaminem som els humans
Els únics signes que es veuen de contaminació es deuen a l’acció
humana: no és difícil trobar-se amb plàstics que la gent abandona sense cap
cura ter tot arreu, acompanyats algunes vegades al voltant del llac per envasos
de begudes, de plàstic i de metall, tot i tindre a prop les papereres. Unes accions que desllueixen el treball de feina diària, a
la primera hora, d’arreplegada de restes humanes, i que en molts casos, com
aquests dies que hem patit episodis de vent, acaben dins del llac.
Arribats ací hem de fer esment de la prohibició de donar
menjar a les oques i als ànecs. És habitual vore famílies amb els menuts donant
menjar als animals, cosa no aconsellable per a la salut dels mateixos animals, a
més d’estar prohibida.
L’estat del llac de la Goleta també és cosa nostra, no només
de l’Ajuntament. És un bon lloc per contemplar espècies pròpies de l’habitat
mediterrani i la seu cura i conservació és cosa de tots, i les simples accions
de no tirar plàstics i envasos, o no donar de menjar les aus ja és una bona
ajuda. Entre tots ho podem fer.
El Llac de la Goleta es va construir a la fi dels anys 80,
com un tanc de tempesta per evitar els problemes d'inundació, en cas de pluges
intenses, i organitzat com a zona verda.
El llac recull les aigües pluvials del seu perímetre urbà, una zona aproximada de 200.000 m2 del casc
urbà de la platja, i permet disminuir el cabal de les clavegueres i, en
conseqüència, el risc d'inundacions.
El Llac de la Goleta té una profunditat mitjana sobre 1,5
metres i quan cal es desaigua a la mar
per un sistema de bombeig, que també s’aprofita per aportar-li aigua quan minva
la capa freàtica.