L'ajuntament continua la poda de dàtils.

Ahir dilluns rebíem la denuncia d'uns veïns de la carretera, en concret dels que viuen a la banda dita del sol, sobre el pegomàs i negror del dàtils i sobretot del perill dels que hi ha davant dels passos de vianants. Ens deien en el seu correu que ja hi havia relliscat gent i havia caigut a terra i es preguntaven quan pensava l'ajuntament solucionar eixe problemeta.

Encara que és un tema del qual ja hem parlat en diverses ocasions, anàvem a publicar-ho avui però no ens han donat temps. Casualitat. Avui hem comprovat com un braç articulat està podant les palmeres d'eixe costat, les més altes de la carretera.

Ja portem vora un mes des què es podaren les altres. Seria bo planificar-ho tot al mateix temps i a l'any que ve per setembre, tallar els dàtils. Ens evitarem perills i pegomasos en la vorera.

Al igual que hem censurat la falta d'atenció, ara només ens queda per dir que l'ajuntament ha donat una solució. Un poc tard si voleu, però solució perquè dàtils encara en quedaven i en queien.

Què vol saber el cens agrari realment?

Aquestes setmanes passades, els propietaris agrícolas han rebut un cens, que havien d'omplir i enviar amb sobre preparat a un departament de la Generalitat, evidentment sense franqueix. L’equip de la Cotorra ha parlat amb llauradors del poble i ens han fet notar dues preocupacions: la primera és que no s'havia preparat un personal tècnic per a omplir els qüestionaris, realment no massa dificil pero sense tindre en compte com se solen elaborar els cens en tots els països. Comentaven que era una necessitat d'Europa a saber com està el camp español, però ara ve la segona part i els mateixos llauradors en feren vora que l'únic interés que tenia el cens agrícola que s'esta fent és saber l'estat de les terres respecte al ragadiu.
Hi ha molt d'interés a saber quines terres de regadiu deixaven de ser-ho en deixar de ser productives. Respecte al nostre terme, aquelles terres de tarongers que havien estat abandonades o bé tallats els tarongers i ja no es regaven, mai en la vida podrien ser de seca, perquè tenien el seu dret a aigua.
La reflexio que ens feren només va eixir el cens, ara tornem a ella després de llegir als diaris que la Generalitat fara uns plans hidrics del nostre territori. A la premsa del dissabte podeu llegir-ho. I ara si que vegem la finalitat a un cens que ni va signat pel productor, que el pot omplir qui fora, que després de preguntar si les terres les havies cedit davant una resposta afirmativa ja no calia contestar res més, a excepció de quantes eren de seca o deixaven de secar-se.
Interessant cens perquè els lectors de la Cotorra diguen la seua. En definitiva, qui defensa el camp valencià d’aquestes qüestions que paguem nosaltres? Com que sabem que hi ha gent del Bloc que ens segueix, seria una bona pregunta del seu grup parlamentari a les Corts Valencianes.

Llenya, més llenya... per al PAI

La Generalitat ha donat a conéixer un document que obri la porta a ampliar la franja litoral sense urbanitzar prop de la mar. Si fins ara es contemplava una franja lliure de construccions de 100 metres, el document de la Generalitat preveu ampliar-la fins els 200 metres.
Segons la prensa, la “Estrategia Territorial” per al País Valencià que va donar a conéixer el president Francisco Camps el dimecres vol sentar les bases del creixement fins el 2030 i contempla deixa 200 metres de costa sense noves edificacions. Inicialment afectaría els terrenys encara classificats com a no urbanitzables (cas del denominat Marenys 2B de Tavernes, la zona PAI Bancaixa).
La Generalitat es reserva la facultat de tornar enrerre i reclassificar com a rústics els terrenys que ara són urbanitzables, però sense haver-se presentat un programa urbanístic.

