L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR :943
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:30.371

diumenge, 28 d’agost de 2011

ARTICLE D'OPINIO: La identitat com a valor i el valor de la identitat



No podem viure humanament sense identitat, és la forma més simplificada d'expressar-ho. En la mesura que som uns sers simbòlics, -  és a dir, amb possessió d'un llenguatge, adopció d'una forma cultural i unes normes socials- veiem que la identitat juga en tots els casos, un paper fonamental d'intermediació en les activitats humanes. Superposant-se en el filtre entre el món de la realitat, i els fenòmens humans on s'hi desenvolupen. La identitat tracta de l'acompanyament en tots els actes, d'unes maneres pròpies característiques impreses en uns trets, que estan sempre presents en la forma com es duu a terme unes determinades activitats. De mode, que la identitat és un valor intrínsec a les formes que desenvolupem en els nostres actes quotidians. És per tant una forma, que portem indestriablement lligada a les nostres pautes, i continuament estem realitzant-la en qualsevol moment.

Ara bé, una altra cosa és proposar la identitat com a valor. Entrem dins una nova vertent diferenciada emergida de l'anterior. Dins un marc de singularització on la identitat adquireix concreció segons formes expressives culturals socialment adoptades, la seua incidència s'hi adhereix formant part de la reflexió, amb una major o menor profunditat de qui som, què es el que volem fer, i cap a on projectem les nostres accions. En el primer cas, en la mesura que la identitat és reflexiva, és just quan comprovem té capacitat per a tornar-se conscient sobre sí mateixa. La disponibilitat d'actuar sobre el seu propi concepte. De igual manera, en el segon cas allò que volem fer, i ens adonem que tenim una noció amb una mínima forma configurada de previsió, hem de saber, és com una ombra persistent que s'amotlla sobre les nostres inquietuds. Correspon ,doncs, al que aproximadament ens plantegem com a idees i/o ideals, i és una valoració subjectiva de què és desitjable i/o anhelat. De mode que la identitat és un valor, que actua de forma efectiva i es fa patent, quan s'interposa en el procés que traduïm les nostres accions a unes formes concretes d'interactivitat. La seua incidència es fa visible, quan som capaços de detectar una espècie de motivació en les coses sobre les quals ens guiem, alhora que ens serveixen d'orientació entre el bosc de les relacions humanes. També ens percatem pot ser inculcat socialment, o culturalment pre-dissenyat, i arriba a posseir una força de penetració subjectiva fins a cotes inimaginables. Per últim, en el tercer cas de les accions que anem realitzant, apreciem des d'una base material d'una statu quo present, la disponibilitat d'uns recursos a l'ús, i una articulació social històrica amb tals tipus de relacions interpersonals pre-establertes. La cruïlla de circumstàncies que envolten el que en les nostres accions realitzem, poden ser diverses, planificacions divergents més o menys realitzatives, però tot correspon a la tasca de descodificar l'àmbit de disseny més bé teòric, que passa ara a plasmar-se dins el camp de la realització esdevinguda socialment. La seua efectivitat és la presa de decisions, que tenen efectes empírics concretitzables.

Si proseguim intel.lectualment en la tasca d'aïllar quina és la forma adosada per a resoldre les circumstàncies quotidianes, és aleshores quan ens percatem de la mediació que posseeix la nostra identitat. Podríem per tant, incorporar la conveniència d'esbrinar quina és la natura d'aquests tipus de valors. i que juguen un tipus de determinació sobre les nostres vides. Aquest darrer cas, és quan correspon a paradigmatizar la identitat com a valor. Així, comprenem la identitat és un actiu, que si és emprada amb solvència dins l'àmbit de les nostres tasques rutinàries, pot convertir-se en un indicador de la nostra qualitat. Seria com una espècie de facilitador, i donar cabuda a un increment de capital ideològic. Si la identitat està ben usada, pot ser emprada per a una major destresa social, i ens pogam manejar d'una manera genuïna per la vida. La identitat per a construir-nos la nostra pròpia vida, la nostra existència. Seria el valor de crear uns nous tipus d'enllaços entre persones, i vincular-nos socialment d'una manera particularitzada entre subjectes, que comparteixen uns atributs no necessàriament coincidents. Una espècie de model de vida. Si el resultat és socialment òptim i personalment favorable, aconseguirem caracteritzar així la nostra autenticitat. Aflorar amb orgull quins són els nostres trets propis, i que ens en són de manera inseparables, a les pautes inherents que portem en les nostres conductes. El plantejament és esbrinar quin és tipus de tarannà insert en allò que duguem en el que realitzem. Serà just en aqueix moment, quan ens posem en situació de saber què és el que fem, opinem, comuniquem i invertim,... tot dut a terme amb el valor afegit (no agregat si no més bé estructurat) de la nostra identitat. El cas és el següent: El fet de saber utilitzar la identitat com a reclam personal, comercial, com a poble, com a persones i com a ciutadans. A partir d'ací, ara és on pertoca crear les adients plataformes a l'efecte, per a així intercanviar inquietuds com a ciutadans, formació com a persones, i postures polítiques com a poble.

Que és en definitiva el que volem unir en les nostres diverses actuacions personals la nostra identitat dins de l’autenticitat com a ciutadans. Eixa reflexió ja comporta integrar noves formes assimilables, o no, a les diferents propostes que interactuen en la nostra forma de ser quotidiana. El seu fruit pot crear uns nous tipus de societats per a una major convivència. Així, la identitat ha de servir-nos per a l'enriquiment d'experiències que ens brinda la relació entre persones, i val tant com a categoria per a sondejar el pols d'un poble, com per a donar color a la subjectivitat dels seus habitants.


    El tio Cento.

-

1 comentari:

Vicent Maganer Ripoll ha dit...

Jo pense que la identitat que gosem a la C. Valenciana es en perill, i en lloc de clavar-nos amb la gent de fora per qüestions lingüistiques deuriem de fer que el nostre llenguatge, la nostra història, la nostra vida i costums així com les tradicions foren sota resguard i no tingueren perill algún de desaparèixer.
En eixe moment, i sols en eixe moment, tindrem una identitat amb la que lluitar.