L’eixida de Tavernes de la Mancomunitat de la Valldigna.

Els darrers dies de l'any vam poder llegir en diversos mitjans que Tavernes se n’ix de la Mancomunitat de la Valldigna. De fet, el pressupost del 2018  -del qual diguem-ho de pas, hi ha mitjans que no han dit ni explicat res del pressupost de la tercera ciutat de la comarca-  no contempla la quota de, més o menys, 250.000 euros que Tavernes aportava a l’ens comarcal. 

L'any passat ja s’havia pres la decisió, però es va ajornar per si Europa aprovava l’EDUSI – 7 milions d’inversions de fons europeus- que havia de gestionar la Mancomunitat i donaria un nou impuls i raó de ser a l’entitat. Europa finalment no l'aprovat, l'EDUSI.

Durant 17 anys ha existit l'entitat i Tavernes ha estat qui l'ha sufragada majorment, fins i tot amb vora el 80% del seu pressupost total. L’alcalde Jordi Joan ho deixava ben clar en Levante-EMV: “no podíamos justificar un gasto de 250.000 euros anuales que no repercutían en ninguna mejora para nuestros vecinos. És una inversión de un millón de euros por legislatura, un dinero con el que no se prestaba ningún servicio a nuestros vecinos y, por lo tanto, lo más sensato era destinarlo a otros proyectos más importantes”.

Més clar aigua. Fins ara cada legislatura li costava a Tavernes de mínim 1 milió perquè es puga mantindre la Mancomunitat de la Valldigna. Això és ara, perquè en passades èpoques la quota encara era més, fins i tot quasi els doble en alguns anys. ¿A canvi de quins serveis?.

També, i com sol passar, hi ha qui tira la pedra i amaga la mà. Crida l’atenció la frase de Las Provincias, on li retrau a l'Ajuntament que sí en forma part, d'altres: “La Vall sí que se mantiene en la Mancomunitat de la Safor. Las aportaciones de la capital vallera a esta entidad en 2018 sobrepasan los 210.000 euros”. Una vegada dit això, el diari s’hauria pogut preguntar: Si Tavernes es manté en la Mancomunitat de la Safor ¿És a canvi de què?  I explicar-ho als lectors. No ho ha fet ni pensem ho faça.

Igual és que això d'explicar que ens ofereix cada Mancomunitat és només un “petit detall” en el que no cal entrar, no cal explicar als lectors quins serveis obtenim dels  diners que paguem a les mancomunitats de la Valldigna i de la Safor.

Nosaltres anem a intentar explicar-ho.

Els serveis que rebem de les mancomunitats

A) En el cas de la Mancomunitat de la Valldigna, ja ho hem dit : Tavernes no rep cap servei en compensació.

B) En el cas de la Mancomunitat de la Safor cal saber que  amb eixos diners rebem i participem dels següents serveis comarcals:

1: Gabinet Psicopedagògic, destinat a  prevenir el fracàs escolar i l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials, a més d’actuacions de formació al professorat. A Tavernes treballes dos professionals a temps complert i un més a mitja ocupació i s'atenen les quatres escoles públiques, les dues concertades  i l’escoleta municipal.

2. El Seafi (Servei d’Atenció a Famílies e Infantesa) atén a les famílies més desfavorides de Tavernes a través d’un psicòleg i una treballadora social, i la seua tasca està recolzada per la psicòloga vallera del servei de base de Tavernes. S’atén una mitjana de 60 famílies i afecta un centenar de persones.

3. Equip d’Atenció en la prevenció de la drogodependència

4. Equip d’atenció als migrats AMICS

5. I a partir del dia 1 de gener del 2018 es comptarà amb l’atenció a Tavernes d’un agent d’igualtat de la Mancomunitat de la Safor.

No anem a valorar si aquests cinc serveis justifiquen o no que continuem en la pertinença a la Mancomunitat de la Safor. No és l’objectiu d’aquest article, sinó informar sobre els serveis que Tavernes rep de cadascuna de la Mancomunitats, sense entrar en cap valoració o posicionament polític. Confiem haver-ho aconseguit.

Elaboració pròpia

  

L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Els “patos” paguen el “pato”

Tot el món sap que la noticia els darrers dies a Tavernes ha estat la celebració del Festivern i així ho han plasmat tots els mitjans, en paper i en digital. Però... ¿Era la principal noticia per a tots? 

Doncs no, perquè com recordava en el seu facebook el regidor Josep LLácer per a Las Provincias la notícia més important no és el Festivern ni els milers de joves que ens visiten estos dies i gaudeixen de l'ambient i la festa. Allò important i destacable és que els ànecs del llac de la Goleta,  segons alguns veïns i de forma suposada, no tenen menjar suficient i van darrere la gent a vore si els donen algun rosegó de pa.

Com sempre, són veïns anònims els qui parlen amb el redactor del diari i li donen la informació i el seu parer personal sobre la fam dels anàtids del llac de la Goleta. 