Això no sabem fins a quin punt podría afectar el sector Marenys 2A, que és urbanitzable des de les normes subsidiàries del 1982, però que no s’han iniciat les obres de cap programa urbanitzador concret.
Segons publica avui el Levante-EMV en crònica del redactor de Gandia, Sergi Sapena – no confondre amb Sergio Espinosa – el nostre alcalde, Manolo Vidal, “aplaudió las intenciones de la Generalitat” y manifestava que “hay que respetar el litoral y permitir que todos puedan acceder a la playa”. Com diuen els castellans “A buenas horas, mangas verdes”.

Les marquesines no protegeixen del vent ni pluja

La marquesina de l’autobús instal·lada davant del Bar Avenida fa ben poc de protecció, per no dir que no protegeix res.
Almenys és la valoració i queixa que ens ha arribat aquests dies de vent d’unes usuaries i ens han demanat que traslladarem a l’ajuntament la petició de posar a ambdós costats del sostre uns panels de material transparent perquè tape i protegesca del vent als usuaris que esperen l’autobús. També ens han dit que s’hauria de mirar alguna cosa perquè quan plou es mulla tota la gent. ¿Més gran la volada del sostre, més gran la mateixa marquesina…? diguem nosaltres.
Nosaltres ja hem acomplit. Ja està dit. Realment pensem que calen uns bons llocs d’espera, tant a la ciutat com a la platja, però com que això seria demanar peres a un garrofer amb la situació econòmica municipal…. almenys que milloren el que hi ha. I és que mirant-la... si sembla una marquesina dels anys 70!!

Taxa única i igual de fem per a vivendes, comerços i activitats de Tavernes

El grup municipal del Bloc ens ha enviat, com a la resta de mitjans de comunicació, el següent comunicat per a la publicació.

El Bloc sempre ha defensat la pràctica de polítiques medioambientals i sostenibiltat de l’entorn. Per això, no compartim la modificació de la taxa de gestió de residus urbans proposada pel govern del PP perquè estableix una “taxa fixa”, única i igual per unitat d’habitatge i locals sense tenir en compte el tipus de d’activitat que s’hi desenvolupa. També vol mostrar la seua preocupació perquè tot i la seua aprovació en el ple passat encara no està clar els preus que s’han de pagar.
El Bloc vol manifestar que a hores d’ara, desconeixem quin va a ser el cost per a la ciutadania de la part gestionada pel Consorci i per tant no sabem si al final pagarem el mateix o més per la prestació del mateix servei que al 2009. El Bloc recorda que si ens hem de basar en els preus en augment aprovats per Diputació la taxa pot tindre una pujada en el 2010 fins el 40%.
La resolució aprovada pel govern municipal del PP d’establir una “taxa fixa”, única i igual per unitat d’habitatge i per als locals on s’exercesquen tasques de qualsevol activitat considerem que dificulta el correcte desenvolupament de polítiques mediambientals i de sostenibilitat de l’entorn, en base sempre del criteri que “Qui més embrute, més pague”.
El Bloc considera que la qüestió “¿Quin serà el preu a pagar? hauria d’haver estat valorada pel govern municipal del PP i haver tingut tots els números clars abans de ser aprovada la taxa al ple davant la situació de crisis de les famílies. En el ple de novembre ens trobarem en la sorpresa de què les nostre preguntes es quedaren sense respostes clares i concretes.

Nosaltres deduïm, amics dels Bloc, que a l'any 2010 nova pujada de taxa. I més de l'IPC. Segur.

Més sobre "Beso y Flor"

El muntatge que tinguerem a Tavernes amb un esforç considerable d'una part jove del poble, no va servir per a res i ahir dilluns, en el programa, tot es va resumir en una arribada a l'ajuntament, a que els rebia l'alcalde i quatre plans de l'actuació. Va servir molt poc per al director o directora del programa. Això sí, l'alcalde no podia faltar. Algunes llengües diuen que no tardarà en fitxar el cantant per al seu programa futur. Repetim, ho diuen algunes persones i no son ufòlogues.
Respecte al programa d'ahir dilluns es nota que ser crític no li va al nostre representant Ivan. Li n'estan caiguent totes damunt. Faltaria saber si es eixe el paper que li demanen que faça, o bé ho hem d'entendre com un càstig al canvi de capitans. En pla benevol, volen que se situe més en la faceta de cantant, més de professió que de mantenidor, que per això ja li paguem al Bertin. La cançò ens va agradar, però tornaren a fer-lo perdre, eixa és l'expressió. És per a dir després de tot el que moc per a pagar-me la carrera, no em trobe compensat.
Ara el pobre Alex, el més jove, si que no sap on està. Però és el més exigent amb el jurat: jo vinc a educar-me i vosaltres jurat cada vegada em dieu una cosa diferent. No saben on estan.
El que esperem és que traguen alguna cosa de profit. De valencià, el minim, res de res, quan ahir digueren que anaven a cantar cançons de valencians, pel moment vam somniar, però res: Camilo i el Nino Bravo. Només vaig sentir parlar valencià a la gent de Tavernes, però els presentadors ni una, ni mitja, ni cap… ja no canta el capellà.
Sort Ivan, perquè sembla ser que no ho tens tant bé com esperàvem

La taronja puja de preu i augmenten els robatoris

Mentre la taronja puja de preu i cal encertar el comerç seriós, comencen els robatoris com l'any passat, cosa que també denunciarem en la Cotorra.
Dissabte ens enterarem que en una terra situada al final del Cami de l'Hort d'Herrera, al Tancat abans de la carretera, li havien furtat les taronges. El sistema és el conegut: escampen caixons de diverses marques, cullen a tiró, els omplin arriba un camionet i desapareixen tots.
El resultat una sorpresa per al propietari vore que no quedaven taronges.
Recordem els casos de la temporada passada, com en un hort li furtaven pel centre de la terra perquè l'amo no se n'adonara i amb el mateix sistema, furtaren els horts d’un exregidor que ho té denunciat al jutjat. Tot amb el sistema de robatoris parcials, i de deixar caixons de diferents marques, cullen, arriba un camionet i carrega. Coneixem el cas d’una persona que tot i averiguar-ho, no ha pogut cobrar les taronges.

El problema, segons els llauradors, pot creixer quan comence la peladora, i més en un any com aquest que la taronja va a millor preu i damunt hi ha poca. Caldrà demanar ajuda a les autoritats per no acabar com en un poble de la Marina (Alacant), on no paraven de furtar garrofes. La població es va unir per controlar les furgonetes que no eren del poble. La mecànica era, que com es deixaven les furgonetes lluny dels bancals de les garrofes, quan tornaven a per elles per a carregar les garrofes se les trobaven inutilitzades. Amb dos parells d'accions ja no se'n van furtar més de garrofes, fins ara.
A Tavernes no podem, no devem arribar a això. Ens diuen que els llauradors, o una part, ja coneixen certs camionets que sembla ser no actúen massa bé. Cal denunciar-ho, no actuar. I ens diuen que el camp valler no pot aguantar un any més en aquestes condicions, i per això cal controlar a la peladora.
Una anecdota que ens conten, és que un productor de taronja davant del seu hort li diu a una altre veí que li compren la taronja a 600 pts. I aquest li contesta que la seua taronja no val eixe preu, la de l'hort del costat si. Una explicació clara d'on ha arribat el llaurador després de tants anys de burla. Me la compren per sis-centes pessetes i li he de dir que menys.
Ja esta bé, ignorant! Pensem que no es parlaran durant una bona temporada.
El comerç ha tingut una bona eixida dient que la taronja bona a sis-centes pessetes, perquè així el llaurador pensa que sempre hi ha una altra millor que la seua i per tant abaixarà el preu, L'exemple anterior relata com el comerç ens han menjat el tarro, el coco o l'autostima, que diria la meua psicóloga.
La veritat es que la navel la busquen i hi ha prou comerços que treballen eixe preu. La gent de la Cotorra en sabem alguns noms. És el moment d'afrontar un bon comerç i lligar bé el tracte