Potser entre eixes persones anònimes i els ànecs es van produir converses com aquesta: - Escolte, senyora Maria, Sóc el collverd Ànec Cuac i em dirigisc a vosté per queixar-me de quant malament estem de menjar.

O com aquesta altra: - Senyora Conxa, sóc l’Ànega Cuac-cuac i vinc a exigir més rosegons de pa, i ara que estem a Nadal si potser alguna tomaca o encisam, que he de traure endavant tota la llocada. 

La noticia i les explicacions fetes pel regidor han estat tema de comentaris i, fins i tot, ha estat motiu de sorna l'escassa consistència del fet narrat. Josep LLácer ha fet una explicació bastant exacta del que sol passar amb les aus, i ens ha recordat els celebres experiments d’Ivan Pàvlov amb els animals: un senzill condicionament clàssic de la conducta animal modificada mitjançant el menjar.

En el cas dels ànecs del llac, partim d’una premissa bàsica, la número 1: La gent té el costum de donar menjar als ànecs, malgrat la prohibició, i damunt no fa cap mal als animals.

I arriben a la premissa 2: La repetició durant temps, especialment a l’estiu, de la premissa 1 fa que els anàtids relacionen la gent amb el menjar. És la conseqüència de dies i dies de repetició d'una conducta per part de la gent (estimul) amb la conducta animal (resposta).

I com a premissa 3 tenim allò que seria la resposta a l’estímul: els ànecs s'acosten a la gent i ho fan sense por perquè, a poc a poc, els hem condicionat la resposta, amb independència de si tenen o no fam. S'acosten perquè saben que en moltes ocasions rebran un menjar fàcil d’aconseguir i els humans no anem a fer-los cap dany.

Els ànecs, com tots els animals migratoris, tenen la suficient capacitat de desplaçar-se, de volar cap a altres terres si els falta el menjar en el llac de la Goleta. Però no ho fan. Precisament, si s’han assilvestrat i no migren, és per això: perquè han trobat un lloc on les necessitats bàsiques les tenen cobertes, no passen gana.

Una noticia més. Com altres a les que ens tenen acostumats: quan ve l’estiu hi ha gran reportatges sobre els mosquits que hi ha a Tavernes que, com tot el món, tenim mig terme en zona humida, amb ullals, rius i sèquies, o si en la zona del mur de la muntanya s’han vist quatre o cinc cucs de la processionària dels pins, cosa res estranya en una zona plena de repoblació de pins i a escassos metres del casc urbà.

Tavernes té quelcom únic, com Sevilla que segons la cançó té un color especial: som l’única localitat de la comarca que tenim plagues de mosquits, panderoles... i ara els ànecs es queixen perquè els falta el menjar. En fi, paciència... com diguem en el titular els “patos” paguen el “pato” de la fixació d'altres contra el govern municipal.

Que passeu una bona nit de Cap d’Any. Sigueu feliços i, si us sobra alguna cosa de menjar, recordeu que hi ha ànecs que us esperen al llac de la Goleta. Però que no us pille el guarda, que està prohibit donar-los menjar.

Les opinions expressades són les nostres encara que ens hem basat en l'escrit del regidor, amb el qual en aquest cas coincidim. 

FESTIVERN 2017: Les fotografies de la zona d'acampada

Us oferim unes fotografies generals de la zona d'acampada. Estan preses les primeres ahir dissabte pel matí, quan encara hi havia molta gent que estava arribant a la zona, i les darreres estan preses avui des d’un punt tan privilegiat com el cim de la Muntanya de les Creus i la zona de la falda, enfront de l’acampada del Festivern.

Ahir dissabte pel matí

Es pot vore com una vegada més les previsions de l’Ajuntament han estat encertades, i s’ha pogut allotjar tots els visitants que té Tavernes amb ocasió del Festivern. A més de les distintes zones per a les tendes, s’hi pot observar la gran esplanada de l’antic magatzem de Motilla per aparcament de vehicles, amb cabuda per a més de 300.

Avui diumenge pel matí

Unes fotos en conjunt que ens donen testimoni de què és el Festivern i perquè està considerat el millor i més important festival d’hivern valencià, i no només per la qualitat musical dels grups i solistes participants, sinó per tot el món de germanor que es crea al voltant.

La zona urbana del Festivern ja és neta

 

La darrer actuació en l'envelat del Festivern era el senyal perquè, un any més, tot un exèrcit de màquines i homes substituïren les notes musicals d'inici de l’any nou per un soroll de mànegues i màquines de neteja.

És “l’exercit” de l'empresa FCC, concessionària de la neteja, que actua amb la disciplina i efectivitat d’un exèrcit ben entrenat. Enguany s’ha complert el ritus que vivim des de fa set anys: encara no era de dia clar, encara és podien vore pels carrers de Tavernes veïns/es i festiverners/es i començava la tasca de neteja en les zones urbanes més concorregudes perquè havien acollit esdeveniments musicals.