Seguim amb "Un beso y una flor"

Ahir a les vuit de la nit es presentava a Tavernes el nostre televisiu Ivan, amb l'equip de la Flor. Tot un espectacle amb la plaça plena. I algú se’n va recordar i es preguntava, com ho feia tota la gent, com es que mai no es pot omplir en festes del poble. I d’això encara es parlava i molt, al llarg del matí.
Ja hem dit que Ivan pot estar content amb la resposta de Tavernes. Només cal comparar-la amb les altres poblacions que tenen concursants a “Un beso y una flor”. Ivan és un espectacle i és apreciat. La prova era que per a les fotos del final alguns joves van arribar a casa cap ales onze de la nit. Ho podrem vore el proper dilluns a Canal 9.
I això, sens dubte, amb la profesionalitat de les actuacions de Ivan, que ja hem comentat son tot un espectacle. Però ahir qui va actuar va ser el poble de Tavernes donant un recolzament dificil d'oblidar. Bandes de trompetes i tambors, caleses, cavalls per l'entrada a la plaça, motoritzats amb potents vehicles. En fi, un espectacle comparable a les actuacions del nostre veí Ivan. Així és un finalista segur. Sort

Més sobre el ple de novembre: inundabilitat del sectors de la platja

El ple de dilluns aprovava una modificació puntual del Pla Parcial del Sector 12 Residencial Canal. Tots els partits votaren a favor.
Bé, sembla ser un tema sense ¿massa importància? perquè no ha tingut massa eco en la premsa.

Resulta que la modificació aprovada ve derivada de l’estudi d’inundabilitat i obliga a elevar les cotes-rasants a 2’5 metres sobre el nivell de la mar, la cota 0 (zero). Li toca primer a aquest sector 12 suposem que perquè estar més avançat i pensem que després anirà la resta, tant com es vagen aprovant o iniciant les urbanitzacions.
Tenim el dubte de si la modificació obligarà a una revisió del Pla Parcial del sector 12 i ací ens assalta una pregunta: si les obres d’instal.lacions esportives (Foto 1) que es fan amb el Pla Zapatero– i ja portem mesos- estan dins de la cota dels 2’5 metres, o si els afecta la modificació... amb la qual cosa les obres no servirien i tota la instal·lació s’hauria de modificar.

Realment no ho sabem. Voldríem que, si algú ho sap, informe als ciutadans amb algun comentari.
Un altre tema: El terreny es va elevar amb muntons de terra cosa d’1 m?? abans de començar a construir les pistes de formigó. I no es va envoltar la zona amb protecció o mur que aguante la terra.
I clar, nomes quatre gotes que ha plogut el mes passat i ja tenim tota la terra plena de solcs de les escorrenties de la pluja (Foto 2). Si no es posa remei, d’ací uns anys no quedarà terra perquè l’arrastra l’aigua, i vorem que passarà amb les instal·lacions.
No esperem que la massa arbòria que han plantat subjecte la terra. Si que potser que els canyars que comencen a eixir pels costats... eixos si que faran bona faena.
Res, un tema el de les instal·lacions esportives del sector 12 que donarà encara per parlar. Temps al temps.

Comunicat dels treballadors de Asfaltos Chova

Hem rebut com a comentari el següent escrit. Pensem que al igual que hem publicat sempre com a notícia tot el referent al tema, fóra quina fóra la font informativa, ara també mereix el mateix tractament.

Tavernes de la Valldigna (Valencia), 4 de noviembre de 2009.

Ante las últimas noticias publicadas en los distintos medios de comunicación y algunos blogs, el Colectivo de Trabajadores de Asfaltos Chova manifiesta lo siguiente:

1. Asfaltos Chova cumple con todos los requisitos legales exigibles en cuestiones medioambientales y además, como claro compromiso con el medio ambiente, posee la Certificación ISO 14001 concedida por AENOR. Esta norma, entre otras cosas, obliga al control y seguimiento de todos los focos de emisiones.

2. Sobre el tema de los olores, causantes de la opinión negativa a nivel popular, queremos puntualizar que esta empresa trabaja desde hace más de cuarenta años con betunes asfálticos sin haberse registrado hasta la fecha caso alguno de cáncer, entre las personas que trabajan o han trabajado en Asfaltos Chova.

3. Queremos matizar que la materia prima utilizada en la planta es betún asfáltico y que éste proviene del petróleo. Por lo tanto, nada tiene que ver con el alquitrán proveniente de la destilación del carbón y al que viene haciéndose referencia durante los últimos días en los distintos medios de comunicación. Son, pues, productos totalmente distintos con el matiz importante de que el betún no está declarado en la lista de productos peligrosos como potencialmente cancerígenos, recogidos por la Comisión Europea y estudios refrendados por la BWA (Bitumen Waterproofing Association – www.bwa-europe.com).

4. Aún así, y a pesar de la crisis económica global que estamos viviendo, la empresa está dedicando grandes esfuerzos humanos y económicos con el fin de minimizar la emisión de los olores (no nocivos) procedentes de los hidrocarburos utilizados en la planta de producción.

5. Los trabajadores manifestamos nuestra clara preocupación por la alarma social infundada que se está creando ya que más de cien familias dependen directamente de esta actividad empresarial. Queremos transmitir mediante este comunicado a toda la población de Tavernes de Valldigna nuestra tranquilidad respecto a la salud y disipar cualquier duda que pueda afectar a cualquiera de nuestros conciudadanos.

6. Creemos también que todos los olores y humos que afectan a la población de Tavernes de Valldigna no están generados únicamente por nuestra industria, siendo además los nuestros los que están debidamente controlados y registrados por los organismos externos acreditados.

7. Queremos finalizar este comunicado con una reflexión basada en la utilización del asfalto de carreteras y en el origen común existente entre este producto y la materia prima utilizada en nuestra factoría, el betún asfáltico. Si tan nocivo y perjudicial para la salud resulta el betún asfáltico utilizado en Asfaltos Chova: ¿Por qué se siguen asfaltando tramos de carreteras y calles de poblaciones pequeñas y grandes ciudades, produciendo con esta actividad una emanación continua de olores sin que nadie tome cartas en el asunto? ¿Acaso deberíamos prohibir el asfalto de las carreteras y calles?

Firmado
Los trabajadores de Asfaltos Chova, S.A.

Més sobre el ple i reaccions

"Las Provincias" es despenja amb aquesta noticia en una nota que no porta firma

http://www.lasprovincias.es/valencia/20091104/safor/ayuntamiento-ultimatum-chova-para-20091104.html

No som qui per a jutjar la feina de ningú, però segur segur que no passarà als anals com a model de la informació sobre els fums i olors a Tavernes, ni del que va pàssar i es va dir en el ple.

El pare d'Antonio Clemente és enterrat a Tavernes

Avui dimarts era el soterramnet del pare del diputat autonòmic Antonio Clemente elegit, el mateix dia que moria son pare, com a secretari general del PPCV. El pare va ser soterrat junt a la seua dona al cementeri del nostre poble. Es tancà al trànsit al carrer Sant Agustí i hi havia presencia de municipals després d'anunciar-se que vindrien autoritats, com va ser el cas del vicepresident de la Generalitat Juan Cotino, que anava amb l'home fort del PP en aquesta darrera remodelació, Rafael Blasco. Junt a Salvador Enguix, Arturo Torro i l'alcalde de Tavernes.
El moment més esperat era l'arribada de Ricardo Costa, l'anterior secretari general, fet fora del PP, seguint la manera que,per ara, tenen els populars d'arregalar el cas de la trama Gurtel. La veritat es que puja a la carrera les escales, demostrant estar en forma, no sabem si també en el partit.
Els periodistes del Levante se'ls escapava la fotografia del dia, pero podem dir que a partir d'aquest moment començaren a fer fotos a tothom. En fi, exceptuant el president Camps estava la plana major de l'actual regenerat PP