Las tasques primeres han estat dirigides a endreçar com cal la zona dels voltants del Festivern, o siga la gran esplanada de l'Avinguda de les Corts Valencianes, els carrers que envolten el CEIP Alfàndec i zones de l'esportiu, i tot el passeig Colom.

Dins de la ciutat l’actuació principal ha estat en la Plaça Major, on ahir molts veïns celebraven l'arribada del 2018 en la festa muntada en l’envelat instal·lat per l’Ajuntament.

Al llarg del dia s’actuarà  en la resta de la ciutat, seguint una planificació d'actuació de neteja que, atenció, com és costum de sempre, continuarà els pròxims dies per tota la ciutat.  En allò que fa referència al Festivern a partir de demà la neteja se centrarà en les zones d'acampada, només s’aixeque el campament i els campistes tornen a casa. 

Elaboració  pròpia

FSTIVERN 2017: Tot Tavernes va ser anit una festa, al Festivern i a la Plaça Major.

Tavernes va ser anit una gran festa. L’ambient al carrer insuperable, donant fe d’una ciutat viva, alegre, i amb dos nuclis sobre tot festius.

El primer era la gran festa musical del Festivern, que servia a milers i milers de joves arribats de tots els punts de la geografia espanyola per tancar el 2017 i obrir les portes d’un nou any, un 2018 il·lusionat i que volem siga bo per tothom, I com no,  amb el desig de tornar a vore’ns a final del pròxim mes de desembre en una nova edició del que, malgrat alguns, és el millor festival musical d’hivern de les comarques valencianes.

La nit i la festa ahir no va desmerèixer per a res altres anys: un envelat ple de gom a gom i musica continuada fins ben entrada la matinada, vaja fins que la claror del dia ja guaitava per la nostra mar Mediterrània.

 

Va ser la nit de “Zoo”, el  grup de Gandia, que tancava també un any que ha estat per a ells important, almenys si tenim en compte els guardons aconseguits: Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el Cerverí de Girona per la lletra de la cançó “La Mestra” i els dos premis Premis Ovidi, precisament a la millor cançó on repetia “La Mestra” i com autors del millor disc de hip-hop i música electrònica.

Però també ha estat la nit de “Txarango”, “Smoking Souls”, de Sara Lugo una  de les veus del reggae més belles d’Europa que barreja amb el soul, de la gran banda del Maresme “Ebri Knight” o de DJ tan reconeguts com “Plan B”, o de “Pupil·les” amb les seues lletres reivindicatives i feministes, d’actitud crítica i positiva, entre altres.

Va ser una nit memorable, amb un gran cartell sobre l’escenari, com han estat grans tots els cartells de tots els dies enguany. Una nit de festa de milers i milers de persones, dins de l’envelat i fora, perquè malgrat el ventet que ara i adés bufava la nit no era massa freda. I tots, els de dins i els de fora, gaudint de bona música i corejant moltes de les cançons.

Com tots els anys des del primer Festivern l’any 2011, fins el d’enguany, són set els celebrats a Tavernes de manera continuada. I no solament és la música i les actuacions a l’escenari de l’envelat, sinó  un grapat d’activitats complementàries, molta germanor i una excel·lent organització. Paradiant la frase: el Festivern 2017 ha mort, visca el Festivern 2018! I com no que siga de nou a Tavernes, diguen el que diguem, critiquen el que critiquen... els de sempre.

No anem a deixar de banda problemes, que sempre els hi ha: aparcament, algun moment de tall de circulació, algunes necessitats fetes al carrer, però res fora del que passa a Tavernes quan hi ha grans esdeveniments i celebracions festives com falles o festes del poble on participen centenars de persones i el Festivern és una celebració festiva, amb milers i milers de participants.

El festival ha transformat Tavernes, des de buidor i soledat d’abans a ser ara una ciutat alegre, festiva, viva... sense oblidar el que representa per a l’economia de la ciutat i sobre tot per als establiment i  comerços vallers.

La festa a la Plaça Major

El segon punt de la nit era l’envelat que l’Ajuntament havia instal·lat a la Plaça Major on tot aquell que ho va desitjar va poder acudir per fer de la nit una gran festa d’acomiadament del 2017 i benvinguda al 2018. Les fotografies ho deixen vore.

 

Va ser una bona festa, de les millors que s'han celebrat fins ara a la Plaça Major la nit de Cap d'Any  amb un envelat de gom a gom i molt bon ambient  com a alternativa a la gent més major - “tots no podem anar al Festivern, ni el cos ni l’edat ho aguanten, però ací tenim un bon ambient” comentava un assistent,  però també als pares amb fills preadolescents, que gaudiren també acompanyant els pares. I les fotografies en donen fe.

Elaboració pròpia