L'ajuntament s'oblida dels empresaris locals en el subministrament

L’ajuntament va aprovar en el ple sumar-se a la Central de Compres de la Diputació Provincial de València. El Bloc va fer d’ovella negra i va ser l’únic que votava en contra argumentant que allò que s’aprovava estava en total contradicció amb el conveni firmat entre l’Ajuntament i la Cambra de Comerç per cooperar en el foment d’iniciatives empresarials de Tavernes.
Segons els valencianistes, l'ajuntament està invertint 50.000 euros en un projecte de l’Antena Local que recolza a la petita i mitjana empresa de Tavernes i ara, ens sumem a la Central de Compres de la Diputació que obri les portes a que els subministraments i serveis que li calen l’ajuntament es contracten a través de la Diputació i no a empreses locals.
Moltes empreses de Tavernes tenen marxa gràcies als subministres i serveis que fan a l’Ajuntament i que no tindran si es busquen en la Diputació. El Bloc afirmava que no podia votar a favor perquè és una decisió que va en contra de les empreses i l’economia local.
I també, cal dir que l’adhesió a la Central de Compres de la Diputació xoca amb el “Pacte territorial per l’ocupació de la comarca de la Safor”.

I seguim amb el ple: més impostos al 2010

El govern municipal va aprovar en el ple d’ahir la modificació de la taxa de fem, o si voleu la taxa de la gestió de residus urbans. Tal com s’ha aprovat, en els 2010 els ciutadans de Tavernes pagarem un doble concepte:

1- La taxa corresponent a la recollida de fem, el rebut de la qual el lliurarà el nostre ajuntament.
2- La taxa corresponent a l’eliminació de residus urbans i recollida selectiva a la planta de Guadassuar, el rebut de la qual ens el lliurarà el Consorci del Pla zonal de residus.

No podem informar-vos de quantitats exactes. I no podem perquè, en el ple de dilluns, el PP no va aclarir quin serà el cost per als veïns de la part del Consorci i per tant si al final, tot sumat, pagarem el mateix que enguany o pagarem més per la prestació del mateix servei.
Totes les dades indiquen que el cost de la part del Consorci ha pujat sobre un 40% - eixes almenys són les dades que coneixem de poblacions de l’Horta i Camp de Túria- després que la Diputació haja increment sobre eixe valor el servei. Encara que hem de prendre els números amb reserves, al final vorem si és també un 40% més que en el 2009.

I com a novetat, la taxa serà igual per a tots. Tots pagarem igual. No hi ha diferencies entre el que paga una casa, un pis, els bars, tendes, comerços ... cosa que realment no comprenem ni explicaren perquè hem de pagar tots igual i l'ajuntament no aplica la norma de “Qui més embrute que més pague”.

Sona la Dipu

Tavernes acull la nova edició de balls per a majors de la Diputació. L’acte tindrà lloc aquesta vesprada en el pavelló i s’espera la presencia de vora 1200 persones a l’activitat de “Sona la Dipu: el majors ballen” i també d’autobusos provinents de diverses ciutats.
Hi haurà un conjunt que interpretarà peces musicals per al concurs de ball que, si no passa res, comptarà amb la presència del president Alfonso Rus. Les inscripcions fins les 5’30 i la condició, ser major de 65 anys.
Associacions veïnals i ames de casa han ajudat a l’acte i empreses locals, cas de Federico Giner que ha cedit els taulons de la pista o l’ajuntament de Gandia la moqueta.
L’empresa de neteja ha prestat també el seu suport amb una neteja general de tota la zona, cosa que és molt d’agrair perquè els voltants del pavelló deixen molt que desitjar massa vegades i els operaris municipals han deixat el treball normal per a muntar, preparar, etc l’escenari, així com els agents de la Policia Local a vigilar i controlar el lloc.

No sabem si eixes hores les pagarà la Dipu o l’ajuntamnet, però no passa res: tot siga perquè la gent de la tercera edat s’ho passe be, que s’ho mereixen. Au, a gaudir del ball

Els fums, l'estrella del ple de novembre

Anit a les 8 hi havia ple municipal. I prèviament la concentració anunciada per demanar solució dels fums, on la veritat la participació no va estar l'esperada. Unes 40/50 persones que després entraren al saló de plens i pogueren en acabar la sessió fer les seues preguntes.
Cal reconéixer i agrair el gest de l’alcalde en deixar preguntar els veïns i la seua valentia de debatre ell mateix amb els assistents sobre el tema. Debat amb els veïns en algun moment un poc tens, però bé són coses de la mateixa situació de malestar i enfado dels veïns en vore com les coses no se solucionen. Esperem eixos tres dies que deia l’alcalde i a vore si tot s’acaba, i sinó si farà com va dir anit i portarà el tema a la Conselleria de Sanitat.

Hi havia unes 40 persones en el ple. El PSOE no va deixar l'ocasió per preguntar i interessar-se pel tema, etc. S'havia de vore la cara de perplexitat dels assistents i de la resta del consistori perquè fins ara no havien preguntat mai ni s’havien preocupat per denunciar ni queixar-se en el ple del mal olor i l’agressió del fum. Com deia algu dels veïns presents que no siga flor d’un dia i a partir d’ara la part esquerrana de l’hemicicle vaja més unida quan toque la salut dels vallerets i valleretes. Amén.
El Bloc va intervindre també com ve fent des de juny. Va fer un repas del tema i recordava que sabien que els problemes tècnics són complexos però que les respostes que els havia donat l’alcalde d’una solució ràpida no era encara realitat.
La regidora del Bloc va recordar les seues intervencions dels plenaris de juny, juliol, agost i octubre, i va donar dades concretes en especial del mes passat, octubre, amb fums que s’havien produït els dies 5, 6, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 23, i molt especialment els dies 26, 28, 29 i 30 d’octubre.
El Bloc va dir a l’alcalde que la paciència dels veïns s’acaba – potser perquè no són Job- i perque l’olor, la picor de gola i respirar el fum ja cansa.
El Bloc va reiterar que si no se soluciona el problema cal que l’ajuntament pose la situació en coneixement de la Conselleria de Sanitat, comunique els fets a la Fiscalia Especial de Medi Ambient i que l’Ajuntament siga col·laborador del “Sistema de Vigilància Sanitària de Riscs Ambientals” de la Comunitat Valenciana.

Altres anècdotes de la nit: l'absència de la sessió d'algun corresponsal de premsa llevantina, i que l’alcalde retraguera a la regidora del Bloc que només havia tingut interés en anar a llegir els informes oficials eixe dia, a les 5’30.

Però la regidora treballa i va poder llegir l'informe a les 6’30, encara que HAVIA QUEDAT AMB EL FUNCIONARIAT A LES 5’30. ¿Com sabia l’alcalde l’hora inicial i concertada de les 5’30? és la pregunta que ara es fa el Bloc.

¿S'informa al govern de tot el que pregunta, consulta, fa... o deixa de fer l'oposició? preguntaríem nosaltres.

I mentrestant ahir es deia entre la gent que són vora mil les firmes presentades en demanda de solucions als fums. I les firmes continuen...

Antonio Clemente, secretari general del PPCV

Antonio Clemente Olivert, persona molt lligada a Tavernes per motius familiarias i fins i tot de residència - ha tingut casa a Tavernes i la platja- ha estat nomenat Secretari General del PP al País Valencià.
Va treballar i molt com a responsable de la comarca de la Safor dins del partit popular, porta tres legislatures com a diputat valencià i ha estat portaveu adjunt del grup parlamentari. Els ultims moviments l'havien situat a la mesa de les corts com a vicepresident.
Esperem que tinga sort en sanejar tota la situació que porta el PP, ja que ho necessita la societat valenciana per estar ben situats en el ranking de l'etica politica.
Des de la Vall i per a un valler, sort

Tavernes perd 3'5 milions d'euros

Si amics i amigues, Tavernes ha perdut 3’5 milions d’euros. Són els que la Generalitat havia consignats enguany per a fer la ronda de circumval·lació, les obres de la qual no s’han iniciat.
I ara hem pogut llegir que la Generalitat ha abaixat la consignació per al 2010 i nomes li ha dedicat 42.000 euros. Això vol dir que ens despedim de la ronda per uns quants anys més.
Ara pot ser es comprenga perquè es va reasfaltar la carretera i es va fer amb material anti-soroll. Bona mesura, no anem a dir que no, però simplement un pedàs – Ai, Tavernes, el poble dels pedassos en infrastructures i demés instal·lacions!!- davant la gran necessitat de la localitat.
No tenim res que ens ho confirme ni tampoc que ens ho negue, però tot apunta a que fins que les obres del riu Vaca i la seua canalització, etc no estiguen acabades, de circumval·lació res de res.

Els ous millor per a les truites, no?

La nit de Halloween va tornar a ser un problema a Tavernes. La culpa: els ous que es tiren contra les cases o bé, com enguany i especialment virulent, contra els comerços, cas de la tenda de roba que fa cantó en el passeig, una fontaneria del carrer Sant Agustí, així com d'altres situats a la zona de l'Avinguda de Malta. El 2009 podem afirmar que la virulència de tirar ous ha passat de la zona Els Sequers a la República de Malta amb final al centre del poble, Passeig, carrer Sant Agustí, i l'Església.
En els Sequers hi havia un cotxe de la policia amb la seua llum blava de situació fins a mitjanit que va fer un bon paper a la zona. La seua presència va fer que grups de jovens entre els dotze i setze anys passaren de muntar la seua festa particular als Sequers a desplaçar-se cap a la zona de la República de Malta.
Hi hague incidents com el d’una persna a que li havien tirat un ou a sa casa i li va tombar de un la mà un ou a un xaval de setze any quan anava a tirar-lo. Es va posar com un foll en dir que l'ou el portava per a sa casa i demés excuses. L'altra incident que coneguem es que un grup que tiraven ous a les cases de l'entrada del poble des de Borderia, van ser anotats pels policies municipals.
Tot i això, sembla ser que hi ha mes denuncies que mai a l'Ajuntament de Tavernes per eixe absurde comportament de tirar ous contra les cases. No es pot considerar cap tradició per aquests actes, no te cap antecedent al nostre costumari, més íber que celta , com tots sabem. Foren els celtes que enlluernaven els caps que tallaven per a fer notar el seu poder i d'ací passaren a enlluernar la tipica carabassa amb les flametes ineteriors. Però el tema dels ous es una gamberrada que no es pot deixar que vaja a més.Esperem que es prenguen mesures contra eixe vandàlic comportament.
I com a complement, cal dir que ja han deixat asseada la caserna de la guardia civil i no hi ha les les brosses que eixien a la vorera. Ara falta la llum que no funciona del carrer Llevant numero dotze, totalment apagada.

Llei del Territori - Infraestructura Verda i PGOU de Tavernes

Donat l'interés que per a Tavernes pot tindre, us incloem dos enllaços de la premsa d'avui que hem rebut del grup municipal del Bloc (gràcies) i que tracten sobre les modificaciones de la "Llei del Territori" i el Pla d'Infrastructura Verda per definir per on i com podrem créixer.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/11/01/brujula-crecer/647145.html

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/11/01/pioneros-politica-paisaje-aplicacion/647146.html

No sabem com afectarà a la revisió del PGOU pero molt ens temem que, tota la faena feta fins ara, servesca per a res i mes si algunes zones afectades (litoral, etc) queden dins de zones protegides.